El llarg hivern. Un conte per a l'ESO.

EL LLARG HIVERN

Conte tradicional dels indis del Canadà


Al principi dels temps hi hagué una terrible glaciació. Feia tant de fred que els animals van reunir-se el darrer dia de l’any per a posar fi a aquella tragèdia. I acordaren pujar al món alt a la recerca de calor.

Cinc animals foren escollits: el linx, el llop, la guineu, la marmota i el lluç. Aquella mateixa nit es posaren en ruta. Després de suportar el gel i la neu arribaren al món alt. Allí tot era increïblement perfecte. Es trobaren uns cadells d’ós que tenien la mare de cacera, i pogueren reposar a la seva cova. Els animals descobriren que havia quatre grans bosses que penjaven del sostre de la cova: en una hi havia la pluja, en l’altra el vent, en l’altra la boira i en l’altra el calor. Els animals no tenien temps per perdre, i mentrestant la guineu entretenia als cadells de l’óssa, la resta despenjaven la bossa del calor. Després corregueren, perquè la mare óssa els descobrí i els trepitjava els talons.

Però la bossa era tan gran que no cabia per la porta del món baix. Hagueren d’empènyer-la fins que cedí, caigué a la Terra, es trencà i espargí tot el que hi havia al seu interior. Així fou com el calor tornà a tots els llocs del planeta en el nou any.

Extret de “Contes del món”, n.5, de Sofía Sánchez, dins “20 minutos”.

!! EXERCICIS:

-T’ha agradat aquest conte d’arreu del món? Per què?

-Quina posició haguessis adoptat si fossis un dels cinc animals? I si estiguessis en la pell de la mare óssa?

-Amb quin animal dels cinc t’identifiques més i per què.

-Canvia el final d’aquest conte cercant altres possibilitats.

-Cerca tots els adjectius i els verbs que trobis en aquest conte.

Ortografia essencial (3). L'accentuació de la O. Adreçat a tot l'alumnat.

En aquesta fitxa donarem una ullada a allò més bàsic de l’accentuació de la O, una accentuació que sovint ens porta prou mal de caps.

ACCENTUACIÓ EN MOTS AGUTS:

-La majoria de mots porten l’accent tancat.

Exemples:

Cançó, botó, atenció, col·lisió, camió, educació, entonació, introspecció.

-Alguns mots duen l’accent obert.

Exemples:

Això, allò, però, peròs, repòs, espòs, terròs, inclòs.

ACCENTUACIÓ EN MOLTS PLANS:

-La majoria de mots porten l’accent obert.

Exemples:

Sòcol, lògic, mòbil, pròxim, pròleg, filòleg, dermatòleg, immòbil.

-Alguns mots i alguns verbs duen l’accent tancat.

Exemples:

Estómac, furóncol, corer, fórem, fóreu, fóssiu, fóssim.



ACCENTUACIÓ EN MOLTS ESDRÚIXOLS:

-La majoria duen l’accent obert.

Exemples:

Còlera, còpia, crònica, òpera, història, memòria, retòrica.

-Alguns mots porten l’accent tancat.

Exemples:

Fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora.

!! CONSELL:

-Si en un dictat o un examen dubtes de com va un accent, si obert ( `) o tancat ( ´ ), pots utilitzar la fonètica. No cal que en sàpiguis molta, sinó només que recordis una paraula amb accent obert, per exemple, PERÒ i una amb accent tancat, CAMIÓ i pronunciant la paraula que no saps com accentuar veuràs que s’acosta a la d’un o altre accent, llavors, posaràs l’accent igual a la pronunciació més propera: PERÒ o CAMIÓ.

També val a dir que si ets del dialecte nord-occidental (“lleidatà”) no tindràs problemes per veure aquesta diferència.

N.B. És molt important tenir ben apresa i practicada aquesta fitxa atès que us evitarà moltíssimes faltes ortogràfiques arran de l’accent mal col·locat.


!! EXERCICIS:

-Amplia els exemples d’aquesta fitxa de repàs ja vista anteriorment.

-Accentua els següents mots amb accent a la O obert o tancat.

Boto, arros, blavos, canço, correr, mobil, quilometre, aixo, comprovacio, pero, allo, estomac, polvora, rodo (forma arrodonida), construccio, arquitectonic, supersonic.

-Cerca al diccionari i anota el significat de dues paraules que desconeguis d’aquesta fitxa. Llavors, redacta una oració amb cadascuna.

-Realitza un petit esquema-resum de les paraules d’aquesta fitxa que normalment escriguis malament.

Ortografia essencial (2). L'accentuació de la E. Adreçat a tot l'alumnat.

Anem a donar una petita repassada a l’accentuació de la E de manera molt simple i esquemàtica, i així ens quedin algunes regles molt bàsiques.

.EN MOTS AGUTS:

-La majoria dels acabats en -È, -ÈS I –ÈN tenen l’accent obert.

Exemples:

Cafè, vostè, anglès, espès, aprèn, desprèn.

-Molts verbs i alguns mots tenen l’accent tancat.

Exemples:

Entén, pretén, tindré, accés, després, excés, congrés, només, també.

.EN MOTS PLANS:

-La majoria de mots porten l’accent obert.

Exemples:

Cèntim, dèbil, cèrcol, pèsol, conèixer, estrènyer, vèncer.

-Alguns verbs duen l’accent tancat.

Exemples:

Ésser, néixer, témer, créixer, érem, éreu, diguérem, féssim.

.EN MOTS ESDRÚIXOLS:

-La majoria de mots porten l’accent obert.

Exemples:

Comèdia, ètica, matèria.

-Alguns mots duen l’accent tancat.

Exemples:

Cérvola, església, feréstega, esdrúixola.

!! CONSELL:

-Si en un dictat o un examen dubtes de com va un accent, si obert ( `) o tancat ( ´ ), pots utilitzar la fonètica. No cal que en sàpiguis molta, sinó només que recordis una paraula amb accent obert, per exemple, ANGLÈS i una amb accent tancat, FARÉ i pronunciant la paraula que no saps com accentuar veuràs que s’acosta a la d’un o altre accent, llavors, posaràs l’accent igual a la pronunciació més propera: ANGLÈS o FARÉ.

També val a dir que si ets del dialecte nord-occidental (“lleidatà”) tindràs problemes per veure aquesta diferència, en canvi, en català central es veurà molt bé.

N.B. És molt important tenir ben apresa i practicada aquesta fitxa atès que us evitarà moltíssimes faltes ortogràfiques arran de l’accent mal col·locat.

!! EXERCICIS:

-Posa l’accent a la E segons sigui obert o tancat:

Angles, perdua, tambe, cantes, prestec, Penedes, paciencia, intel·ligencia, donare, llegire, japones, pages, digues, Valencia, exigencies, estetiques, interes, ballare, despres (generós), despres (adverbi de temps).

-Amplia aquest fitxa amb més mots que exemplifiquin els mots aguts, plans i esdrúixols fent una recerca per internet o en llibres d’ortografia.

-Fes-te un quadre esquemàtic amb les paraules d’aquesta fitxa que escrius normalment malament per tal de recordar-les.

-Redacta vuit oracions on apareguin paraules que no escriguis amb correcció.

El jove pescador Urashima. Un conte per a l'ESO.

EL JOVE PESCADOR URASHIMA

Conte tradicional japonès

Un jove pescador anomenat Urashima veié a uns malvats torturar a una tortuga. El noi els digué que la deixessin en pau, però els joves es burlaren d’ell. Urashima els donà tots els diners que portava per a què s’allunyessin de la tortuga i la retornà al mar.

Un dia que pescava, la tortuga se li acostà i li digué: “Sóc una princesa i t’estic agraïda. Vine amb mi al fons del mar per a què et conegui la reina”. El jove es llançà a les aigües, sense pensar-s’ho dues vegades, i arribà a una meravellós palau de vidre i or. La reina li comentà que es quedés a viure amb ells, i Urashima acceptà.

Després de tres anys de felicitat, el jove sentí nostalgia del passat. Abans que retornés a la terra, la reina li donà un musclo gegant per a què el protegís de les desgràcies, però l’aconsellà de no obrir-lo mai. Quan Urashima retornà al seu poble, tot estava molt canviat: els edificis eren molt grans i les persones vestien de manera estranya. La seva cabana era l’única que encara es mantenia de peu. El jove tenia angoixa per no retrobà el seu passat i decidí obrir el musclo… Un fort vent sortí del seu interior i transformà a Urashima en pols. En realitat havien passat tres segles.

Extret de “Contes del món”, n.4 de Sofía Sánchez, dins “20 minutos”.

!! EXERCICIS:

-Escriu un resum de quatre línies sobre aquest conte d’arreu del món.

-Cerca al diccionari el significat de musclo, angoixa i anota’l. Pensa un sinònim d’aquests mots per no repetir-los tant al text i redacta una oració amb cadascun.

-T’ha transmès algun ensenyament aquest conte? Quin? Justifica la teva resposta.

-Penses que és important no oblidar els teus orígens? Per què?

-Reescriu el conte amb els mateixos protagonistes donant llum a una història diferent.

La cuinera astuta. Un conte per a l'ESO.

LA CUINERA ASTUTA

Conte tradicional d’Alemanya

En una petita població d’Alemanya vivia un solter amb la seva cuinera. La nit de Nadal el senyor li digué que fregís dos pollastres perquè vindria un convidat. La cuinera, tan bona als fogons com aixecant el colze, posà les aus al forn i begué una botella de vi. Es quedà dormint la mona, però aviat l’olor a rostit despertà la seva fam. Animada pel vi, es cruspí una ala pensant que no es notaria. Però més tard no resistí la temptació, i en un obrir i tancar d’ulls les dues preses estaven a la seva panxa.

Arribà el senyor i anà a esmolar les estisores de trinxar. Trucaren a la porta i la cuinera sortí a rebre al convidat i li digué: “El meu senyor és un ogre que s’està preparant per a tallar-li les orelles”. El convidat, a l’escoltar el soroll de l’esmolada de les tisores, pensà que era veritat i sortí com si fos una ànima portada pel dimoni.

Llavors, la cuinera astuta digué al seu senyor: “El seu convidat és un barrut. Ha entrat a la cuina i ha sortit corrent amb les aus fregides”. El senyor sortí darrere d’ell amb les estisores a la mà i cridant: “Una sola, per favor, una sola…”. El convidat, pensant en les orelles, accelerà la marxa enrere encara més.

Extret de “Contes del món”, n.3 de Sofía Sánchez, dins “20 minutos”.
!! EXERCICIS:

-Per què la cuinera és astuta? Justifica la teva resposta.

-Imagina’t que ets el solter, redacta de nou la història amb tu de protagonista.

-En aquest text hi ha diverses paraules repetides, per exemple, cuinera, digué, tisores, aus, astuta, convidat, esmolar. Cerca un sinònim de cadascuna per tal que només apareguin una vegada i millorar el text.

-Tisores i estisores són dues paraules correctes i equivalents. Fent ús d’internet cerca cinc parelles de paraules en català que siguin equivalents com aquestes i per tant, puguis usar tant l’una com l’altra.

-Explica el significat de: preses, cruspí i redacta una oració amb cadascuna.

-Sabries esbrinar quiné s el sentit de la frase feta: sortí com si fos una ànima portada pel dimoni.

Ortografia essencial (1). L'accentuació. Adreçat a tot l'alumnat.

En català com en castellà les paraules poden ser agudes, planes i esdrúixoles.

Les agudes: tenen la síl·laba tònica a la darrera síl·laba (la primera comptant per la dreta) i s’accentuen quan acaben en:

a, e, i, o, u, as, es, is, os, us, en i in. Per tant, segons aquesta regla també trobarem paraules agudes que no porten accent.

Exemples: avió, precís, entén, satisfacció, humor, dimensions.

Diferències amb el castellà:

Les paraules agudes s’accentuen quan acaben en vocal, N o S. Segueixen una regla d’àmbit més general. Així doncs:

Exemple: Algún (s’accentuaria en castellà, però mai en català).

Les planes: tenen la síl·laba tònica a la penúltima síl·laba (la segona comptant per la dreta). S’accentuen quan no acaben en cap terminació de les agudes, és a dir, les accentuarem quan no acabaran en: a, e, i, o, u, as, es, is, os, us, en i in. Segons la regla també trobarem mots plans amb accent i sense.

Exemples: plàtan, gòtic, públic, casa, cadira, taula, semàfor.

Diferències amb el castellà:

Les paraules planes (“llanas”) s’accentuen quan no acaben com les agudes, això és, quan no acaben en vocal, N o S.

Les esdrúixoles: tenen la síl·laba tònica a l’antepenúltima síl·laba (la tercera comptant per la dreta) i s’accentuaran sempre.

Exemple: màquina, església, família, esdrúixola, anàlisi.

N.B. En castellà també s’accentuen sempre.

De totes maneres, tant en català com en castellà hi ha uns mots que tenen la síl·laba tònica a la quarta per final, en castellà les anomenen “sobreesdrújulas”.


!! EXERCICIS:

-Escriu deu paraules agudes (cinc amb accent i cinc sense), deu paraules planes (cinc amb accent i cinc sense) i deu esdrúixoles (recorda que s’accentuen sempre).

-Posa o no accent on calgui als següents mots i segons les regles d’accentuació:

Quotidia, etiquetatge, grafic, ambit, moviment, conservacio, dimensions, fenomen, fenomens, examen, examens, materia, atomic, quotidiana, pal·lida, nuvols, diafans, dificil, terribles.

-Escriu en un minut i fent una pluja d’idees totes les paraules que et vinguin a la ment i digues si són agudes, planes i esdrúixoles.

-Cerca al diccionari tres paraules que desconeguis d’aquesta fitxa i redacta una oració amb cadascuna.

El rei i les seves dues filles. Un conte per a l'ESO.

EL REI I LES SEVES DUES FILLES

Conte tradicional indi

Un rei tenia dues filles molt belles, però volgué saber quant l’estimaven. Primer preguntà a la major. La noia, astutament, respongué que l’estimava “com el sucre”, ja que era el sabor preferit del seu pare.

El rei es posà content i li féu la mateixa pregunta a l’altra germana. Però aquesta digué que el volia “com la sal”. El rei, empipat perquè detestava aquest sabor, l’expulsà del palau. La princesa es refugià en una cova. Un dia es trobà amb un príncep. Els dos s’enamoraren de manera immediata i se n’anaren al palau del príncep. Passats els mesos, un hoste arribà al palau. El príncep l’acollí encantat però la princesa, en veure que el convidat era el seu pare, no volgué ajudar-lo i s’amagà a la cuina, on començà a preparar plats i plats, i cada cop més dolços.

El rei estava feliç, però arribat el cinquè dia estava tan empatxat de dolç que passà tres dies sense menjar absolutament res. Quan s’hagué refet, la princesa cuinà un menjar normal i el rei volgué conèixer a qui tant gustoses menges havia preparat. Quan la princesa es presentà, el rei reconegué el seu error. Es perdonaren i foren feliços menjant plats tan dolços com salats.

Extret de “Contes del món”, n.2, de Sofía Sánchez, dins de “20 minutos”.

!! EXERCICIS:

-Trobes que l’actitud del rei davant de les seves filles és la més correcta? Per què?

-Si fossis la filla del rei que cuinava plats salats com haguessis reaccionat amb el rei quan fou rebutjada del palau.

-Ara posa’t a la pell del rei en la part final del conte. Haguessis actuat de la mateixa manera? Justifica la teva resposta.

-Aquest conte d’arreu del món t’ha transmès algun tipus d’ensenyament?

-Sovint, quan escrivim fem un abús de la paraula “ja que”. Ara canvia el nexe “ja que” per un altre d’equivalent. Llavors cerca’n dues possibilitats més sinònimes de “ja que”.

-Realitza un petit recull de tot el vocabulari ja siguin noms i verbs inclosos dins el camp semàntic de la cuina.

-Explica la diferència que hi ha entre “tan” i “tant”. Com t’ho faràs per a no caure en aquest error?

Turandot. Un conte per a l'ESO.

TURANDOT

Conte tradicional de Xina

A la Xina imperial regnava un emperador que estava desesperat perquè la seva única filla, anomenada Turandot, era freda, capritxosa, despietada… i a més no volia casar-se. L’emperador, fart d’aquesta situació, li donà un ultimàtum: “O et cases o et faig fora del palau sense contemplacions”.

La princesa acceptà, però posà una condició: els pretendents se sotmetrien a una prova, i si no la superaven, ella mateixa els hi tallaria el cap. Al cap de dos dies, els caps dels pretendents s’amuntegaven al palau, i la princesa explotava de satisfacció.

Però es presentà un cavaller ben plantat per a afrontar el repte. La princesa li proposà una endevinalla: “Ho mata tot, però l’aigua el mata”… “El foc!”, contestà el jove. La princesa proposà una segona endevinalla: “Sóc dur com una roca, però la gent em beu”… El jove contestà: “El gel!”.

I arribà el moment de la darrera endevinalla: “És un gel que et dóna foc, i quan més foc dóna, més gel es torna”… El jove pensava sense trobar una resposta, però al veure a la freda princesa notà tal xardor al seu cor que… “Turandot!”, exclamà completament segur. I la princesa no tingué més remei que caure rendida als seus braços.

Extret de “Contes del món”, n.1, de Sofia Sánchez, dins “20 minutos”.

!! EXERCICIS:

-Aquest conte d’arreu del món et pot servir per a aprendre alguna lliçó per a la vida real. En sabries extraure una?

-Explica el significat de: despietada, ultimàtum, s’amuntegaven, xardor.

-Redacta una oració amb cadascuna de les paraules de l’exercici anterior.

-Si tu fossis Turandot com haguessis reaccionat davant el seu pare i davant el jove que encertava les endevinalles? Per què?

-Ara posa’t a la pell del rei, haguessis estat tan dura amb la filla perquè es casés? Pensa en l’actualitat, hi ha molta gent que no té com a prioritat el matrimoni. Reflexiona la resposta.

-Cerca un altre conte d’arreu del món provinent de la Xina i redacta’l on hi diu “comentaris”.

-Reescriu aquest conte canviant tot allò que no t’agradi, és a dir, ara has de fer-te’l més teu, com si en fossis l’autor/a.

La font de l'oblit. Un conte per a l'ESO.

LA FONT DE L’OBLIT

Conte tradicional de Suïssa

En unes muntanyes s’ubicava una font d’aigua pura i cristal·lina, però ningú bevia de les seves aigües per culpa d’una llegenda:

En temps remots, en la font hi vivia una fada. Un dia, un caçador s’acostà a beure i s’enamorà d’ella. Tingueren un fill, però el caçador tornà amb els seus. El cor de la fada s’omplí de ràbia cap als mortals i educà al seu fill lluny d’aquests. Però vet aquí que un dia que la fada absentà, una princesa maquíssima (que tenia fama de rebutjar als seus pretendents) arribà a la font amb el seu cavall i es trobà amb el fill de la fada. Els dos caigueren enamorats a l’instant, però la princesa era tan orgullosa i capritxosa que li digué al noi: “Has de transformar la font en un lloc d’insomni si vols que sigui teva”.

El jove estava tan enamorat que li comentà a la seva mare, i aquesta l’ajudà. Quan la princesa arribà, de la font brollaven diamants, aigües marines i tot tot tipus de pedres precioses. A pesar de què la princesa quedà fascinada, no reconegué el seu amor pel jove i continuà demanant-li més i encara més coses: un castell, un bosc encantat… Fins que la fada s’encoleritzà i condemnà a la princesa, així com a qualsevol mortal que begués de la font, a vagar sense memòria per sempre.

Extret de “Contes del món”, n.22, de Sofia Sánchez, dins “20 minutos”.

!! EXERCICIS:

-Explica amb una línia i sense cercar al diccionari, és a dir, deduint pel context, el significat de: s’ubicava, remots, s’absentà, pretendents, brollaven, s’encoleritzà, vagar.

-Resitua la següent frase dins la història i explica per què és important pel devenir de la història: “Has de transformar la font en un lloc d’insomni si vols que sigui teva”.

-Ara redacta aquest petit conte a la invernsa, partint dels fets finals, reseguint el desenvolupament i acabant-la amb el principi del conte. Si no et vénen idees, escriu un conte d’un estil similar i de temàtica lliure.

-És pot extraure alguna mena de consell general amb aquest conte a mode de moralitat?

-T’ha agradat el conte? Per què? Justifica la teva resposta.

L'anell. Un conte per a l'ESO.

L’ANELL

Basat en el conte tradicional d’Espanya

Una nena va endinsar-se en un bosc i es va perdre. Quan es va fer de nit trobà una casa on vivia un gegant lleig que tenia un sol ull. La nena convencé al ganàpia per a què no se la mengés. El gegant accedí, però abans tancà totes les portes i se n’anà a dormir. Llavors la nena espavilada aprofità per clavar-li un ganxo bullent a l’ull. Després s’amagà sota la pell d’una ovella que estava amb el ramat. El gegant cercà la nena a les palpentes, però no la trobà.

Un dia més tard tragué a pasturar el ramat i quan la nena estava a punt d’escapar-se, el gegant, que tenia bon olfacte, es posà a plorar de manera desconsolada. La nena s’apiadà d’ell i el gegant li regalà un anell d’or que se cenyí al seu dit com una serp. Llavors, la nena s’acomiadà d’ell i s’internà en el bosc, però l’anell començà a dir: “Per aquí vaig, per aquí vaig…”.

El gegant començà a perseguir-la. La nena intentà traure’s l’anell, però no aconseguia la manera, i el ganàpia ja li trepitjava els talons. Aleshores la criatura no tingué cap més remei que tallar-se el dit, que caigué al riu junt amb l’anell, que seguia dient: “Per aquí vaig…”. I eren tals les ganes de revenja del gegant que, sense saber nadar, es llençà al riu i… s’ofegà. La nena es quedà amb la seva casa i el ramat.

Extret de “Contes d’arreu del món”, n.137, de Sofia Sánchez, dins “20 minutos”.

!! EXERCICIS:

-Explica el significat de la frase feta “ a les palpentes”, i escriu dues frases on aparegui.

-Escriu un sinònim i un antònim de: apiadar-se, cenyí. Pensa que han de ser perfectament encabits dins el text, si pot ser respectant el gènere, nombre i persona.

-En aquesta petita narració hi ha una sèrie de paraules que es repeteixen més d’una vegada, per exemple: nena, gegant, llavors, anell, ramat, en pot haver alguna més. Fent ús d’un diccionari de sinònims telemàtic substitueix-les sense repetir-les.

-Quina conclusió pots extraure d’aquest conte d’arreu del món?

El sastret i els tres gossos. Un conte per a l'ESO.

EL SASTRET I ELS TRES GOSSOS

Conte tradicional d’Alemanya

Un sastre que recorria el món topà amb tres gossos que li preguntaren si podien acompanyar-lo, i el sastret acceptà encantat. Vet aquí que un dia arribaren a les portes d’un palau. Els tres gossos li demanaren que els vengués als dos gegants que allí vivien. Però abans donaren al sastret tres objectes singulars: un tub de pegament, un pal i una trompeteta.

Els gegants compraren els gossos i anaren a guardar-los a l’estable. Mentrestant, el sastret impregnà les seves cadires amb aquell ungüent enganxós. Quan tornaren, li digueren que no li pagarien i que se’l menjarien. Però l’astut sastret els convencé per a què s’asseguessin. Així ho feren i ja mai més s’aixecaren, perquè a més de quedar-se empegats, el sastret els fulminà amb el pal. Però un altre gegant arribà al palau i el capturà. El sastret aconseguí bufar la trompeteta i… els tres gossos trossejaren el ganàpia.

Llavors, increíblement, els gossos demanaren al sastret que els tallés el cap! Dubtà, però insistiren tant que accedí. De manera imminent, els tres animals es convertiren en un rei i dues princeses. El sastret es casà amb la més gran i junts construïren un refugi per a gossos abandonats.

Extret de “Contes d’arreu del món”, n. 135, de Sofia Sánchez, dins “20 minutos”.

!! EXERCICIS:

-Realitza un resum de tres a quatre línies d’aquest conte d’arreu del món.

-Cerca un sinònim i un antònim de: topà, impregnà, ungüent, ganàpia.

-Escriu una historieta amb els mateixos protagonistas però adaptada als nostres dies. Modernitza-la!

-Has trobat adecuada l’actitud del sastret al llarg de tot el conte? Per què?

-Què t’ha semblat aquest conte? T’ha agradat? Per què?

Una mica de vocabulari estiuenc. Adreçat a tot l'alumnat.

Ara que ja ens comença a fer una mica de calor i tenim ganes d’anar a la piscina i a la platja, anem a revisar algunes paraules de molt ús en aquest temps. De ben segur que alguna l’heu sentit mal utilitzada. Us n'assenyalo algunes d'interessants. Que tingueu un bon bany!

-Vestidor

-Trampolí

-Saltador (trampolí elevat per competir)

-Flotador

-Rec

-Aspersor

-Carrer (línia senyalitzada per nedar)

-Immersió o bussejar

-Tovallola

-Esglaó (d’una escala)

-Extractor d’aigua

-Socorrista

-Corda de salvament

-Salvavides

-Rètol d’advertiment

-Rètol de les marees

-Gallardet (tira volant llarga i estreta acabada en punta i que adverteix)

-Esquí aquàtic

-Indumentària de platja / piscina

-Pamela (capell / barret de dona)

-Espardenya

-Bossa de platja / bany

-Barnús

-Bikini

-Eslip

-Gorra de bany

-Banyista

-Banyador

-Ulleres

-Lloc de socors

-Crema

-Para-sol

-Suport del para-sol

-Ombrel·la (para-sol petit)

-Depuradora

-Porteria

-Monitor

-Piscina per a principiants

-Línia de separació (cordill plàstic que se suporta en l’aigua)

-Braça (modalitat de natació)

-Papallona (modalitat de natació)

-Dofí (modalitat de natació)

-Salt

!! EXERCICIS:

-Realitza una petita recerca en un diccionari d’imatges o ideològic i amplia amb deu paraules més aquest llistat.

-Redacta sis oracions on utilitzis tres paraules d’aquest llistat en cadascuna.

-Escriu una petita historieta estiuenca on apareguin deu paraules d’aquesta fitxa. De cinc a vuit línies.

La teva paraula preferida. Adreçat a tot l'alumnat.

Els que vàreu participar al concurs "La teva paraula preferida" de Rubí, ara ja podeu visualitzar la samarreta amb totes les paraules que es van escollir. Però s'han sortejat entre tots els participants.

Entre les paraules votades per la gent de qualsevol àmbit laboral, n'hi ha de ben originals. Ha quedat ben maca, oi? Jo vaig escollir l'adjectiu femení "aimada", m'agrada aquesta paraula perquè té bona sonoritat, a veure si la trobeu dins aquesta mena de sudoku de lletres.

Ara l'aprofitarem per a fer alguns exercicis lingüístics.

!! EXERCICI:

-Escull una paraula que t'agradi molt en català i una que no t'agradi gens i justifica el perquè.

-Clica a sobre de la imatge i quan s'ampliï escull cinc paraules i redacta una oració amb cadascuna.

-Cerca deu noms, tots els verbs i adjectius que trobis escrits a la samarreta. Classifica'ls de manera que es vegi la categoria de cada paraula.

-Agafa vuit paraules i redacta una oració llarga on apareguin les vuit i que tingui lògica.

L'Urutaú. Un conte per a l'ESO.

L'Urutaú

Conte tradicional d'Argentina

Fa molt de temps que a l’Amèrica del Sur existien dues tribus enemigues: els tupi i els guaraní. Sempre estaven en lluita i mai aconseguien arribar a ningú acord. Menys una noia guaraní i un nen tupi que estaven bojament enamorats i que es veien en secret al bosc, dins d’un gran arbre buit. Allí, una tarda, abans que explotés una nova guerra, es juraren amor eternament.

El jove tupi lluità en la batalla fins que fou empresonat per la tribu guaraní. L’atacaren i el tancaren en una cabanya. Quan la jove s’assabentà, se li trencà el cor i ho explicà tot als seus pares.

Però aquests no entengueren aquell amor prohibit i no li feren cas. La noia, desesperada, abandonà la seva llar i fugí al bosc. Allí va encaramar-se a l’arbre buit. Passaren diverses setmanes i la seva família, preocupada, insistia per a què baixés, però la noia no feia res més que plorar sense consolar-se. Fins que un fetiller de la tribu inventà una mentida per a què baixés: li digué que el seu estimat s’havia mort.

La noia donà un crit estrany de dolor i després desaparegué per a sempre. Des de llavors, anidà l’arbre un ocell desconegut, i el seu cant era igual al del plany: se l’anomenà Urutaú.

Extret de "Contes d'arreu del món", de Sofia Sánchez, n. 73 dins "2o minutos".

!! EXERCICIS:

-Cerca en aquest text tres paraules que desconeguis, anota el seu significat i redacta una oració amb cadascuna.

-Redacta un altre possible final per a aquest conte tradicional.

-Anota cinc adjectius, cinc verbs, cinc noms i cinc preposicions que hagis trobat al conte.

-Què t'ha fascinat més d'aquest conte?

Camins d'exili. Poemari dins Lo Càntich.

Lo Cantich és una revista digital d'art, poesia i cultura que està oberta a escriptors inèdits que vulguin publicar en català. Té un disseny ben bonic i és molt artística. Tampoc té afany de lucre i si obté beneficis per la venda d'exemplars en format paper els destinen a la lluita contra el càncer.

És una web molt pensada i estructurada de bones idees per afavorir els que tenim més dificultats per editar quelcom si no guanyem cap premi, i penseu que això avui dia és complicat, no sempre guanyen els millors o s'edita el més bo, també al mercat literari podem trobar obres poc agraciades. Per tant, també us esperono a escriure-hi!

Si us fa gràcia llegir alguns dels meus poemes, recentment, m'han editat digitalment el poemari Camins d'exili, espero que us agradin. Els que ho desitgeu els podeu descarregar sense afany de lucre o fins i tot adquirir en format paper. El que pretén la web és divulgar allò que publica.

Els que us aventureu a llegir-los si és el cas, us dono per avançat les gràcies.

http://www.locantich.cat/

Podeu adquirir el volum, si us agraden a:

http://www.bubok.es/libros/213427/Camins-dexili

!! EXERCICIS:

-Llegeix un poema i explica què t'ha suggerit.

-Quin poema t'ha agradat més i quin menys i per què?

-Per què creus que la poesia té pocs adeptes?-Et fascina llegir poesia o ets més de novel·les, narracions, contes o còmics?

25 anys sense Pere Quart. Adreçat a Batxillerat i ESO.

Joan Oliver i Sallarès (1899-1986), més conegut literàriament com a Pere Quart ens va deixar ara fa vint-i-cinc anys, un 25 de juny. Formà part d'un grup d'intel·lectuals amb ambicions artístiques, el Grup de Sabadell, juntament amb el novel·lista Francesc Trabal i el poeta i crític Armand Obiols. Els estudiosos tenen dificultats per ubicar-lo literàriament parlant ja que començà a publicar pels volts de 1928, tot i acostar-se més a poetes com Joan vinyoli o Salvador Espriu.

Va ésser un poeta, autor teatral, narrador que va haver de lluitar per mantenir els seus drets lingüístics, fins i tot va haver defensar-se a mode d'exili, per no ser escomès per les forces franquistes. En el seu retorn, va romandre molts anys en l'oblit fruit del seu radicalisme i defensa literal per la llengua, que mai va abandonar.

Del seu repertori destacaren: Oda a Barcelona (1936), Bestiari (1937) obra molts cops representada teatralment, La fam (1938) on sobresortí el seu afany més revolucionari, Ball robat (1958), Vacances pagades (1959), la seva obra més coneguda on criticava al capitalisme, la societat de consum, el règim franquista que tant el perseguí, i mostrava un fort compromís amb la societat i la realitat del seu temps i país.

En els darrers anys de la seva vida i a conseqüència de la democràcia fou un ull de poll per als polítics, atès que per ell la transició era una mena de traïció, arribant a rebutjar fins i tot la Creu de Sant Jordi el 1982. Se li va reconèixer la seva tasca fonamental en el devenir de la llengua catalana, tot i que una mica de manera tardana. Pere Quart lluità sobretot contra el poder polític i el conformisme social. Sobretot destacà per un ús de la ironia que vorejava el sarcarme.

Per a saber-ne més:

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=26802&p_ex=pere%20quart

Escolta al propi Pere Quart recitar Corrandes d'exili:

http://www.youtube.com/watch?v=BP9yhXoBwnM&feature=player_embedded

Corrandes d'exili

Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena
lentament, sense dir re …
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.

L’estimada m’acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya.)

Perquè ens perdoni la guerra,
que l’ensagna, que l’esguerra,
abans de passar la ratlla,
m’ajec i beso la terra
i l’acarono amb l’espatlla.

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida
vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.

Avui a terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d’enyorança
ans d’enyorança viuré.

A ma terra del Vallès,
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
“Com el Vallès no hi ha res”.

Que els pins cenyeixin la cala,
l’ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que batega com una ala.

Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.

!! EXERCICIS:

-Realitza una cerca per internet i redacta amb deu línies i sense copiar res de la xarxa allò més destacat de la seva vida i obra.

-Destria per gèneres les seves principals obres anotant els anys en què aparegueren publicades.

-Prepara un powerpoint amb les principals informacions que has cercat, màxim de deu pàgines i enganxa'l a Slideshare.

-Realitza un comentari sobre el poema. De què parlen aquests versos i què et transmeten?

El conillet de la casa de palma. Un conte per a l'ESO.

Un conillet maquet es construí una casa de palma. Sort d’això! Perquè just en acabar-la arribà l’hivern. Un dia de pluja estava el conillet davant de la xemeneia quan trucaren a la porta.

“Qui hi ha?”, preguntà el conill. “Sóc la guineu. Per favor deixa’m entrar a la teva casa, estic mullat”.

El conill li digué que la seva casa era tan petita que no cabien els dos i que cerqués un altre refugi. Però la guineu insistí tant que el convencé, i li digué que només estaria un moment per escalfar-se en la xemeneia. El conill sortí de la seva casa, i a la porta es quedà, amb la pluja caient i moll fins als ossos. Aguantà i aguantà el fred fins que no pogué més i li digué a la guineu que li retornés la seva casa. Però la guineu començà a somriure i li comentà que d’allí no la trauria ningú.

Llavors el conill demanà ajuda a un ase, a un gos i a un gat, que amb molta cortesia i educació intentaren que la guineu abandonés la casa del conill, però no serví de res. El conill estava a punt d’embogir, quan s’acostà per allí un gall molt pintoresc que li digué a la guineu:

“Com no surtis immediatament, t’etzivaré dos trets amb aquesta escopeta”.

I la guineu sortí espaordida i no se la tornà a veure més per aquelles contrades.

Extret de “Contes d’arreu del món », de Sofia Sánchez, n.70 dins « 20 minutos ».

!! EXERCICIS:

-Realitza un petit resum de cinc línies del conte.

-Explica allò que més t'ha agradat del conte i per què?

-Redacta un altre final possible per a aquest conte d'arreu del món?

-Cerca al diccionari tres paraules que desconeguis de la historieta i redacta una oració amb cadascuna.

-Escriu una descripció de com t'imagines el conill del conte. T'agradaria tenir-ne un com a mascota?