dimecres, 5 d’octubre del 2016

Les varietats geogràfiques (3). El valencià


El valencià és una variant del català occidental que es parla a les comarques situades als Ports de Morella, Alt i Baix Maestrat, la Plana d’Aragó, l’Alcalatén, el camp de Morvedre, el Camp de Túria, l’Horta de València, la Ribera de Xúquer, la Costera, la Vall d’Albaida, la Safor, el Comtat, la Marina, l’Alcoià, l’Alacantí, el Baix Vinalopó i les Valls del Vinalopó.

Per tant, el dialecte valencià, té el seu origen en el català nord-occidental (zona de Lleida) al segle XIII, quan en temps de Jaume I va ser repoblada, menys en el nucli musulmà, que no va ser-ho fins al 1609, després de l’expulsió dels moriscos. Una de les llegendes més difoses és que tres-centes donzelles de Lleida i de l’Urgell van ser traslladades a terres valencianes per casar-les i repoblar el regne acabat de conquerir. Per cert, Guillem i la seva dona Berenguera, n’aportaren quaranta d’Alcarràs, el meu poble. Els nous valencians cristians serien descendents d’aquelles donzelles, això faria que els parlars valencians tinguessin semblances al dialecte lleidatà i que han perdurat per sempre.


Principals característiques del dialecte valencià:

A)    Fonètica

.Pronunciació de la g i la j com a [t͡ʃ]
Ex:   pujar----- [put͡ʃar]


.Pronunciació de la –r final.
Ex:  anar----- [anar]

.Pronunciació de la t en els grups –nt, -lt i de –nc i g en posició final com en el balear.
Ex:  font---- [font]         pont--- [pont]

.Emmudiment de la –d- intervocàlica.
Ex:  cremada--- [krémá]


B)    Morfosintaxi

.Acabament en –e de la 1a persona del singular del present d’indicatiu en els verbs de la 1a conjugació.
Ex: cante---- [kánte]

.Utilització de les formes plenes dels pronoms febles davant del verb.
Ex:  me pose, te done, se pose...

.Acabament en –ara, -era, -ira a l’imperfet de subjuntiu.
Ex: posara (posés), cantara (cantés), servirà (servís).

.Supressió de l’article personal.
Ex: -Cantarà Júlia. (Cantarà la Júlia).

.En les combinacions pronominals de CI (singular) + CD, li mai es transforma en hi.
Ex:
-Li la portaré (la hi portaré), li’l dono (l’hi dono).

.Utilització dels demostratius este, eixe, aquell/esta, eixa, aquella...
Ex:
-Este xiquet (aquest nen).

.Ús dels possessius meua, teua, seua/meues, teues, seues.
Ex:
-La meua xica és simpàtica. (La meva noia és simpàtica)


C)    Lèxic

.Arabismes:
Alficós (cogombre), dacsa (blat de moro), els topònims: Alacant, Alzira, Alcalà, Benidorm, Benicàssim...


.Mots propis:
Àuia (aigua), creïlla (patata), vesprada (vespre), vórer (veure), xic (noi), xiquet (nen), paréixer [l’accentuen així] (semblar).




 (Material adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura. 4t d'ESO, Editorial Teide, Barcelona)

(Ampliació: Josep Maria Corretger)

(Imatge extreta de: brilliantmaps.com)

(Llibre consultat: ORIOL, Carme i Emili Samper, (2010). El rei Jaume I en l’imaginari popular i en la literatura, Publicacions URV & UIB, Edicions de la Universitat de les Illes Balears)



!!EXERCICIS:

1.      Esmenta tres característiques del dialecte valencià i posa exemples.

2.   Llegeix el present fragment d’una obra de Ferran Torrent, Penja els guants, Butxana (1987), i assenyala els trets del dialecte valencià.

-Mire –s’explicà el detectiu-, sempre he treballat a comissió, no m’agraden les assignacions mensuals. Si allò que esbrine de la seua filla li resulta gratificant, doncs això, vosté em gratifica d’acord amb els dies emprats. Si no trobe res d’importància em done per satisfet cobrant simplement les despeses que puga haver.

-Si vol, li avance ara mateix...

-No és menester. Ara el que necessite,  a banda de les fotos, és que em diga un poc les amistats de la seua filla, els ambients que freqüentava. Per cert, encara no m’ha dit el nom d’ella.

-Sara.

-Doncs bé, diga’m alguna cosa de Sara.

L’home es tragué de la butxaca interior de l’americana una petita carpeta de cartró.

-Ací dins hi ha tres folis escrits a màquina on li detalle les senyes físiques de Sara, així com les amistats i els distints collegis on va estudiar.

3.      Quines zones abasta el dialecte valencià?

4.      D’on ve que al país valencià es parli català o com diuen “ells/es”, valencià?

5.      Esmenta tres grups de música de les terres valencianes.

6.      Cerca quatre frases fetes típiques del país valencià i explica’n el significat. Si cal ajuda’t d’Internet.

7.      Autoavalua’t: com t’han sortit els exercicis de la present fitxa? Quines dificultats t’han sorgit i per què? Raona les teves respostes.










2 comentaris:

RafaGenovard ha dit...

El post parla de tot el valencià o del Valencià central/apitxat?

Josep Maria Corretger Olivart ha dit...

Hola Rafa,
Són trets de tot el valencià en general.

Moltes gràcies per consultar el blog!

JM.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;