Les neoclàssiques del canal. Adreçat a tothom

 

De ben jovenet i quan anava sovint a passeig pels Nou Salts de Juneda amb el meu padrí i fitava la bellesa de les casetes, conegudes popularment com a “casilles”, sempre m’havia picat la curiositat, saber quina era la seva funció i li preguntava. Sentia curiositat per allò que veia. Suposava que s’havien construït en la mateixa època del canal, unes casetes funcionals que devien ésser pel mantenidor de la zona, no anava desencaminat.

Les casetes eren ubicades estratègicament cada certs quilòmetres, de cinc a set, una de l’altra i avui dia, moltes es troben abandonades o tapiades, i formen part d’un ofici que s’ha perdut pel pas inexorable del temps, per la modernització de la tasca i que ja no retornarà. Es tractava d’unes cases sense electricitat ni aigua corrent, amb la comuna a la intempèrie, i situades a diversos quilòmetres dels pobles, sense comunicacions. Els casellers o canalers s’encarregaven d’obrir manualment les boqueres del canal, així com de preservar les banquetes i arbredes que l’envoltaven. Era destacada la de plantar arbrat al voltant del canal, per a mantenir zones ombrívoles. Així doncs, a la quarta séquia entre 1910 i 1956 es plantaren tres mil tres-cents arbres. El treball també comportava d’altres actuacions: a més de controlar l’aigua del reg i mantenir l’entorn en bones condicions, tallar l’herba de les banquetes amb una dalla, o enretirar cadàvers d’animals morts amb ganxos.

Les casetes eren el lloc de residència dels guardes encarregats de supervisar l’aigua del canal. Hi vivien amb la seva esposa i fills. Era un privilegi poder-hi viure, atès que, disposaven d’habitatge sense pagar lloguer i rebien un bon sou, mil pessetes mensuals. Però els hiverns eren feixucs a les casetes, perquè es trobaven sols, aïllats, concentrats en la labor, així ho desitjaven els seus superiors. Alguns casellers anaven mullats tot el dia pel contacte amb l’aigua, fet que els podia fer agafar malalties, tanmateix, l’empresa no era pesada. No cal dir que a l’hivern i amb el fred això era un inconvenient. Alguns a l’estiu es refrescaven quan el cos ho requeria al canal, tot i prenent precaucions. Quan arribava el bon temps, i com que al canal d’Urgell hi passejaven persones amunt i avall, els vigilants del canal fins i tot, havien rescatat d’ofegament persones que hi havien caigut. D’aquí que decidiren plantar-hi rosers, per evitar que qualsevol persona, així com també els fills i familiars seus que vivien a la casella hi patissin un accident, perquè el canal no estava revestit. Altrament, aprofitaven el canal per a pescar peixos i crancs, per a desplaçar-se o transportar canyes.

Al canal d’Urgell, per exemple, hi havia més de setanta caselles. Es construïren al llarg del canal principal, acabat a finals del segle XIX. Allí en podem trobar trenta-set. A partir del 1930, es va edificar el canal auxiliar i les séquies, fet que va comportar que se n’afegissin quaranta més. Les del canal principal del canal d’Urgell eren més modernes, construïdes fa noranta anys, en aquest n’hi havia trenta-set; a la quarta séquia cinc i al canal auxiliar o subcanal setze.

Les caselles pioneres tenien una façana d’estil neoclàssic amb una llinda on hi havia el número de la casella, una porta a la part central i un parell de finestres als costats. Les més bàsiques eren construïdes amb pedra i totxo, i a les cantoneres hi havia ornamentacions de maó. Disposaven d’una sola planta, emperò al llarg del temps, a les posteriors, n’agregaren una altra fins a haver-ne dues, i en aquestes hi vivia un canaler de rang superior que s’encarregava de coordinar a tots els canalers de la zona. En alguns casos, excepcionalment, podem trobar fins a tres plantes, on una de les quals feia de golfa, com la del Mas Blanch, al terme Fraga, al canal d’Aragó i Catalunya. Distribuïdes en un sol habitatge i amb menjador, cuina i habitacions. Les primeres posseïen el bany a l’exterior de la casa. De manera eventual, algunes disposaven de telèfon connectat per a alertar d’incidències. Quan no comptaven amb cap, els casellers havien de desplaçar-se a peu o bé en bicicleta fins a la propera casella amb mitjà de comunicació per a fer arribar aquella informació transcendent. Això significava haver de recórrer de sis a set quilòmetres com a mínim, en d’altres ocasions, aquesta separació podia ésser més gran. Eren uns edificis elementals, totes amb una estructura semblant, d’estil neoclàssic i com que no tenien electricitat, s’il·luminaven amb làmpades de carbur. L’aigua que requerien per a ús domèstic o dutxar-se, o bé l’havien d’agafar directament del canal amb galledes o del pou, quan en tenien un, com la que passa pel canal d’Aragó i Catalunya, la del Mas Blanch, a Fraga.

Els darrers anys que les caselles van estar operatives van instal·lar-s’hi bombes per introduir l’aigua a les edificacions. Com que hi havia problemes d’humitat, perquè d’edificaven amb parets primes, d’aquí que es decidí erigir-les amb dues plantes i d’aquesta manera situar les habitacions allunyades de les zones humides i evitar malalties. Per si no n’hi hagués prou, era requisit estar casat per a aspirar a tenir una casella al canal, i així poder treballar com a canaler. Fet que permetia que el canaler se centrés totalment en la feina i de les tasques domèstiques se n’encarregués únicament la seva senyora, com desitjaven a la Casa Canal.

Els guardes canalers s’encarregaven de fer arribar l’aigua als pagesos i regular-ne el consum, el que avui dia realitzen els vigilants del canal. També es responsabilitzaven del manteniment del canal, localitzar fuites d’aigua, fer neteja quan era necessari i desbrossar la banqueta. Val a dir que les banquetes eren un lloc de refresc quan encara no s’havien bastit les piscines dels pobles. Si avui en dia ens han arribat com a tal, fou gràcies al treball dels canalers, que hi posaren la llavor, plantaren els primers arbres. Havien de recórrer diàriament i diverses vegades el canal per controlar el seu tram de manteniment. Molts havien d’anar a gitar-se quan es ponia el sol per manca de llum, perquè el fred els tallava les mans, tot just acabats d’emancipar-se. No tenien vacances, sempre havien d’estar a la disposició del canal. Com aportà Santi Campo, estudiós de les caselles, aquestes pertanyien a la comunitat de regants i es pretenen preservar per a mantenir el patrimoni i realitzar activitats vinculades a la natura o per a usos culturals.

A la casella produïen un hort i tenien un corral amb animals com gallines o ovelles per a abastir-se, per tal de defugir desplaçar-se al poble. De vegades, era al magatzem on hi posaven els animals. L’escola quedava allunyada pels fills dels canalers i havien de realitzar llargs recorreguts. La zona d’esbarjo d’aquests era prop del canal, i feia que alguns hi caiguessin i els haguessin de rescatar, d’altres malauradament, hi perderen la vida. En els darrers anys que estigueren habitades, els canalers pagaven la llum.

[Casella del Tei. Fotografia de Wikiloc]

La normativa estatutària de la comunitat del canal establia una prioritat de tenir dret a una casella als que havien treballat al canal d’Urgell, això s’heretava de pares a fills. Els canalers més experimentats rebien una casella amb millor abastiment: telèfon, propera al nucli poblacional. Les caselles van estar habitades fins als anys setanta i la mecanització de les tasques del canaler com obrir boqueres, séquies... i amb l’aparició del cotxe, van fer la seva tasca insignificant, perquè aquesta feina es podia exercir vivint al poble i de manera normalitzada. Aquest fet va originar que amb el temps les caselles comencessin a tancar-se, i d’altres quedaren abandonades o amb alguna ocupació temporal.

El síndic sequier una vegada a l’any conformava un grup per a realitzar les “llímpies” i reduir pèrdues d’aigua. Ho acostumava a fer a les acaballes de gener o principis de febrer, i la tasca perdurava de cinc a sis setmanes. Els treballadors anaven abillats amb botes, anorac, i pantalons impermeables. Desbrossaven amb la falç o falçó les canyes, xisques, esbarzers, fenàs, i amb la forca de ferro n’extreien la brossa. Aquests jornalers cobraven entre noranta i cent pessetes. Durant les tasques de neteja del canal s’explicaven xafarderies. Posteriorment, en acabar, el síndic els pagava un sopar.

[Casella dels Nou Salts a El Collet. Fotografia: Consell Comarcal de les Garrigues]

Al terme de Juneda trobem tres caselles, des de les Borges Blanques fins a la vila: la casella n. 2, la dels Nou salts, que quedà buida el 1923 perquè tenia humitat i no tenia ni envans ni portes; la casella n. 3, casella del Pradell o del Racó del Marca, a la quarta séquia principal i finalment, la casella n. 34, la casella del Tei o del Freixes, al canal principal, a la zona de Miravall, situada en direcció a Castelldans. Se l’anomena així perquè el darrer que hi va viure va ésser en Josep Maria Freixes Solsona. De sortida de Juneda i a pocs metres de Margalef, paral·lela a la Nacional 240, s’hi albira la casella d’en Veleta, dins del terme de Torregrossa. Les caselles que es ubicades al canal principal ben aviat foren deshabitades a causa de les humitats. Ara es troba a les nostres mans preservar-les, són les neoclàssiques del canal, i si podeu, quan sortiu a caminar per qualsevol canal, segur que de tant en tant, us les anireu trobant, perquè allí romanen, a pesar del pas del temps i en alguns casos, de la deixadesa interior, això sí, gaudiu de la ruta i capteu-ne la seva bellesa, perquè són unes construccions úniques.

Josep Maria Corretger Olivart

Agost del 2024

 

.Material consultat:

-ADPN LA BANQUETA, (2024). Les ‘casilles’ del Canal d’Urgell, Som Garrigues, 10 de maig.

-GONZÁLEZ, Albert, (2024). Records agredolços de les ‘casilles’, les llars dels guardes canalers, Som rurals, n. 7, estiu.

-MATEU, Jaume; RIPOLL, Josep; VALLVERDÚ, Josep, (1996). El tresor dels Canals d’Urgell, Pagès Editors, Lleida.

-PEDRÓS, Laia, (2024). El canal més humà, Segre, 20 de maig.

 

.Agraïments:

Montse Berent, Casa Canal.

 

.Crèdits fotogràfics:

Wikiloc, Consell Comarcal de les Garrigues, Josep Maria Corretger.

[Casella del canal d’Aragó i Catalunya, prop del Mas Blanch, Fraga. Fotografia: Josep Maria Corretger]

[Casella del canal d’Aragó i Catalunya, al terme d’Alcarràs, Vallmanya. Fotografia: Josep Maria Corretger]

EXERCICIS:

1. Explica què són les casilles o caselles.

2. Descriu com era una casella.

3. Qui hi vivia i quina era la seva tasca?

4. Quins eren els inconvenients de viure en una casella?

5. Per què es diu que els qui hi vivien eren uns privilegiats?

6. Què són les llímpies del canal?

7. Fòrum: coneixies la història de les caselles? Què t’ha semblat?

Conte en valors: "El cavaller calb". Adreçat a tothom

Un cavaller ja avançat en anys s’havia quedat calb i, per aquest motiu, emprava un perruquí. Un dia decidí organitzar una cacera amb els seus fills i uns amics, en la qual aquests van apuntar-se encantats. En arribar el dia, semblava que la jornada anava a anar bé. Feia un dia ostentós, estaven caçant bones preses...Tanmateix, tot canvià en tan sols uns minuts. I és que, de sobte, s’aixecà un vent fort que feu volar el seu capell i també el seu perruquí, cosa que provocà l’escarni dels que allí estaven presents. Desesperat i sense l’ajuda dels seus fills i amics, que no paraven de riure, sortí sol corrent darrere del seu postís fins que aconseguí atrapar-lo. Se’l tornà a col·locar i, esgotat pel seu esforç, emperò amb un gran somriure, s’ajuntà amb el grup i els digué amb certa sorna:

-“Era d’esperar. Els perruquins al vent són com les persones. T’arraconen quan menys t’ho penses”.

En aquesta història es veu que com el cavaller d’aquesta faula, hem d’aprendre a no frustrar-nos amb allò que ha succeït i que ja no és possible canviar. Al contrari, si actuem amb serenitat i sensatesa, o fins i tot, amb certa ironia, afrontarem qualsevol imprevist.

(Extret de la revista “Pronto”. Traducció: Josep Maria Corretger)

[Imatge extreta de: Universitat de Sant Climent de Llobregat]

!I una reflexió:

Penseu que la bellesa és efímera i tard o d’hora es perd. El físic és una cosa passatgera: us posaran ulleres, engreixareu, perdreu audició, us cauran els cabells o bé s’emblanquiran, uns sortiran berrugues, no guanyareu més alçada... i és que la perfecció no existeix. Per tant, no falteu el respecte a ningú, perquè el dia que se’n riguin de vosaltres, a veure com ho viviu en les pròpies carns, segur que no us agradarà. Ajudeu a la gent amb bones accions! Així doncs, cultiveu la intel·ligència i la bona actuació.

 

EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte en valors.

2. Explica el significat de dues paraules de color lila que desconeguis.

3. Què vol dir l’expressió...

Un cavaller ja avançat en anys.

4. T’ha resultat familiar la situació de sorna del conte? Per què? T’has viscut o patit alguna situació semblant? Explica-la.

5. Comenta la present afirmació del conte:

-“Era d’esperar. Els perruquins al vent són com les persones. T’arraconen quan menys t’ho penses”.

6. Quin consell d’explana al final del conte i que et servirà per a la vida diària?

7. Opinió: avui dia i amb la poca educació de la gent jove, ens trobem amb moltes situacions com la qual apareix en aquest conte, per què? Creus que els joves tenen els ideals de bellesa idolatrats i quan surts del rang ets motiu de menyspreu? Per què penses que passa això?

8. Fòrum: com et sentiries si algú se’n rigués de tu per algun motiu de bellesa? Per què? Què li diries a aquesta persona que t’ha faltat el respecte? Per contra, si t’has burlat d’algú per motius físics, comenta per què ho vas fer i si et vas disculpar. Els motius eren fer burla per plaer, fer mal, sentir-se empoderat perquè tens mancances? Glossa’n els motius.

"Basca", una paraula a tenir en compte. Adreçat a tothom

És una paraula interessant per aturar-s’hi uns minuts, perquè aporta diversos significants i alguns d’aquests desconeguts. Els veiem!

Basca:

.Persona natural del País Basc.

.Ànsia, angúnia, inquietud.

.Esvaniment, desmai.

.Xafogor.

I atenció amb aquestes tres frases fetes d’ús corrent:

.Caure en basca: ‘caure en desmai’.

.Basca de la mort: ‘agonia’.

.Tenir basques: ‘nàusees’.

Segur que hi havia alguna accepció que desconeixies o alguna frase feta que potser mai havies escoltat.

!! Ara no et quedis aquests significats i frases fetes dins del teu interior, empra-les, comparteix-les!

[Imatge extreta de: El Nacional.cat]

[Font: Diccionari de la Llengua Catalana, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1995]

 

EXERCICIS:

1. Redacta una oració amb cadascuna de les accepcions de la paraula basca.

2. Fòrum: quins significats de la paraula basca desconeixies?

3. Aporta un mot que tingui diferents significats, alguns dels quals no coneixies.

Vocabulari visual (43). Meteorologia. Adreçat a l'Aula d'acollida

 El temps sempre mana, dirigeix les nostres vides i ens pot fer modificar els plans. Sense oblidar que cada vegada està més boig i fa més malesa quan plou. Ens aturem en la meteorologia per aprendre una mica més de vocabulari!

[Clica a sobre de les imatges per a ampliar-les]

[Imatges extretes de: GENERALITAT DE CATALUNYA, “Vacances a Catalunya. Vocabulari en imatges”, Departament de Cultura i Diputació de Girona, Departament de Comerç, Consum i Turisme, Girona, 1990; Català per ser feliç; Astromet]

 

EXERCICIS:

1. Descobreix de quina estació estem parlant:

A) Comença a fer una mica de fred i cauen les fulles dels arbres:

B) Fa moltíssima calor, s’arriben als quaranta graus i t’has de guardar de sol o refrescar-te:

C) El fred de ve patac, cal obrir la calefacció, abrigar-se i pot arribar a nevar i tot:

D) El sol ja escalfa una mica. Tothom té ganes de sortir al carrer a caminar, fer esport... es poden escoltar els ocells com canten cofois:

2. Esmenta quin fenomen meteorològic es troba amagat:

A) Extensió més o menys gran d’aire que porta en suspensió partícules petitíssimes d’aigua provinents de la condensació del vapor d’aigua de l’atmosfera, especialment quan forma una capa extensa tocant a terra que redueix la visibilitat horitzontal a menys d’un quilòmetre.

B) Forta pertorbació de l’atmosfera acompanyada de llamps, trons, vent i, generalment, precipitació en forma de pluja, de neu o de pedra.

C) Precipitació de gotes d’aigua, provinent de la condensació del vapor d’aigua de l’atmosfera.

D) Moviment horitzontal de l’aire degut a causes naturals.

E) Descàrrega elèctrica, acompanyada d’una resplendor instantània, que es produeix entre dos núvols, entre diferents parts d’un mateix núvol o bé entre un núvol i la terra.

F) Precipitació de petits cristalls de glaç hexagonals, agrupats en estructures arborescents, provinents de la congelació del vapor d’aigua atmosfèric, que cauen sobre la terra en forma de flocs o borrallons blancs.

3. Explica quina diferència hi ha entre la pedra i la calamarsa.

4. Aporta quatre frases fetes que tinguin a veure amb la meteorologia i explica’n el seu significat.

5. Crea un joc per a treballar la meteorologia a l’aula.

6. Fòrum 1: quina és la teva estació de l’any preferida? Per què?

7. Fòrum 2: creus amb el canvi climàtic? Està a les nostres mans aturar-lo? Per què?

8. Opinió: quin és el fenomen meteorològic que més m’impacta o atemoreix? Per quin motiu? T’encanta mirar-lo quan es produeix? Per què?

9. Realitza quatre fotografies de fenòmens meteorològics, posa el nom de cadascuna i aporta-les aquí.

10. Quin nom porta aquest mesurador del temps mitjançant un frare?

Conte en valors: "La gavina i la cloïssa". Adreçat a tothom

En una solitària platja, una cloïssa es disposava a obrir les seves closques per a refrescar-se al sol quan, de sobte, una famolenca gavina que sobrevolava l’arena s’abalançà sense pietat sobre d’ella.

Tanmateix, la cloïssa fou tan ràpida que es tancà de cop, atrapant amb la seva acció el bec de l’au, que no es deturava d’intentar escapolir-se, movent les seves ales acceleradament.

-Deixa’m anar ja o moriràs aquí desfeta al sol! -li digué, molt rabiüda, la gavina.

-Jo esvaïda? Tu deixa de picar-me o t’asseguro que no podràs sortir mai d’aquí i ja veuràs qui de les dues mor abans -li respongué encara més empipada la cloïssa.

I, com que cap de les dues cedia, es passaren una bona estona discutint fins que un pescador que passava per allí, en veure a la gavina i a la cloïssa immobilitzades, decidí aprofitar-se de la situació, les atrapà i se les emportà a les dues a casa per a sopar aquella mateixa nit.

Aquesta història ens ensenya que, en ocasions, la tossudesa no serveix per a res. I és que, si en una renyina cap decideix remetre, tots poden acabar mal parats.

(Extret de la revista “Pronto”. Traducció: Josep Maria Corretger)

[Imatge extreta de: Freepik]

 

EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte en valors.

2. Explica el significat de quatre paraules de color lila que desconeguis.

3. Pensa i escriu un sinònim de:

Famolenca:                                                            escapolir-se:

Rabiüda:                                                                remetre:

4. Cerca un fragment del conte que estigui escrit en estil directe.

5. Subratlla la forma correcta de cada parella de mots:

Avalançar-se / abalançar-se                 almeja / cloïssa                    asseguro /asseguro

Aprofitarse / aprofitar-se                     deturaba / deturava              inmòbil / immòbil

6. Com haguessis actuat si haguessis estat la gavina? I la cloïssa?

7. Segur que t’has trobat en una situació real com la del conte, explica-la i explana com es va resoldre.

8. Fòrum: expressa la teva opinió sobre aquest conte.

Harmònica o armònica. Desambiguem el dubte. Adreçat a tothom

 

Revisem dues paraules que sovint ens fan dubtar sobre la seva escriptura: armonia o harmonia; i armònica o harmònica.

Harmònica deriva del llatí harmonĭcus; i harmonia del llatí harmonia, per tant, ja queda evident que en el seu origen ja s’escrivien en hac.

En català, ambdues paraules s’escriuen en hac: harmonia i harmònica. En canvi, en castellà tant es poden escriure amb hac com sense: harmonia / armonía; harmònica / armónica. D’aquí que això ens confon en català. No s’acaba d’entendre la doble possibilitat que ofereixen els acadèmics de la RAE.

Són dos mots que per confusió amb el castellà, sovint la podem escriure sense hac.

RECORDA...

En català:

Harmonia, harmònica.

També s’escriuen en hac paraules derivades:

Harmònic, harmoniós, harmònium, harmonitzar...

En castellà:

Les pots escriure tant en hac com sense, ambdues són correctes. Tanmateix, els acadèmics de la RAE en recomanen l'escriptura sense hac.

Harmonía / armonía; harmónica / armónica.

Per tant, per a fer-ho més senzill de recordar:

Tant en català com en castellà escriu-les amb hac!!

[Imatge extreta de: Hohner]

EXERCICIS:

1. Redacta quatre oracions: dues amb el mot harmònica i dues més amb harmonia.

2. Aporta un mot que ortogràficament et causi confusió en la seva escriptura i esmenta’n el motiu.

3. Fòrum: has dubtat alguna vegada l’escriptura del mot harmònica i harmonia? Per què?

Vocabulari visual (42). Esports! Adreçat a l'Aula d'Acollida

 Ara que estem als Jocs olímpics... perquè no aturar-nos i conèixer una mica alguns esports i aprendre’n de nous? Som-hi!

[Clica a sobre de les imatges per a ampliar-les]

[Imatges extretes de: GENERALITAT DE CATALUNYA, “Vacances a Catalunya. Vocabulari en imatges”, Departament de Cultura i Diputació de Girona, Departament de Comerç, Consum i Turisme, Girona, 1990; Joyería Cánovas, XTEC]

 

EXERCICIS:

1. Visualitza la imatge Esports 1 durant trenta segons, i posteriorment, i sense mirar, anota el nom dels esports que hi apareixen.

2. Visualitza la imatge Esports 2 durant trenta segons, i posteriorment, i sense observar, anota el nom dels esports que hi apareixen.

3. Defineix els següents esports:

.Equitació:

.Rem:

.Judo:

.Natació:

4. Llegeix i descobreix l’esport amagat. Pot no aparèixer a les imatges de la fitxa.

.Prova de resistència, de velocitat i d’habilitat disputada per vehicles o per persones en carreteres, camins o pistes, que és controlada en uns punts determinats i que té lloc generalment per etapes.

.Esport en què s’enfronten dos jugadors, o dues parelles de jugadors, practicat en una pista rectangular dividida transversalment per una xarxa, i que consisteix a colpejar un volant amb una raqueta per fer-lo passar per damunt la xarxa de manera que l’adversari no el pugui tornar.

.Esport col·lectiu practicat entre dos equips que consisteix a impulsar una bola amb un estic cap a la porteria defensada per l’equip contrari per introduir-la-hi.

.Joc d’origen anglès, precursor del beisbol, que es juga amb un bat i una pilota i en què s’enfronten dos equips d’onze jugadors.

[Definicions extretes del DIEC2]

5. Dels esports que apareixen a les imatges, esmenta quins són individuals i quins d’equip.

6. En aquesta fitxa hem conegut el nom d’alguns esports, emperò, n’hi ha molts més. Esmenta cinc esports que no hi apareguin i comenta en què consisteixen.

7. Fòrum: quins esports et fascina més de veure? I de practicar? Varies l’esport que practiques segons estiguis a l’estiu o a l’hivern? Per què?

8. Recomanaries a algun practicar algun esport? Per què?