Els mots compostos. Adreçat a 3r d'ESO

Podem formar mots mitjançant la derivació, que ja hem vist recentment, emperò, també es pot augmentar el cabal lèxic amb la composició. La composició de mots consisteix en formar nous mots unint dos o més lexemes, donant com a resultat la suma de significats dels mots que el componen. També poden adquirir una significació nova, que a la vegada, és completament diferent de les paraules simples que la formen.

Dins de tot mot compost podem trobar tres categories gramaticals: els substantius, els adjectius i els verbs. Els lexemes que s’uneixen per formar els compostos poden ser de categories diferents als mots que en són resultants.

Ex:

primmirat (adjectiu)

prim (adjectiu) + mirat (verb: participi)

S’han de distingir entre els mots compostos que s’escriuen separats, com per exemple, ull de bou, vagó llit... dels sintagmes lliures com: llibre de ciències.

.El compost sintagmàtic:

Ex: Ull de bou. Perquè forma d’una unitat fixada, és a dir, no s’hi pot afegir cap unitat més. Així doncs, seria agramatical: *Ull petit de bou; *Vagó del llit.

.Els sintagmes de tipologia lliure admeten la inclusió d’altres partícules.

Ex: llibre complicat de lectura.

Podem obtenir mots a partir de dos mecanismes diferenciats:

.La juxtaposició:

És quan ajuntem dos o més elements sense modificar cap llei gramatical: ordre de les paraules, concordança...) i que dona com a resultat un mot compost, que acostuma a ser un substantiu o un adjectiu. Per tant, podem obtenir paraules compostes amb aquestes combinacions:

SUBSTANTIUS

.Substantiu + adjectiu: Riba-roja

.Adjectiu + substantiu: migdia

.Substantiu + substantiu: figaflor

.Substantiu + preposició: maldecap

.Substantiu + conjunció + substantiu: allioli

.Numeral + substantiu plural: centpeus

ADJECTIUS

.Adjectiu + adjectiu: agredolç

.Adjectiu + adjectiu (tots dos numerals): vuitanta-set

.L’el·lipsi:

És quan unim dos elements d’una manera forçada, prescindint algun dels elements inicials, per tant, fem transgressió de les lleis gramaticals. Apareix com a resultant un mot compost. Algun d’aquests elements que formen la paraula no poden actuar de manera independent. A través de l’el·lipsi podem obtenir substantius, adjectius i verbs.

SUBSTANTIUS

.Substantiu + substantiu: ferrocarril (= carril de ferro)

.Substantiu + adjectiu o participi: cara-xuclat (= cara xuclada)

.Verb + substantiu: cobrellit (= cobreix el llit)

.Verb + verb: alçaprem (= alça i prem)

ADJECTIUS

.Substantiu + adjectiu: camallarg (= cama llarga)

.Substantiu + adjectiu: solcuit (= cremat pel sol)

.Adjectiu + adjectiu: grecoromà (= grec i romà)

VERBS

.Substantiu + verb: colltòrcer (= tòrcer el coll)

.Adjectiu + verb: primfilar (= filar prim)

ALTRES SISTEMES DE COMPOSICIÓ

Hi ha d’altres substantius compostos que s’han format a partir de la repetició d’una paraula.

Ex:

rau-rau, baliga-balaga, nyic-nyic, xup-xup...

Aquests mots no tenen sentit de manera individual, d’aquesta manera se’ls considera mots compostos impropis. Molts mots d’aquest conjunt imiten un so natural. Segons, la llengua que tractem, trobarem que adapta aquests mots d’una manera diferent. L’exemple més clar, és el lladruc del gos.

CATALÀ	CASTELLÀ	ANGLÈS	FRANCÈS
bub-bub	guau-guau	bow-wow	ouah

Les onomatopeies tenen l’equivalència a una interjecció (ecs!, ui), a un nom (el marrameu del gat), i poden formar derivats, per exemple en verbs (xipollejar).

Hi ha una norma ortogràfica que hem de tenir en compte en referència als mots compostos. Quan el primer mot del compost acaba en VOCAL i el segon comença per R, S, X, hem d’escriure un guionet.

Ex:

penja-roba, gira-sol, para-sol, para-xoc, busca-raons...

D’altra banda, les sigles i els acrònims, abreviació de lletres que formen una paraula, ex: UNESCO, radar [Radio Detecting and Ranging. «Detecció i mesura de la distància per ràdio»] segueixen un cas a part dins de la formació de mots.

Pots ampliar informació i vocabulari sobre els mots compostos en el següent enllaç:

http://rodamots.cat/tema/mots-compostos/

(Material adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura. 3^r ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2007)

(Imatge extreta de: Passa paraula)

EXERCICIS:

1. Indica la categoria gramatical de cadascun dels elements que formen el mot compost.

Bufanúvols, capficar, corprendre, entreparent, menjacapellans, robavellaire, quefer, papaterra.

2. Explica la diferència entre una onomatopeia i una interjecció a partir d’un exemple.

3. Pensa i escriu un mot compost amb cadascuna de les paraules següents:

estira, caga, cella, boca, coll, cerca, cel, menys, prim, roda, para, passa.

4. Indica la categoria gramatical dels mots resultants de l’activitat 3.

5. Comenta el significat de...

perdonavides, saltataulells, pixatinters, caganiu, picaplets.

6. Aporta el significat de vuit paraules compostes que hagis après darrerament.

7. Inventa una gamificació per tal de treballar els mots compostos.

8. Esmenta situacions on es puguin emprar les onomatopeies següents:

doing, grr, bub-bub, toc-toc, glu-glu, patrap-patrap, zzz, clac-clac-clac, ha ha ha, esnif, nyam-nyam.

9. Escriu cinc paraules compostes que expressin objecte, cinc més que expressin manera de ser i finalment, cinc que facin referència a animals.

10. Quina és la norma ortogràfica més important que hem de recordar a l’hora d’escriure els compostos? Comenta-la a partir d’un parell d’exemples.

11. Fòrum: penses que el treball d’activitats sobre mots compostos faciliten l’aprenentatge de nou vocabulari? Per què? Raona la teva resposta.

12. Autoavalua’t: explica les dificultats que t’han sorgit durant el treball d’aquesta fitxa referent als mots compostos. Què has fet per a resoldre-les? Esmenta de què t’ha servit l’aprenentatge sobre la fitxa dels mots compostos.