Eines i oficis de les reparacions (2). Diccionari visual (5). Adreçat a tot l'alumnat.

Tornem a entrar al taller per aprendre com es diuen més eines en català i així poder utilitzar-les correctament.

1. Barrina:

Eina de ferra que porta un caragol adherit en la seva part inferior o una punta i a la part superior un mànec encreuat per manipular-la. Serveix per foradar fusta, metall, pedra, entre d'altres materials, segons la tipologia de la barrina. La barrina petita rep el nom de trebinella.

2. Taloja:

Instrument que empren els paletes i els guixaires per a allisar l'argamassa i el guix que han posat a la en l'arrebossament o enguixament de la paret.

3. Tornavís:

Eina que té un mànec i una tija de ferro d'acer que acaba en forma de ranura o d'estrella per introduir-la en la cabota d'un caragol i realitzant un moviment de rotació cargolar-lo o descargolar-lo. També en podem trobar de mecànics.

4. Serjant:

Eina de ferro o de fusta que serveix per a subjectar peces que es volen manipular una contra l'altra i se sostenen pels braços gràcies a l'ajuda d'una peça que enrosca. A ponent en diem "sarjant".

 5. Alicates:

Tipus de tenalles de ferro que pot tenir les puntes quadrangulars, còniques o allargades i que s'empren per torçar, tallar o subjectar filferros o similars. A la zona de Lleida, les alicates que tenen la punta prima en diuen "tallafils".

6. Escarpra:

Eina en forma de barra de ferro que té un doble bisell en un extrem i que s'empra per treballar o foradar la pedra, quan li dónes cops de martell. En zones de Lleida s'anomena "escarpi".

7. Escaire:

Instrument que consisteix en dos regles perpendiculars un en forma de ela o de te, i que s'empra per traçar línies paral·leles o bé perpendiculars.

8. Clau anglesa:

Eina de ferro de llargada i gruix variable, de forma punyeguda en un extrem i amb una cabota a l'altre, amb un acabament en forma de llengua partida que serveix per enroscar un vís.

9. Gaveta:

Recipient quadrat de fusta o de goma amb nanses, de poca profunditat, amb parets inclinades que serveix per pastar el ciment, el morter o similars. A Lleida en diem "pastera".

10. Trepant:

Eina que serveix per a fer forats generalment en una paret o fusta que funciona quan s'acciona de manera manual un mecanisme que fa giravoltar una broca i així foradar la part interessada. A la zona de Lleida en diuen: "màquina de foradar".



11. Sedàs:

Estri que té una tela clara muntada en un cèrcol i que serveix per a passar farina, guix o destriar quelcom de la brutícia.

12. Llima:

Eina que està formada per un mànec de plàstic unida a una barra metàl·lica amb punxes si és per llimar la fusta o amb estries si és per polir el ferro. Pot tenir tant formes llises com arrodonides.

(Definicions adaptades del: DIEC2)

(Imatges extretes de: google.es)


!!EXERCICIS:

1. Realitza vuit oracions amb les eines que vulguis d'aquesta fitxa.

2. Aporta el nom de quatre eines de taller que no coneguis i anota el seu significat.

3. Vincula cada eina a la professió que pot emprar-la.

4. Fòrum: coneixies totes les eines de reparacions que apareixen en aquesta fitxa?  Quines no coneixies? T'ha semblat interessant tractar-les una mica més? Raona les teves respostes.