El progrés de la Renaixença va estancar-se en arribar la
Guerra Civil (1936-1939). La victòria de
les tropes de Francisco Franco va provocar l’inici d’un règim dictatorial i la
persecució de tot allò que anés sota el mantell de la catalanitat.
El règim franquista, que tenia un únic partit polític, el
Movimiento Nacional, i pretenia crear una Espanya única, va perseguir i
prohibir qualsevol sentit de nacionalitat que no fos l’espanyol. L’ideari
d’aquest règim es va concretar en els punts següents:
.Abolició de la llengua catalana en tots els àmbits: ensenyament, publicacions, tertúlies...
.Abolició de les institucions: tant culturals com polítiques creades pels moviments anteriors.
.La revisió de tota manifestació cultural que es fes al
país, ja fos de publicacions, cinema, de teatre, de ràdio, de
música... i a partir d’aquí, apareix la censura en qualsevol cosa que el règim
no donés el vistiplau.
.La persecució de polítics i intel·lectuals que anessin
en contra el règim, originant així
l’exili d’aquestes persones.
Aquestes mesures lligades a la mala economia que va
generar-se amb la guerra i les penalitzacions que la resta de països europeus
van imposar als franquistes. Durant els anys seixanta es va liberalitzar el
comerç i el turisme i l’economia d’Espanya va tornar a generar creixement.
Als anys seixanta, la repressió franquista va anar
cedint, i això ho van aprofitar diversos moviments de caràcter catalanista per
organitzar-se i col·laborar amb l’Església catalana i grups d’escoltes.
SALVADOR ESPRIU I CASTELLÓ
Vida
Nascut a Santa Coloma de Farners el 1913, la seva vida va
transcórrer entre Barcelona i Arenys de Mar, lloc on passava llargues
temporades amb la família. Estudià Dret i Història antiga, però de ben jove ja
mostrà interès per la literatura.
L’escriptura d’Espriu estigué molt marcada per la guerra
i ja en la postguerra, apareixen els temes que tractarà en la totalitat de la
seva obra: el pas del temps, la mort, la persecució política i lingüística, i
la lluita fraticida. Creà el mite de Sinera (Arenys llegit a la inversa), lloc
on Espriu simbolitzava l’estat de tranquil·litat personal i col·lectiu, el seu
paradís, un paradís que es perdé durant la Guerra Civil. Espriu morí el 22 de
febrer de 1985 a Barcelona.
Obra
Espriu iniciar-se literàriament escrivint narrativa,
recordem obres com “Doctor Rip” (1931) o “Ariadna al laberint grotesc” (1935),
va sobresortir com a autor de poemes i d’obres teatrals passada la Guerra
Civil.
L’escriptura espriuana ve marcada per una gran riquesa
cultural, tant des del punt de vista clàssic com modern, d’un bon domini de la
paraula, que un i altre cop li va fer revisar la seva obra a causa de l’afany
de perfeccionisme que tenia.
La poesia d’Espriu mostra una unitat, té com a eix vertebrador
una reflexió sobre la mort. Per exemple, a “Cementiri de Sinera” (1946), mentre
el poeta es dirigeix cap al cementiri, fa referència a diversos indrets del seu
paradís perdut durant la infantesa. Sinera, s’haurà perdut durant la guerra,
però el poeta la recuperarà mitjançant el record.
No
estimo res més
excepte
l’ombra viatgera d’un núvol,
el
lent record dels dies
que
són passats per sempre.
No
lluito més [...].
Em
moro perquè no sé com viure.
Els següents llibres de poemes: “Les hores” (1952), “Mrs.
Death” (1952), “El caminant i el mur” (1954) i “Final del laberint” (1955)
continuen tractant el tema de la mort i de la desolació per allò perdut. El
1960 apareix el que serà el seu llibre més polític, “La pell de brau”, obra en
la que critica la situació historicosocial de Sepharad (Espanya en hebreu) per
la guerra i l’eliminació dels derrotats.
Un dels seus darrers llibres de poesia fou “Llibre de
Sinera” (1963), on el tema de la mort segueix essent un tema principal.
D’aquesta manera, Espriu pensava que si parlava contínuament d’ella li acabaria
perdent la por. El 1971 apareix el que serà el seu últim volum de poesia,
“Setmana Santa”, referent a la Passió de Crist.
Pel que fa a les seves obres de teatre, podem destacar:
“Antígona” (1939), on empra el mite grec per criticar la Guerra Civil; “Ronda
de mort a Sinera” (1966), on reflexiona sobre la mort amb personatges que
Espriu coneix bé d’Arenys, la seva Sinera; “Una altra Fedra si us plau” (1978),
obra que tracta el mite de Fedra. Finalment, “Primera història d’Esther” (1948),
es diu que és l’obra teatral més ben aconseguida, aquí Espriu compara la
persecució del poble català amb el poble jueu.
JOAN OLIVER I SALLARÈS (PERE QUART)
Vida
Nascut a Sabadell el 1899 dins d’una família burgesa,
això va fer que Oliver rebés els millors estudis possibles. Estudià Dret, com
Salvador Espriu, però com aquest darrer, aviat mostrà interessos per
l’escriptura. Fou creador del Grup de Sabadell, juntament amb d’altres autors
de la ciutat, amb els quals també fundà l’editorial La Mirada i iniciar les
col·laboracions amb el Diari de Sabadell.
Oliver estigué marcat per ser un inconformista de caire
radical, i aquesta característica va plasmar-se dins de la seva obra, on hi
podem trobar crítiques socials de caire burlesc. Fins i tot, de jove va tenir
un enfrontament amb la seva família per qüestions polítiques i religioses, atès
que, eren més conservadors.
Em temps de la Guerra Civil creà l’Agrupació dels
Escriptors Catalans i la Institució de les Lletres Catalanes. Joan Oliver va
ser una de les veus més lluitadores contra el poder dictatorial. En acabar la
Guerra Civil s’exilià a França, i un any més tard, a Santiago de Xile, allí
aprofità per fundar l’editorial El Pi de les Tres Branques. El 1948 retornà a
Catalunya i fou empresonat durant dos mesos i mig. Joan Oliver i Salvador
Espriu van lluitar contra el poder dictatorial a través de les seves obres i
n’esdevingueren símbols. Oliver traspassà a Barcelona el 1986.
Obra
Tota l’obra poètica d’Oliver està signada amb el
pseudònim de Pere Quart, en canvi, la de prosa i de teatre, amb el seu nom
real, de Joan Oliver.
La primera etapa dins la poesia de Joan Oliver trobem
“Les decapitacions” (1934), cosa que
produí un enfrontament amb la seva classe social; el poema “Oda a Barcelona”
(1936), on lluita contra una burgesia de tipus nacionalista i radical.
“Bestiari” (1937), obra amb els animals com a protagonistes alhora que juga amb
les paraules. En un segon període poètic es va acostar més a la poesia
simbolista: “Saló de tardor” (1947), “Terra de naufragis” (1956), en ambdues
obres hi apareixen temes recurrents com l’enyorament, l’exili, la mort, sempre
amb un to més elegíac i de caire pensatiu.
Amb “Vacances pagades” (1960), Oliver retorna als seus
principis poètics. Aquí hi tornem a trobar un humor irònic, alhora que
reflexiona sobre la seva persona i la societat del moment. El llibre esdevingué
model del realisme històric.
Les seves darreres obres poètiques segueixen en la
vessant crítica i lluitadora de l’autor enfront de la nova situació política i
social. Parlem d’obres com: “Circumstàncies” (1968) i “Quatre mil mots” (1977).
Pel que fa a l’obra teatral de Joan Oliver, podem
establir tres moments històrics que provocaran canvis en la seva escriptura.
Abans de la guerra, durant la guerra i després de la guerra. D’abans de la
guerra destaca: “Allò que tal vegada s’esdevingué” (1936), que critica durament
a la burgesia; durant la Guerra Civil veu la llum “La fam” (1938), potser la
seva obra més exitosa, provoca una reflexió sobre el lideratge polític i la
corrupció. Després de la guerra, “Ball robat” (1956), que representa tres
matrimonis de classe acomodada que fracassen com a persones dins la societat.
N.B. Podeu ampliar informació dels dos autors en els enllaços següents del blog:
(Material
adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura. 4t d'ESO,
Editorial Teide, Barcelona)
(Imatges extretes de: delcampe.net, upload.wikimedia.org
i marteta29.blogia.com)
!!EXERCICIS:
1. Cerca
informació del mite de “Fedra” i explica en què consisteix.
2. Resumeix
les principals característiques de l’estil literari de Salvador Espriu.
3. Explica
un dels símbols que empra Salvador Espriu en els seus poemes.
4. Comenta
el present poema de Salvador Espriu inclòs dins “Les cançons d’Ariadna” (1963).
EL MEU POBLE I
JO
A la memòria de Pompeu Fabra,
Mestre de tots.
Bevíem a glops
aspres vins de burla
el meu poble i jo.
Escoltàvem forts
arguments del sabre
el meu poble i jo.
Una tal lliçó
hem hagut d'entendre
el meu poble i jo.
La mateixa sort
ens uní per sempre:
el meu poble i jo.
Senyor, servidor?
Som indestriables
el meu poble i jo.
Tenim la raó
contra bords i lladres
el meu poble i jo.
Salvàvem els mots
de la nostra llengua
el meu poble i jo.
A baixar graons
de dol apreníem
el meu poble i jo.
Davallats al pou,
esguardem enlaire
el meu poble i jo.
Ens alcem tots dos
en encesa espera,
el meu poble i jo.
5. Cerca
informació d’una obra poètica o teatral de Joan Oliver i comenta’n els aspectes
més destacats.
6. Explica
amb les teves paraules l’estil literari de Joan Oliver?
7. Comenta
el present poema de Joan Oliver inclòs dins “Dotze aiguaforts i un autoretrat
de Josep Granyer” (1962).
UNA VACA AMB UN VEDELLET EN BRAÇOS
Non non,
vine, son!
Dorm, petit, la mare et bressa,
cal que creixis ben de pressa;
fes-te fort
per a la mort!
Seràs brau
o de pau?
Seràs carn d'escorxador
o màrtir nacional?
Tant se val!
Per un bou
tot és prou.
Ara els somnis, vedelló.
Non non,
vine, son!
8. Compara l’escriptura de Salvador Espriu i
la de Joan Oliver i explica’n les principals diferències.
