Les
paraules s’agrupen segons la seva categoria gramatical. La
categoria és el conjunt d’unitats lèxiques que comparteixen unes
propietats formals i funcionals, a més, de tenir l’opció
d’aparèixer en el mateix context sintàctic. Les categories
gramaticals són: el substantiu, l’adjectiu, el pronom, el
determinant, el verb, l’adverbi, la preposició, la conjunció i la
interjecció.
La
classificació per categories es realitza segons els factors:
.El
nivell semàntic:
Segons
el significat, podem trobar mots plens (paraules que designen
persones, objectes o conceptes), per exemple, infermera, ploma, i
mots buits (amb el significat dependent del context), exemple, ell,
aquí.
.El
nivell morfològic:
Podem
trobar mots variables, és a dir, que tenen una forma diferent en
masculí, femení, singular i plural, per exemple: noi, noia, nois,
noies, i mots invariables, que tenen la mateixa forma sempre, tant
per al singular com per al plural: encara, dilluns, dimarts,
dimecres...
.El
nivell sintàctic:
Hi
ha mots que fan la funció de nucli, d’altres determinen,
relacionen, poden fer de complement.
EL
SUBSTANTIU
És la categoria que emprem quan
volem designar conceptes, persones, animals o objectes. Acostumen a
tenir un gènere fix, masculí o femení, tenen variació de nombre:
singular o plural, i els podem classificar en:
-Concrets o abstractes:
Llapis (c), empatia (a)
-Propis o comuns:
Canigó (p), cotxe (c)
-Col·lectius o individuals:
Professorat (c), alumne (i)
L’ADJECTIU
Expressa
una qualitat o una característica del substantiu al qual acompanya.
L’adjectiu concorda amb el substantiu en gènere i nombre. En
termes generals, va darrere del substantiu, tanmateix, en poesia pot
anar al davant o en d’altres casos per posar més èmfasi.
Ex:
-El quadre
era meravellós.
-Verd, era
el prat que l’envoltava.
Per un
altre costat podem trobar una expressió que té la funció
d’adjectiu, la locució adjectival.
Ex:
-El meu
pare sempre va ser d’esquerres (= esquerrà).
Podem
trobar dos tipus d’adjectius:
.L’especificatiu:
Delimita i
concreta el sentit del substantiu al que es refereix.
Ex:
-Els
jugadors vencedors viajaven en avió (es refereix als soldats
vençedors)
.L’explicatiu:
Dona
informació que no és necessària sobre el substantiu.
Ex:
-Els
jugadors, vencedors, viatjaven en avió (es refereix als jugadors)
Podem
trobar molts adjectius (amable, bo, petit, vell…) que són
especificatius quan se situen al darrere i explicatius si van al
davant. Així doncs, no és el mateix dir:
-Un
simpàtic alcalde (fa referència a la manera de ser i que no tothom
valorarà igual)
-Un alcalde
simpàtic (dona dades objectives)
EL
PRONOM
És una
categoria variable que inclou un conjunt de paraules heterogènies i
buides de significat, atès que, únicament se sap el que volen dir
pel seu context.
Ex:
-M’agradaria
que arribessis a l’hora citada. → M’agradaria
Els pronoms
tenen una funció primordial, la d’evitar repeticions de mots
coneguts, i d’aquesta manera, el discurs esdevé més àgil i el
text està més cohesionat.
Podem
trobar pronoms de diversos tipus:
demostratius,
possessius, numerals, quantitatius, indefinits, interrogatius,
relatius i personals (tònics i àtons).
EL
DETERMINANT
Acostuma a
situar-se davant del substantiu, que a més, el concreta. Algunes
expressions nominals requereixen l’aparició del determinant. Així
doncs, podem trobar determinants sols o que es combinen amb d’altres.
Es classifiquen en set grups diferents: articles, demostratius,
interrogatius, possessius, indefinits, quantitatius i numerals.
Els
determinants demostratius, possessius, numerals, quantitatius,
indefinits i interrogatius tenen la mateixa forma que els seus
homònims en pronoms, emperò, realitzen una funció diferent:
-Els
determinants acompanyen el substantiu:
Ex:
El meu
cotxe, aquella casa, pocs llibres…
-Els
pronoms substitueixen el substantiu:
Ex:
El meu
(cotxe) és ràpid, aquella (noia) és agradable, els cinc (equips)
s’han classificat.
EL VERB
Expressa un
estat, una acció o un procés. És el nucli del SV (sintagma verbal)
i presenta tres conjugacions:
.La primera
està formada pels verbs que acaben en -ar.
.La segona
pels verbs acabats en -er o -re.
.La tercera
pels verbs acabats en -ir.
L’ADVERBI
És una
categoria gramatical invariable. No té morfemes de gènere, nombre o
persona. L’adverbi modifica el verb:
-Menjava
ahir.
També pot
modificar un adverbi:
-Menjava
molt malament.
O un
adjectiu:
-Xiulava
molt fluix.
Els
adverbis expressen diverses situacions, d’aquí que els podem
classificar en adverbis de temps, lloc, manera/mode, quantitat,
afirmació, negació i dubte.
Per un
altre costat, podem trobar una locució adverbial, un grup de
paraules que funcionen i es poden simplificar amb un adverbi.
Ex:
-Ho va fer
a cor què vols = Ho va fer satisfactòriament.
[Amb
completa satisfacció i comoditat]
Quan trobem
dos adverbis acabats en -ment, tenim dues possibilitats d’escriptura:
1. Repetim
el sufix en tots dos adverbis.
Ex:
-Mirava
elegantment i discretament.
2. Suprimim
el sufix en el segon adverbi.
Ex:
-Mirava
elegantment i discreta.
LA
PREPOSICIÓ
És una
categoria gramatical invariable. Serveix per enllaçar dos mots o
sintagmes, per tant, el segon mot sempre dependrà del primer.
Ex:
-En Joan,
menja coca de recapte. (La preposició subordina “recapte” a
“coca”)
-En Joan,
menja coca i de recapte. (No hi ha preposició i la conjunció “i”
coordina els dos elements)
Les
preposicions es divideixen en dos grups:
.Àtones:
a, amb, de,
en, per, per a.
.Tòniques:
cap a,
contra, des de, entre, envers, fins, malgrat, segons, sense, sobre,
sota, ultra, vers, vora.
També
podem trobar una locució prepositiva: és un conjunt de dues o tres
paraules que equivalen i funcionen com una preposició.
Ex:
-Per tal
d’arribar de seguida van sortir puntuals. = Per arribar de seguida
van sortir puntuals.
LA
CONJUNCIÓ
La
conjunció, com succeïa amb la preposició i l’adverbi, és una
categoria gramatical invariable. La seva funció és enllaçar dos
elements dins de l’oració, i connectar dues oracions per a
formar-ne de compostes.
.Les
conjuncions són coordinades: i, o, però… quan uneixen dos
elements que tenen la mateixa categoria.
Ex:
-En Joan i
la Marta han anat a comprar la premsa.
Les
locucions són subordinades (que, quan, perquè…) quan relacionen
oracions.
Ex:
-Els Amics
de les Arts han anunciat un nou disc.
També
podem trobar locucions conjuntives.
Ex:
-Posat que
eliminin al Liverpool, jugaran la final. = Si eliminen al Liverpool,
jugaran la final.
LA
INTERJECCIÓ
És una
categoria gramatical invariable. No té un significat lèxic complet
que expressi valors subjectius: dolor, alegria, sorpresa…
Les
interjeccions tenen un caràcter emfàtic, d’aquí que s’acompanyin
d’una entonació interrogativa o exclamativa. Les interjeccions
equivalen a una oració, tanmateix, no presenten l’estructura
subjecte-predicat. Poden ser de dos tipus:
.Pròpies:
Tenen una
estructura que s’assembla a un crit.
Ex:
Ep!, Oh!…
.Impròpies:
En formen
part els mots comuns de la llengua. Quan s’empren amb valor
exclamatiu perden el seu significat.
Ex:
Vinga!,
Ostres! Apa!, Ves!…
L’HABILITACIÓ
És quan
una paraula canvia de categoria gramatical sense modificar la forma.
Un cas d’habilitació freqüent és la substantivació, on
qualsevol categoria gramatical passa a ser substantiva. Tipus
d’habilitació:
.Adjectiva:
És la més
comuna.
Ex:
-L’esprimatxat
era el culpable.
.Verbal:
Es poden
substantivar l’infinitiu, el gerundi i el participi.
Ex:
-El perdut
finalment va ser localitzat.
.Adverbial:
Ex:
-En
escoltar el no, es va enfadar.
.Preposicional:
Ex:
-Acostuma a
portar la contra.
.Conjunció:
Ex:
-No sabia
el perquè d’aquella acció.
.Numerals:
Ex:
-El
noranta-dos va ser el dorsal guanyador.
.Ordinals:
Ex:
-La Quima
sempre vol quedar la primera.
(Material adaptat de: DIVERSOS,
Llengua catalana i literatura. 3r ESO,
Editorial Teide, Barcelona,
2007)
(Imatge
extreta de: El bloc de 1r)
EXERCICIS:
1.
Explica la diferència que hi ha entre categoria i funció amb
exemples.
2.
Esmenta si les paraules en negreta són pronoms o determinants.
El
cotxe, que vingui l’altre, és la Joana, li
respongué, la meva llibreta, ho va col·locar, ell
ho sabia.
3.
Digues si les paraules en negreta són adverbis, preposicions,
locucions adverbials o locucions prepositives.
-Vaig pensa
en tu.
-Lluita a
causa de les retallades.
-«Entre
el cel i la terra» és una novel·la de Gerard Quintana.
-Vine de
pressa.
-Va
realitzar els deures a corre-cuita.
4.
Cerca una oració que substitueixi cada interjecció o expressió en
negreta.
-Au vinga!
-Ostres!
No ho sabia.
-Quan
acabis toquem el dos!
5.
Redacta dues oracions amb cada mot, en una ha de fer d’adjectiu i
en l’altra de substantiu.
Groc,
babau, revista, treballadora, savi.
6.
Digues la categoria gramatical dels mots en negreta.
-El viu
és gran.
-El saber
i el fer són dues maneres d’actuar.
-Em fascina
el roig.
-L’espera
és el parc més gran diu la cançó.
-No entenia
el perquè.
7.
Comenta el significat de les següents interjeccions.
Renoi!,
ecs!, oh!, som-hi!, ep!, ostres!, ui! Vinga!
8.
Anomena els adjectius i els substantius d’aquest fragment literari.
A un altre
li hauria dit ras i curt que no. Tota la nostra activitat,
normalment, es limitava a informes comercials, d’empleats,
prematrimonials, solvències econòmiques i assumptes semblants d’un
compromís relatiu, i mai no ens havíem embolicat en cap afer prou
dubtós per a cridar l’atenció de la policia, que no, cal dir-ho,
no hauria pas tolerat que els nostres serveis li fessin la
competència. Al senyor Jordana, però, li devia alguns miraments.
Era un bon
client, potser el millor, i no podia pas oblidar que prop de quatre
anys enrere, en obrir l’agència, va confiar-me la informació de
tot el personal, obrers, obreres i empleats administratius, que
sol·licitava un lloc a la filial que casa Serveis i Mecanisme, SA
obria a les Corts. En conjunt, prop de tres-cents informes que ens
ocuparen vuit mesos seguits i ens permeteren d’enfocar el futur amb
confiança.
[Fragment
extret de: PEDROLO, Manuel de, (2018). Mossegar-se la cua,
Educació 62, Educaula, Barcelona]
9.
Crea una gamificació per tal de treballar les categories gramaticals
a l’aula.
10.
Autoavalua’t: quines dificultats t’han sorgit durant el treball
de la fitxa de les categories gramaticals? Per què? Com les has
resolt?
