Us presento una història real i
força interessant de llegir, on es veu la missió d’un aventurer anglès i que
mai va posar res per davant d’allò més fonamental, que és la pròpia vida dels
qui l’acompanyaven, emperò, se'n va realment sortir? Per saber-ho hauràs de llegir l'article.
FEDERICO
BORGES *
Shackleton i la seva valentia davant de l'adversitat
(*) CLO de
TalensIA - Talent, Ciència i Innovació Professor associat de la UdL
18.01.2026 Diari
Segre
El 1914 el britànic Ernest
Shackleton va arribar amb la seva expedició a la costa antàrtica amb l'objectiu
de creuar el continent gelat fins a la costa oposada, passant pel punt
geogràfic del Pol Sud. El seu anunci per reclutar els membres de l'expedició va
passar a la història: "Es busquen homes per a viatge perillós. Salari
baix, fred extrem, hores llargues de completa foscor. Retorn dubtós. Honor i
reconeixement en cas d'èxit." En aquest anunci podem anticipar el tipus de
lideratge de Shackleton: honest, directe i saber què fa que les persones
tinguin fe en un projecte. I en la resposta a l'anunci veiem el desig de
descobrir què tenim els éssers humans: l'oficina de l'expedició es va veure
desbordada per les sol·licituds, més de 5000, homes i dones.
En arribar a la costa antàrtica, el
navili de l'expedició, l'Endurance, va quedar atrapat pel gel de la nit al dia.
Tots els intents per alliberar-lo van ser infructuosos. El final era
irremeiable: l'Endurance va anar rebentant a poc a poc per la pressió
descomunal del gel de l'estiu antàrtic.
Va ser mèrit de Shackleton que no
hi hagués un sentiment de tragèdia ni de fracàs a l'expedició. Va transmetre
que l'objectiu havia canviat, es tractava de sobreviure, sobreviure plegats. I
per això van seguir amb les seves tasques i amb la seva rutina diària, i amb un
altre objectiu. Segurament va ser una decisió difícil renunciar a una expedició
que era la culminació de la seva vida i tornar sense haver aconseguit res. Va
ser una decisió que va mostrar el tremp de Shackleton, per a ell la seguretat
dels seus homes era més important que la fama o el prestigi. Segurament tindria
un tarannà especial, ja que va ser capaç d'abandonar un somni d'anys sense
amargar-se ni amargar els altres. Tot i que tots els seus plans s'havien
enfonsat, va mantenir la calma davant l'adversitat, i de manera oberta i
natural va renunciar a l'objectiu marcat per un altre que les circumstàncies li
van posar davant.
Durant els tres anys que van estar
malvivint al gel Shackleton no va tenir privilegis, va menjar el mateix que els
seus homes, va suportar el mateix fred, va compartir els mateixos perills. I
també va tenir desacords amb qui no va complir correctament les seves
responsabilitats. Quan finalment van poder preparar un pot per buscar ajuda a
través de 1300 quilòmetres d'un oceà gèlid i perillós, Shackleton va embarcar
també perquè era el que calia fer, no perquè enviés els altres a fer-ho.
Els tres anys de perills van acabar bé: els 28 membres de l'expedició van sobreviure a la pèrdua del vaixell, als mesos al gel, a la manca de menjar. Aquest és el gran valor d'una expedició que va passar a la història precisament per no haver aconseguit el seu objectiu i, tanmateix, haver aconseguit una cosa potser més difícil, que no es perdés cap vida a l'entorn més hostil de la Terra. Shackleton va demostrar que el veritable lideratge no consisteix a fer alguna cosa única costi el que costi, sinó a fer alguna cosa única junts. No cal que el nostre dia a dia sigui una expedició a l´Antàrtida per aplicar aquesta saviesa d´adaptar-nos als canvis d´objectiu que ens imposa la vida, o d´anteposar altres necessitats al nostre ego. Però sí que cal el mateix tipus de valentia.
[Imatge
extreta de: Cordon Press]
[Article: Diari Segre]
COMPRENSIÓ LECTORA
1. Quina era la missió de
Shackleton?
2. Com va aconseguir tripulació per
a la seva expedició?
3. Què és el que et sorprèn més de
l’anunci?
4. Què realça l’articulista sobre
el capità?
5. Quantes persones es van
presentar per a embarcar-se?
6. Com s’anomenava el vaixell?
7. Què significa:
Infructuós:
embarcar:
Renunciar:
tarannà:
Desbordada:
desacords:
8. Què li succeí al vaixell a l’Antàrtida?
9. Com el capità aconsegueix
motivar a la tripulació?
10. L’expedició del capità
finalment va aconseguir el primer objectiu marcat? I el segon? Per què?
11. Què posa al davant de tot
objectiu el capità?
12. Quant de temps estigueren per l’Antàrtida?
13. Com aconsegueixen foragitar l’Antàrtida?
14. Quants membres tenia la
tripulació? Se salvaren tots?
15. Fa pocs anys van trobar el
mític vaixell. A on? Quin dia i quin mes? A quina profunditat estava? En quin
mar? Situa-ho en un mapa. Si cal ajuda’t d’Internet.
16. Quin aprenentatge has après amb
la lectura d’aquest article?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada