Les varietats lingüístiques. Adreçat a tot l'alumnat.

LES VARIETATS DE LA LLENGUA

Dins de la llengua podem trobar diferents formes lingüístiques, perquè com és d’entendre no es parla a tot arreu de la mateixa manera ni tampoc tots els parlants ho fem, també seria un fet estrany. Per tant, segons les característiques que adoptaran els parlants, segons la situació en què es trobin, segons l’època històrica en que convisquin, empraran una varietat lingüística o bé una altra.

.Varietats geogràfiques (o dialectes):

Vindran establertes per l’origen del parlant. No parlarà igual una persona de Sabadell, que una de Tàrrega, València o Mallorca. Tots aquests parlants s’expressarien en català, emperò amb una varietat geogràfica diferent.

.Varietats socials:

Dependran del grup social al qual pertany el parlant. Les persones que treballen dins una mateixa feina o practiquen una mateixa afició tenen un vocabulari característic que, generalment, només entendran elles. Pensem en els metges, en els mecànics... perquè són pròpies del seu grup social de treball o d’afició. Aquesta varietat s’anomena argot. Així doncs, podem trobar l’argot dels joves, dels informàtics, dels veterinaris...

.Varietats estilístiques (o de registres):

Entraran en joc segons la situació comunicativa en la qual es trobin els parlants. Empraran un registre o bé un altre segons la situació, si hi ha més formalitat o menys formalitat s’emprarà un llenguatge o bé un altre. No parlarem igual al bar amb els amics que si realitzem una pregunta en una conferència o en una reunió de feina.

.Varietats històriques:

Són les varietats que pertanyen a un temps i a una època concreta. Segons això, no tindran les mateixes característiques un text de Ramon Llull, per exemple, que serà del segle XIII o del segle XIV a un de Joan Maragall, que serà del segle XIX i XX.

.Varietats generacionals:

Segons l’edat del parlant aquesta varietat lingüística serà d’una manera o bé d’una altra. És evident que no parlarà igual una senyora de setanta anys a un noi de quinze.

Però la cosa no acaba aquí. Encara podem trobar una varietat més, l’anomenada varietat estàndard, que és la que es fa servir als mitjans de comunicació, a l’administració i també a l’ensenyament. És una varietat molt més formal i per sobre de la varietat o registre col·loquial.

.Pots ampliar o reforçar informació als següents enllaços:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Variaci%C3%B3_ling%C3%BC%C3%ADstica

http://blocs.cpnl.cat/cursosblanes/files/2012/04/Llengua-i-variaci%C3%B3.pdf

http://ca.wikipedia.org/wiki/Llengua_est%C3%A0ndard

(Adaptat de: Diversos, (2011). Llengua catalana i literatura, Editorial Teide, Barcelona)

(Imatge extreta de: google.es)

!!EXERCICIS:

1.      Realitza un mapa conceptual d’aquesta fitxa, enganxa’l a l’Slideshare o en algun altre programa d’Internet i adjunta aquí el seu enllaç.

2.      Digues a quina varietat corresponen les frases següents:

A)    Aquesta vegada m’han fotut! Tot era culpa d’aquells... si els enganxo et juro que els parteixo la cara.

B)    Hui, avui els pregue vingueu més d’horeta cap astí.

C)    Veles e vents han mos desigs complir
faent camins dubtosos per la mar:
mestre i ponent contra d’ells veig armar;
xaloc, llevant, los deuen subvenir,
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.

(Ausiàs March)

D)    Ampic arribin els reixos farem regals per tothom.

E)    
Els antibiòtics, igual com passa a les persones, si se n’abusa o no es prescriuen correctament creen resistències i quan es necessiten per algun problema concret llabors no fan efecte i hem de recórrer a altres antibiòtics a vegades més potents i que no serien els més adients pel problema que hem de solucionar.  Per una altra banda tenim els antiinflamatoris, d’aquests hi ha una gran varietat i els seus efectes secundaris també són molt diversos desde malalties endocrines a úlceres i perforacions gastrointestinals, intoxicacions, poden emmascarar malalties,... No és convenient canviar de principi actiu a meitat d’un tractament a no ser que el veterinari ho cregui convenient. Actualment cada vegada s’utilitzen antiinflamatoris més específics per la inflamació i formulats especialment per animals que causen menys efectes secundaris. L’èxit o el fracàs del tractament amb antiinflamatoris depen de la dosis establerta i la seva durada que ha de ser prescrita per un veterinari.

(Fragment: article de Marta Pla dins assistenciaveterinaria.com)

3.      Troba un text que contingui una de les varietats de llengua d’aquesta fitxa i justifica’n el perquè és d’aquella tipologia i no d’una altra.

4.      Escriu o cerca un fragment que sigui un exemple de cadascuna de les sis varietats lingüístiques. Aquest exercici val quatre positius.

5.      Fòrum: què t’ha resultat més complicat de les varietats lingüístiques? Per què hi has trobat dificultats? Raona la teva resposta.

Les confessions d'en Jaume Cabré novel·lista. Adreçat a tothom.

Mitja Europa es troba llegint la darrera novel·la de Jaume Cabré, “Jo confesso”. La novel·la parla precisament d’Europa i també del mal. És una novel·la que entronca amb els narradors europeus. Aquesta vegada i és un fet que no es repeteix sempre, la crítica i el públic van plegats de la mateixa mà. La temàtica del llibre tal i com comentà Cabré és dura i li comportà vuit anys de feina. La força del mal apareix al llibre en tres grans moments: la inquisició, el franquisme i el nazisme. La novel·la empra el violí com a esquer d’un home per lluitar contra la destrucció de la memòria que l’aterra. Per a més inri, l’Adrià, un dels protagonistes, té alzheimer i tot el que ha viscut ho vol posar per escrit per a què no se li oblidi i perduri en el temps, traspassi a generacions posteriors.

“Pare, no els perdonis, que saben què fan”, és la cita que pren com a referència “Les veus del Pamano” i que té un vincle amb “Jo confesso”. La citació era obra del filòsof francès Vladimir Jankélévitch.

Segons Jaume Cabré (Barcelona, 1947) a l’obra hi podem trobar la ruptura, la trencadissa de l’ànima, la reflexió a partir del mal. El mateix autor conviu amb el personatge i té dificultats per desempallegar-se’n, el viu, el sent ben a prop. Un fragment que resumiria tota la novel·la per Cabré seria el següent:

“Fins ahir la nit, caminant pels camins de Vallcarca, no vaig comprendre que néixer en aquella família havia estat un error”.

Jaume Cabré glossa que el principal protagonista se sent culpable, i no perdona haver nascut en aquella família per tot el que li comportarà després.

L’autor convida a llegir el llibre en el primer capítol, “són les parts del convit”, com diu ell, “del contracte novel·lístic que llavors es desenvoluparà en els capítols”.

El lector mitjançant “Jo confesso” pot iniciar un llarg viatge musical, atès que són diversos els músics citats o cançons de música clàssica que hi fan acte de presència, alguns dels quals són Johann Sebastian Bach, Johannes Brahms, entre d’altres que a la vegada l’acompanyen quan escriu.

Per Jaume Cabré una altra frase que emmarca la novel·la de “Jo confesso” seria la que glossa “Tot va començar fa cinc-cents anys”. Aquesta afirmació dóna diverses pistes dels orígens del mal a la novel·la i de la problemàtica que arrossega, atès que ja fa molt de temps que s’ha originat i curiosament va passant de generació en generació.

Cabré empra la vocació flaubertiana per a escriure la novel·la, és a dir, es posa a dins de la pell dels personatges i quan li sembla desapareix, però sense fer gaire soroll i sense que el lector se n’adoni. Una altra de les claus del seu èxit novel·lístic amb “Jo confesso” és que el lector se sent completament enganxat i contínuament llegeix i llegeix i investiga què pretén dir l’escriptor, cap a on els portaran els personatges i anar descobrint els petits misteris i historietes que s’inclouen dins aquesta magnífica obra. Una manera de captar l’atenció del lector és utilitzant el jo i l’ell segons li sembla a l’autor.

A Jaume Cabré li afecten les decisions que pren sobre els personatges, algunes fins i tot li passen factura, li saben greu, però les ha de portar a terme com a quelcom irremeiable, com explana: “M’afecten les decisions que prenc a les novel·les i algun lector m’ho ha retret. Vull comprometre el lector amb el text”.

En l’obra “Jo confesso” el senyor Cabré homenatja a diversos personatges del món cultural, dos d’ells són el professor Faluga i un altre és en Salvador Espriu, però no són els únics, l’autor convida a descobrir els altres. Molts lectors tal i com es presenta a l’obra acaben realitzant mapes conceptuals de la novel·la, establint petites relacions entre els personatges i els objectes, els personatges i les seves músiques, els itineraris per on transcorre la trama  i que a la vida real, molts lectors –una moda d’avui dia- fins i tot han arribat a fer, com a un altre ganxo cultural i turístic per alguns paratges a la millor desconeguts i meravellosos encara per descobrir. Queda constància que Cabré sent estimació pels llocs per on passa o ha viscut, mai amaga la seva estimació pel Vallès Occidental i aquesta passió per la terra es veu clarament a les seves obres.

Una cosa que sobta i que agafa desprevingut a més d’un lector és que en Jaume Cabré mai realitza esquemes de les seves novel·les abans d’escriure-les. Ell treballa dia a dia, llegeix, en reescriu els fragments diverses vegades, modifica les escenes de la novel·la que no li agraden o eixampla aquelles d’on pot treure’n més suc, ara bé explana que: “En tot cas un esquema d’una pàgina només”, de la que treballarà en aquell moment, això ja dóna un prestigi a la seva manera de fer novel·lística convertint-lo i sense por a equivocar-me en el novel·lista català més important i amb més projecció dins i fora dels països catalans en els darrers anys.

Cabré afirma que la novel·la la va començar a escriure per la pàgina tres-cents seixanta-nou, és com un palimpsest, com un document antic reutilitzat que en diu ell. Com el pergamí que el rascaves i podies escriure-hi a sobre, hi ha textos ocults dins de la novel·la per rescatar, escenes que pel motiu que sigui ha hagut de tallar, algunes que li hagués agradat allargar i algunes que faran pensar en d’altres temes i que el lector haurà de copsar.

Una altra de les inspiracions que empra Cabré en la seva escriptura i no cal dir-ho, dins el “Jo confesso”, és escriure sobre coses que coneix, pel que es refereix sobretot a descripcions de poblacions, carrers, cases, distàncies i similars, en paraules seves: “vaig crear un personatge que vivia on jo vaig viure i com que en coneixia les coses per explicar això em va tranquil·litzar”.

Sobre com va portar a terme “Jo confesso”, aquesta obra tan complexa, comenta: “vaig escriure diverses històries dins de l’obra. Exploro, me’n vaig per l’espai de la novel·la. Podria parlar de tantes coses que no acabaria la novel·la. No hi entro perquè no en sé o no acabaria”.

Tampoc pensa en els temes, es guia en la intuïció i on el porten els personatges. Llavors, es troba que molts quan se li adrecen li diuen “senyor Cabré vostè ha fet un tractat del mal en aquesta novel·la o ens parla de la recuperació de la memòria històrica”, però de fet, ell no agafa cap temàtica per fer la novel·la, és el resultat del producte final, cap a on s’han dirigit els personatges i llurs accions.

La tècnica de l’escriptura de Jaume Cabré sembla un pou sense fi, li vénen idees quan escriu, retoca les coses que escriu contínuament, i ho reiterem, sense esquemes. Ell explana que si primer pensés la novel·la i després l’escrivís, es perdria pel camí, “em perdria les descobertes de cada dia”.

Cabré cultiva molt la seva escriptura i una prova d’això és que d’una novel·la a una altra acostumen a haver un mínim de cinc anys. Penseu que per escriure “Les veus del Panamo” estigué set anys, l’anterior novel·la a aquesta, “L’ombra de l’eunuc”, l’edità sis anys abans i per aquesta darrera n’ha necessitat vuit, però vuit anys, ben emprats, lloables i ho diuen lectors, escriptors entesos i la crítica. Tres en un.

Com a curiositat, Jaume Cabré glossà que quan acaba l’obra pateix, “faig un dol quan m’allunyo de la novel·la, quan ja està escrita. Em queda un buit”. I és que en Jaume Cabré té fusta de forjar grans novel·les, i ja en van unes quantes en una colla d’anys, com per exemple, “La teranyina” (1984), “Fra Junoy o l’agonia dels osns” (1984), “Galceran, l’heroi de la guerra negra” (1990), “Senyoria” (1991), o les ja esmentades “L’ombra de l’eunuc” (1996), “Les veus del Pamano” (2004) o la seva darrera obra mestra i que tractem “Jo confesso”. També hi ha un Cabré assagístic que ens dóna pistes de com escriu o reflexiona sobre l’escriptura en dues obres interessants: “El sentit de la ficció” (1999) i “L’esperit de la matèria” (2005).

Cabré sembla que amb “Jo confesso” ha conseguit la cirereta del pastís que li faltava després de triomfar diversos anys com a guionista de serials de Televisió de Catalunya amb “La granja” (1989-1992) compartida amb Joaquim Maria Puyal, “Crims” (2000), juntament amb Jaume Fuster i Manel Bonany, o d’altres com “Estació d’enllaç´” (1994-1998) que tenia diversos guionistes, entre ells Andreu Martín o Ramon Solsona; o la segona temporada de “Ventdelplà” (2005), amb Jordi Calafí i Núria Parera, entre els guions que més sobresurten.

Jaume Cabré ha posat veu a la literatura catalana contemporània més enllà de les nostres fronteres, l’ha amenitzat de prestigi, i gràcies a la seva mà destra i esforç ha esdevingut un dels capitostos que tenim a les nostres lletres i esperem que per molts anys més. Un clàssic. Segueixi i no pari d’escriure senyor Cabré.

Josep Maria Corretger

Novembre del 2013

.Us deixo amb dos fragments de les seves reflexions literàries:

http://www.jaumecabre.cat/obra/fragments/el-sentit-de-la-ficcio.pdf

http://www.jaumecabre.cat/obra/fragments/el-sentit-de-la-ficcio_2.pdf

.Webgrafia:

jaumecabre.cat

(Imatges extretes de: grup62.cat, elcultural.es i jaumecabre.cat)

!!EXERCICIS:

1. Realitza un petit powerpoint de cinc a vuit pàgines sobre la vida i obra de Jaume Cabré. Penja'l a l'Slideshare i adjunta aquí l'enllaç.

2. Fòrum: has llegit algun llibre d'en Jaume Cabré, novel·la, literatura infantil, assaig? Què et sembla com a escriptor? T'ha fascinat alguna de les seves obres? O potser has vist alguns dels serials per ha passat la seva ploma d'escriure? Digues la teva.

3. Opinió: quan llegeixes una novel·la o un llibre realitzes mapes conceptuals per establir relacions entre personatges, llocs per on transcorre l'obra...? Per què ho fas? T'ajuden a entendre l'obra? Has fet alguna vegada l'itinerari turístic d'algun autor o novel·la?

Aprenem jugant amb les paraules. Adreçat a tothom.

JUGUEM AMB LES  PARAULES

En aquesta fitxa us convido a jugar una mica amb la llengua i amb les paraules. Només cal que tingueu present que una oració acostuma a seguir el següent ordre lògic dels seus elements:

Subjecte + verb + complements.

Ex:

-La Maite es renta la cara cada dia abans d’anar a l’escola.

Però ja sabeu que de vegades aquest ordre es trencarà i caldrà tenir-ho present, llavors anar amb més cura per trobar un sentit comú a l’oració:

Ex:

-A mi m’agraden molt les taronges, i a tu?

o bé,

-Qui l’ha tirada la bossa a les escombraries?

!!Petit consell: escriure frases simples, curtes, així comunicaràs millor i aprendràs a dominar els elements que construeixen les oracions, llavors, quan en sàpigues més, pots aventurar-te a escriure’n de compostes, amb dos verbs i més llargues, però no t’oblidis de la concordança entre el subjecte i el verb en gènere, nombre i persona.

Sabut això, ara us toca a vosaltres. Jugarem una mica amb les paraules, a construir oracions amb un ordre lògic, a endreçar paraules enganxades i a endevinar els personatges que hi ha amagats, alguns ben coneguts per tothom. Ah, sí, si tens inventiva, també pots aportar el teu exercici amb frases o paraules i donar una opinió de què t’ha semblat la fitxa.

N.B. Si no n’has tingut prou, a la banda dreta del blog pots practicar amb els Enigmàrius, aprendràs molt.

O sinó clica a:

http://www20.gencat.cat/docs/Llengcat/Documents/Publicacions/Publicacions%20en%20linea/Arxius/passatemps2.pdf

(Imatge extreta de: agenda.museuciencies.cat)

!!EXERCICIS:

1.Les frases desordenades. Intenta endreçar l’oració pensant en l’ordre lògic gramatical de cada element.

-penjat, el , hem, classe, suro, la, de.

-cursa, aquest, genet, guanyat, ha, la.

-ase, l’, somera, la, de, mascle, el, és.

-antics, ceba, un, dels, més, la, vegetals, és.

-màniga, neteja, monja, la, de, taca, la, la.

-per, aigua, l’, navega, barca, la.

-m’, descosia, se, sempre, pantalons, botó, dels, el.

-abans, atuells, cuina, sortiríem, la, de, poguessis, si, recollir, els.

-mítics, és, dels, Cabra, de, català, Sopa, grup, més,  rock, de, un.

-clau, la, del, obre, porta,  la, celler, i, agafa, !

-és, a, la, dona, llengua, pèls, amb, no, una.

-circuït, aquest, delinqüència, en, bastant, perifèric, la, disminuït, ha, molt.

2. Separa les paraules unides per a què tinguin sentit.

Mocadordeseda, obrintlesparpelles, decantarunamicaelcap, esunegoistadesagraït, exercicifàcil, aquellnoiésmoltaudaç, tesperesunbonounmalresultat, enllestimaviat, Elventallunyalapluja, lesestrellesmirentotalanit, ungrupdegentquecorriamuntanyaavall.

3. A veure si endevineu els personatges amagats:

.”Tinc les claus” (pronominalitza-ho). Pista: és un músic anglès.

.Tradueix al català la següent expressió: “sucios los pechos tengo”. Pista: rocker de Nova Jersey.

.”Jo, ni cas”. Pista: cantant americà  de country.

.”Se sent, dir on?” Pista: cantant vinculada al Titànic.

.”Li agrada molt estalviar”. Pista: entrenador de futbol.

.”Cognom del tenista afeccionat del Madrid que té un tiet que jugà pel Barcelona”. Pista: té unes festes molt celebrades.

.”Una manera molt petita de d’esmentar dia”. Pista: esportista català i molt muntanyenc.

.”Cognom de l’escriptor que deriva del verb ‘teixir’.” Pista: és barceloní i cal escriure el substantiu.

4. Escriu quatre frases fetes que continguin la paraula ‘cap’ i anota al costat el seu significat.

5. Entra a la pàgina http://sopadeletras.kokolikoko.com/ i crea la teva sopa de lletres en català. Adjunta aquí el link per tal que els altres la puguin resoldre.

6. Proposa un exercici semblant o encara més original per tal de treballar frases, paraules o endevinalles a classe. No el resolguis que ja ho farà algú altre.

7. Crea paraules amb les següents síl·labes com si fos un Scrabble. No val a repetir les síl·labes emprades.

Sa, me, ta, ca, pe, mi, ca, co, li, ta, la, bre, lli, dor, ra, tu, ig, là, te, ra, car, ta, ro, mo.

8. Fòrum: t’han agradat els exercicis de paraules? Quins més i quins menys? Per què? Quins proposaries per fer? Jugues a jocs de paraules amb els amics, amigues o la família? A quins?

Parlem dels antònims. Adreçat a tot l'alumnat.

ELS ANTÒNIMS

Els antònims són els mots que s’oposen de significat. Hi ha paraules que tenen diversos antònims. Segons el context en triarem uns o bé uns altres.

Ex:

Difícil: fàcil, lleuger, faedor, senzill, clar (antònims de ‘difícil’)

Ara bé, ‘difícil’ és una paraula molt genèrica i que poc aplicar-se a diverses temàtiques:

Segons diccionaris.cat es pot aplicar a diverses tipologies:

.Terrenys: abrupte, agrest, costerós, inaccessible, escabrós.

.Problemes: complicat, complex, costós, treballós, indesxifrable, ingrat, confús, enredat, obscur.

.Situacions: crític, dolent, embarassós.

.Feines: escabrós, treballós, fatigós, dur, penós, perillós, arriscat.

Tots aquests mots serien sinònims de ‘difícil’, llavors caldria cerca l’antònim que anés bé al context i la situació de l’oració.

Ex:

-Aquell examen ha estat difícil.

(Aquell examen ha estat senzill)

-La meva habitació té molta il·luminació.

(La meva habitació té molta foscor)

COM FORMEM ELS ANTÒNIMS?

Alguns els generarem escrivint prefixos, és a dir, afegint una partícula al davant del lexema de la paraula. Exemples:

A-: normal----anormal

Des-: forestar---desforestar

Il-: legal---il·legal

In-: humà---inhumà

Im-: mortal---immortal

Ir-: responsable---irresponsable

ON PODEM TROBAR ELS ANTÒNIMS I ELS SINÒNIMS?

Ningú és prou saberut per saber més de tres o quatre sinònims o antònims d’un mot, per tant, hem de tenir ben a prop el diccionari de sinònims i d’antònims. Al costat de cada entrada trobarem el mot que cerquem i al seu costat els sinònims, llavors, indicats amb una fletxeta que va de dreta a esquerra com aquesta:

  ßà

Ex:

Preocupat: encaparrat, capficat, encaboriat, pensarós, consirós, amoïnat.  ßà despreocupat.

També trobarem casos de paraules que no tenen antònims.

Saber sinònims i antònims d’un mot sempre ens ajudarà a millorar el text i a evitar les repeticions, així com també ésser més cultes i no emprar sempre el mateix vocabulari o el que coneix tothom.

N.B. En alguns diccionaris de sinònims podem trobar els diferents significats dels sinònims separats per dues barres (II), en d’altres, sobretot els telemàtics acostumen a fer-ho d’així:

Ex:

celeritat f. SINÒNIM: velocitat, promptitud, llestesa, activitat, prestesa, rapidesa, diligència, celeritat*. COMENTARI: La diligència o l? activitat s?apliquen només a actes humans;  la celeritat, la rapidesa i la velocitat s?apliquen sobretot a coses. La promptitud fa referència al temps, la celeritat es refereix a la manera, al mode: ha pujat amb promptitud gràcies a la celeritat de l?ascensor. ANTÒNIM: lentitud.

© Vox, marca registrada por Larousse Editorial

(Adaptat de : DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura, Editorial Teide, Barcelona. Ampliació: Josep Maria Corretger)

(Imatge del diccionari: diccionaris.cat)

(Imatge de la senyera: ciuplatjadaro.blogspot.com.es)

!!EXERCICIS:

1.      Cerca un sinònim i un antònim de cadascun dels mots següents:

Menjable, merescut, perfecte, lícit, lògic, prudent, benefici, tèrbol, útil, solitari.

2.      Escriu un mot que porti algun dels següents prefixos i després escriu el seu antònim:

a-, des-, il-, im-, in-, ir-

3.      Aparella els antònims que vegis en aquest conjunt de mots.

Golafre,  penetrable, mobilitat, límit, endreçat, bell, perfum, qualitat, radical, retorn, defecte, anada, desganat, immobilitat, desendreçat, conservador, impenetrable, lleig, començament, pudor.

4.      Proposa un exercici original per treballar els antònims. Però no el resolguis que ja ho farà una altra companya teva.

5.      Pensa i escriu per què el diccionari de sinònims i d’antònims és bàsic en l’escriptura.

6.      Esmenta el nom de quatre diccionaris de sinònims i d’antònims telemàtics.

7.      Cerca quatre paraules que no tinguin antònims. Si cal ajuda’t dels diccionaris.

8.      Cerca sinònims de la paraula ‘senyera’, atès que com passarà en alguns mots no té antònims.

9.      Fòrum: com t’ha anat la fitxa? Quines coses tant costat més i quines menys? Emprens sovint el diccionari de sinònims i d’antònims? Raona la teva resposta.