Repassem la essa sonora i la essa sorda. Adreçat a tot l'alumnat.

Dins el so de la essa podem trobar el so sord i sonor. Això ho sabrem segons com vibren les cordes vocals quan la pronunciem. El so de la essa sonora i la essa sorda els podem trobar representats de sis maneres diferents:

S, SS, C, Ç, Z i SC.

.El so de la essa és sonor si vibren les cordes vocals quan el pronunciem. La llengua escrita els representa amb S i Z.

Ex:

Posa          zero         onze         casa

[z]             [z]              [z]            [z]

.El so de la essa és sord si quan el pronunciem les cordes vocals no vibren. Aquest so es representa en la llengua escrita amb els següents sons:

S, SS, C, Ç i SC.

Ex:

Silenci       cirerer      piscina        caçador

[s]    [s]      [s]               [s]                [s]

LA ESSA SONORA: Z i S

.Escrivim Z o S segons la posició que ocupa el so de la essa sonora dins del mot.

1.      Escriurem Z:

.A principi de mot: zinc, zodíac, zebra...

.Després de consonant: gatzara, senzill, onze...

2.      Escriurem S:

.Entre vocals: brisa, desembre, puresa...

3.      Hi ha una sèrie de mots que contenen el so de la essa sonora, emperò no segueixen les normes 1 i 2.

.Els compostos de DINS, FONS i TRANS:

Endinsar, enfosament, transoceànic...

.Paraules que no segueixen cap regla:

Trapezi, amazona, ozó, bizantí, espermatozou, nazi, nazi, esquizofrènic, neozelandès...

LA ESSA SORDA: S, SS, C, Ç, SC

Les grafies esmentades també poden representar el so de la essa sorda en la llengua escrita. Anem a veure quan s’escriuen:

.Escrivim S:

-A principi i al final de mot:

Cotxes, sol, fideus, veus...

-Abans i després de consonant:

Raspall, frescor, records, avions...

.Escrivim SS:

-Entre vocals:

Llonganissa, passaport, passar, rossinyol...

N.B. Podem trobar alguns mots que s’escriuen amb C o Ç per raons etimològiques, per exemple: races.

.S’escriu Ç:

-Davant de A, O, U:

Calçada, eriçó, forçut, cançoner...

-A final de mot:

Pedaç, estruç, rapaç, enllaç...

N.B. En una mateixa família de mots, la S alterna amb la SS i la Ç amb la C.

Ros--- rossa, rossos, rosses.

Feliç--- felices, felicitat, felicitar, feliços.

.S’escriu amb SC:

-Alguns mots com:

 Piscina, escena, adolescent, descendre, consciència, fascicle...

.Podem trobar una sèrie de mots que s’escriuen amb la essa sorda.

-S’escriuen amb SS:

.Els mots acabats en:

-gressió i –gressor: progressió, agressió, transgressió...

-pressió i –pressor: impressió, expressió, repressor...

-missió i –missor: missió, admissió, transmissor...

.Els mots femenins es formen afegint el sufix –ESSA:

Jutge-----jutgessa

Metge---metgessa

Alcalde---alcaldessa

Duc---duquessa

Mestre---mestressa

Cal tenir present que no tots els mots femenins s’escriuen amb doble essa, alguns només en porten una, atès que aquesta essa és sonora:

Marquesa, princesa, pagesa...

.S’escriuen amb Ç:

-Els mots derivats que es formen amb els sufixos –ANÇA i –ENÇA:

Semblança, assegurança, aparença, creença...

!!Alerta:

-Mots com: pansa, dansa, immensa, defensa... porten una sola essa perquè no es formen per derivació.

(Adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura.1r d’ESO, Editorial Teide, Barcelona)

      (Imatge extreta de: civilgeeks.com)

!!EXERCICIS:

1.      Amplia el llistat de paraules femenines que s’escriuen amb –ESSA amb vuit exemples més. Si algú ha participat en aquest exercici no val a repetir-les.

2.      Cerca sis paraules femenines que s’escriguin en –ESA i no apareguin a la fitxa. Si algú ha fet aquest exercici no val a repetir-les.

3.      Escriu el femení dels mots següents:

Metge, comte, marquès, poeta, francès, jutge, alcalde, baró, duc, príncep, tigre, abat, pagès, sacerdot, déu, anglès.

4.      Posa C o Ç en els mots que hi ha a continuació:

Defen__a, creen__a, enyoran__a, semblan__a, dan__a, esperan__a, renaixen__a, pan__a, fian__a, ten__a, immen__a, asseguran__a.

5.      Escriu el plural de:

Pis, passadís, nas, pas, ros, autobús, cas, mas, estudiós, pes, cos.

6.      Cerca dos mots de cadascun dels grups següents:

-gressió, -gressor, -pressió, -pressor, -missió, -missor.

7.      Fòrum: reflexiona sobre com t’ha anat la present fitxa. Què t’ha costat més d’entendre? Com t’han anat els exercicis?

Saps com fer una bona descripció? Adreçat a tot l'alumnat.

El fet de descriure és explicar amb les nostres paraules com és una persona, animal o cosa, de manera que hom que no vegi allò que descrivim pugui fer-se’n una idea aproximada. Però per tal d’arribar a una bona descripció és necessari seguir una sèrie de passos:

1.      Observar amb deteniment allò que es vol descriure.

2.      Destacar els aspectes de l’objecte, animal o persona que es volen descriure i deixar de banda els més secundaris.

3.      Descriure sempre en un ordre lògic de les coses: de dalt a baix o de baix a dalt, de dreta a esquerra o d’esquerra a dreta. I no barrejar tots els costats que vols descriure i sense sentit.

4.      Quan descrivim persones ens podem trobar amb dos tipus de descripció:

A)    La descripció directa

Ens ajudarà a saber com són les persones pel que fa al seu aspecte físic, el caràcter, el temperament, entre d’altres. Amb aquesta descripció el lector aconseguirà fer-se una imatge mental de la persona descrita.

B)    La descripció indirecta

En aquest tipus de descripció sobresurten les activitats que agraden a la persona que descrivim, els seus hàbits, els costums, com es relaciona amb la resta d’individus, entre d’altres coses. El lector no podrà fer-se cap retrat mental de com és la persona descrita, ara bé, en tindrà algunes pinzellades de com és de caràcter i temperament.

5.      Cal que utilitzem adjectius qualificatius. Són un element fonamental a l’hora de descriure tant una persona, com un objecte o cosa. En veiem alguns que qualifiquen a la persona: alt, baix, rabassut, gras, prim, fort... o pel que fa al seu aspecte psicològic: bo, despistat, entremaliat, juganer, simpàtica, agradable... emperò n’hi ha molts més.

6.      Si realitzes una descripció d’una persona o un animal pensa en els següents punts:

.Posa un títol original a la descripció.

            .Introdueix l’animal o persona que descriuràs però sense descriure encara res.

.Comença a desenvolupar la descripció. Pots començar per l’aspecte físic si és una persona o animal i després i separat per un punt i a part l’aspecte psicològic.

.Empra connectors, milloraran el teu text: en primer lloc, llavors, per un altre costat, finalment, per exemple, en canvi... si no en saps més, empra el cercador de la part superior esquerra del blog i posa CONNECTORS.

.Finalitza la descripció sense recordar res del que ja has descrit, sinó que cal pensar una fórmula per finalitzar-la.

.Revisa el text que has escrit una vegada, descansa uns minuts i torna’l a revisar. Si repeteixes alguna paraula empra sinònims, ja que enriquiràs el text.

.Aquests enllaços que t’ajudaran a l’hora de fer una descripció:

http://llengilitcat.blogspot.com.es/2011/08/la-descripcio-2-per-descriure-una.html

http://llengilitcat.blogspot.com.es/2011/08/la-descripcio-1-adrecat-tot-lalumnat.html

http://www.xtec.cat/centres/c5003238/escriptors/text_descrip/text_des.htm

(Adaptat de: DIVERSOS, 2011, Llengua i literatura catalana. ESO, Editorial Teide, Barcelona)

(Imatge extreta de: blocs.xtec.cat i fanpop.com)

     !!EXERCICIS:

1.      Escriu deu adjectius per descriure l’aspecte físic d’una persona o animal.

2.      Escriu deu adjectius per descriure l’aspecte psicològic d’una persona o animal.

3.      Descriu un company o companya de classe o sinó un objecte sense dir quin és i la resta l’hauran d’endevinar.

4.      Ara realitza una petita descripció de la fotografia que amenitza aquesta fitxa.

5.      Explica la diferència que hi ha entre la descripció física i la descripció psicològica.

6.      Realitza un mapa conceptual amb els aspectes a tenir en compte a l’hora de realitza una descripció.

7.      Fòrum: quin tipus de descripció t’agrada més, la física o la psicològica? Per què? O potser prefereixes fer un híbrid i barrejar totes dues? Raona la teva resposta.

