“EL
PERIODISTA HA DE MEDITAR BÉ EL QUE ES VOL DIR O EL QUE S’HA DE CALLAR”
Off
the record (2014) és el
retorn a la novel·la del jove escriptor barceloní Xavier Gual. Dins el seu
còmput particular és la sisena novel·la que edita d’un total de vuit llibres,
d’entre els que s’inclouen: Els
tripulants (2001) guardonada amb el premi Ribera d’Ebre, i que descriu la
baixada als inferns de dos pirates; Ketchup
(2006), protagonitzada per uns caps rapats que sobresurten pel seu registre
lingüístic; El gat que va perdre els
bigotis (2010), una novel·leta curta pensada per l’aprenentatge de la
llengua catalana; El mediador (2013),
obra finalista al Joaquim Ruyra i a la vegada adreçada al públic juvenil i Els fantasmes de Dalí (2013), un
thriller amb un protagonista d’excepció, Salvador Dalí, a més de dos reculls de
contes Delirium tremens (2001) amb el
qual va rebre el premi Mercè Rodoreda i Estem
en contra (2007), premi Pere Quart d’humor i sàtira. Són moltes les obres
que han estat aclamades per la crítica d’aquest autor nascut a Barcelona, un 1
d’octubre del 1973. Els llibres, com els fills, són proves de vida, petjades
que deixa un autor i que perduraran per sempre i en Xavier Gual ens presenta la
seva nova filla, una nova obra.
La novel·la Off the
record, editada per la nova editorial Llibres del Delicte capitanejada per
Marc Moreno vol ésser ja des de la seva portada un homenatge a la mítica
col·lecció de novel·la negra catalana La cua de palla que ja fa molt de temps
va engegar Manuel de Pedrolo, quan sentia la necessitat de donar a conèixer
aquest gènere que feia furor a nord-Amèrica. D’aquí que els colors negre,
taronja i blanc siguin els escollits per governar la portada dels títols que
engendra aquesta petita editorial, que com diu el seu propi nom s’especialitza
únicament amb el gènere negre, un gènere que sempre ha tingut un públic ben
fidel.
En Xavier Gual s’endinsa en aquest gènere que actualment
està tan de moda i ple de salut. Recordem els simposis que es realitzen per les
terres catalanes: la Barcelona negra o el de Tiana que permeten aglutinar tots
els amants de novel·la negra en taules rodones, xerrades i promoció d’aquesta
manera de fer novel·lística. Gual aprofundeix amb Off the record en una trama periodística, feina que coneix a la
perfecció gràcies a la presentació de programes de ràdio a Rac 1, de participar
actualment al diari amb articles de premsa mensuals al diari Avui i Ara, i
encara especialment perquè entre l’any 2000 i el 2006 va tenir el plaer de
treballar en un diari gratuït de Mataró que li va permetre veure les orelles
del llop com a periodista i sobretot defensar sempre la injustícia, sense
embuts, cosa que segueix fent en l’actualitat.
D’entrada val a dir que Off the record és una novel·la que tenia guardada en un calaix,
esperant la seva oportunitat per donar-se a conèixer al gran públic, tal i com
va fer l’any passat amb Els fantasmes de
Dalí, una de les novel·les revelació del passat 2013. Ja sabem que avui
dia, si no guanyes un premi, si no apareixes a la televisió o cerques un padrí
literari per Internet o de carn i os, costa molt d’editar quelcom, les editorials
no volen perdre diners. Off the record
és una obra interessant, una obra amb la qual l’autor explana tot el que sap de
la feina de periodista i vol obrir-se camí i l’autor assolir un estatus dins el
complicat panorama literari actual. Una cosa és segura, el gènere negre
enganxa, el gènere negre té una sèrie de lectors assegurats, gràcies a la
crítica social que denuncia i que van més enllà d’una novel·la policial, és
aquesta la principal diferència que hi ha entre la novel·la de detectius, que cerca
l’assassí, com feia per exemple la mítica Agatha Christie, la dona que ha venut
més llibres i la novel·la negra o policíaca, que investiga tot el que hi ha al
darrere d’un crim i denunciar-ho a la societat.
En Xavier Gual escriu des de l’honestedat inspirant-se en
fets que ha viscut, que ha llegit o quan no és així, fent ús de la documentació
per arribar a transmetre el seu missatge literari tal i com ell desitja. És un
autor que es vol consolidar com a novel·lista dins la literatura catalana, una
cosa que no és pragmàtica d’aconseguir avui dia, emperò que el nostre escriptor
ho està aconseguint a poc a poc, novel·la rere novel·la. Amb Off the record retorna l’escriptura i el
talent d’en Xavier Gual, l’autor que ens va captivar amb obres com Ketchup (2006), El mediador (2013), un homenatge a Mar i cel d’Àngel Guimerà, amb Els
fantasmes de Dalí (2013) o bé amb els dos reculls de contes anteriorment
esmentats.
Gual ha cuidat amb delicadesa el més infinit detall
d’aquesta darrera novel·la, revisant i retocant cada capítol un i altre cop
fins a quedar-ne completament satisfet i perquè no, sobretot acontentar al seu
editor. Ja són tres els premis que avalen la seva trajectòria literària i actualment, ho torna a demostrar
amb Off the record, una obra amb un
argument original i fora de la rutinària trama que envolta la novel·la negra,
una obra amb la qual vol establir-se com a escriptor que vol viure plenament de
la literatura. Ho fa escollint una dona periodista, l’Anabel, que pretén actuar
com la manera de fer de la novel·la negra, des de la seva feina de periodista
vol descriure la notícia real tal i com la veu, com la novel·la policíaca
descriu la societat que l’envolta, fer crítica social. Aquesta és la finalitat,
si es vol, la funcionalitat del gènere que tractem. Precisament aquest és el
dilema de l’ofici del periodista, informar a la societat amb transparència i
mantenir la seva feina. És la mateixa dualitat que veurem en el personatge de
l’Anabel, que lluita per aconseguir ambdues coses.
Xavier Gual durant la presentació de l’obra a la
llibreteria La llar del llibre de Sabadell, s’acompanyà de la seva esposa,
Núria Albertí i dels seus dos fills, Ramon i Àngel, en un acte molt familiar.
In situ, comentà que començà a escriure la novel·la ja feia uns anys, quan feia
de periodista en un diari de la premsa gratuïta a Mataró i que va decidir
amanir-la amb uns tocs de novel·la, d’aquesta manera ésser partícip del gènere
i potenciar la novel·la de gènere català, d’un gènere que el col·lectiu Ofèlia
Dracs en posà la primera pedra a primeries dels anys vuitanta.
Des d’Off the
record en Gual aprofita per glossar el que es trobava en la feina quan
treballava com a periodista i sovint no podia explicar perquè s’hi jugava el
tipus i el lloc. Remarcà que “com a periodista no es pot dir tot”. Alhora el
fet de treballar com a periodista, fou una feina que el va ajudar molt en
l’hora d’escriure, atès que, com que les pàgines s’omplien majoritàriament per
pàgines i més pàgines d’anuncis d’immobiliàries, que eren justament els que
posaven a navegar el diari, quan hi havia pocs anuncis, tenia el permís del
director per allargar la notícia tant com volgués o més espai per atendre a l’ofici
que tant li agradava aleshores, el de periodista i el d’escriptor. Com ell diu,
redactar en aquell diari: “Va ser un entrenament”.
Sobre la tasca del periodista, Gual no és tallà gens ni
mica: “Les notícies mogudes esgoten”, quan opinava sobre la pressió que reben
les persones que realitzen aquesta ocupació laboral quan tenen sota la mà una
notícia important i que protagonitzarà les capçaleres de la premsa escrita o
dels mitjans de comunicació audiovisuals o digitals durant uns dies.
Desglossant aquest mateix fet, el de destapar o soterrar una notícia de grans
magnituds aconsellà:
“Pots callar-ho o dir-ho com a periodista. L’Anabel vol
justícia i canviar el nom posa en perill la feina i la vida”, això té aplicació
real i és aquest el dilema que envolta la principal protagonista d’Off the record, l’Anabel. El periodista
ha de meditar bé el que es pot dir o el que és off the record, és a dir, no
publicable.
