El
proppassat dia 10 d’octubre Joan Albert Argenter, catedràtic de lingüística de
la Universitat Autònoma de Barcelona i president de la Secció Filològica de
l’Institut d’Estudis Catalans va presentar al Casal Pere Quart de Sabadell el
que serà la Gramàtica de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans,
l’autoritat lingüística del Principat i que veurà la llum el proper 23 de
novembre d’aquest 2016. Com esmentà l’erudit Argenter: “La llengua sempre va
evolucionant”, i els escriptors, traductors, així com també el professorat i
divulgadors lingüístics formen part de l’ensenyament i de la divulgació
correcta de la llengua.
D’entrada,
l’IEC ha estat treballant en aquesta gramàtica des del 1992 i que es basava en
revisar i fins i tot, actualitzar la normativa morfosintàctica de la llengua
catalana. Havia estat un projecte de la secció filològica i que podia
consultar-se algunes de les seves parts penjades a la xarxa en els darrers anys.
Val a dir, que no hem de confondre la nova gramàtica, d’aparició imminent amb
la nova ortografia catalana que veurà la llum a principis del 2017.
CONTEXTUALITZACIÓ
Per
endinsar-nos en el que serà la nova gramàtica hem de posar-nos en antecedents
històrics. Els estudis en l’àmbit de la llengua catalana parteixen del 1901,
quan el mossèn i lingüista Antoni Maria Alcover va demanar als ciutadans de
Catalunya que li podien enviar fitxes per tal de realitzar un diccionari, el
que seria el Diccionari català-valencià-balear i que es coneix amb el nom
d’Alcover Moll, atès que fou finalitzat per aquest darrer, Francesc de Borja
Moll, que en realitzà la redacció.
Posteriorment,
el 1906 se celebrà el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana, entre els
dies 13 i 18 d’octubre a Barcelona, organitzat per Antoni Maria Alcover i
assessorat per Bernhard Shädel. Pretenia orientar els estudis de la llengua catalana
per tal de redactar la gramàtica, emperò acabà essent un plebiscit a favor de
la codificació de la llengua.
El 1907 es creà l’Institut d’Estudis Catalans. El 1911 es fundà la Secció Filològica de l’IEC sota el decret redactat per Enric Prat de la Riba des de la Mancomunitat de Catalunya. Llavors, el 1913 aparegueren les normes ortogràfiques de la llengua catalana de la mà de Pompeu Fabra. El 1917 el Diccionari ortogràfic amb l’exposició de l’ortografia catalana.El 1918 es publicà la Gramàtica catalana i el 1932 el Diccionari General de la Llengua Catalana.
El 1907 es creà l’Institut d’Estudis Catalans. El 1911 es fundà la Secció Filològica de l’IEC sota el decret redactat per Enric Prat de la Riba des de la Mancomunitat de Catalunya. Llavors, el 1913 aparegueren les normes ortogràfiques de la llengua catalana de la mà de Pompeu Fabra. El 1917 el Diccionari ortogràfic amb l’exposició de l’ortografia catalana.El 1918 es publicà la Gramàtica catalana i el 1932 el Diccionari General de la Llengua Catalana.
El 26 de
novembre del 1976, el Reial Decret 3118 reconeix com a oficial l’Institut
d’Estudis Catalans i com a institució que vetllarà per la llengua i cultura
catalana en tot el domini lingüístic català. El decret feia referència a Catalunya
com a “las tierras de lengua i cultura catalanas”. Recordem que uns anys abans
l’IEC havia actuat fins i tot, com a clandestí i s’havia tolerat.
Argenter
recordà que l’IEC és una institució complexa i singular. Una barreja d’acadèmia
i d’institut de recerca. Una acadèmia de les ciències i de les humanitats amb
una sèrie d’objectius o pretensions: estudiar la llengua catalana, establir la
normativa de la llengua i vetllar perquè el procés de normalització de la
llengua sigui coherent arreu del domini lingüístic.
La Secció Filològica
de l’IEC s’estructura en sis comissions, les més destacades tenen unes
oficines. La seva estructura és la següent:
.Comissió de
Gramàtica----- Oficina de gramàtica----- GIEC, GEIEC, ortografia
.Comissió de
Lexicografia---Oficina lexicogràfica--diccionari manual, DIEC, nou diccionari
normatiu
.Comissió d’Onomàstica---Oficina
d’Onomàstica
.Comissió de
Transcripció i Transliteració de noms propis
.Comissió del
Català Estàndard
.Comissió de
Publicacions
LA GRAMÀTICA DE LA LLENGUA CATALANA (2016)
Com funciona l’IEC?
A l’hora de
prendre decisions sobre alguna qüestió gramatical o ortogràfica se segueixen
tres passos:
1.
Ratificació de l’IEC
2.
Decisió de la secció filològica
3.
Discussió i proposta de la comissió de gramàtica
Ara
bé, l’IEC sempre està obert a l’assessorament, així com també a la difusió dels
professionals o d’aportacions que hom pugui fer. L’entitat funciona com una
acadèmia oberta, és l’autoritat lingüística de l’administració, de
l’ensenyament i dels mitjans de comunicació públics. Llavors, queda clar que
cal seguir normes gramaticals i d’escriptura que han establert tant si ens
agraden més com menys.
Per
un altre costat, el Termcat s’encarrega de coordinar la terminologia,
d’estandarditzar-la, unificar-la. La terminologia sempre va per davant de la
normativa. Una llengua va incorporant neologismes a causa de la modernitat. Amb
el consell del Termcat, l’IEC pot incorporar o bé posar objeccions a l’ús d’un
terme. Així doncs, per exemple, a dia d’avui, des de l’IEC s’ha decidit apostar
per les formes catalanes de programari i maquinari en detriment de les angleses software i hardware.
Principalment es pretén cercar solucions que identifiquin a tots els parlants.
Per tant, com explanà Argenter, ens hem de preguntar si aquell mot és genuí o
no en la llengua, si és correcte, si és adequat o no en aquell context. Són
qüestions que ajudaran a decidir la inclusió o no d’un terme i comenci el seu
camí d’acceptació entre els seus parlants.
La
gramàtica de la llengua catalana de l’IEC (GIEC) vol integrar en un corpus
normatiu les adaptacions de les gramàtiques de Manuel Sanchis guarner, de
Francesc de Borja Moll, d’Antoni Maria Margarit, de Joan Solà i de tants
altres. Vol ésser una gramàtica descriptiva i orientadora en casos de
fluctuacions. Té en compte els registres funcionals (registre formal, estàndard,
col·loquial). Així doncs, un altre exemple seria que, les formes de plural prous, masses, forces serien adequades
en un registre informal, ara bé, no en un de formal. Val a dir que aquestes
formes són habituals en el dialecte central, nord-occidental i septentrional.
La
nova gramàtica també pren partit en el cas polèmic de per i per a. Des del punt
de vista sincrònic, davant d’infinitiu podem trobar l’un o l’altre; en canvi,
des del punt de vista diacrònic, davant d’infinitiu únicament val el per. D’altra banda per a + infinitiu és acceptable en tots els registres de la
llengua. L’IEC deixa apartades les normes de Joan Coromines. També podem trobar
que no és adequat l’ús de per en
diferents construccions d’infinitiu.
Ex:
-Ho
hem fet per tu. (causa)
-Ho
hem fet per a tu. (destinatari)
La
construcció per a què tampoc és
acceptada en la nova gramàtica. Com glossen, no és adequada. En canvi, la forma
“subratllat” com a substantiva ha corregut millor sort i ha estat acceptada
perquè la societat la utilitza, hom diu: el subratllat.
Per un altre costat, sobre les formes plenes me, te, se, ne i que tan ús tingueren en
la llengua antiga, convé respectar-les, atès que, són molts els dialectes i les
frases fetes genuïnes que ens han arribat al llarg del temps i que les
conserven.
Si
ens fixem en el tractament de la nova gramàtica, tindrà una portada gairebé
calcada a la del Diccionari de la Llengua Catalana de l’IEC (1995), i té la
següent dedicació per pàgines:
.Sintaxi:
973 pàgs en 23 capítols
.Morfologia:
361 pàgs en 7 capítols
.Fonètica
i fonologia: 138 pàgs en 5 capítols
Sumant
un total aproximat de 1472 pàgines. La nova gramàtica i normes ortogràfiques de
propera aparició tindran una aplicació real en un període de cinc anys, el
temps anterior serà de transició i de prendre consciència dels nous canvis i
normes introduïdes.
Argenter
també va explanar que havia de ser l’ortoèpia, la disciplina que forma part de
la gramàtica normativa, l’encarregada de fixar la normativa de la parla oral i
que no era una tasca de l’IEC, ja que, quina pronunciació s’hauria de posar als
exemples o al costat de les definicions del diccionari: la del català central?
La del nord-occidental? La del balear? La del valencià? Segons Argenter, millor
no posar-ne cap, perquè no seria representativa dels parlants de tot el sistema
lingüístic, ara bé, sí que facilitaria l’aprenentatge de la llengua als
estudiants, perquè, sabrien la correcta pronunciació del mot.
La
nova gramàtica també serà accessible per Internet, però no serà efectiva fins
al juny del 2018. Així com també s’editarà una gramàtica essencial que en
simplificarà la “mare” en fitxes bàsiques que a la vegada també seran de
consulta digital.
L’ACADÈMIA OBERTA
Des
de l’IEC es vol que els assessors lingüístics dels mitjans de comunicació, els
divulgadors lingüístics i els ensenyants puguin participar i realitzar
aportacions en un fòrum de debat. Això sí, en tres seccions ben diferenciades: la
dels escriptors, la dels traductors i la dels correctors, i la dels ensenyants
segons treballin a l’ensenyament primari o secundari, sempre moderats per un
interlocutor que valorarà les aportacions i si poden ésser fonamentals per als
acadèmics a l’hora de prendre decisions sobre aquell aspecte lingüístic.
També
hi haurà una bústia de suggeriments que ajudarà a la tasca de l’IEC. Un dels
darrers debats que han tingut els estudiosos era quina forma calia emprar disectar o diseccionar? La discussió segueix oberta.
CODA
Amb
l’aparició de la Gramàtica de la Llengua Catalana de la mà de l’IEC n’hi ha que
hi veuran un negoci, d’altres una utilitat, era necessari actualitzar i
oficialitzar la gramàtica de la nostra llengua de manera que tinguéssim un
volum de referència davant de qualsevol dubte i alguns potser la veuran
d’aparició tardana o oportunista, en un temps de defensa per tot el que
provingui de Catalunya, emperò, aquesta nova gramàtica té aires de ser la
columna vertebral de la llengua catalana, i així ho hauria de ser, de ben segur
que serà benvinguda com la neu a l’hivern, i s’espera que acabarà quallant en
els parlants, i això és fonamental, perquè per tal que tingui èxit, nosaltres
els ensenyants, els escriptors, els traductors i la societat en general, l’haurà
d’aplicar i respectar, tant si agrada més o menys alguna qüestió gramatical
acceptada. De totes maneres, molts pensem que l’estudi que realitzà el doctor
Joan Solà i d’altres estudiosos a Gramàtica
del català contemporani (2002) fou la gramàtica definitiva de la nostra
llengua, d’una gramàtica que descrivia la sintaxi, la fonètica i la morfologia
del català fins als nostres dies. En fi, i el que és més important, la llengua una
vegada més seguirà essent la protagonista. La guia de les nostres ànimes.
Josep
Maria Corretger
Octubre del 2016
!Podeu consultar el present article de Vilaweb:
http://www.vilaweb.cat/noticies/la-nova-gramatica-de-linstitut-que-diu-i-com-ho-diu/
(Imatges
extretes de: bcn.cat, spainshobo.com, lliureimillor.cat, iec.cat)
!!EXERCICIS:
1. Opina
sobre quines expectatives tens en la nova gramàtica de la llengua catalana que
editarà l’IEC.
2. Com
veus alguns petits canvis que es produiran, alguns esmentats en aquest article,
hi estàs d’acord? Per què?
3. Penses
que era necessària la publicació per part de l’IEC d’una gramàtica oficial? Quina
gramàtica et guiava en l’estudi fins als nostres dies? Esmenta-la.
4. De
cara a l’edició de les normes ortogràfiques en el llibre Ortografia catalana,
creus que s’haurien de finalment acceptar paraules com novio o disfrutar atès que els empren els parlants assíduament? Raona la
teva resposta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada