Revisem l'escriptura de la G i la J. Adreçat a tot l'alumnat.

Les lletres G i J estan representades pel mateix so en la llengua escrita. Fonèticament parlant seria el so fricatiu palatal sonor [ʒ].

Ex:

Jardí, jersei, gener, girafa, rajolí, juliol, juny...

Quan escrivim G i J?

.Escriurem J davant de A, O, U:

Ex:

Jaume, rajola, joventut...

.Escriurem G davant de E, I:

Ex:

Gerro, regional, gespa...

Excepcions a aquestes dues regles:

.Jersei, jeroglífic, jerarquia, majestat, jesuïta...

.Els mots que inclouen els grups –JECC- i –JECT-:

Ex:

Injecció, projecte, subjectar...

.Els noms propis que tenen orígens bíblics:

Ex:

Jesús, Jeroni, Jeremies, Jerusalem, Jericó...

.El verb ‘jeure’.

Ex:

Jec, jeus, jeu, jaiem, jaieu, jauen...

!Els grups consonàntics TG i TJ segueixen les mateixes normes ortogràfiques de la G i la J. Per tant:

.Escriurem TJ davant de A, O, U:

Ex:

Platja, pitjor, corretja...

.Escriurem TG davant de E, I:

Ex:

Garatge, metge, massatgista...

(Material adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura. ESO, editorial Teide, Barcelona)

(Dibuix i fotografia per: Josep Maria Corretger)

!!EXERCICIS:

1.      Escriu la G o la J en els mots següents:

Bo__os, plu__a, fet__e, __ustícia, __utge, sut__, allot__ar, pa__esia, __ove, __aqueta, espon__a, __irona, a__udant, __ermanastre, pa__inar, salvat__ia, __elea, __uliol, rellot__e, empit__orar, __estual.

2.      Ídem de l’anterior:

__ersei, __elateria, __eroglífic, ma__estuositat, __eneralitat, sub__ectar, __erani, __emmologia, __esuïta, __aure, __eia, __erusalem, pro__ecció, met__e, __erarquia, in__ecció, met__essa.

3.      Cerca al diccionari quatre paraules que desconeguis de l’exercici 1 i 2 i sense copiar del diccionari explica el seu significat.

4.      Escriu el plural dels següents sintagmes:

Una monja lletja, mitja taronja, una platja verge, la llotja d’un estadi, una corretja ampla.

5.      Pensa i escriu el present d’indicatiu del verb ‘jaure’ i ‘menjar’.

6.      Cerca cinc paraules que s’escriguin amb G i cinc més que s’escriguin amb J. Si algú ha participat en aquest exercici no val a repetir-les.

7.      Crea un exercici per a treballar la G i la J però no el resolguis que ja ho farà algú altri.

8.      Exercici d’ampliació. Realitza un esquema visual amb allò més important de l’escriptura de la G i la J. Recorda que han d’aparèixer com menys paraules millor.

9.      Fòrum. Autoavalua’t. Com t’ha anat la present fitxa? Què t’ha costat més i què menys? Per què? Sabries explicar a algun company o companya el més destacat d’aquesta fitxa sense equivocar-te? Com ho faries?

"Karate Kid 1. El moment de la veritat". Treballem el film. Adreçat a l'ESO.

En aquesta fitxa aporto diverses eines per a treballar el film amb l'alumnat. És  un llargmetratge que dóna molt de sí, sobretot en la seva primera part i que he emprat diverses vegades.

Temes per debatre:

1.      Els pares no admeten la relació entre la seva filla i en Daniel, que és de classe humil.

2.      En Daniel s’ha d’esforçar per aconseguir les coses.

3.      Daniel no s’acaba d’adaptar a l’entorn: institut, barri, “amistats”.

4.      La mare mira la seva conveniència laboral sense preguntar al fill.

5.      Daniel és atacat amb bullying per en Johnny i els seus companys.

6.      El senyor Miyagi ajuda a l’adaptació d’en Daniel.

7.      Daniel silencia els problemes i els intenta solventar per ell mateix.

8.      Daniel afronta les dificultats i s’enfronta als enemics amb les seves pròpies armes.

9.      Daniel Larusso valora els regals que li fan.

10.  La lluita no resolt els problemes.

11.  Daniel ajuda a Ali a la platja quan és increpada pel seu ex.

12.  Daniel no cerca ajuda quan diversos nois l’assetgen.

       (Imatges extretes de: pinterest i wikipedia.org)



!!EXERCICIS:

1. Cerca per Internet la fitxa de la pel·lícula: director, actors, música, gènere,    durada, any... pots ajudar-te mirant el cartell.

2. Anota deu coses que en Daniel Larusso fa malament a la pel·lícula.

3. Realitza un dibuix que representi la pel·lícula.

4. Amb quin personatge del film t’identifiques més i per què?

5. Esmenta el nom de dues cançons amb el seu artista de la banda sonora del film.

6. Com es diu el restaurant on Daniel parla amb la mare?

7. Quines dificultats té en Daniel al nou institut i per què? Quin és l'origen?

8. Explica com veus la relació entre la mare i en Daniel.

9. Quin paper juga el senyor Miyagi amb en Daniel? Per què?

10. Investiga el nom reals dels quatre o cinc personatges princiapals i explica a què es dediquen en els nostres dies.

11. Escriu quatre consells del senyor Miyagi a Daniel Larusso.

12. Mostra penediment en Johnny després de perdre el combat? Per què? Quina és la seva acció?

13. Cerca un actor o actriu de la pel·lícula "Karate Kid 1" i esmenta a què es dedica en l'actualitat.

El text teatral. Adreçat a tot l'alumnat.

El text teatral és la narració dialogada que s’estableix entre els diversos personatges que apareixen en una obra de teatre i quan aquest text està escrit en un document en format paper, o bé en format digital, permet que l’obra pugui ésser representada.

.Quins elements podem trobar dins d’un text teatral?

1.      El diàleg

Cada intervenció que realitza un personatge va precedida pel seu nom i dos punts.

Ex:

Magdalena: Oi què vindràs?

És a partir de la veu dels personatges que el lector es fa una idea dels fets que succeeixen a l’obra de teatre.

2.      Les acotacions

Són les notes que trobem escrites entre parèntesi i amb lletra en cursiva. També informen sobre com s’esdevenen les accions en l’escena, els moviments que s’hi produeixen, les actituds, els sentiments i emocions viscudes pels protagonistes, les gestualitzacions. Si no fos per les acotacions una obra de teatre tindria poc sentit i podria arribar a malinterpretar-se algunes intervencions.

Ex:

Joan: Calla o et juro que...

(Diu tot empipat després de sentir-se ofès)

!Recorda:

El narrador sempre intervé sense forma dialogada i explicant allò que succeirà. La seva aparició facilita l’enteniment de l’obra.

Ex:

Aquell dia la Quimeta s’havia llevat amb el peu esquerra i cap a les deu del matí...

.Elements que trobem en una representació teatral

A més dels personatges, hem de tenir presents tres elements que formen part de tota representació teatral. Estem parlant de l’escenografia, de l’attrezzo i el vestuari.

1.      L’escenografia:

Són el conjunt d’elements que s’afegeixen al text teatral. Poden ésser llums, objectes, estris, aparells... serveixen per aconseguir un bon ambient dins de l’obra teatral.

2.      L’attrezzo:

Són els objectes dels quals no podem prescindir per tal de portar l’obra teatral a escena. Són per exemple, les cadires, taules, quadres... i alguns d’ells serveixen per caracteritzar encara més els personatges damunt de l’escenari: cigarret, ulleres, llibres...

3.      El vestuari:

Són les peces amb les quals es vesteixen els personatges durant la representació, com per exemple, pantalons, camises, mocadors, abrics...

(Material adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura. ESO, editorial Teide, Barcelona)

(Imatge extreta de: nostrat.wordpress.com)

!!EXERCICIS:

1.      Entra al següent enllaç que et portarà a l’obra de teatre Sopa de pedra. Llegeix l’obra d’onze pàgines i anota els elements que formen part de l’escenografia, de l’atrezzo i del vestuari.

http://www.joansalvador.com/wp-content/uploads/2011/11/Sopa-de-pedra-Catalá.pdf

2.      Destria quins d’aquests elements formen part de l’escenografia, attrezzo i vestuari.

Jaqueta, taula, cortina, bolígraf, bigoti, llum, barret, cartes, taula, escenari.

3.      Cerca al diccionari la paraula ‘attrezzo’ i anota aquí el seu significat. Cal que esmentis el diccionari que has consultat.

4.      Redacta un petit text teatral, màxim d’una pàgina en el qual aparegui un narrador, uns personatges i les acotacions.

5.      Si algú s’ha animat a realitzar l’exercici 3, ara pots escriure una pàgina més, és a dir, una escena continuant aquesta obra teatral.

6.      Escriu el nom de dues companyies teatrals catalanes que al llarg del temps hagin fet història dins el panorama teatral i anota el seu any de fundació.

7.      Fòrum: t’apassiona el teatre? Per què? Quina tipologia d’obres t’agrada anar a veure? T’atreviries a participar com a protagonista en alguna obra teatral? Raona les teves respostes.

Anem a la botiga d'esports. Diccionari visual (7). Adreçat a tot l'alumnat.

Si entrem en una botiga d’esports trobarem infinitat d’objectes, prendes i de més per a practicar aquell esport que més desitgem. Moltes d’elles si no hi estem en contacte, de ben segur que les podem dir malament. Avui i ja que tenim el bon temps a la vora, ens endinsem una mica en aquest vocabulari temàtic.

Per tant, dins de la botiga podem trobar:

bastó de golf, estic, vambes, cronòmetre, pilota de tenis, raqueta de tenis, raqueta de bàdminton, pilota de golf, pala de ping-pong, pilota de ping-pong, vestit de bany, xancletes, canya de pescar, rodet de pescar, ham, botes altes de pesca, armilla de pescar, salabret, patí de rodes, monopatí, bossa de golf, patí de gel, pilota de bàsquet, guants de boxa, planxa de surf, xarxa amb veta.

Si ens aturem en alguns esports:

.Futbolista:

samarreta, pantalons, mitges, sabatilles de tacs, pilota de futbol.

.Submarinista:

ulleres de submarinista, tub respirador, aletes, vestit isotèrmic, bombona d’aire comprimit.

.Esquiador:

gorra, ulleres d’esquí, esquís amb fixacions, vestit d’esquí, guants, bastó.

.Excursionista:

passamuntanyes, anorac, pantalons, mitjons, botes, mosquetó, piolet, motxilla, sac de dormir, corda.

.Jugador de rugbi:

casc, pilota de rugbi, espatllera, genollera, canellera, colzera.

.Jugador de beisbol:

bat, gorra, guants, canellera, vestit de beisbol, mitges, sabatilles de tacs, protector, pilota de beisbol.

¡Recorda:

-‘Tenis’ té dues possibilitats d’escriptura: ‘tenis’ i ‘tennis’.

-‘Trofeig’ és incorrecte en català. Moltes zones de Barcelona l’empren. La vàlida és ‘trofeu’.

-‘Munyequera’ no existeix en la nostra llengua. Cal dir ‘canellera’.

-Tingues cura i mai se t’escapi: “la pilota ha anat a la red”, és a la ‘xarxa’.

-Compte a no utilitzar massa angliscismes en alguns esports, em refereixo a l’esport rei. i menys si en tenim de catalanes. Diem linesman, quan podem dir el jutge de línia.

Apa, ara toca practicar una mica d’esports i de llengua catalana a la vegada

(Material adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura. ESO, editorial Teide, Barcelona)

(Fotografia realitzada per: Josep Maria Corretger)

!!EXERCICIS:

1.      Sabries anomenar a quin esport corresponen les següents paraules. Alguna pot tenir més d’un esport.

culot, malla, mallot, escalfador, xandall, cistella, velòdrom, batedor, ring, hipòdrom, escaire, gespa.

2.      Destria quins d’aquests esports són individuals i quins són col·lectius:

futbol, tenis, atletisme, hoquei, ciclisme, voleibol, golf, bàsquet, polo, alpinisme, esquaix, ping-pong, surf, rugby, beisbol, waterpolo, pàdel, automobilisme, pesca, esquí, hanbol, natació, motociclisme.

3.      Anota el significant de dues paraules que hagis après del vocabulari dels esports i redacta una oració amb cadascuna.

4.      Escull dues paraules i explica el seu significat:

salabret, rodet de pescar, pala de ping-pong, estic, mitges, mosquetó, piolet, protector, bat, culot.

5.      Esmenta quatre paraules que diguis malament i que facin referència al lèxic esportiu. Pensa i explica per què fas aquest error.

6.      Atreveix-te a cercar paraules del lèxic esportiu del món dels escacs,  del món del motor o de la vela. Escull un d’aquests esports i cerca deu paraules del seu vocabulari.

7.      Fòrum: quin és l’esport que més t’agrada practicar i per què? Quin penses que és l’esport de moda dels darrers anys, és el pàdel?

Una mirada als dialectes orientals. El central i el balear. Adreçat a tot l'alumnat.

Dins dels dialectes orientals trobem el central, el balear, el rossellonès i l’alguerès. En aquesta fitxa ens aturarem una mica al central i al balear.

EL CATALÀ CENTRAL

D’entre les principals característiques trobem:

1.      L’acabament en –o de la primera persona del singular del present d’indicatiu sona com una [u].

Ex:

Canto [u], ballo [u], presento [u], dormo [u]...

2.      Els articles personals masculins poden aparèixer amb les formes EL o EN.

Ex:

El / En Joan, el / en Jaume...

3.      El dígraf LL es pronuncia com una [i] emperò només en algunes zones. Aquest fenomen rep el nom de iodització: LL ---- i. En zones del dialecte nord-occidental també es produeix: vai (vaig), vull (vull)...

Ex:

Vull (vull), io (jo), ceia (cella), uial (ullal)...

4.      Té tot un lèxic específic:

Mandra, mirall, sorra, oreneta, escletxa, llard, cartró...

EL BALEAR

I acabem l’itinerari d’avui a ses illes. El balear té com a principals característiques:

1.      Manca d’acabament en vocal de la primera persona del singular del present d’indicatiu:

Ex:

Jo estim, jo parl, jo cant, jo pens, jo ball...

2.      Empren l’article salat, atès que és un article que es caracteritza per la lletra essa: Es, sa, es, ses (s’, so, ets...)

Ex:

-S’aigo, sa cabana, sos homos, ses al·lotes...

3.      Les vocals A i E en posició tònica es pronuncien com a neutres en alguns casos.

Ex:

Ab[ə]lla, cad[ə]na, m[ə]r...

4.      Els diftongs GUA i QUA es pronuncien [go] i [co].

Ex:

Lleng[o], aig[o], pasc[o]...

5.      Les paraules esdrúixoles acabades en –IA perden la A final en algunes ocasions.

Ex:

Histori, prudenci,  famili...

6.      Utilització de l’article personal masculí EN i l’article personal femení NA.

Ex:

En Biel, Na Martina...

7.      Presentació d’un lèxic específic.

Al·lot, ca, homo, capell (barret), espill, nin (nen), idò (doncs), moix, saïm (sagí, llard), granera, doblers, horabaixa (tarda, també pot ser capvespre)...

(Material adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura. ESO, editorial Teide, Barcelona)

(Imatge estreta de: balearesvirtual.com)

!!EXERCICIS:

1.      Anota dues característiques totalitzadores del dialecte català central i dues més del balear.

2.      Realitza una cerca per Internet i anota cinc paraules del dialecte català central.

3.      Ídem de l’anterior amb el dialecte balear.

4.      Atreveix-te a cercar dues frases fetes típiques del dialecte català central i dues més del dialecte balear i anota aquí el seu significat.

5.      Fòrum: has passat una estona divertida treballant els dialectes? Què t’ha resultat més complicat i què menys? Per què?

6.      Activitat d’ampliació. Aventura’t a recollir algunes paraules de la teva zona dialectal. Esmenta el dialecte i anota el significat dels mots que no es coneguin.