Pel que fa a les fonts
inspiradores de la seva novel·la negra, hi trobem una barreja de notícies reals,
tot i que, com és evident modifica detalls o en canvia el nom dels implicats, i
que com diu ell, “em vaig haver de silenciar”, en l’època en què feia de
periodista. Tot periodista cerca la notícia que no vol deixar escapar, la
notícia que li pot donar un prestigi i reconeixement per fer-la arribar als
milers de lectors que l’esperen i això és el que busca l’Anabel. Si ens fixem
en l’Òscar, parella de l’Anabel, que treballa com a professor de secundària i
l’Anabel, que treballa com a periodista, i que dóna diverses voltes a les
coses, trobarem els dos alter ego curriculars de la vida d’en Xavier Gual, les
dues feines que tant li agraden, la de periodista i la de docent, però per un
altre costat, aquests dos pols oposats, pel que fa a la convivència marital,
perjudiquen a l’Òscar i a l’Anabel, sobretot a l’Anabel. Es veuen poc, ja que
quan un treballa l’altre té lliure o treballa des de casa. De totes maneres,
l’Òscar sempre acompanya a l’Anabel en tots els marrons, com a bon marit, no
vol que se senti mai sola. Així doncs, la nostra Anabel i les seves decisions,
a més d’un/a li posaran les emocions en solfa.
L’obra Off the
record recorre com afirmà en Gual i a viva veu, “reflecteix el periodisme
que vaig viure”, per tant, en l’obra no hi trobarem l’aparició de les xarxes
socials, perquè al 2004 encara no existien, però tot i això, no és un
inconvenient per mostrar el missatge pensat i per fer pensar dins de la
novel·la.
Durant la presentació de l’obra, Gual s’acompanyava de
Nereida Carrillo, una periodista i professora universitària que coneixia a la
perfecció l’ofici. La Nereida va comentar que els periodistes renuncien a
moltes coses, i si són dones, fins i tot, a la maternitat o bé l’endarrereixen
tot el que poden. Com ella perfectament explanà, “el periodista explica el que
impacta i no el que importa”, això ens porta al sensacionalisme literalment
parlant. També aparegué la concepció negativa dels periodistes, dels quals
molts diuen que cometen errors, d’altres que afirmen que allò que han escrit a
l’entrevista no ho havien dit o bé, no tal i com s’havia escrit. La professora
a més recomanà contrastar sempre les
notícies i no casar-se amb un únic mitjà, perquè ja sap tothom que ens fan
veure, escoltar i llegir allò que ells volen, allò que a ells els interessa i
així poder manipular. Finalment, deixà entreveure que els periodistes estan
sotmesos a xantatges de manera sovintejada per callar certes informacions, per
tant, en què quedem, que és millor per un periodista, trobar la notícia de la
seva vida o bé jugar-se la feina i posar la seva vida en joc per descobrir a
saber quelcom?
El que és evident és que amb Off the record reflexionarem sobre el
periodisme, i a la vegada com la cita de Pedro J. Ramírez que apareix dins de
l’obra i que llegí en Xavier Gual: “Una de les principals característiques del
gremi periodístic és precisament aquesta disposició a complicar-se la vida”.
Com recalca en Xavier, “buscar la notícia és complicar-se la vida”, un fet que
viu l’Anabel, que pretén descobrir coses i portar-les al màxim extrem i al
coneixement de la gent, d’aquesta manera obrir-se pas entre el periodisme. Per
tant, no cal dir-ho, que el periodista i en aquest cas, la nostra protagonista,
l’Anabel, s’especialitza en destapar històries, una dona valenta i que té com a
ocupació logística cobrir la informació local a l’Ajuntament.
Actualment, Xavier Gual ja treballa en una nova novel·la
en la qual té com a referència alguns aspectes de la vida del seu avi, un
conegut cantant d’òpera el qual va poder conèixer. L’escriptura d’aquesta obra
li comportarà una important tasca de documentació, ara bé, poder combinar la
feina d’escriptor, amb la docència i amb la d’excel·lent pare de família no és fútil, cal cercar temps d’entre les pedres i poder tenir minuts i perquè no
dir-ho, hores de silenci i concentració per pensar i armar una bona novel·la,
de vegades, amb el batibull dels nens a prop de l’espai de treball. Tot i això,
Gual el troba, segueix escrivint des de la constància i l’esforç sense
descontentar res i també sense rebutjar les oportunitats que se li presenten i
encara li queda temps per assessorar a l’editorial infantil Primers Lectors.
El nostre autor és un home ple d’idees, un home que rumia
bé els seus passos literaris, un home que estudia a la perfecció cap a on vol
portar o arribar a parar amb cada novel·la que es proposa i que coneix a la
perfecció com funciona el negoci literari. Un escriptor preocupat per la seva
obra. Un lletraferit que fins i tot vol reescriure i perfeccionar el seu debut
novel·lístic, Els tripulants (2001),
una obra molt difícil de trobar avui dia si no és en alguna llibreria de vell o
subhasta d’Internet i que en Gual voldria que es pogués tornar a poder comprar.
El meu padrí, en pau descansa, quan jo era jovenet i
encara no entrava a la desena, sovint em deia: “Josep Maria, un llibre s’ha de
llegir més d’una vegada, i no com fan alguns, que el llegeixen un cop i prou.
Llavors el llibre queda apartat al seu prestatge esperant el pas del temps. Tu
llegeix i llegeix, fins i tot quan caminis, que aprendràs”. Aquesta afirmació
és perfectament aplicable a la novel·la Off
the record. És un llibre vestit de qualitat literària, un llibre amb el
qual no perdreu el temps, un llibre que mereix ésser llegit més d’una vegada i
no fer un off the record com glossa el seu propi títol. Un llibre escrit per un
autor, en Xavier Gual, infatigable, talentós, sinònim de bona literatura i que com la seva protagonista,
l’Anabel, la intrèpida periodista que apareixia a El mediador, sembla no tenir límits.
Amb Off the record,
en Xavier Gual ens parla d’una realitat viscuda, i ara us toca a vosaltres,
als lectors i lectores de participar-hi, ara toca encetar i començar a llegir
les dues-centes seixanta-una pàgines d’aquesta novel·la negra, ben negra, plena
de trames reals que atrapen i que malauradament encara protagonitzen els
nostres dies, en una edició molt ben cuidada pel seu editor, encapçalada per
una coberta governada per uns colors que a molts de nosaltres ja ens són ben
familiars, de fet, molt familiars, des de ben entrats els anys seixanta.
Gràcies Pedrolo allà on estiguis, per crear-la!
Josep Maria Corretger
Juny del 2014
.Fragment de Off the record:
No he fet absolutament res, va pensar l’Anabel quan va
aparcar davant de casa. Hauria d’haver comprat quatre coses al súper, però a
dos quarts de deu tot era tancat. Va apagar el motor. Punt mort. Fre de mà. Els
llums.
Feia dos mesos que vivia amb l’Òscar. Havien decidit
provar l’aventura tot i que de dilluns a divendres gairebé ni es veien. Ell era
professor de secundària. Començava classes a les vuit del matí i a quarts de
sis descansava a casa. Fins i tot, dos dies a la setmana plegava a quarts de
tres del migdia. L’Anabel no. Ella es llevava passades les nou i, si no tenia
cap entrevista o roda de premsa, entrava a la redacció ben bé a quarts d’onze i
no en sortia fins les vuit del vespre. Això si no sorgia cap imprevist. Fos com
fos, el seu niuet d’amor era un piset de lloguer, petit i car, que compartien
amb una parella d’estudiants.
Va obrir la porta del cotxe. Després va recollir la bossa
i va sortir. Havien decidit viure junts malgrat tots els entrebancs.
© Llibres del Delicte
Fonts:
.www.xaviergual.com
.Associació d’Escriptors en Llengua Catalana
!!EXERCICIS:
1. Fòrum: Has llegit Off the record o alguna novel·la d'en Xavier Gual? Quina és la que més t'ha agradat i per què?
2. Cerca una mica d'informació de Xavier Gual i realitza una petita ressenya biogràfica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada