La narració que llegiràs a continuació relata la visita que un fill i la
seva mare fan al pare i marit a la presó. Coneixent, doncs, el tema del text,
què t’imagines que s’hi relatarà? Quins detalls creus que pesaran més en el
text? Hi dominarà la descripció o prevaldrà més la narració? Hi haurà diàleg?
Quina mena de sentiments creus que s’hi poden deixar entreveure? Abans de
llegir el text, respon breument aquestes preguntes i a continuació comprova les
respostes amb la lectura.
PA NEGRE
La presó de Vic era un casalot desballestat que feia cantonada amb un dels
carrers dels afores. Si no hagués set per dues o tres torretes amb espiells i
merlets a
cada costat, com un castell trasplantat de la muntanya al pla, l’edifici hauria
pogut passar per un dels nombrosos convents de clausura escampats per la
ciutat.
Havíem arribat al matí a primera hora a l’entrada de la presó, ella amb el
cabàs de paquets i jo agafat de la seva mà, com si el lloc suposés un perill. A
fora, a la vorera del davant de la porta, era ple de gent, familiars dels
presoners, amb farcells i paperam a les mans i la cara frisosa, esperant algun senyal o
l’hora d’entrada, tots mirant les finestres tancades dels dos pisos i els
moviments i les ullades dels guàrdies civils que es passejaven per les torretes
per endevinar què passava a l’interior del presidi. De tant en tant unes ombres
tapaven els forats llargaruts dels espiells i això feia suposar una desfilada
de presoners o guàrdies que passaven al darrere. La lluentor i les anades i
vingudes de les baionetes nues que sobresortien, com ganivets alçats, pel
damunt dels merlets, eren amenaçades que ens arribaven fins i tot a nosaltres.
[...]
La mare i jo ens vam posar al costat de la gentada que esperava a la
vorera. La majoria eren dones amb vestits foscos i mocadors al cap. Hi havia
algun vailet com jo, amb el cul de les calces apedaçat i el cap despentinat, i
ens vam mirar amb timidesa, gairebé de reüll, com per reconèixe’ns pertanyents
a la mateixa raça de perdedors, abandonats i aturats a les voreres d’una ciutat
que tirava endavant sense nosaltres.
Al cap d’una estona d’espera, vaig notar que la gent s’agitava, estirava el
cap, movia les mans, alçava els braços, avançava un pas o dos endavant per
situar-se al mig del carrer. La mare em va agafar la mà i tot mirant-me i
alçant al cap, va dir:
-Mira, mira... ara passen en fila. Vigila si el veus.
Havien obert els finestrons del primer pis i es veien desfilar les siluetes
d’una filera d’homes, formes que es repeteixen d’una finestra a una altra. Un grup
de dones va travessar el carrer per situar-se a l’altra vorera i fins i tot
alguna va cridar un nom dues o tres vegades, sense que la desfilada de
presoners s’aturés.
-¿El veus...? ¿El veus...? –repetia la mare, i jo notava els nervis que
tenia per les convulsions que em comunicava la seva mà agafada.
Un o dos presoners van girar la cara cap enfora, i això va provocar un
altre moviment d’acostament de la gent al casalot de la presó. Quan els
condemnats van haver acabat de passar, hi va haver com un desinflament del
grup, com un desengany que feia acotar el cap, tancar els ulls i inclinar
l’esquena. Un silenci més trist que el d’abans es va apoderar de tots.
La mare em va prémer la mà amb més força i no va dir res.
Fins al cap d’una estona, que a mi em va semblar molt llarga, no van obrir
la porta de la presó, i tota la gentada s’hi va precipitar amb empentes i cops
de colze, com si a dins oferissin regals limitats. La mare no em deixava la mà
i sense precipitar-se, un cop instal·lats a la cua que els guàrdies van obligar
a formar, defensava el nostre lloc amb fermesa.
A l’entrada, uns policies amb uniformes gris fosc obrien els paquets i els
escorcollaven fins al darrer racó. A la mare se li van quedar tots els que
portava. Van consolar-la dient que no es
preocupés, que tot arribaria les mans del reclús. Van dir reclús, com si al
pare li haguessin pres el nom.
Tot l’interior de l’edifici em va fer l’efecte d’una fredor de gel. Escales
de pedra, parets escrostonades, corredors sense cap moble, reixes pertot
arreu... Vam entrar en una sala rectangular plena de gent. Totes les dones
s’amuntegaven contra una barra de ferro que separava gran part de la sala d’una
colla de finestres grans i enreixades que formaven un passadís buit, vigilat
per dos policies amb l’arma a l’espatlla que es passejaven amunt i avall i
apartaven els qui intentaven per acostar-se a les finestrasses.
A l’altra banda de les finestres enreixades hi havia els presoners, dos per
cada obertura, un a cada costat. La mare i jo vam anar mirant totes les
finestres per trobar on era el pare i quan el vam llucar, la mare es va obrir pas amb
els colzes per situar-se a primera fila, repenjada a la barra de ferro. Jo em
vaig posar al seu costat. La barra m’arribava a la barbeta.
El pare tenia els ulls brillants, grossos i la cara pàl·lida, magra,
amb els ossos marcats, pòmuls i maxil·lars, encaixonada entre dos barrots de la
reixa amb les mans agafades als ferros, més avall. En veure’ns es va alçar
sense deixar d’arrapar-se als barrots. Va intentar un somriure, i les dents
grogues em van semblar corcades o postisses.
La mare i ell cridaven perquè les veus els arribessin enmig de la cridòria
incessant que semblava alimentada per una màquina. Només podia entendre frases
com ara:
-Com et trobes...? Has tornat a la infermeria...? No et preocupis que jo em
moc, tots els dies d’aquí per allà i molta gent s’ha mogut també a favor teu...
T’he portat roba i menjar... La mare i tots t’envien molts petons... No
t’ensorris, ara... Aguanta... Ens en sortirem... Ja ho veuràs, com ens en
sortirem...
El pare assentia amb el cap i amb una mà que deixava el barrot i el tornava
a agafar, amb la cara i els ulls il·luminats d’una manera estranya, com una
carbassa, buida amb una trista espelma a dins. En un moment devia dir alguna
cosa important que no vaig copsar, movia els llavis en direcció a la mare i
no el vaig entendre, devien parlar de mi perquè la mare em va posar la mà a
l’espatlla i va dir, abaixant una mica el cap perquè la pogués sentir:
-No pateixis gens per això. L’Andreu no perd els estudis, tant el mestre de
la Novíssima com el vicari de l’escola parroquial es porten molt bé i diuen que
va endavant, que si continua així podrà fer el que vulgui...
Aleshores, la mare va mirar a cada banda del passadís i veient que els dos
guàrdies eren d’esquena, abans de donar la volta, em va clavar una empenta per
fer-me passar tota la barra de ferro i em va dir:
-Corre, acosta-t’hi a fer-li un petó...! –i posant-me al mateix temps un
mocador a les mans, va afegir-: Dóna-li això, si pots...!
Jo vaig acostar-m’hi amb un parell de gambades i amb l’empenta de
l’arribada vaig ficar la mà per la reixa i el pare va agafar el mocador i va
abaixar el cap per fer-me un petó. Vaig notar que el pare tenia la galta rasposa
de no haver-se afaitat, i la carn era de color blavós, gairebé transparent, amb
els pèls grisos i espaiats. Va dir-me, amb rapidesa, sense mirar-me:
-Cuida la mare...! Cuida-la molt...!
(Imatges extretes de: grup62.cat i cruilla.com)
!!EXERCICIS:
1.
Realitza un petit resum del següent fragment de “Pa
negre” d’Emili Teixidor.
2. Escriu una ressenya amb un mínim de vuit línies sobre
l’escriptor Emili Teixidor. Si ho desitges pots fer-ho en powerpoint i
enganxar-la a l’Slideshare.
3.
Anota i cerca en un diccionari quatre paraules que no
hagis entès del present fragment.
4.
Explica el significat de quatre paraules en vermell que
desconeguis del text.
5.
Completa les següents oracions a partir de la lectura del
text. Cal que ho expliquis amb les teves paraules, sense copiar literal cap
paraula.
-La mare i ell cridaven perquè...
-La presó de Vic era...
-A l’entrada, uns policies...
-A l’altra banda de les finestres enreixades...
6.
Inventa un exercici per treballar el present text sobre l’obra
Pa negre.
7.
Amb quines persones està redactat el fragment de Pa negre. Com ho demostres?
8.
Descriu un personatge que aparegui en aquest fragment. La
seva manera de ser i també a nivell físic.
9.
Fòrum: has vist el film Pa negre basat en l’obra d’Emili Teixidor? Et va agradar? Per què?
Trobes que hi ha fidelitat entre la pel·lícula i el llibre? En quina època està
ambientada?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada