Somiant expressions (1): "A carta cabal". Adreçat a tothom

 

“A carta cabal”és una expressió d’època contemporània.

Significat:

La bona qualitat i excel·lent condició d’una cosa. De fet, l’adjectiu cabal indica perfecció.

Com s’originà la seva significació?

Perquè la carta cabal era el millor tipus de naips. Els quals, no transparentaven. Com aconseguiren aquesta instransparència? Amb una cartolina de tres fulls, dos de blancs i un de negre al mig. Amb els anys, l’expressió va passar de les cartes als jocs, per a dignificar la manera de jugar sincera i més cavalleresca.

(Font: “El racó de les expressions”)

(Imatge extreta de: Wikimedia Commons)

 

EXERCICIS:

1. Aporta una frase feta que t’agradi o bé que hagis conegut recentment, explica el seu significat i comparteix-ho aquí.

2. Creus que hi ha una relació entre un frase feta i la seva significació? O bé penses, que degut a les circumstàncies en què s’origina i el pas del temps, pot canviar? Per què?

3. Fòrum: coneixies aquesta frase feta? L’havies escoltada o llegida? Sabies què significava? L’empraràs quan tinguis l’ocasió? Per què?

4. Proposa una gamificació per tal de treballar amb frases fetes.

Els registres lingüístics (II): culte o literari i el cientificotècnic. Adreçat a tothom

.El registre culte o literari el podem trobar en àmbits reduïts del llenguatge, atès que no té la finalitat d’arribar a la societat, sinó a un grup simple de receptors. Moltes vegades, cerca una voluntat estètica i, d’aquí, que els textos d’aquesta tipologia de registre són més elaborats, on hi apareixen cultismes, arcaismes, neologisme i sobretot, expressions llatines, és a dir, construccions que s’han conservat en la forma llatina, com per exemple, in albis, que significa ‘en blanc’.

Quan ens endinsem dins dels textos literaris, també topem amb figures retòriques, com ara: la metàfora, la comparació, la sinestèsia, l’hipèrbaton, entre d’altres i mots polisèmics, és a dir, paraules que tenen més d’un significat i que a més, contribueixen a embellir el discurs, vestint-lo d’una major riquesa expressiva i subjectivitat.

On podem trobar aquest tipus de registre? El registre culte el trobem en textos ben diferenciats, en textos parlamentaris, o bé en gèneres literaris, com la poesia, el teatre, la novel·la, l’assaig, entre d’altres.

.El registre cientificotècnic és propi del llenguatge especialitzat, així doncs, és freqüent que aparegui en manuals, revistes o tractats sobre temes científics o tecnològics recollits en revistes. La informació que s’hi glossa és objectiva i allunyada de qualsevol interpretació personal.

Té la finalitat d’informar amb exactitud i rigor, per això, empra un lèxic precís, amb mots monosèmics, paraules amb un sol significat, per allunyar-se de qualsevol possible terme que pugui generar ambigüitats o malentesos. També és habitual retrobar-hi neologismes, perquè els avenços i els descobriments en ciència i tecnologia necessiten noves terminologies.

(Material adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura. 3^r ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2007)

 

(Imatge extreta de: Matèria de llengua)

EXERCICIS:

1. Defineix el registre culte a partir d’un fragment de text.

2. Cerca un fragment de text on hi hagi el registre cientificotècnic.

3. Què és la sinestèsia? Escriu-ne un exemple.

4. Quina estratègia s’empra al llenguatge cientificotècnic per a evitar les confusions?

5. Explica el significat de les següents expressions llatines:

in situ:

ipso facto:

in fraganti:

a priori:

sine die:

vox populi:

alter ego:

modus Vivendi:

inter nos:

conditio sine qua non:

6. En els diccionaris, quin tipus de registre hi apareix en el redactat? Per què? Raona-ho amb arguments.

 

 

"Déu-n'hi-do!!!" Vigileu amb la seva escriptura. Adreçat a tothom

[Alerta: hi falten els guionets!!!]

La forma déu-n’hi-do comporta molta confusió. No tant pel seu significat, sinó per la seva escriptura actual. Segons les noves normes ortogràfiques, que de fet, van sortir a finals del 2016, cal escriure-la entre guionets. Així com també les formes que se’n deriven:

déu-n’hi-doret (diminutiva).

Ambdues expressions signifiquen ‘suficientment bastant’. Deriva de la forma col·loquial: Déu li’n doni.

També s’empren per a destacar la importància o admiració que produeix una cosa.

Ex:

-Déu-n’hi-do aquest Barça, no acaba de rutllar!

-El teu fill va guanya la cursa popular, déu-n’hi-doret!

.Serien expressions sinònimes segons el context:

Me’n faig creus, n’hi ha per a llogar-hi cadires, caram. 

Per tant, recorda:

déu-n’hi-do / déu-n’hi-doret (són correctes)

déu n’hi do / déu n’hi doret (són correctes). Com apareix a la fotografia de la fitxa!!

deunidó / deunidoret (són incorrectes)

Norma ortogràfica a tenir present:

Cal posar el guionet en compostos en què el primer element, el de l’esquerra, porta accent. Veiem alguns exemples:

camí-raler, mà-llarg, pèl-blanc; ciència-ficció, cotó-en-pèl; més-dient,el més-enllà, al després-dinar, un no-sé-què; dellà-ahir, despús-demà, enllà-ahir; déu-n'hi-do (i déu-n'hi-doret)...

Tanmateix, s’escriuen aglutinats, és a dir, junts, alguns compostos antics que han consolidat la seva grafia per tradició.

Ex:

adesiara (‘de tant en tant’), quefer (‘afer’), queviure, usdefruit.

 

(Material consultat: Optimot, Tocat del bolet)

(Imatge extreta de: Tánata)

 

EXERCICIS:

1. Quina és la forma correcta i per què?

Déu-n’hi-do / Déu n’hi do

2. Redacta cinc oracions on aparegui l’expressió Déu-n’hi-do.

3. Quina és la norma ortogràfica que t’ajudarà a recordar l’escriptura de Déu-n’hi-do? Explica-ho a partir d’un parell d’exemples.

4. Com afecta la norma del guionet en els mots que tenen guanyada una tradició per la seva antiguitat?

5. Fòrum: com veus el canvi en l’escriptura de l’expressió Déu-n’hi-do? Hi estàs a favor? En contra? Per què? Creus que els gramàtics ens fan anar de corcoll i no té cap sentit modificar normes ja establertes de feina molt de temps? Com ho veus? Digues la teva. 

"El racó de les expressions". Adreçat a tothom

 

Us presento “El racó de les expressions”,  per si encara no el coneixeu, un espai web que reporta en cinc volums  un total de més de mil cinc-centes expressions, amb una imatge que les representa, la situació dins la seva època, el seu significat i el seu origen, de la mà de Carmen Álvarez, Josep Maria Calbet i Maria Banús. Al cap i a la fi, ve a ésser una magnífica enciclopèdia de frases fetes.

Aquí teniu l’enllaç per tal de consultar aquests cinc llibres d’expressions:

https://sites.google.com/a/xtec.cat/el-raco-de-les-expressions/home/portades

A partir d’avui, a la banda dreta del blog, també disposareu d’un enllaç per a poder consultar de manera telemàtica aquests meravellosos exemplars. Així doncs, amb una mica de lectura, passareu una grata estona i que n’aprendreu de coses! I per què no, de manera setmanal, en podem recordar algunes…

 

(Imatges extreta de: El racó de les expressions)

 

EXERCICIS:

1. Què és una frase feta? Defineix-ho amb les teves paraules i mitjançant un exemple.

2. Explica el significat de les següents expressions catalanes:

-A carta cabal:

-A mansalva:

-Cantar la canya:

-Donar una perruca:

-Picar en ferro fred:

-Reblar el clau:

-Ser una faluga:

3. Ara aporta cinc frases fetes o expressions que apareguin dins de “El racó de les expressions”, i explica el seu significat.

4. Cerca una imatge per a cada expressió de l’activitat anterior. Si cal crea-la tu.

5. Investiga una mica… on es va originar “El racó de les expressions”? Quin objectiu es van proposar els seus autors/es?

6. Fòrum: utilitzes frases fetes o expressions en el teu dia a dia? Les trobes útils i interessants? Per què? Penses que la societat n’inventa? En podries aportar alguna de recent creació? Esmenta-la.

Vocabulari visual (5): L' aeroport. Adreçat a l'aula d'acollida i a l'ESO

Anem a revisar una mica de vocabulari vinculat a l’aeroport. Ho farem mitjançant una imatge per tal d’ajudar a recordar aquests mots. Com més afinem amb el mot vinculat a allò a què ens volem referir, millor. Saps què és un hangar? i un planador? i el tren d’aterratge? Ho veiem.

[Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la]

N.B.

.Una altra manera de denominar a l’hoste o a l’hostessa és: auxiliar de vol, assitent/a de vol.

.Planejador no existeix en català, el mot correcte és planador.

.Avió és un mot masculí i no femení.

.A l’hidroavió també se’l coneix com a avió amfibi.

(Imatge extreta de: DIVERSOS, Dídac. Diccionari de català, Diccionaris de l’Enciclopèdia, Barcelona, 2018)

 

EXERCICIS:

1. Subratlla el mot correcte de les següents parelles:

asafata / hostessa;  planador / planejador; magatzem / hangar;

cabina de comandament / cabina de mando; les avions / els avions.

2. Defineix els següents mots vinculats al vocabulari de l’aeroport.

-tren d’aterratge:

-hangar:

-planador:

-dirigible:

3. Cerca diversos mots vinculats a l’aeroport en aquesta sopa de lletres.

4. Associa cada definició amb el mot adequat:

-Persona que s’encarrega de portar el menjar en un avió:

-Objecte que serveix per a controlar l’enlairament i arribada dels avions:

-Lloc on els avions s’aparquen per evitar les inclemències del temps:

-Avió especialitzat en apagar incendis:

-Conjunt d’elements que permeten a un avió enlairar-se i aterrar:

-Lloc on el pilot condueix l’avió:

5. Escriu un microconte d’un màxim de cinc línies amb un aeroport com a protagonista.

6. Amplia el vocabulari d’aquesta fitxa amb d’altres mots interessants i aporta’ls aquí.

7. Fòrum: has estat alguna vegada en un aeroport? Què et va semblar? Has viatjat alguna vegada en un avió? T’ha agradat? Per què?

 

 

 

La paraula incorrecta (3): "Sentadilla". Adreçat a tothom

Qui alguna vegada no ha realitzat o bé, ha escoltat el mot sentadilla, referent a un exercici de musculació que consisteix en execució amb l'halter sobre les espatlles, per davant o per darrere del coll, o amb les manuelles, en posició dempeus, amb les cames lleugerament separades i amb les plantes dels peus en contacte total amb el terra, que consisteix a flexionar i estendre les cames, amb la columna vertebral recta?

Doncs bé, el mot sentadilla en català és incorrecte, cal dir esquat. Prové de l’anglès squat, i que significa asseure’s a la gatzoneta, és a dir, arronsant les cames de manera que les natges toquen els genolls.

És una paraula que s’acostuma a dir malament entre els esportistes, per tant, si algun dia practiquem aquesta activitat física, ens hem d’acostumar a dir que fem esquats. A mesura que l’anem emprant, ens sentirem més còmodes quan l’emprem.

Recorda:

És incorrecta: sentadilla.

És correcta: esquat.

Ara, ja en sabeu una mica més. Vetllem pel català correcte.

 

(Font: diccionari.cat)

(Imatge extreta de: Infobae)

 

EXERCICIS:

1. Redacta quatre oracions on aparegui el mot esquat per tal de familiaritzar-t’hi.

2. Aporta un altre mot que en català s’utilitzi de manera inadequada, justifica el perquè i proposa la seva correcta escriptura o pronunciació.

3. Explica què significa l’expressió a la gatzoneta.

4. Fòrum: has realitzat alguna vegada esquats? Empraves aquest mot de manera correcta o bé, l’empraves malament? A què és devia aquest error? Desconeixement? Influència de la llengua castellana? Confiança en escoltar-la a d’altres parlants? En veure-la escrita incorrectament i pensar-te que era correcta? Raona les teves respostes.

Conte amb valors: "Sembrant dàtils". Adreçat a tothom

 

En un oasi perdut en un racó del desert, havia un ancià agenollat al terra al costat d’unes palmeres datileres. Al cap d’una estona, arribà un dels veïns, un acabalat tractant de camells, que s’aturà a l’ombra a reposar.

-“Com està, bon home, què fas allí amb una pala a la mà i en ple sol?”, li preguntà apropant-se-li.

-“Estic sembrant dàtils”, respongué el vell sense deixar de cavar.

-“Dàtils? Deixa això per a un altre i vine a prendre una tassa de te amb mi”, suggerí l’adinerat veí.

Emperò l’ancià declinà la invitació i continuà amb la seva tasca.

-“Perdona que insisteixi, però, quants anys tens ja?”, continuà el veí.

-“La veritat és que vaig perdre el compte fa temps, setanta, vuitanta...”, contestà el pobre home.

-“A veure, no vull ésser impertinent, però són necessaris uns cinquanta anys per a què les palmeres creixin i comencin a donar els primers fruits. No crec que ho arribis a veure”, va concloure el mercader de camells.

Però el vellet, lluny de desanimar-se, li digué:

-“Vaig menjar els dàtils que un altre va sembrar. I ara soc jo el que, en el seu honor, els planto per als que encara no han nascut”.

I el cameller quedà tan commogut amb la resposta, que lliurà a l’ancià una bossa de monedes per a agrair-li aquella gran lliçó.

 

(Conte traduït de la revista «Pronto»)

(D’un conte sefardí de Leo Rothen)

(Traducció: Josep Maria Corretger)

(Imatge extreta de: Educalingo)

 

EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte amb valors.

2. Consulta dins del diccionaris.cat sinònims de respondre i aporta’n uns quants.

3. Empra un diccionari i explica el significat dels mots assenyalats en color lila.

4. Per què el quants que apareix al conte s’escriu amb te i no sense?

5. El mot compte que trobem al conte va amb pe, per què?

6. Cerca informació sobre la palmera de dàtils i realitza una breu aportació. Quina és la seva alçada? On els podem trobar?

7. Quin ensenyament per als nostres dies ens dona el conte “Sembrant dàtils”?

8. Creació literària: escriu un petit conte on apareguin els dàtils.

9. Realitza un petit llibre de contes amb valors en format digital amb els teus companys de classe.

10. Fòrum: t’agraden els dàtils? Per què? N’has provat alguna vegada?