Narracions sobre mites. Adreçat a l'ESO.

EL MITE DEL PONT DEL DIABLE

Explica la llegenda que una vella passava cada tarda pel pont per portar aigua d’una font que hi havia a l’altra banda del riu Llobregat. Un dia el riu es va desbordar i s’endugué el pont, i la pobre vella es va quedar sense el seu habitual passeig i sense aigua.

Aquella nit, el diable va fer acte de presència davant de la vella i li proposà reconstruir el pont, amb la condició d’emportar-se el cos i l’ànima del primer que hi passés. La vella va acceptar, i el diable va començar a treballar fort per acabar el pont abans que sortís el sol.

A l’endemà, quan la vella anava a passar, el pont ja estava acabat. Però la dona, abans de creuar-lo va deixar anar un gat per a què el travessés davant d’ella. Així que el diable es va emportar el gat, en cos i ànima, i va deixar tranquil·la a la vella, que va continuar com cada dia anant a la font, feliç per haver tornat el pont a la població. Des de llavors, al pont de Martorell se’l coneix amb el nom de El Pont del Diable.

(Adaptat de http://martogat.galeon.com/LLEGENDA.htm)

!! EXERCICIS:

-Anota els elements que apareixen en un mite o llegenda. Si és necessari fes una recerca per Internet.

-Escriviu una llegenda o mite que heu cercat en un llibre o per Internet i expliqueu per què l'heu escollit.

-Modifica amb imaginació el mite anterior, el cercat per vosaltres o el del pont del diable. Si no teniu idees modernitzeu-lo.

Principals errors ortogràfics a evitar en escrits (1). Adreçat a tot l'alumnat.

Fitxa esquemàtica per clarificar les principals faltes realitzades en un examen o redaccions o com reduir algunes faltes en cinc minuts:


-Perquè: generalment, l'escriureu junt i amb accent, atès que és explicació, resposta, causa.

Ex: No vindré perquè faré tard.

-Les contraccions:

a + el = al.

per + el = pel.

de + el = del


-És /Es:

És: és verb ser i pronominalitza "ho és".

Ex: En Joan és agradabl. (Ho és)

Es: pronom. Estarà en lloc del subjecte, és a dir, aquest 'es' marcarà quin és el subjecte, però no apareixerà a les oracions.

Ex: Es va rentar de seguida. (fa referència a ell/a o a algun animal, però el subjecte no apareix, llavors és pronom i no s'accentua. Aquest 'es' forma part del verb).


-Cacofonia: evitar l'escriptura de dos mots junts, perquè sonaran malament.

Ex: es sent (incorrecte) - se sent (correcte), es salta semàfors (incorrecte) - se salta semàfors.


-Preposicions:

des de (en català va separat)

a causa de (s'utilitzarà en lloc de 'degut a' que acostuma a ser un castellanisme).

Preposició + què: a què, en què.


De què:

No serà sempre correcte, caldrà mirar primer de tot:

1. Si podem suprimir el 'de' i l'oració sona bé, si és així, el suprimirem i traurem l'accent del 'que' perquè ja no serà interrogatiu.

2. Si realitzem el pas 1 i l'oració no sona bé, llavors, el 'de què' és correcte i el 'que' portarà accent ja que va acompanyat d'una preposició.


-Partícules amb accent: això, allò, però, així.


-Formes verbals:
.Els verbs que acaben amb -ava s'escriuen en 'v'.

Ex: cantava, treballava.

.El verb haver s'escriu amb 'v':

Ex: havia, havem cantat.

.El Pretèrit Imperfet de Subjuntiu dobla la "s" a les tres persones del plural:

Ex: nosaltres haguéssim ballat, vosaltres haguéssiu ballat, ells /es haguessin ballat.

-Totes les paraules que acaben amb -ia no s'accentuen, incloses les formes verbals.

Ex: dia, faria, dormiria, produiria.

-Si dubtes d'un accent fes servir la lògica fonètica:

Pronuncia PERÒ, CAMIÓ, CAFÈ, FARÉ.

Si la pronunciació de la paraula que dubtes s'acosta a la d'algun d'aquests mots, t'indicarà com serà l'accent si obert o tancat.

-No posis l'accent sense reflexionar primer:

Aguda: tenen la síl·laba tònica al final i s'accentuen quan acaben en vocal, vocal + s, -en, -in.

Ex: camió.


Plana: tenen la síl·laba tònica a la penúltima i s'accentuen quan NO acaben en vocal, vocal + s, -en, -in:

Ex: casa.


Esdrúixoles: tenen la síl·laba tònica a l'antepenúltima síl·laba i s'accentuen sempre.

Ex: església.


-Usa sinònims i mai repeteixis un mot més de dos cops, per enriquir el text.


!! EXERCICI:

-Redacta deu oracions on apareguin errors ortogràfics que fas d'aquesta fitxa.

-Reflexiona l'error que fas a veure si el trobes o sinó pregunta'm els dubtes.

Frases fetes del cos humà (15): Dits. Adreçat a tot l'alumnat.

-Agafar-se els dits: Perdre diners en un negoci.

-Alçar el dit: Alçar el dit o la mà per demanar la paraula.

-Anar com l’anell al dit: Ajustar-se bé.

-Assenyalar amb el dit: Acusar.

-Bufar-se els dits: Tenir molt de fred.

-Caure dels dits: Desplaure.

-Ésser llarg de dits: Ésser lladre.

-Estampar els cinc dits a la cara: Bufetejar.

-Fer córrer els dits: Lladreguejar.

-Fer llepadits: Gaudir-hi molt.

-Ficar els dits a la boca: Fer parlar. Provocar.

-Llepar-se’n els dits: Trobar-ho bo.

-Mamar-se el dit: Posar-se el dit a la boca i xuclar. / Badar, ser extremadament ingenu.

-Mossegar-se els dits: Penedir-se.

-No saber quants dits es té a la mà: Ésser molt ignorant.

-No veure-se’n als dits: Vendre, expedir quelcom de seguida.

-Omplir la cara de dits: Bufetejar.

-Picar els dits: Reprendre algú.

-Picar-se els dits: Sortir perjudicat en un negoci per pròpia equivocació.

-Posar el dit a l’ull: Fer-lo objecte de vigilància malintencionada.

-Posar els cinc dits a la cara: Bufetejar.

-Prendre dels dits: Agafar afanyosament. Desposseir.

-Tenir a la punta dels dits: Estar a punt d’obtenir quelcom.

-Tenir dits: Ésser hàbil en manipulacions delicades.

-Tenir dos dits de front: Tenir seny.

-Tenir la vista als dits: Tenir el vici de tocar-ho tot.

-Tenir pel cap dels dits: Ésser pràctic, expert, hàbil en quelcom.

(Extretes de http://www.xtec.cat/~eescola/cos)

!! EXERCICI:

-Redacta una petita conversa en forma dialogada ja sigui formal o informal en la qual apareguin cinc frases fetes amb dit.

Narracions fantàstiques. Adreçat a l'ESO.

L'alumnat que ho desitgi ja pot enganxar en aquesta fitxa les narracions més fantàstiques i de ciència-ficció que us vinguin de gust. A classe en vàreu escriure de ben boniques. Cliqueu a sota, on hi diu "comentaris" i ja podeu començar. Ànims i a veure si hi participeu!

!! EXERCICIS:

-Fes una cerca per Internet i escriu deu característiques de la narració fantàstica.

-Anota el nom de cinc escriptors que hagin escrit novel·les o bé contes fantàstics i algunes de les seves novel·les o contes.

-Redacta una història de vuit a deu línies en la qual apareguin els següents elements:

Un cotxe volador, un esperit, un policia, una nena xinesa, la nit, la boira, un castell, una bicicleta i un antagonista.

Frases fetes del cos humà (14): Dents.

-Anar armat fins a les dents: Anar completament armat.

-Arrencar-se un queixal: Pagar amb molta recança.

-Clavar les dents: Mossegar.

-Deixar-hi les dents: Arruïnar-se.

-Ensenyar les dents: Enfrontar-se, amenaçar.

-Esmolar les dents: Preparar-se a atacar.

-Ésser de bona dent: Ésser molt menjador.

-Fer denteta: Fer a la vista d’algú quelcom que li desperti un desig.

-Fer-se les dents llargues: Desitjar.

-Fer un queixalada: Prendre un refrigeri.

-No passar de les dents: No admetre, tenir aversió, repugnancia.

-Parlar entre dents: Articular confusament les paraules.

-Perdre dents i queixals: Empobrir-se.

-Petar de dents: Tremolar fortament.

-Prendre a dents: Posar tot l’esforç.

-Prendre el cel amb les dents: Irritar-se fortament.

-Tenir (tants) anys i les dents: Sobrepasar de l’edat que hom confessa tenir.

-Tenir les dents llargues: Tenir ganes de menjar quelcom.

-Tenir totes les dents: Tenir experiència.

-Treure foc pels queixals: Irritar-se en extrem.

-Voler agafar el cel amb les dents: Ambicionar molt.

-Voler agafar la lluna amb les dents: Ambicionar l’impossible.

(Extretes de http://www.xtec.cat/~eescola/cos)

!! EXERCICIS:

-Escriu deu oracions utilitzants frases fetes amb dents.

-Anomena quatre oracions que t'agradin amb dents i explica el perquè.

Narracions sobre el foc. Adreçat a l'ESO.

En aquesta fitxa, a sota on hi diu comentaris enganxarem, els que ho desitgeu, les narracions que hem a l'aula i que han sortit tan boniques.

!! EXERCICIS:

-Escriu una narració que tracti sobre el foc i on aparegui un antagonista.

-Cerca un text a Internet on aparegui el foc.

-Redacta una notícia real on el foc sigui l'alma mater de la narració.

-Escriu el títol de dos llibres i el seu autor i dues pel·lícules i el seu director que tinguin el foc com a eix transversal.

-Fes una mena de pluja d'idees i anota tot el que et suggereixi el foc, ja sigui positiu o negatiu, també pots explicar el perquè.

-Anota el títol i l'autor de dues cançons catalanes que tractin sobre el foc en el sentit literal o figurat.

Va de sinònims i d'antònims. Adreçat a tot l'alumnat.

Recordem que els sinònims són uns mots que tenen un significat semblant a uns altres, així doncs, per exemple, cotxe i automòbil ho serien i a la inversa, els antònims serien mots oposats entre ells, en serien un exemple: dia i nit, negre i blanc.

Pensem que quan realitzem exercicis i ens demanen escriure un sinònim o un antònim, han d'estar escrits sempre en la mesura possible en el mateix gènere i nombre que el demanat, sinó si n'hi hagués, ens ho poden comptar malament.

Per cert, les paraules que apareixen a la imatge són antònims o sinònims i per què?

!! EXERCICIS:
 

-Assenyala el sinònim que convingui segons el context.

1. Aquest curs tinc la intenció d’aprovar el curs amb bones notes.

(Idea / propòsit / causa).

2. Aquella persona fa una lletra inintel·ligible.

(difícil / imprecisa / il·legible).

3. Hauríem d’evitar les despeses innecessàries dins la nostra empresa.

(supèrflues / bàsiques / injustes)

4. La multitud es va aplegar a la manifestació i aclamà el portantveu.

(exclamà / escridassà / ovacionà)

5. La Joanna va decidir lliurar el llibre a la companya.

-Cerca un sinònim i un antònim de cadascuna d’aquestes paraules:

nosa, fantasia, esmicolar, difondre, dissort, renunciar, apoderar-se.