Narrativa. El narrador, els estils i l'acció. Adreçat a 4t d'ESO

Quan parlem de narrativa o de text narratiu estem parlant de narracions o de fragments de novel·les, totes dues caracteritzades per uns personatges, una acció i un ambient.

En un text narratiu l’autor decideix si escriu en primera persona, del singular o del plural o bé en tercera persona, del singular i del plural, a l’hora d’explicar uns fets.  Si decideix emprar la primera persona actua com a protagonista de l’acció narrada; en canvi, si redacta en tercera persona ho fa com a un observador, com si mirés per una finestra allò que passa i ho expliqués.

El narrador sempre pot emprar diàlegs (converses entre dos o més personatges), tant si escriu en primera com en tercera persona, així com també els monòlegs (intervencions d’un sol personatge), d’aquesta manera es fa una narració més directa.

.ESTIL DIRECTE I INDIRECTE

Els diàlegs que trobem en una novel·la o narració tenen dos estils:

1.      Estil directe

El narrador reprodueix amb exactitud el que diuen els personatges. L’acció passa com si el lector estigués allí hi ho presenciés. Per tant, en el text trobarem guionets dels diàlegs entre els personatges que intervenen en la conversa en aquell moment.

De vegades, intervé el narrador introduint dos punts, cometes i guions, per tal de fer algun comentari sobre el to, el gest o l’expressió d’algun dels personatges, per emfatitzar. Els verbs que apareixen són de dicció o de pensament, com per exemple: replicar, dir, contestar, creure, pensar...

Ex:

-Sí –va insistir el nen. Però de què serveixen?

Amb una gravetat paternalista, vaig respondre-li que en aquest món no tot ha de tenir una utilitat material i que fer bonic ja és molt.

-Què vol dir utilitat material? –interrogà el nen.

Vaig estar a punt d’enviar-lo al jardí d’una revolada. Com que després me n’hauria penedit, em vaig dominar.

-És tot allò que ens fa falta, les eines i els objectes, la roba i el menjar, les parets i els mobles, les teves joguines, tot el que necessitem per viure...

(Aquí se’m va acabar la corda de la llista, i vaig fer un gest vague amb les mans.)

-...En fi, ja m’entens.

-No. I les estrelles no serveixen per a viure?

[...]

Pere Calders, Tot s’aprofita (1983)

2.      Estil indirecte

El narrador relata el que diuen els personatges com si t’expliqués una pel·lícula sense veure-la, és a dir, en diferit. No hi trobarem cap signe de marca de diàleg, com ara els guions de les intervencions dels protagonistes i sí que en canvi hi trobarem oracions subordinades introduïdes per la conjunció ‘que’.

Ex:

Només Robbie actuà a l’hora i amb precisió. Amb les seves cames metàl·liques devorant l’espai entre ell i la seva mestressa, s’hi abalançà des de la banda contrària, Robbie arrabassà Glòria de terra, sense afluixar la seva velocitat gens ni mica, deixant-la sense respiració. Wetson, sense comprendre massa què havia passat, va sentir, més que no pas veure, com Robbie li passava per on era Glòria mig segon després que Robbie, rodà uns metres més i s’aturà grinyolant d’una matèria interminable.

Glòria reprengué l’alè, sota les abraçades apassionades dels seus pares, i es girà àvidament vers Robbie. Per a ella no havia passat res més, sinó que havia retrobat el seu amic.

Isaac Asimov, Jo, robot (1985)

.L’ACCIÓ

            El text narratiu és un escrit on es presenten unes accions, uns esdeveniments i uns fets. El verb ocuparà un lloc important dins de la narració. Sobretot apareixeran els temps perfectius (de passat, indiquen que l’acció és acabada). Els que predominaran en el text narratiu són els següents:

Mode indicatiu

-Perfect: ha ballat

-Plusquamperfet: havia ballat

-Passat simple i passat anterior: ballà / hagué ballat

-Passat perifràstic i passat anterior perifràstic: va ballar / va haver ballat

-Futur perfet:  haurà ballat

-Condicional perfet: hauria (haguera) ballat

Mode subjuntiu

-Perfet: hagi ballat

-Plusquamperfet: hagués ballat.

Quan en una mateixa seqüència d’empren diversos verbs, les narracions acceleren el ritme del relat.

(Material adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura. 4t d'ESO, Editorial Teide, Barcelona)

(Imatge extreta de: blocs.cpnl.cat)

!!EXERCICIS:

1.      Cerca un fragment de narració d’estil directe i justifica el perquè.

2.      Descriu en què consisteix l’estil indirecte.

3.      Agafa el text d’estil directe de la present fitxa i passa’l a estil indirecte.

4.      Autoavaluació: com t’ha anat la present fitxa? Què t’ha costat més i quina cosa menys i per què? Sabries explicar a un company la diferència que hi ha entre l’estil directe i l’estil indirecte? Com ho faries?