La correcció 1. Els diccionaris. Adreçat a tothom

Després d’haver redactat un text ve el pas més important, la seva revisió. Quan hem finalitzat un text, almenys hauríem de revisar-lo un parell de vegades abans de lliurar-lo, a més i ja no cal dir-ho, de cercar els mots de dubtosa escriptura en un diccionari. Primer de tot, deixa reposar el text uns minuts, i mitja hora després torna’l a llegir, perquè el cansament et treu visió ortogràfica. També hem de tenir en compte que haurem de millorar el text emprant connectors i evitar la repetició de paraules. No oblidis que si realitzes un text estructurat per paràgrafs sempre serà més entenedor i fàcil de llegir.

Recorda:

1.      Realitzar un esborrany d’un text.

2.      Estructura el text per paràgrafs.

3.      Inclou connectors i escriu sinònims per tal de millorar el redactat.

4.      Consulta els dubtes en un diccionari sempre que puguis, així com també alguna gramàtica. Si el text l’escrius a classe i l’has de lliurar al cap de tres quarts d’hora, per exemple, també podràs fer-ho, si no és d’examen.

5.      Revisar el text un parell de vegades.

6.      Fes una bona presentació o repeteix el text si és necessari.

No ens ha de fer por ni vergonya consultar un diccionari, en canvi, no fer-ho et generarà un problema d’ignorància. Tothom consulta els diccionaris tant els aprenents com els experts, sempre hi ha alguna o altra paraula que ens fa dubtar. Recordeu una cosa: ningú és perfecte.

Sempre ha d’haver una bona presentació en tot el que lliuris al teu professor, si cal repeteix el full escrit o empra el corrector de ratolí, el més pulcre. Les ratlladures i mala lletra provoquen males interpretacions i problemes d’intel·ligibilitat.

Aprofito l’avinentesa per presentar-vos bons diccionaris en llengua catalana. Aquí estan les millors eines per cuidar l’escriptura de la llengua catalana:

.GDLC (Gran Diccionari de la Llengua Catalana). Enciclopèdia Catalana. Molt complet.

http://www.diccionari.cat/

.DIEC (Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans). Normatiu.

http://dlc.iec.cat/

.Diccionaris.cat (diccionari de sinònims, de la llengua catalana i català-castellà, castellà-català entre d’altres). Molt útil.

http://www.diccionaris.cat/

.Optimot. Consultes lingüístiques (inclou conjugació de verbs, diccionari de la llengua, castellà-català, fitxes ortogràfiques)

http://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html

.Ésadir (Inclou paraules actuals i que inclouen els mitjans de comunicació. També recull vocabulari per temàtiques)

http://esadir.cat/

Els diccionaris en format paper, així com també l’ordinador per realitzar consultes al diccionari o el mòbil es escau, també han d’estar ubicats propers a l’escriptori o taula de treball, d’aquesta manera no perdrem temps ni ens farà mandra aixecar-nos per anar a consultar una paraula.

Per un altre costat, recordar que l’ordinador incorpora els següents elements de correcció de text dins de la pàgina de Word:

Revisió---ABC ortografia i gramàtica. Correcció

Primer de tot, i ja no cal dir-ho s’ha d’escollir la llengua en què escriurem el text. Quins inconvenients aporten els correctors de Word? No corregeixen les faltes gramaticals, tan sols les ortogràfiques, aquestes les assenyalen en ones vermelles.

La pàgina del TERMCAT (Centre de Terminologia) aporta diferents recursos per tal de treballar la llengua catalana: diccionaris en línia, recursos de consulta terminològica, entre d’altres i és molt important de conèixer-la perquè incorpora noves paraules (neologismes) o d’ús habitual i que ja podrem utilitzar quan escriurem.

http://www.termcat.cat/

(Material adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura. 4t d'ESO,    

  Editorial Teide, Barcelona)

(Ampliació: Josep Maria Corretger)

(Imatges extretes de: les respectives pàgines webs)

!!EXERCICIS:

1.      Explica en quins diccionaris dels esmentats en aquesta fitxa podràs trobar:

.Un neologisme:                                               .Sinònim de “cotxe”:

.Conjugació de ‘cantar’:                                   .Traducció de “hablar”:

2.      Reflexiona i esmenta quins creus que són els dos millors diccionaris d’aquesta pàgina i per què. Raona la teva resposta.

3.      Quins són els passos que realitzes a l’hora de redactar un text? Què hauries de fer per millorar-ho? Per què?

4.      Inventa un exercici per tal de treballar l’ús dels diccionaris.

5.      Comenta per a què serveixen: els paràgrafs, els connectors, els sinònims.

6.      Entra al Termcat i mira si s’han incorporat els següents mots al diccionari normatiu:

Attrezzo, container, hardware, catering, shorts, show, trekking.

7.      Quan és millor revisar l’ortografia d’un text, justament en acabar d’escriure’l o uns minuts més tard? Per què?

8.      En què es guia el Termcat a l’hora d’incorporar paraules noves?

9.      Quina és la principal funció de la pàgina “És a dir”?

10.  Opinió: tens mandra de cercar una paraula de dubtosa escriptura al diccionari? Per què? Empres diccionaris en format paper o diccionaris en línia? Quins penses que són els millors? Per què?

"En busca de Bobby Fischer". Treballem el film. Adreçat a l'ESO

Després de visualitzar el film, seràs capaç de contestar a les preguntes següents?

!!EXERCICIS:

1.  Qui era Bobby Fischer? Qui era Josh Waitzkin?

2.  Per què es deixa guanyar al campionat en Josh? Creieu que és una bona opció?   El seu pare actua de manera correcta?

3.  Què provoca l’empipament entre el pare i la mestra?

4.  L’entrenador Bruce prohibeix que en Josh jugui al parc, per què?

5. La mare d’en Josh veu com l’entrenador Bruce provoca a en Josh i decideix prescindir dels seus serveis. Quin és el motiu?

6. A la partida final del campionat l’adversari Jonathan no accepta les taules, per què penseu que ho fa?

7. Quan perds en alguna cosa o no et surt com a tal, acceptes la realitat o bé actues malament? Argumenta la teva resposta.

8. Què ens aporta saber jugar als escacs en el nostre dia a dia?

9. Si saps jugar als escacs vol dir que domines les matemàtiques? Raona la teva resposta.

10. Contextualitza la present frase dins la pel·lícula i per què: 

    "Tens un gran cor i això és el més important en aquest món".

11.Comenta la present afirmació que diu en Josh. Quan ho diu i per què?

"De vegades és millor no ser el millor, així si perds no passa res".

12.  T’ha agradat visualitzar el film?  Per què? Has après alguna cosa útil amb la seva visualització? Quina?

13.  Què t’ha semblat la unitat didàctica “La reina que volia manar” i que ha treballat la competència lingüística juntament amb la competència matemàtica? Raona la teva resposta.

(Imatge extreta de: cdn.blogs.revistagq.com)

La meva paraula preferida (46): "Envanir". Adreçat a tot l'alumnat

.Envanir:

1. Causar o infondre vanitat.

Ex:

-Darrerament ha rebut tantes adulacions que segur que s'anirà envanint.

2. Esdevenir vanitós, infondre vanitat.

Ex:

-Després de guanyar el torneig d'escacs s'ha envanit i ja no saluda a tothom.

Sinònims:

Enorgullir, ensuperbir-se, altivar-se, estarrufar-se, entonar-se, infatuar-se, orgullar-se, enorgullar-se.

.Justificació:

És una paraula d'un registre elevat, i amb la qual pots aprendre una sèrie de sinònims en la mateixa línia. Ja hem dit moltes vegades que és essencial conèixer paraules sinònimes per tal de no repetir paraules quan escrivim, que baixen el nivell de l'escriptura, així com també, per no parlar tots igual, emprant les mateixes paraules, que denota ésser poc culte i que només tens un vocabulari bàsic atès que no llegeixes.

(Fonts: diccionari.cat i diccionaris.cat)

(Imatge extreta de: lallibretadelesidees.wordpress.com)

!!EXERCICIS:

1. Redacta quatre oracions amb la paraula "envanir" o formes similars i quatre més amb una paraula sinònim d'aquesta.

2. Escull una paraula que hagis après aquest mes i explica el seu significat i el perquè de la teva elecció.

3. Cerca un mot que creguis que està oblidat i vulguis apadrinar. Explica'n el seu significat.

Joaquim Carbó: un escriptor de llarg recorregut. Adreçat a tothom

Sempre se l’ha conegut com a un escriptor adreçat a un públic juvenil, i això no és pas cap mentida, emperò, en Joaquim Carbó mai va deixar de banda el món adult, és a dir, que sempre havia escrit novel·les, ara bé, d’una manera menys constant. D’aquí que molts individus es pensin que només escriu per a la gent jove quan realment no és així. En una xerrada recent de presentació del seu darrer llibre “Va com va!” (2015) matisà que els llibres per adults sempre havien tingut sortida i que si havia escrit de ben jove era per demostrar que en català es podia escriure com en qualsevol altra llengua.

L’escriptor de Caldes de Malavella, La Selva, és un dels autors més prolífics en llengua catalana i al llarg del temps ha conreat infinitat de novel·les per al públic infantil i juvenil, novel·les per als grans, narrativa breu i fins i tot, ha tocat el gènere memorialístic a “Pantalons curts” (2013). Així com també ha guanyat els premis més destacats en l’àmbit infantil i juvenil: Premi Víctor Català (1964), Premi Folch i Torres (1969), Premi de la Crítica de Serra d’Or (1980, 1992), Premi Joaquim Ruyra (1981) o el Premi de Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya (1982). Fou un membre de l’agrupació Ofèlia Dracs, que vetllaren per ressuscitar la literatura de gènere en català entre els anys 1979 i 1994; així com també un dels cofundadors de la revista per a joves Cavall Fort. Explicà l’anècdota de la creació d’aquesta mítica publicació. Carbó volia escriure un conte per alguna revista en català a finals dels anys cinquanta, i un amic l’animà a fer-ho, emperò es trobà que amb la guerra, el 1938 desaparegué la revista Patufet i passaren vint-i-cinc anys sense poder-se llegir contes en català, tots eren en castellà. Llavors, s’ho va prendre seriosament i posà la primera pedra per crear la publicació. En una línia similar afirmà que s’originà la editorial La Galera, perquè hi havia la necessitat de trobar llibres amb temes actuals en català i aquí començà a esdevenir un autor conegut per als més joves: “Em vaig convertir en un autor de llibres infantils sense voler”.

Joaquim Carbó no negà haver estat més ben acollit pel públic infantil que l’adult. Fins i tot, molts creuen que la darrera novel·la està adreçada als joves quan realment no és així, potser en trobaran pistes a la portada o bé a la contraportada. Els dies de glòria han començat a passar i Carbó tingué la dissort que dues editorials de renom li rebutgessin la novel·la perquè no la trobaven suficientment interessant. Sobre aquest afer, Carbó comentà: “Mai he tingut accés a les editorials grans perquè m’han etiquetat”, fent referència a la confusió que moltes persones pensen que només escriu per a un tipus de quòrum.  La editorial Males Herbes va confiar en l’autor perquè en coneixien la seva trajectòria com a autor per a joves.

Sobre la manera d’escriure, en Joaquim establí algunes diferències entre la manera en què escriu per a ambdós públics: el jove i l’adult: “Als nens no els pots desenganyar perquè són el futur. Els nens no han de saber que els barruts guanyen”. A les seves obres no hi trobarem únicament la bondat i la pau com a principal eix vertebrador i com succeïa als contes d’en Josep Maria Folch i Torres, sinó que mostra la crueltat. Els primers dos contes els va realitzar a partir de fets reals viscuts. Actualment, Carbó explanà que ja no té la necessitat d’escriure contes per a Cavall Fort, ara bé, quan li sembla ho fa. En canvi, quan s’adreça a un públic de més edat: “Et surten els dimonis de dins” i això ho plasma a “Va com va!”.

La seva darrera novel·la, la novena per a adults, “Va com va!” relata la història d’un perdedor, d’un individu al qual tot li surt malament i que treballa com a detectiu, i que l’inspirà un company de feina. D’un personatge molt quotidià i que ens resultarà familiar. Al respecte, l’autor comentà: “No he escrit mai llibres de grans personatges, aquests se m’escapen. Parlo de gent com jo o més avall, perquè els conec”. És una obra que està contaminada pel gènere negre. A l’obra no hi apareixen noms propis, a excepció del dels bandarres, com els esmentà, però que li han vingut en ment per situacions viscudes o explicades per amics seus. I recalcà que el relat vol ésser un antihomenatge a Fèlix Millet, d’aquí que el malfactor s’anomeni F.M., per evitar semblances amb la realitat. Aquesta novel·la també s’inspira en d’altres fets reals, com ara l’estafa del Fòrum Filatèlic que s’amaga sota l’estafa dels gravats. L’humor sempre apareix present al llarg de l’obra. També sobta que el llibre no tingui cap capítol, sinó que està escrit de tota una tirada. Alhora, conté un llarg compendi de dites populars: “El meu pare les feia servir com els pets dels ases”. És una obra valenta, atrevida, grollera, eròtica. El títol està manllevat de la cançó d’Ovidi Montllor “Va com va” (1974).

A Carbó se’l veu un home molt senzill, que ja ha passat dels vuitanta i que s’expressa sense pèls a la llengua, quan parla del seu autodidactisme, treball a la secció de personal La Caixa durant quaranta anys o del seu pare, que fou encarcerat al castell del Cid o de Jadraque, Guadalajara, durant quatre mesos l’any 1939 perquè escrigué un article anticlerical, o de quan recorda la seva trajectòria: “Només es venen els dos primers llibres que vaig escriure”: “La casa sota la sorra” (1966) i “La colla dels deu” (1969).

Sobre l’hàbit d’escriure, és quan Carbó esplaià més i glossà: “Quan em poso a escriure rellegeixo tot l’escrit el dia abans. Llavors em vaig engrescant. Dues hores al matí, i dues hores a la tarda. Aplego històries que he anat recollint de la premsa”.

Per un altre costat, Joaquim també no tingué cap dubte a l’hora de reconèixer que en les seves obres hi ha molts pocs diàlegs, atès que li costen molt d’escriure, perquè com digué ell, parla amb trets comarcals.

Carbó segueix una ombra de la qual mai podrà escapar, una etiqueta que si la traiem ens descobrirà un autor que té la mà trencada escrivint, un escriptor que ha colpit diverses generacions de joves, i no tantes, però també adultes, un públic que encara l’ha de redescobrir. Un autor amb una doble personalitat: Doctor Jeckyll quan escriu per als adults i Mr Hyde quan ho fa per als nens, i tot sense defugir l’humor, que tant l’ha caracteritzat, de fet, Manuel de Pedrolo en el pròleg de l’obra de Carbó “Solucions provisionals” (1964) va dir una vegada que quan Carbó feia humor, encara era més perillós, perquè les coses havien arribat massa lluny, i segueix essent-ho. Un autor que s’ha convertit en un clàssic de les nostres lletres, sigui quina sigui l’obra que ens llegui. No importa el gènere. Serà una obra carboniana.

Josep Maria Corretger Olivart

Febrer del 2016

(Imatges extretes de: cerdanyolainfo.com, editorialmalesherbes.com, ara.cat, Laia Cardona)

!!EXERCICIS:

1. Realitza una petita ressenya sobre la vida i obra de Joaquim Carbó.

2. Comenta un llibre de Joaquim Carbó que hagis llegit. Si algú ha col·laborat, no pot repetir-se.

3. Fòrum: penses que és bo etiquetar a un escriptor i que se l'encaselli en un gènere? Raona la teva resposta.

Anem al teatre: "El darrer dia del Cafè de la Granota". Adreçat a tothom

La companyia Mea Culpa ha dramatitzat a l’obra “El darrer dia del Cafè de la Granota” quatre contes de l’autor mequinensà Jesús Moncada. Aquests contes són “Paraules des d’un oliver”, “La plaga de la Ribera”, “Futbol de Ribera” i “L’assassinat de Roger Ackroyd”. Tot just ara fa tres anys, Mea Culpa va començar a escenificar aquesta obra adreçada generalment als alumnes d’institut d’arreu de Catalunya, emperò, en els darrers mesos n’han fet extensives les representacions al públic més adult i han continuat assolint l’èxit. El poeta i lingüista Hèctor Moret els va assessorar per plasmar amb fidelitat la manera de parlar dels mequinensans i això és un dels punts forts d’aquesta obra. Aconseguir la màxima semblança al lloc on esdevé l’acció, la Mequinensa abans de ser soterrada per les aigües del pantà, com si ens hi trobéssim in situ.

L’acció de “El darrer dia del Cafè de la Granota” transcorre el 1971, tot i que embassament començà a embassar el desembre del 1966. Els dos personatges es troben immersos en les seves darreres hores al poble i amb la imminent destrucció de les cases. L’Adelaida i en Fernando, que són així com s’ha adaptat el matrimoni que regenta el Cafè de la Granota aprofitaran per recordar els fets sobre els seus veïns, fets, situacions que han viscut al cafè. En determinats moments, fins i tot interactuen amb el públic.

L’obra ha estat dramatitzada per Maria Àngels Caso, que interpreta a Adelaida i a Berta Aixendrí, la periodista que arriba de Barcelona per tal de realitzar un reportatge del poble i entrevistar a en Fernando i per Armand Villén en el paper de Fernando. La direcció d’escena i l’espai escènic corre a càrrec de Xisco Segura i l’obra té de col·laboradors en alguns enregistraments els habitants de Mequinensa que van presenciar la desaparició del poble, així com també la germana de l’autor, Rosa Maria Moncada.

L’escenificació teatral s’acompanya de poc utillatge teatral, tan sols una taula, un parell de cadires, una fotografia, la bandera del club de futbol de Mequinensa, de dues maletes i d’un antic tauler d’escacs. Al fons del decorat trobem com diverses caixes de cartó i de manera ben original amb noms de cuina, plats... s’encarreguen de fer-nos imaginar els decorats, tot és perquè ni res ni ningú ens desviï del poder que prendran els diàlegs, si es vol, la paraula.

Al final, la dramatització acaba quan Fernando penja una carta abans d’abandonar per sempre més el cafè, i deixant la porta oberta, perquè ell mai l’ha tancat realment. La carta que penja és una còpia facsímil de la carta original que van conèixer mitjantçant una exposició fotogràfica de Mequinensa i que va realitzar el propi Jesús Moncada abans d’enderrocar-se el poble. Els protagonistes de l’obra van interessar-se per poder-la incloure dins la dramatització teatral com a un homenatge real a l’autor de l’obra que representaven. Van ésser seixanta-sis minuts d’intensitat i d’energia escenificada per part d’uns actors ben experimentats i rodats, que de la senzillesa d’una obra n’aconseguiren un resultat magnífic.

“Jesús Moncada volia rescatar amb la paraula alguna cosa molt entranyable que li prenien i deixar-ne constància escrita perquè no es perdés del tot”.

La història de la carta d’en Jesús Moncada és interessant de conèixer. Fou una carta que en Jesús escrigué en la intimitat i que no pretenia fer-la pública, tan sols era un escrit que volia penjar en la porta del que va ser la seva casa. Fou un comiat anunciat. Allí glossava que qui l’anés a enderrocar tingués molta cura, perquè allí hi havia viscut la seva vida i que no tan sols eren pedres i argamassa, sinó que significaven molt més. I així ho va fer, en el moment d’abandonar per sempre la casa on havia viscut, en Jesús penjà la carta. Els actors de la companyia Mea Culpa demanaren el permís a Rosa Maria Moncada que els en cedí una rèplica per emprar-se en la representació.

També fou curiós el petit col·loqui amb els actors després de l’obra, que ens va permetre preguntar i descobrir algunes curiositats, com per exemple, l’escrupulós treball filològic que hi ha al darrere del guió teatral per adaptar el català de Mequinensa i que dóna més credibilitat a la dramatització o bé que l’obra que deixà inèdita Jesús Moncada, intitulada “Dante S.A.” no s’editarà com a novel·la, sinó com a un estudi filològic dels escrits que quedaren acabats per Moncada a càrrec de Xavier Iglesias. Val a dir que en alguns actes especials se n’han pogut llegir tres capítols finalitzats per l’autor de Mequinensa. Una obra molt autobiogràfica on ens parla d’una editorial de llibres. Hem de recordar que l’obra no estava planificada i en tenia capítols redactats, d’altres d’inacabats, així com també diferents versions d’alguns dels redactats, comentaris o croquis del projecte que pretenia gestar, però no estava finalitzada en si, i Moncada en tenia pensats alguns passatges emperò no tingué temps de redactar-los atès que un dia es trobà malament i la mort el sorprengué, els seus pensaments desaparegueren per sempre més amb ell. De fet, l’autor redactà en una nota manuscrita del seu testament que es destruís l’obra, i tot els escrits que romanien inacabats, així com també expressava la voluntat que no s’edités res sense la seva autorització en vida, però el jutge no permeté que es perdés aquest llegat moncadià, perquè si bé l’obra pertanyia a un autor traspassat que era patrimoni de tothom, era un dels escriptors més rellevants de la literatura catalana i que tan bé va saber plasmar la llengua de la seva Mequinensa, aquell català dialectològic. De ben segur que algun dia tindrem notícies de “Dante S.A.”.

Josep Maria Corretger Olivart

 Març del 2016

!Per aprofundir una mica més en l'obra podeu consultar:

http://www.grup62.cat/lecturanda/el_cafe_de_granota/abans_de_la_lectura.html

http://xtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/0083/ca387706-75cc-4b93-8784-5404495b07ce/cafe_granota_moncada.pdf

(Imatges extretes de: turismevinegre.cat i flick.com) 

!!EXERCICIS:

1. Expressa la teva opinió sobre l'obra "El darrer dia del Cafè de la Granota".

2. Quines són les semblances i les diferències amb l'obra de Jesús Moncada?

3. Quins són els contes que més t'han agradat de "El Cafè de la Granota".

4. Descriu un dels personatges del Cafè de la Granota?

La reina que volia manar (1). Treballem els escacs. Adreçat a l'ESO

.Visualitza la llegenda de l'origen dels escacs relata dins el conte "El rei i el savi" inclòs en aquest enllaç

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/titol-video/video/1570389/

i contesta a les preguntes següents:

EL REI I EL SAVI. LA LLEGENDA DE L’ORIGEN DELS ESCACS

1.      On passa la història?
2.      Què li passa al rei Iadava?
3.      Quin serà el propòsit del rei?
4.      Què significa l’expressió: “No estar per orgues”.
5.      Amb quina finalitat es van reunir els savis?
6.      Què proposà el primer savi, el lletraferit? Va funcionar? Per què?
7.      I el segon, l’europeu? Va funcionar?
8.      I el savi àrab? Va funcionar?
9.      I el quart savi, l’indi Lahur Sessa? Com ho va veure d’entrada el rei?
10.  Completa la frase:	Li agradava_______________________ més que_________________.
11.  Com compensa el rei al savi indi Lahur Sessa?
12.  Com el savi indi Lahur Sessa enganya al rei?
13.  Què significa la frase feta: “Haver-se begut l’enteniment”?
14.  Quina és la xifra exacta que el rei havia de pagar al savi Lahur Sessa i com ho havia de fer?
15.  Completa la següent afirmació:	Per jugar a escacs, a més, _______________ s’ha de ser___________. Una bona idea val més que_______________.
16.  De quin país provenen els escacs i en quin segle van aparèixer?

(Imatge extreta de: sort.cat)