Més enllà del teló d'acer. 25 anys sense el mur de Berlín. Adreçat a tothom

EL MUR I JO

Després de vint-i-vuit anys, dos mesos i vint-i-set dies desapareixia definitivament la llegenda del mur més conegut de tots els temps, el mur de Berlín, aquell 3 d’octubre del 1990, o com es vulgui, “el mur de la vergonya”, tal i com l’anomenava el socialdemòcrata Willy Brandt, batlle de Berlín oest entre el 1957 i el 1966. S’iniciava la reunificació d’Alemanya, un país que amb el temps esdevindria molt poderós, en totes les escales.

Sempre m’he sentit atrapat per la història que rodejava el mur. El dia que va caure recordo que vaig comprar-me un parell de diaris per guardar els reportatges d’aquells fets històrics i llavors, a vuitè d’EGB d’aleshores, el mestre de socials ens va encomanar realitzar un treball sobre la caiguda del mur. Era curiós, l’havia encomanat a totes les classes que tenia, tothom anava amb el seu “maó”, bocí de treball a les mans. Tot el material que havia guardat va anar-se’n en orris, tot fou emprat per al treball. El més curiós del cas, és que aquella histèria creada pel mestre no ens fou retornada, aquells meravellosos treballs, amb portades fantàstiques que explicaven l’origen i la caiguda del mur de Berlín mai foren retornats, allò em va saber un greu increïble, tothom tenia dret a què li lliuressin el seu treball. Ara i vint-i-cinc anys després, he seguit la notícia de la mateixa manera, observant els mitjans de comunicació visuals, telemàtics i escrits, rememorant aquell important moment i guardant algun especial dels diaris, també glossant aquestes paraules. I encara segueixo atrapat pel mur i les històries que l’envolten.

EL MUR EN ESTAT PUR

La nit del 12 al 13 del 1961, començaven a veure’s filats de ganivetes a les parets de formigó que s’anaven alçant amb imminència, hom diu, que es va construir d’un dia per l’altre fent una metàfora de la rapidesa amb la qual es va portar a terme aquesta empresa. Aturem-nos al que en dic les xifres del mur. Penseu que el mur de Berlín tenia una longitud total de 157 quilòmetres, dels quals 127’5 quilòmetres estaven condimentats per filats elèctrics amb alarma i tanques elèctriques, vint búnquers, i 124 quilòmetres de patrullatge, 111 quilòmetres de frontera amb tanques, 43’1 quilòmetres passaven per un tram interurbà i al llarg del recorregut hi havia 302 torres de vigilància per custodiar-lo, a més dels quatre-cents mil soldats i policies que participaven en què ningú vulnerés les normes establertes referents al mur. A més d’aquestes dades interessants, hi havia una primera tanca per impedir l’apropament, després d’aquesta, metralladores autònomes amb sensors de moviment, tot seguit, una tanca antivehicles, bigues d’obstacle antitanc, passadissos de sorra per delatar les trepitjades dels fugitius, una patrulla de dos policies, una torre de vigilància amb policies i focus, el camí per als vehicles de les patrulles i finalment i si superaves tots aquests impediments, arribaves al mur. En alguns trams, fins i tot, hi havia gossos lligats a un cable guia.

Les barreres interiors tenien dos metres i la més alta de tres a quatre metres. També empraven cartells dissuassius que alertaven que no es podia transitar per la zona fronterera. El més curiós de tot, era que mentre al Berlín Oriental la part vigilada del mur era de color blanc i d’aquesta manera destacava l’individu que hi passejava, estava fet a propòsit, en canvi, al Berlín Occidental el mur es podia tocar i destacava per les seves pintades, ambdues bandes separades pel mur de formigó anaven dels 3’6 als 4 metres d’alçada. Una distància de formigó que equivaldria a la d’anar de Les Borges Blanques fins a Barcelona i ens sobrarien cinc quilòmetres.

Era pràcticament impossible burlar aquesta paret que separava les dues alemanyes, la Federal de la Democràtica, i així que dues-centes trenta-nou persones moriren en l’intent de saltar aquest mur fronterer, el teló d’acer. Però val a dir, que també un 20% dels individus fugiren abans d’erigir-se el mur, emperò, les seves vides estigueren marcades per sempre més.

La creació del mur de Berlín vingué a causa de què la República Democràtica d’Alemanya es volia protegir de la República Federal Alemanya per por a la insuficient desnazització, i així vengueren la història del mur, així vengueren la moto i enganyaren els alemanys. Les dues Alemanyes eren ben diferents, com la nit i el dia, així doncs, mentre  a la República Democràtica d’Alemanya, Berlín oriental, els ciutadans treballaven molt, en canvi a la República Federal d’Alemanya, Berlín oest hi anaven els joves que no volien fer el servei militar, atès que el país tenia un status especial. Allí les persones no tenien horaris de tancaments de bars, botigues i hi havia molta gresca.

EL MUR I L’ART

Quan el mur de Berlín encara estava de peu, es va crear una galeria d’art a l’aire lliure, la East Side Gallery, que consistia en cent tres murals pintats al llarg de mil tres-cents setze metres a la cara est del mur, molt a prop del centre de la ciutat i a la vora del riu Spree. Era un homenatge a la llibertat, amb pintades d’artistes d’arreu del món. Quan enderrocaren el mur, es conservaren com a element artístic. Hi podem trobar l’il·lustrador tarragoní Ignasi Blanch.

Una altra proposta cultural, en aquest dins de l’àmbit més decoratiu, el paleta Volker Paulowski va comprar 150 metres del mur que encara avui es vénen com a recordatori. Després de visitar Berlín ningú pot quedar-se sense un bocí de la seva història, per molt trista que sigui, sempre estarà allí. Jo guardo amb gran deliri un petit tros de la vergonya. 

EL MUR I LA SEVA MÚSICA

El primer grup que va obtenir el permís per tocar a l’Alemanya de l’oest fou Die Puhdys, amb una música que anava en la línia més contundent a l’estil de Deep Purple o Uriah Heep.

En aquella època, era difícil fer concerts a les Alemanyes, però el 19 de juliol de 1988 un altre músic coratjós, Bruce Springsteen, no es va tallar un pèl davant de les tres-centes mil persones que l’escoltaven i durant el seu concert de la “Tunnel Express Love tour” va deixar anar:

“No estic a favor o en contra de cap govern, només he vingut aquí a tocar rock & and roll per als berlinesos de l’est amb l’esperança que algun dia les barreres hagin caigut”. I tocà “Chimes of freedom de Bob Dylan. El Boss hi actuà mig enganyat en el que havia de ser un concert solidari per Nicaragua.

Molts artistes s’aproparen a tocar al Berlín occidental, Pink Floyd, Michael Jackson, David Bowie, mentre a la banda del Berlín oriental, els seguidors de les bandes que s’acostaven al mur per escoltar la música eren arrestats. Els comunistes havien contractat a estrelles com Springsteen, Joe Cocker, Depeche Mode o James Brown per pal·liar inquietuds artístiques que no abundaven al país. Hom de manera exagerada diu que Springsteen va contribuir a enderrocar el mur, jo no ho veig així, però sí que va transmetre unes creences als alemanys que un dia podia caure i va obrir una petita escletxa, i la societat s’ho va creure. Va moure moltes consciències. El rock & roll, amb el seu poder també podia fer caure murs, si més no, contribuir-hi, transmetre l’optimisme i l’esperança en la societat jove, que és la qui tenia el futur a les mans. El mur podia caure i setze mesos després era enderrocat per sempre.

Llavors, al cap de poc temps, David Hasselhoff entrà en escena cantant el seu tema “Looking for freedom” davant de milers de persones la nit de Cap d’Any de 1989. També li tocava de prop, el seu pare era mig irlandès mig alemany. A partir d’aquí vingueren una gran quantitat de concerts i la història segueix.

ELS ALTRES MURS

Sempre m’ha fascinat la història del mur. Però encara avui dia n’existeixen, com el que hi ha entre els Estats Units i Mèxic o el de Palestina, parlem encara de murs de formigó o semblants, ben visuals, potser són  els més coneguts que existeixen, emperò, malauradament, podríem seguir: el mur de Cisjordània per separar Israel de Palestina, el mur del Sahara oriental, la divisió de l’illa de Xipre, “les línies de la pau” d’Irlanda del Nord, el mur de Corea del Nord i Corea del Sud, un mur a les faveles de Rio de Janeiro al Brasil, el mur de Bostwana i Zimbàbue, els murs que existeixen a l’Índia: a la frontera entre l’Índia i el Pakistan, el mur del Caixmir, el mur de la frontera entre l’Índia i Bangla Desh, el mur de l’Iran i el Pakistan, el mur entre l’Iraq i Kuwait, els murs d’Aràbia Saudita, els murs d’Uzbekistan, el mur de Tailàndia i Malàsia, el mur de Brunei, i podríem perseverar, d’altres no són de formigó, sinó tanques altes, com la Ceuta i de Melilla per separar la frontera entre Espanya i el Marroc.

Al planeta terra no s’acaben els murs, murs aixecats per diversos motius i motivats per esdeveniments polítics. Així doncs, podem trobar raons al·legades pels governs com ara per separar comunitats que es troben permanentment enfrontades, per regular fluxos migratoris, per cercar major seguretat en aquell territori, entre d’altres, emperò aquests són els principals arguments que fan la continuïtat d’alguns murs en la nostra societat. Tot ve de la política, d’uns valors que s’han anat perdent al llarg dels anys i que molts individus, així com sobretot, els governants no han vetllat per recuperar-los suficientment: amistat, respecte, empatia, solidaritat, igualtat... si tinguéssim tots aquests valors al punt de mira diàriament no farien falta aquests murs que aïllen un territori d’un altre, uns individus d’uns altres, d’una llengua d’una altra, una raça d’una altra... per què necessitem més murs? Per evitar més conflictes? Tot depèn de l’ésser humà, de ben petits hem d’aprendre aquests valors, ja sigui via pares i llavors, escola.

El geopolític Michel Foucher va realitzar un inventari dels principals murs que existeixen en l’actualitat i les raons de la seva construcció. Les xifres del seu estudi són esgarrifoses, aquí van els elements separadors que sobresurten i que podem visionar al globus terraqüi:

1.      La frontera d’Espanya amb el Marroc: les tanques de Ceuta i Melilla

Construïda als anys noranta pel Govern d’Espanya. 8’2 quilòmetes de fil metàl·lic a Ceuta i 12 quilòmetres a Melilla amb la finalitat de restringir el flux migratori d’individus africans cap a territoris europeus. En els darrers anys han hagut de reforçar la frontera amb més efectius a causa de la gran allau de gent que intenta arribar a Europa cercant una oportunitat a la vida.

2.      El mur dels Estats Units i Mèxic

Entre els Estats Units I Mèxic trobem 3200 quilòmetres de frontera metàl·lica que es va començar a construir el 1994 amb la finalitat d’evitar fluxos migratoris a Nord-Amèrica de països com Mèxic.

3.      El mur de Cisjordània

És un dels més coneguts en l’actualitat. Aquest mur separa Israel i Palestina. Iniciat pel govern israelià el 2002, per protegir la seva gent d’atacs de grups armats de Palestina. És un mur de formigó amb parets de vuit metres, torres de control cada tres-cents metres i envoltat per rases de dos metres de profunditat i filats de pues. La seva extensió final ha de tenir set-cents vint quilòmetres.

4.      El mur del Sàhara Occidental

Construït pel govern marroquí el 1980 per impedir les incursions del Front Polisari que pretén aconseguir el dret a l’autodeterminació del sahrauís. Abasta 2720 quilòmetres de murs de pedra i sorra de 2’5 metres d’alçada, acompanyat de camps de mines, filats i rases.

5.      L’illa dividida de Xipre

Arran del conflicte entre els turcoxipriotes i grecoxipriotes es va decidir partir l’illa en dues meitats. Construït a partir del 1974 a causa d’un cop d’estat. Aquesta zona de contenció està controlada per l’exèrcit de la Nacions Unides.

6.      Les línies de pau d’Irlanda del Nord

Tenen l’objectiu de separar els barris republicans i unionistes a Belfast, Derry i d’altres ciutats  nord-irlandeses. Foren construïdes per l’exèrcit britànic el 1970. En total n’hi ha noranta-nou. Fins i tot, es va signar un Acord de Pau el 1998, però la divisió continua. La pau no es pot signar, s’ha de fer visible.

7.      El mur de Corea del Nord i Corea del Sud

Les relacions entre les dues Corees sempre ha estat tèrbola i les tensions s’han magnificat en els darrers anys. El mur té quatre quilòmetres d’ample i s’allarga dos-cents cinquanta quilòmetres, present des de l’acabament de la guerra de les dues Corees el 1953.

8.      El mur a les faveles de Rio de Janeiro, Brasil

Aquest mur s’està construint des del 2009 al costat dels barris pobres de faveles, per evitat que la construcció d’aquestes provoqui el deteriorament de la vegetació de la selva.

9.      El mur de Bostwana i Zimbàbue

Aixecat el 2003 pel Govern de Bostwana a la frontera amb Zimbàbue. Format per una tanca de filferro amb espines. Té 2’5 metres d’alçada i una longitud de cinc-cents quilòmetres. Té la finalitat d’impedir el pas d’animals malalts de febre aftosa que vénen de Zimbàbue.

10.  Els murs de l’Índia

A)    La frontera entre l’Índia i el Pakistan

Tots dos països es troben separats per tanques i filats al llarg de prop de mil cinc-cents metres a la frontera.

B)    El Caixmir

Al nord de l’Índia hi trobem cinc-cents cinquanta quilòmetres de filat a la frontera que separen l’Índia del Pakistan.

C)    La frontera en l’Índia i Bangla Desh

És un mur que actualment s’està contruint entre l’Índia i Bangla Desh. Té quatre mil quilòmetres. Format per un reixat de seguretat.

11.  El mur de l’Iran i el Pakistan

Començat a edificar el 2007 per part de l’Iran un mur de formigó amb més de tres metres d’alçada per separar la frontera amb el Pakistan. Amb la finalitat d’aturar les activitats il·legals, així com també els fluxos de migració.

12.  El mur entre l’Iraq i Kuwait

Construït en acabar la primera guerra del Golf sota el mandat del Consell de Seguretat de l’ONU. És una tanca electrificada, amb filferro espinós, a més de murs de sorra i rases que s’allarga en cent noranta quilòmetres. D’altra banda, Kuwait el 2004 va començar a edificar una altra tanca, aquesta de dos-cents disset quilòmetres per protegir la seva frontera a la zona nord del país.

13.  Els murs d’Aràbia Saudita

Començats a construir al llarg del 2006, són unes barreres que s’estenen en la convergència de la frontera amb el Iemen i l’Iraq. En els darrers anys s’ha començat a reforçar tota la frontera, de nou mil quilòmetres de longitud. És un mur físic i en d’altres virtual, és a dir, es vigila per satèl·lit, amb càmeres, radars i sensors de tipus electrònics.

14.  Els murs de l’Uzbekistan

El govern d’aquest país controla el seu territori amb barreres de filferro de pua, mines antipersona i tanques electrificades que rodegen una part de la frontera amb el Kirguizistan, Tadjikistan i l’Afganistan, per protegir el seu país.

15.  El mur de Tailàndia i Malàisia

Murs de ciment amb filferro que s’estenen a la frontera comuna i que foren aixecats pels tots dos governs. En els darrers anys, Tailàndia està edificant un altre mur, aquest de setanta-cinc quilòmetres.

16.  El mur de Brunei

És un reixat de vint quilòmetres a la frontera de la regió malaia de Limbang per reduir els fluxos migratoris.

El mur de Berlín era el mur potser més conegut pel gran públic, però com va recollir el catedràtic de geografia Michel Foucher, al món hi ha set mil cinc-cents quilòmetres de murs i barreres, que es triplicaran quan es finalitzin els que s’estan construint. Totes aquestes fronteres, divisions, parets de formigó o si es vol tanques, no fan més que separar els humans, a promoure el fet de generar-nos odi entre nosaltres, en pensar malament dels altres, en sentir-se vigilat, en no respectar les diverses cultures, races, religions o sexes que existeixen. És ben trist veure-ho per la televisió, hom sense recursos que intenta superar aquell obstacle a la recerca d’una nova vida, d’un nou món, com s’hauria de resoldre això? Els governs dels propis països que tenen aquests individus que fugen per tenir una nova oportunitat a la vida haurien d’ajudar més, i no facilitar aquestes fugides, dissimulen i els conviden a marxar i així va la societat, països de rics, països de pobres, i països amb rics i pobres. Malauradament, molts països s’han enriquit a costa de països més febles, potser els hauríem d’ajudar més.

Tothom mereix una nova oportunitat a la vida, emperò, els murs ens la priven. És un fet ben lamentable, no m’agrada dir-ho, el mur de Berlín, el mur amb més fama existent a la terra, no existeix, sortosament, ja en fa vint-i-cinc anys, però no és el darrer mur, hem d’enderrocar-los com sigui, com cantava Pink Floyd, amb el seu sensacional espectacle del disc “The Wall” (1979), que juntament amb una espectacular posada en escena, va començar a fer pensar a les persones del que podia arribar a passar, no posem un altre maó a la paret. no posem un altre maó a la paret.

De ben jovenet, vaig veure un film que explicava la fugida en globus superant el mur. Han estan molts els individus que van aconseguir burlar el mur de Berlín, molts abans o durant la seva construcció, d’altres excavant murs per sota, el més famós tenia cent trenta metres, d’altres assoliren la seva fita amb globus o aeroplans autoconstruïts. Es diu que foren cinc mil les persones que el salvaren. De ben jovenet, em marcà aquell film on uns alemanys aconseguiren traspassar el mur amb un globus casolà i amb èxit.

Aquests murs o similars continuen de peu, encara estan per enderrocar, emperò, també n’hi ha d’invisibles, murs que inauguren els mateixos polítics en estires i arronses. Quan un no cedeix apareix un mur i sembla que malauradament seguiran existint, així com també, les dificultats en què es troben algunes persones per reconèixer els seus drets civils o humans, ara bé, com cantava Patti Smith, “la gent té el poder”, per tant, si els individus ens manifestem, podem enderrocar qualsevol mur. Com diu aquella dita col·loquial que un dia vaig veure estampada en una paret d’una ciutat, com si fos una mateixa pintada que podria estar grafitada al mateix mur de Berlín: “Quan els de baix ens movem, els de dalt tremolen”.

Josep Maria Corretger 

Maig del 2015

.Fonts consultades:

-EL PERIÓDICO, (2014). 25 anys sense Mur, Més Periódico, 9 novembre del 2014, Barcelona.

-Murs al món: barreres als drets humans, consulta el 10 de maig, 2015, de http://governacio.gencat.cat/ca/pgov_ambits_d_actuacio/memoria_pau_i_drets_humans/canal_intern/murs/

-EL MUNDO, (2007). Murs i barreres al món, 29 d’abril, 2007, de https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFZTt4JpGI9HYr_U0JkKJHH9u7AajBeYxL3HaDApeuU7v9YXV55TEV_1VAJe72VdWvHsP46mI3PLN5Wt3iNptXcotu6qcWT3e_NA1SsEf_RI2uASGaCw5iwjohFBUMC_iVp4vbldm2pA0E/s1600-h/Mapa%20de%20Muros%20y%20barreras.gif

(Imatges extretes de: google.es, El Mundo i pinkfloyd.com)

!!EXERCICIS:

1. Escull un tema que t'interessi, investiga i presenta'l a classe. Pots fer-lo en powerpoint o en cartolines per posteriorment decorar l'aula.

2. Fòrum: com veus el tema dels murs que existeixen encara en l'actualitat i la història del mur de Berlín? Quines mesures proposaries en lloc de construir tanques i murs que vulneren els drets humans? Raona les teves respostes.