La Ben Plantada d'Eugeni D'Ors. Adreçat a Batxillerat.

NOVES CLARÍCIES SOBRE ELS ULLS DE LA BEN PLANTADA


Comprenc que dir de l’esguard de la Ben Plantada que és presidit per la musa de l’Astronomia, encara que sigui dir-ho tot, no és prou dir. Em fa por, singularment, que la definició es vincli a interpretacions ben errades. Pot, en efecte, entendre’s que amb això es ve a comparar els ulls de l’excelsa minyona –com s’han comparat els de tantes més- a les estrelles o llumenars. I no és això. Més que no pas cap estrella, caldria en el nostre cas dur a comparança un cel enter, i no precisament un cel natural, un cel de viu en viu, sota diürn o nocturn aspecte; sinó –d’una manera estricta- el cel d’una làmina astronòmica, tal com les trobem en els atlas o en els llibres que s’ocupen de la matèria. La comparació, presentada així, no s’ha de prendre com metafòrica, sinó com l’òptica i rigorosament literal. Aquell verd pàl·lid i brillant de la litografia; aquells punts blaus, blancs o encesos; el misteri d’aquelles paràboles en línies de construcció; aquelles petites zones diversament i precisament acolorides; i, en fi, l’emoció que en ve, emoció a l’ensems grandiosa, estranya i serena, tot es troba reduït a compendi i unitat, en els ulls de la Ben Plantada. Els quals són vastos, humits i plens de cara profunditat. I les pestanyes fan damunt d’ells una ombra dolça, com la que fan damunt dels altres mapes, els de la terra, la xarxa tranquil·la dels meridians i paral·lels.

Com el rostre té una deliciosa blancor lunar, també ocorre que es compari la claror de la mirada a la que fa el planeta Saturn. Mes ja he dit abans, que tot el que sigui evocar particularment un astre, em sembla cosa inadecuada al tema de la nostra meditació d’avui. Un astre té una llum aguda, punxeguda, cruíssima i que sembla tremolar de fred; els ulls de la Ben Plantada, al contrari, s’estenen amb una abundosa calma i són suaus, i més aviat es diria que s’ajeuen, elàstics, com un dolç felí, en un càlid gest de peresa.

La meva ploma és, ai! ben balba per a expressar una meravella tan subtilment senzilla com la que us voldria comunicar. Tant de bo, lectors, els ulls de la Ben Plantada us apareguessin aquesta nit en somnis! Entendreu plenament, alesmores, tot el que n’he dit, tot el que en diré. I també entendríeu, si demà, un cop desperts, volguéssiu recordar-los o intentéssiu explicar-los, com és difícil precisar, com és turmentadorament impossible comunicar als altres les clarícies que sobre l’assumpte posseíreu.

Fragment de l’obra La Ben Plantada, (1911).


(Refefència: D’ORS, Eugeni, La ben plantada, Editorial Selecta, Barcelona, 2011)


!! EXERCICIS:

-Realitza un comentari d’aquest capítol de l’obra La Ben Plantada d’Eugeni D’Ors. És una dona idealitzada real, imaginària, de carn i ossos?

-Busca informació de l’obra La Ben Plantada i escriu una petita crítica de vuit a deu línies.

-Cerca les característiques que defineixen La Ben Plantada. S’assembla a la dona mediterrània?

-Assenyala els trets que vegis del Noucentisme en aquest fragment.

-Escriu una petita ressenya sobre la vida i obra d’Eugeni D’Ors, De 10 a 15 línies.

-Esmenta els principals trets del moviment noucentista català.