La varietat geogràfica de la llengua catalana. Adreçat a tot l'alumnat.

Dins de tota la comunitat lingüística catalana podem trobar diversos territoris on es parla un dialecte o una varietat geogràfica diferent.

Els dialectes de la llengua catalana poden classificar-se en dos grans blocs segons la denominació que va establir el filòleg Joan Veny, dins l’obra Els parlars catalans (1978): els dialectes orientals i els dialectes occidentals. La principal diferència entre tots dos rau en la pronunciació de les vocals en síl·laba àtona.

.Principals diferències entre el bloc català oriental i l’occidental

1.      Dialectes orientals

.Les vocals A i E en síl·laba àtona es pronuncies vocal neutra [ə]:

Ex:

Gorra, balena, havaneres, cafetera...

.Les vocals O i U en síl·laba àtona es pronuncien [u]:

Ex:

Canto, lloro, museu, polític, cocoter...

2.      Dialectes occidentals

.No fan el so de la vocal neutra. Diferencien la pronúncia de la A i la E en síl·laba àtona:

Ex:

Mare, fletxes, bales...

.Diferencien el diferent so de la O i de la U en síl·laba àtona:

Ex:

Morro, coco, pulmonar...

Anem a veure els dos grans blocs dialectals de la llengua catalana.

A)    Els dialectes orientals:

1.      El català central

Variant del català parlada a les comarques de Girona, a les de Barcelona i en algunes de Tarragona. Inclou diversos subdialectes: el septentrional de transició, el salat, el xipella (parlar de transició entre el català oriental i l’occidental que inclou zones de l’Alt Urgell i de la Conca de Barberà), el barceloní i el tarragoní.

2.      El rossellonès o català septentrional

Variant del català que es parla a la Catalunya del Nord. Exactament des de Perpinyà fins a tocar d’Andorra. Inclou el subdialecte capcinès.

3.      El balear

Variant geogràfica del català que es parla a les Illes balears. Hi podem trobar tres subdialectes, un en cada illa: el mallorquí, el menorquí i l’eivissenc.

4.      L’alguerès

Variant del català que es parla a l’Alguer, illa d’Itàlia.

B)    Els dialectes occidentals:

1.      El català nord-occidental

És el català parlat a les comarques de Lleida, emperò també en algunes de Tarragona, a Andorra, a la Franja de Ponent. Hi podem trobar tres subdialectes: el ribagorçà, el pallarès i el tortosí.

2.      El valencià

Variant del català parlada al País Valencià, d’aquí que s’anomeni valencià. Inclou tres subdialectes: el valencià septentrional, que es parla al nord, el valencià central o apitxat i el valencià meridional, parlat al sud.

            (Imatges extretes de: wikipedia.org i sonservera.org)

(Material adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura. ESO, editorial Teide, Barcelona)

!!EXERCICIS:

1.      Realitza un mapa conceptual en el qual apareguin tots els dialectes de la llengua catalana representats.

2.      Escriu dues diferències que defineixin el bloc català oriental i dues més que defineixin el bloc català occidental.

3.      Cerca una mica d’informació d’un dialecte del català que aparegui a la fitxa. Et dono idees: el nord-occidental, el valencià, l’alguerès, el mallorquí.

4.      Investiga per la xarxa i aporta quatre frases fetes típiques d’un dialecte del català, esmenta’l i explica el significat de cadascuna d’elles.