.EL BALEAR
És una variació del català oriental i que es parla a les
Illes Balears (Mallorca i Menorca) i a les Pitiüses (Eivissa i Formentera).
El dialecte balear té el seu origen en el català central,
ja que, al segle XIII, aquestes illes foren repoblades per individus que
provenien del Principat de Catalunya. A causa de la ubicació de les illes s’han
pogut conservar un gran nombre d’arcaismes.
CARACTERÍSTIQUES
|
|
FONÈTICA
|
.Pronunciació
neutra de la e tancada del llatí vulgar en posició tònica:
[ə]. Exemples: rebre [r’ ə β̞ r ə] ceba [sə‘β̞ə] |
.Distinció
dels sons [o] i [u] en posició àtona.
Exemples:
portar [portà] surar [surá]
|
|
.Emmudiment
de la a en el grup àton final –ia.
Exemple:
famili (família)
|
|
.Pronunciació
generalitzada de la –t en els grups –nt, -lt i de c/g en posició final.
Exemples:
sant [sánt] molt [mólt]
|
|
.Iodització
(pronunciació [j] del dígraf [ll].
Exemples:
palla [páj
|
|
.Reducció
dels grups qua i gua a [k
Exemples:
pasqua [pásk
|
|
.Distinció
entre b i v.
Exemple:
vaca [vák
|
|
MORFOSINTAXI
|
.Desinència [∅] en la 1a persona del singular del present
d’indicatiu.
Exemple:
jo camín [k
|
.Desinència
[ás] en la 1a i 3a persones del singular de l’imperfet de subjuntiu.
Exemple: si
ell pensàs [p
|
|
.Ús de
l’article salat: es / so, sa, es / sos, ses.
Exemple: es
ca (el gos), sa taula (la taula)
|
|
.Ús dels articles
personals en, na.
Exemple: na
Margalida, en Joan.
|
|
.Ús de jo
darrere preposició.
Exemple: tu
per jo et tornaràs boig.
|
|
.Ús de les
formes plenes dels pronoms febles davant del verb.
Exemples: me
pens, vos diu.
|
|
LÈXIC
|
.Ca (gos),
al·lot/a (noi/a), nin (nen), arena (sorra), besada (petó), parèixer
(semblar), granera (escombra)...
|
.ROSSELLONÈS
És una variant del català oriental parlada a les
comarques nord-catalanes del Rosselló, el Vallespir, el Conflent, l’Alta
Cerdanya i el Capcir (zona de transició entre el català i l’occità).
Les terres que pertanyen al dialecte rossellonès van
pertànyer al comtat de Barcelona, des del segle XII fins al XVII, emperò es van
perdre amb el tractat dels Pirineus (1659). A partir d’aquí, la llengua
catalana va patir una forta repressió i un continuat desprestigi per part del
govern francès.
CARACTERÍSTIQUES
|
|
FONÈTICA
|
.No
distingeix entre la e oberta i la e tancada, ni tampoc entre la o oberta i la
o tancada.
Exemple:
sonen igual: os / ós i deu / déu.
|
.Pronunciació
de la o tònica en [u].
Exemple:
fosc [fúsc]
|
|
.Reducció
dels mots esdrúixols a mots plans.
Exemple:
musica ( música)
|
|
.Emmudiment
de la a en el grup àton final –ia, com en el balear.
Exemple:
pacienci (paciència)
|
|
MORFOSINTAXI
|
.Desinència [i]
en la 1a persona del singular del present d’indicatiu.
Exemple:
pensi [pɛnsi]
|
.Negació amb
pas en comptes de no.
Exemple: ho
fa pas (no ho fa)
|
|
.Col·locació
dels pronoms febles davant de l’infinitiu, el gerundi i l’imperatiu.
Exemples:
per te casar (per casar-te)
|
|
LÈXIC
|
.Gal·licismes:
roba (vestit), bolangera (forner), llapí (conill), vutura (cotxe)...
.Occitanismes:
eixir (sortir), veire (got), peirer (paleta), muleta (truita), qualque
(algun)...
|
.ALGUERÈS
El
dialecte alguerès és una variació del català oriental parlat a la ciutat de
l’Alguer, i està situat a l’illa de Sardenya, Itàlia. El fet que es parli en
català a l’Alguer té l’origen en la repoblació que realitzà el rei català Pere
III al segle XIV, ara bé, la distància geogràfica fa que costi de creure que en una ciutat d’una illa
d’Itàlia es parli català.
CARACTERÍSTIQUES
|
|
FONÈTICA
|
.Absència de
la vocal neutra [ə], emperò totes les a i les e àtones les realitza com una
[a].
Exemple:
pares [páras]
|
.Les
consonants l i d entre vocals les realitza com a [r].
Exemple:
vida [víra], vila [víra]
|
|
.El dígraf
ll, davant de consonant i a final de mot es pronuncia [l].
Exemple:
fill [fil]
|
|
MORFOSINTAXI
|
.Desinència [∅] en la 1a persona del singular del present
d’indicatiu, com el balear.
Exemple: jo
pens [péns∅]
|
.Present
d’indicatiu del verb ser: só, sés, és, sem, seu, són.
Exemple: jo
só.
|
|
.Ús
generalitzat dels articles lo [lú] i los [lús].
Exemple: lo
vell [lú
|
|
LÈXIC
|
.Italianismes:
assai (prou, bastant), ecco (ve’t aquí), autista (taxista), fatxa (cara)...
.Sardismes:
anca (cama), mestre de llenya (fuster), molendo (ase), frucar (nevar)...
.Arcaismes i
mots propis: mes (però), calqui (algun), llong (llarg), gonella (faldilla),
arrés (res)...
|
(Material adaptat de:
DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura. 4t d'ESO,
Editorial Teide, Barcelona)
(Imatge extreta de:
digiatlas, google, lliureimillor)
!!EXERCICIS:
1. Llegeix la lletra de la cançó
“Dansa de la primavera” i justifica de quin dialecte és.
Febrer
m'ha duït la carta tan precisa:
vol
que els lilàs s'obrin pels dits
i,
en el cor, m'hi creixi una palmera.
Què
exigent que ve la primavera!
Què
exigent que ve la primavera,
i
el meu cor tan malaltís,
tenc
por que es cremi dins de la foguera,
no
puc desfer-me del seu encís.
No
puc desfer-me del seu encís,
obrir
les branques i ballar amb ella,
pentinar-me
al seu vent la cabellera,
cantar
les llunes de les seves nits.
Cantar
les llunes de les seves nits,
cantar
vermells de la tardor,
cantar
el silenci de la nova neu,
cantar,
si torna, el dolorós amor.
Cantar,
si torna, el dolorós amor
i
néixer un poc més en l'intent,
i
créixer un poc més cada entretemps
i
volar amb el vent i les noves llavors.
Volar
amb el vent i les noves llavors;
qui
sap on el vent em portarà,
a
dins el cor d'una terra antiga,
o
creixeré al fons de la mar.
Febrer
m'ha duït la carta tan precisa:
vol
que els lilàs s'obrin pels dits
i,
en el cor, m'hi creixi una palmera.
Què
exigent que ve la primavera!
2. Cerca informació sobre el tractat
dels Pirineus. Explica en què consistia i a quins territoris va percudir.
3. Esmenta si les següents afirmacions
són veritables o falses.
.L’article
salat s’empra en dialecte alguerès.
.El
rossellonès fa la negació amb la partícula “pas” i sense l’adverbi “no”.
.A
les Illes Balears es parla català des del segle XIV.
.El
rei Pere II va repoblar l’Alguer durant el segle XIV i per això s’hi parla
català.
.El
rossellonès és el dialecte que es parla al sud d’Andorra.
.La
llengua catalana té sis dialectes.
.Els
dialectes catalans es diferencien en tres blocs diferenciats: el català
oriental, el català central i el català occidental.
.El
tractat dels Pirineus (1659) va determinar la pèrdua d’alguns territoris de
parla catalana.
4. Transforma
les afirmacions falses de l’exercici 3 en afirmacions correctes. Esmenta quin
error contenia l’afirmació corregida.
5. Inventa
un exercici per tal de treballar aquests tres dialectes a l’aula, emperò no el
resolguis, que ja ho farà algú altri.
6.
Esmenta
cinc característiques d’un dels tres dialectes: balear, rossellonès, alguerès.
1. Fòrum: has viatjat al rossellonès,
a les Illes Balears o a l’Alguer? Has escoltat parlar en català? Què t’ha
semblat? Quines diferències t’han cridat més l’atenció i per què? Raona les
teves respostes.
2. Autoavalua’t:
quines dificultats t’has trobat mentre treballaves la present fitxa i per què?
Com pots solventar-les? Amb quines coses t’has de quedar i que et serviran per
al dia a dia? Comenta algun aspecte més que no hagi sortit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada