divendres, 13 de juny del 2014

El text teatral. Adreçat a tot l'alumnat.


El text teatral és la narració dialogada que s’estableix entre els diversos personatges que apareixen en una obra de teatre i quan aquest text està escrit en un document en format paper, o bé en format digital, permet que l’obra pugui ésser representada.

.Quins elements podem trobar dins d’un text teatral?

1.      El diàleg

Cada intervenció que realitza un personatge va precedida pel seu nom i dos punts.


Ex:

Magdalena: Oi què vindràs?


És a partir de la veu dels personatges que el lector es fa una idea dels fets que succeeixen a l’obra de teatre.


2.      Les acotacions

Són les notes que trobem escrites entre parèntesi i amb lletra en cursiva. També informen sobre com s’esdevenen les accions en l’escena, els moviments que s’hi produeixen, les actituds, els sentiments i emocions viscudes pels protagonistes, les gestualitzacions. Si no fos per les acotacions una obra de teatre tindria poc sentit i podria arribar a malinterpretar-se algunes intervencions.

Ex:

Joan: Calla o et juro que...

(Diu tot empipat després de sentir-se ofès)


!Recorda:

El narrador sempre intervé sense forma dialogada i explicant allò que succeirà. La seva aparició facilita l’enteniment de l’obra.


Ex:

Aquell dia la Quimeta s’havia llevat amb el peu esquerra i cap a les deu del matí...

.Elements que trobem en una representació teatral


A més dels personatges, hem de tenir presents tres elements que formen part de tota representació teatral. Estem parlant de l’escenografia, de l’attrezzo i el vestuari.


1.      L’escenografia:

Són el conjunt d’elements que s’afegeixen al text teatral. Poden ésser llums, objectes, estris, aparells... serveixen per aconseguir un bon ambient dins de l’obra teatral.


2.      L’attrezzo:

Són els objectes dels quals no podem prescindir per tal de portar l’obra teatral a escena. Són per exemple, les cadires, taules, quadres... i alguns d’ells serveixen per caracteritzar encara més els personatges damunt de l’escenari: cigarret, ulleres, llibres...


3.      El vestuari:

Són les peces amb les quals es vesteixen els personatges durant la representació, com per exemple, pantalons, camises, mocadors, abrics...


(Material adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura. ESO, editorial Teide, Barcelona)

(Imatge extreta de: nostrat.wordpress.com)





!!EXERCICIS:

1.      Entra al següent enllaç que et portarà a l’obra de teatre Sopa de pedra. Llegeix l’obra d’onze pàgines i anota els elements que formen part de l’escenografia, de l’atrezzo i del vestuari.



2.      Destria quins d’aquests elements formen part de l’escenografia, attrezzo i vestuari.


Jaqueta, taula, cortina, bolígraf, bigoti, llum, barret, cartes, taula, escenari.


3.      Cerca al diccionari la paraula ‘attrezzo’ i anota aquí el seu significat. Cal que esmentis el diccionari que has consultat.


4.      Redacta un petit text teatral, màxim d’una pàgina en el qual aparegui un narrador, uns personatges i les acotacions.


5.      Si algú s’ha animat a realitzar l’exercici 3, ara pots escriure una pàgina més, és a dir, una escena continuant aquesta obra teatral.


6.      Escriu el nom de dues companyies teatrals catalanes que al llarg del temps hagin fet història dins el panorama teatral i anota el seu any de fundació.


7.      Fòrum: t’apassiona el teatre? Per què? Quina tipologia d’obres t’agrada anar a veure? T’atreviries a participar com a protagonista en alguna obra teatral? Raona les teves respostes.

dimarts, 10 de juny del 2014

Anem a la botiga d'esports. Diccionari visual (7). Adreçat a tot l'alumnat.


Si entrem en una botiga d’esports trobarem infinitat d’objectes, prendes i de més per a practicar aquell esport que més desitgem. Moltes d’elles si no hi estem en contacte, de ben segur que les podem dir malament. Avui i ja que tenim el bon temps a la vora, ens endinsem una mica en aquest vocabulari temàtic.

Per tant, dins de la botiga podem trobar:

bastó de golf, estic, vambes, cronòmetre, pilota de tenis, raqueta de tenis, raqueta de bàdminton, pilota de golf, pala de ping-pong, pilota de ping-pong, vestit de bany, xancletes, canya de pescar, rodet de pescar, ham, botes altes de pesca, armilla de pescar, salabret, patí de rodes, monopatí, bossa de golf, patí de gel, pilota de bàsquet, guants de boxa, planxa de surf, xarxa amb veta.

Si ens aturem en alguns esports:

.Futbolista:

samarreta, pantalons, mitges, sabatilles de tacs, pilota de futbol.


.Submarinista:

ulleres de submarinista, tub respirador, aletes, vestit isotèrmic, bombona d’aire comprimit.


.Esquiador:

gorra, ulleres d’esquí, esquís amb fixacions, vestit d’esquí, guants, bastó.


.Excursionista:

passamuntanyes, anorac, pantalons, mitjons, botes, mosquetó, piolet, motxilla, sac de dormir, corda.


.Jugador de rugbi:

casc, pilota de rugbi, espatllera, genollera, canellera, colzera.


.Jugador de beisbol:

bat, gorra, guants, canellera, vestit de beisbol, mitges, sabatilles de tacs, protector, pilota de beisbol.


¡Recorda:

-‘Tenis’ té dues possibilitats d’escriptura: ‘tenis’ i ‘tennis’.

-‘Trofeig’ és incorrecte en català. Moltes zones de Barcelona l’empren. La vàlida és ‘trofeu’.

-‘Munyequera’ no existeix en la nostra llengua. Cal dir ‘canellera’.

-Tingues cura i mai se t’escapi: “la pilota ha anat a la red”, és a la ‘xarxa’.

-Compte a no utilitzar massa angliscismes en alguns esports, em refereixo a l’esport rei. i menys si en tenim de catalanes. Diem linesman, quan podem dir el jutge de línia.

Apa, ara toca practicar una mica d’esports i de llengua catalana a la vegada



(Material adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura. ESO, editorial Teide, Barcelona)
(Fotografia realitzada per: Josep Maria Corretger)



!!EXERCICIS:

1.      Sabries anomenar a quin esport corresponen les següents paraules. Alguna pot tenir més d’un esport.

culot, malla, mallot, escalfador, xandall, cistella, velòdrom, batedor, ring, hipòdrom, escaire, gespa.


2.      Destria quins d’aquests esports són individuals i quins són col·lectius:


futbol, tenis, atletisme, hoquei, ciclisme, voleibol, golf, bàsquet, polo, alpinisme, esquaix, ping-pong, surf, rugby, beisbol, waterpolo, pàdel, automobilisme, pesca, esquí, hanbol, natació, motociclisme.


3.      Anota el significant de dues paraules que hagis après del vocabulari dels esports i redacta una oració amb cadascuna.


4.      Escull dues paraules i explica el seu significat:


salabret, rodet de pescar, pala de ping-pong, estic, mitges, mosquetó, piolet, protector, bat, culot.


5.      Esmenta quatre paraules que diguis malament i que facin referència al lèxic esportiu. Pensa i explica per què fas aquest error.


6.      Atreveix-te a cercar paraules del lèxic esportiu del món dels escacs,  del món del motor o de la vela. Escull un d’aquests esports i cerca deu paraules del seu vocabulari.


7.      Fòrum: quin és l’esport que més t’agrada practicar i per què? Quin penses que és l’esport de moda dels darrers anys, és el pàdel?

dimecres, 4 de juny del 2014

Una mirada als dialectes orientals. El central i el balear. Adreçat a tot l'alumnat.


Dins dels dialectes orientals trobem el central, el balear, el rossellonès i l’alguerès. En aquesta fitxa ens aturarem una mica al central i al balear.


EL CATALÀ CENTRAL

D’entre les principals característiques trobem:


1.      L’acabament en –o de la primera persona del singular del present d’indicatiu sona com una [u].


Ex:


Canto [u], ballo [u], presento [u], dormo [u]...



2.      Els articles personals masculins poden aparèixer amb les formes EL o EN.


Ex:


El / En Joan, el / en Jaume...



3.      El dígraf LL es pronuncia com una [i] emperò només en algunes zones. Aquest fenomen rep el nom de iodització: LL ---- i. En zones del dialecte nord-occidental també es produeix: vai (vaig), vull (vull)...


Ex:


Vull (vull), io (jo), ceia (cella), uial (ullal)...



4.      Té tot un lèxic específic:


Mandra, mirall, sorra, oreneta, escletxa, llard, cartró...



EL BALEAR


I acabem l’itinerari d’avui a ses illes. El balear té com a principals característiques:



1.      Manca d’acabament en vocal de la primera persona del singular del present d’indicatiu:


Ex:


Jo estim, jo parl, jo cant, jo pens, jo ball...


2.      Empren l’article salat, atès que és un article que es caracteritza per la lletra essa: Es, sa, es, ses (s’, so, ets...)


Ex:


-S’aigo, sa cabana, sos homos, ses al·lotes...


3.      Les vocals A i E en posició tònica es pronuncien com a neutres en alguns casos.


Ex:


Ab[ə]lla, cad[ə]na, m[ə]r...


4.      Els diftongs GUA i QUA es pronuncien [go] i [co].


Ex:


Lleng[o], aig[o], pasc[o]...


5.      Les paraules esdrúixoles acabades en –IA perden la A final en algunes ocasions.


Ex:


Histori, prudenci,  famili...


6.      Utilització de l’article personal masculí EN i l’article personal femení NA.


Ex:


En Biel, Na Martina...


7.      Presentació d’un lèxic específic.


Al·lot, ca, homo, capell (barret), espill, nin (nen), idò (doncs), moix, saïm (sagí, llard), granera, doblers, horabaixa (tarda, també pot ser capvespre)...




(Material adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura. ESO, editorial Teide, Barcelona)

(Imatge estreta de: balearesvirtual.com)


!!EXERCICIS:

1.      Anota dues característiques totalitzadores del dialecte català central i dues més del balear.


2.      Realitza una cerca per Internet i anota cinc paraules del dialecte català central.


3.      Ídem de l’anterior amb el dialecte balear.


4.      Atreveix-te a cercar dues frases fetes típiques del dialecte català central i dues més del dialecte balear i anota aquí el seu significat.


5.      Fòrum: has passat una estona divertida treballant els dialectes? Què t’ha resultat més complicat i què menys? Per què?


6.      Activitat d’ampliació. Aventura’t a recollir algunes paraules de la teva zona dialectal. Esmenta el dialecte i anota el significat dels mots que no es coneguin.

diumenge, 1 de juny del 2014

Les parts del cotxe. Diccionari visual (6). Adreçat a tot l'alumnat.


Diuen que una imatge val més que mil paraules. Doncs ens quedem amb aquesta imatge per aprendre a dir bé les parts que afecten a un vehicle. Algunes de les que sovint es diuen malament: són fre, far, eixugavidres, parabrisa, reposacaps, deflector, portaequipatge, capot.

Si volem aprendre nou vocabulari a part de llegir, no hi ha res més bo que treballar amb un diccionari d'imatges.

Sabíeu que la rodona metàl·lica de la roda té dues possibilitats de ser anomenada? Llanta o llanda.

Clica a sobre de la imatge del cotxe i se t'ampliarà.

(Imatge extreta de: enciclopèdia.cat)


!!EXERCICIS:

1. Dibuixa un cotxe i inclou les següents parts:

Far, para-xocs, llum de posició, capot, retrovisor, eixugaparabrisa, volant, capota, finestra, portaequipatge, intermitent, tub d'escapament, llanta, pneumàtic, porta, roda, reposacaps, calandra, baca.


2. Cerca quatre frases fetes vinculades al vehicle i anota el seu significat.

3. Saps el nom de la part del cotxe propera a la roda i que s'encarrega de la comoditat quan viatgem?

4. Fòrum: quines són les parts del vehicle que quan parles dius malament? Què pots fer per a corregir aquests errors? Què t'ha semblat aquesta fitxa? Com t'han sortit els exercicis? Raona les teves respostes.

divendres, 30 de maig del 2014

Els derivats (2). Adreçat a tot l'alumnat.


Els derivats són els mots que estan formats per una arrel o lexema més un afix. Els afixos són els prefixos, sufixos i infixos. Si tens dubtes sobre la funció de cada afix, pots entrar a la fitxa del blog http://llengilitcat.blogspot.com.es/2012/01/llistat-de-prefixos-infixos-i-sufixos.html

Dins del conjunt de mots que tenen un mateix lexema trobem les famílies lèxiques.

Ex:

Cotxe, cotxet, cotxàs, cotxera.
  


ELS SUFIXOS MÉS DESTACATS

Existeixen molts sufixos i a partir d’ells podem crear mots derivats dins de la mateixa família lèxica. Molts d’aquests sufixos s’empren per denominar oficis, llocs, objectes, col·lectius, gentilicis, noms d’arbres i de plantes, entre d’altres. Veiem els sufixos més importants.


.Sufixos d’oficis

-DOR/-DORA

Ex:

Regar---Regador/-dora


-AIRE

Captar---captaire


-ER/-ERA

Bugada---bugader/-era


-ISTA

Dent---dentista


.Sufixos d’instruments i d’objectes

-DOR/-DORA

Agafador---agafadora


-ALL

Ventar---ventall


-ET

Xiular---xiulet

-ER/-ERA

Formatge---formatgera


.Sufixos de lloc o establiment

-ERIA

Fusta---fusteria


-ER/-ERA

Cotxe-cotxera


-DOR

Rentar---rentador


-AT

Comte---comtat


-AR

Colom---colomar


.Sufixos de col·lectius

-AR

Bestiar


-EDA

Pineda


-AM

Rocam


-ATGE

Brancatge


-AT/-AL

Dentat, dineral


.Sufixos de gentilicis

-À/-ANA

Català, catalana


-Í/-INA

Tortosí, tortosina


-ÈS/-ESA

Xinès, xinesa


-ENC/-ENCA

Terrassenc, terrassenca


.Sufixos de noms d’arbres i plantes

-ER

Presseguer


-ERA

Figuera



(Material adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura. ESO, editorial Teide, Barcelona)

(Imatge extreta de: onadaedicions.com)


!!EXERCICIS:

1.      Amplia la següent fitxa amb exemples d’una tipologia de sufixos: d’oficis, d’instruments i d’objectes, de lloc o establiment, de col·lectius, de gentilicis, de noms d’arbres i plantes.


2.      Afegeix el sufix adequat als mots següents:


Sal, tinta, taula, sabó, clau, pastís, poll, gelat, paper, formatge, pruna, branca, mosca.


3.      Indica quin tipus de sufix porten les següents paraules:

Pastisser, valencià, fruiter, espolsador, llauner, joieria, passatge, roser, maduixa.


4.      Forma paraules per sufixació amb els lexemes que vénen a continuació:

Congel-, mescl-, adob-, encert-, retard-, suqu-, antig-, carniss-, fira-, perruq-, encen-


5.      Fòrum: com t’han anat les tasques i teoria d’aquesta fitxa? Què t’ha resultat més complicat d’entendre i per què? Sabries explicar a un company o companya què és un sufix i quina és la seva utilitat?








dimecres, 28 de maig del 2014

La meva paraula preferida (29): " Sojornar". Adreçat a tothom.

.Sojornar:

Estar en un lloc un temps determinat.

Ex:

-Vaig haver de sojornar en aquella botiga per aclarir aquell malentès.

-Els rellotges sojornaven en aquell paisatge com si fossin pizzes.




.Justificació:

Paraula molt culta i que penso emprar més sovint. Mai l'havia escoltat anteriorment.



(Imatge extreta de: met.cat)




!!EXERCICIS:

1. Aporta la teva paraula preferida del mes i justifica per què l'has escollit.

2. Redacta sis oracions en les quals aparegui la paraula "sojornar" o derivats.

3. Fòrum: t'agrada aprendre paraules noves o prefereixes sempre usar les mateixes? Per què? Penses que aprendre paraules enriqueix el teu vocabulari personal? Com pots aprendre paraules noves? Raona les teves respostes.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;