Escrita per l’irlandès Bram Stoker (1847-1912) el 1897 és
un dels grans clàssics de terror, una novel·la de misteri i fantasia gòtica a l’entorn
d’un personatge, Dràcula. L’obra està redactada en forma epistolar explicada
per diferents personatges. Aquest fet i el tema de la novel·la van generar una
autèntica innovación en l’epoca. És una obra de ficció que es basa en el
personatge real Vlad III, príncep de Valàquia, conegut com a Vlad Draculea, o
“Vlad l’Empalador”. La novel·la s’inspira en el conjunt de contes que escrigué
sota el títol de “El convidat de Dràcula”. L’any 1984 es trobà un manuscrit de
l’obra amb alguns fragments eliminats per l’autor. Un d’aquests fragments era
el final, per semblança amb una altra obra, “La caiguda de la casa Usher”,
d’Edgar Alan Poe.
*****
25
de juny, pel matí
Cap home sap, fins que ha patit la nit, com de dolça i
tendrá pot arribar a ser el matí per al seu cor i els seus ulls. Aquest matí,
quan el sol es va elevar tant al cel, que arribà a la part superior de la porta
que hi ha davant de la meva finestra, se m’ocorregué que aquell punt que
acaronava la llum era el colom de l’arca que s’havia posat allí. La por es va
desprendre de mi com si es tractés d’una peça de roba vaporosa que es disolvia
amb la calor. He de fer quelcom mentre el dia em doni valor. A nit enviaren al
correu una de les meves cartes datades, la primera de la sèrie fatal que haurà
d’esborrar de la Terra tota petjada de la meva existencia. No pensaré en això.
Acció!
Sempre ha estat per la nit quan m’han amoïnat o amenaçat,
o quan m’he trobat atemorit o en perill. Encara no he vist al comte de dia.
Serà que dorm mentre la resta vetllen, será que vetlla mentre la resta dormen?
Si pogués entrar en la seva habitació! Però no existeix cap manera de fer-ho.
La porta sempre roman tancada amb clau; no hi ha forma d’entrar. Si n’existeix
una, un no s’atreveix a portar-ho a terme. Si el seu cos surt així, per què no
un altre cos? Jo mateix l’he vist reptar des de la seva finestra; per què no
imitar-lo i entrar per la finestra de la seva habitació?
És una possibilitat desesperada, però la meva necessitat és encara més
desesperada. Correré el risc. El pitjor que em pot succeir és la mort; i la
mort d’un home no és la d’un be, i potser encara està obert per a mi el temut
Més Enllà. Que Déu m’ajudi en la meva tasca! Adeu, Mina, si no ho aconsegueixo;
adeu, fidel amic i segon pare; adeu a tots i, per últim, adeu, Mina.
El mateix dia, més tard
He
portat a terme la temptativa, i amb l’ajuda de Déu, he retornat sa i estalvi en
aquesta habitació. He d’anotar ordenadament tots els detalls. Animat pel valor
que acabava de tenir, vaig anar fins a la finestra orientada al Sud i vaig
arribar immediatament a l’estret sortint de pedra que envolta l’edifici per
aquest costat. Les pedres eren grans i estaven toscament tallades i el morter
s’havia desgastat per l’acció del temps. Em vaig traure les sabates i em vaig
aventurar a sortir per aquell camí desesperat. Vaig mirar cap avall una vegada,
per a assegurar-me que la visió momentània de l’espantós abisme no anava a
vèncer-me, però després vaig mantenir els ulls apartats d’aquest. Coneixia molt
bé la direcció en què es trobava l’habitació del comte i la distància que
d’allí em separava, i em vaig encaminar fins a aquesta el millor que vaig
poder, tenint en compte els mitjans dels que disposava. No em vaig marejar,
suposo que perquè estava massa nerviós, i el temps se’m va fer ridículament
curt fins el moment en què em vaig trobar amb els peus en l’àmpit de la
finestra tractant d’aixecar el marc. Estava summament agitat quan em vaig
inclinar i fer lliscar els peus dins. Vaig mirar al meu voltant a la cerca del
compte, però, amb sorpresa i alegria, vaig descobrir una cosa. L’habitació
estava buida! Tot just estava decorada amb uns quants objectes que semblaven no
haver estat utilitzats mai; els mobles eren més o menys del mateix estil que
els de la resta d’habitacions orientades cap al Sud, i també estaven cobertes
de pols. Vaig buscar la clau, emperò no estava a la tancadura, ni la vaig
trobar per enlloc. L’únic que vaig trobar fou un gran munt d’or en un racó, or
de totes les classes: monedes romanes, britàniques, austríaques, hongareses,
gregues i turques, cobertes de pols, com si portessin molt temps al terra. A
jutjar pel que vaig veure, cap de les monedes tenia menys de tres-cents anys.
També hi havia cadenes i adornaments, alguns amb pedres precioses, però tots
aquests vells i bruts.
En
un racó de l’habitació hi havia una enorme porta. Vaig intentar obrir-la,
perquè en no haver trobat la clau de l’habitació ni la clau de la porta de
fora, que constituïen l’objecte principal de la meva expedició, havia de
continuar inspeccionant, o tots els meus esforços resultarien en va. Estava
oberta i donava a un estret passadís de pedra que portava a una escala circular
que descendia en esglaons empinats. La vaig baixar fixant-me on posava els
peus, ja que estava fosca, únicament il·luminada per unes claraboies obertes en
el gruixut paredat. Al fons hi havia un passadís fosc, com un túnel, pel que
sortia una fetidesa mortífera, nauseabunda, una fetor de la terra vella recent
moguda. En creuar el passadís l’olor es va fer més proper i feixuc. Finalment
vaig empentà una porta que estava entreoberta i em vaig trobar en una antiga
capella en runes que, evidentment, havia estat emprada com a un cementiri. La
teulada s’havia enfonsat, i en dos punts hi havia unes escales que portaven
fins a unes criptes, però havien excavat el terra recentment i fins i tot
col·locat la terra en grans caixons de fusta, sense dubtar els que havien portat
els eslovacs. No hi havia ningú i vaig continuar buscant una altra sortida,
però no existia. Després d’examinar el terreny pam a pam, per a no malbaratar
cap possibilitat. Inclús vaig baixar a les criptes, on es debatia una dèbil
llum, tot i que fer-ho em va emplenar l’ànima de paüra. Vaig entrar en dues
d’aquestes, però no vaig veure res, tan sols bocins de taüts vells i muntanyes
de pols; en la tercera, tanmateix, vaig descobrir quelcom.
Allí,
en un dels caixons, de la cinquantena que hi havia en total, sobre una pila de
terra recent moguda, jeia el comte! Estava mort o adormit; no vaig poder saber
quina de les dues coses, ja que els ulls estaven oberts i petris, però sense la
vidriositat de la mort, i les galtes mantenien el color de la vida, sobreposant-se
a la pal·lidesa, i els llavis estaven tan rojos com a sempre. Però no es veia
el mínim moviment, ni pols ni respiració, ni li bategava el cor. Em vaig
inclinar a sobre d’ell i vaig tractar d’identificar algun senyal de vida, però
en va. No podia portar allí molt de temps, perquè l’olor a terra s’hauria
dissipat al cap d’unes hores. Al costat de la caixa hi havia la tapa, amb
forats disseminats aquí i allà. Vaig pensar que potser tingués les claus,
emperò al posar-me a registrar-lo vaig veure els ulls morts, i en aquests, malgrat
d’estar morts, una mirada de tal odi, to i que inconscients de mi o de la meva
presència, que vaig foragitar aquell lloc i, després de marxar de l’habitació
del comte, vaig tornar a pujar a rossegons el mur del castell. En arribar al
meu allotjament, em vaig tirar panteixant a sobre del llit i vaig intentar
pensar...
[Fragment
extret de: STOKER, BRAM, “Dràcula”, Anaya, Madrid, 2004]
(Imatges
extretes de: La Llar del Llibre, Hobby Consolas)
EXERCICIS:
1.
Comenta el present fragment de l’obra “Dràcula”.
2.
Anomena fragments que apareguin en aquest fragment que indiquin que és una novel·la
de terror.
3.
Agafa l’obra “Dràcula”, escull un fragment que t’apassioni, enganxa’l aquí i
justifica per què t’agrada.
4.
Presenta l’autor de l’obra “Dràcula”, Bram Stoker.
5.
Realitza un dibuix del comte Dràcula tal i com te l’imagines.
6.
La novel·la “Dràcula” s’inspira en dos personatges reals, esmenta de quins
estem parlant.
7.
Originalment, l’obra s’anava a anomenar “Comte Vampir”? Saps per què finalment,
l’assessor de l’escriptor Bram Stoker, Arminius Vambery en va aconsellar
canviar el nom?
8.
La novel·la “Dràcula”, així com també “Frankenstein” estan redactades en forma
de cartes, per què es van escriure així?
9.
Cerca al diccionari i anota el significat de tres paraules que desconeguis del
fragment.
10.
“Dràcula” al cinema: anomena quina és la primera pel·lícula que es va realitzar
sobre l’obra literària i en quin any. Quins actors han interpretat el
personatge del comte Dràcula? Quins films sobre el personatge Dràcula tan fascinat més? Per què? La
novel·la “Dràcula” ha estat més coneguda gràcies al cinema? Per què?
11.
Fòrum: has llegit l’obra “Dràcula”? Què t’ha semblat? Et va agradar? Per què?
Et va espantar?
12.
Imagina’t que treballes per una editorial. Crea una campanya promocional per a
la publicació de l’obra “Dràcula”. En format paper o digital.