Els encants. Diccionari visual (3). Adreçat a tothom.

Els encants és un dels mercats més interessants que hi ha a Barcelona, situat al sud de l'antiga plaça de les Glòries, al barri de Fort Pienc, a l'Eixample. En aquest mític mercat s'hi poden trobar objectes de qualsevol mena. Recordo que un dia que hi vaig passar, als Encants Vells hi venien fotos familiars, potser d'alguna família desnonada o que no tenia descendents. Allò em va cridar l'atenció. Com un senyor que venia plats antics i els que no venia els trencava amb el bastó de caminar.

Si mai hi has estat, és molt recomanable la visita!

En aquesta fitxa treballarem una mica el vocabulari més divers, el referent als objectes.

.Cerca informació de la història dels Encants aquí:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Els_Encants_Vells

 (Imatge extreta de: ca.wikipedia.org)

!!EXERCICIS:

1. Mira la fotografia de la fitxa i anota vuit objectes que hi apareguin. Si algú ha contestat l'exercici, no val a repetir-los.

2. Realitza una recerca a Internet i explica què és el mercat dels Encants de Barcelona i alguns objectes que hi pots trobar. Raona d'on prové l'atractiu d'aquest mític mercat barceloní.

3. D'aquest llistat d'objectes digues els que podries trobar als Encants:

calaix, quadre d'un pintor, foto familiar, cotxe de joguina, llibre d'en Massagran, pera, diari del dia, cadira, vídeos VHS, cassettes gravats, cistell, gramòfon, globus terraqüi, paella valenciana, embolcall, penjoll, xarop, iogurt, rellotge de pèndol, estàtua, cromos de futbolistes, maquetes de vaixells, segells, monedes, mirall, revista antiga, marc d'un quadre, ferralla, endoll nou, colador, vestit, esclop, binocle / prismàtic, puf, bandolera, brunzidor.

4. Escriu el nom de quatre verbs que empraràs si vas de visita a els Encants i llavors escriu al costat el seu substantiu.

5. Anota quatre paraules que hagis après en aquesta fitxa i anota el seu significat.

6. Fòrum: has visitat alguna vegada els Encants vells o els nous? Què és el que més t'ha agradat trobar-hi? Et vas comprar alguna cosa? Penses que és un mercat on pots trobar coses de col·leccionisme? Vas trobar-hi objectes nous o només vells? Estàs a favor de la compra d'objectes de segona i tercera mà?

Autoavalua't. Repàs per l'examen de 1r d'ESO. Adreçat a 1r d'ESO.

Aquesta és un fitxa d'autoavaluació individual, de repàs per l'examen. Cadascú que ho desitgi pot posar a prova el que domina i el que desconeix dels temes 3, 4 i 5.

Per superar l'exercici cal que hi hagi la meitat bé. Si no en saps les respostes cal que repassis els temes de les actitivitats que trobaràs al blog.

.Per escriure correctament les hores:

1. Pensa que: "les dues i mitja" (14:30), "les dues i quart" (14:15) i "les tres menys quart" (14:45) són castellanismes, les formes correctes són:

'dos quarts de tres' (14:30), 'un quart de tres' (14:15) i 'tres quarts de tres' (14:45).

També cal tenir present que quan l'agulla es troba a mig camí de:

.Un quart i dos quarts de (l'hora) haurem de dir: 'un quart i mig de...'

.Dos quarts i tres quarts de (l'hora) haurem de dir: 'dos quarts i mig de...'

.Tres quarts i l'hora punta haurem de dir: 'tres quarts i mig de...'

Per cert, mireu ara el rellotge, sabríeu dir quina hora és en català!!!????

Ara també pots mirar el rellotge que es troba a la part dreta del blog i practicar les hores.

(Imatge extreta de: anna.ravalnet.org)



!!EXERCICIS:

1.      Redacta les següents hores en números:

.Dos quarts de vuit:

.La una menys deu:

.Tres quarts i mig de tres:

.Les dotze de la nit:

2.      Posa la vocal que correspongui a les següents paraules:

P__mera           flonj__               lice__       ingen__      carnisser__ 

Poet__ssa         institutr__u        rac__s       vir__s         marr__quí

3.      Redacta una oració amb els mots que hi ha a continuació:

.La clau:

.El llum:

.La salut:

.El terra:

4.      Ara treballes en una botiga i et demanen si coneixes el femení o masculí de:

Marit:                                                            porc:

Cadernera mascle:                                        bruixot:

5.      Subratlla la forma correcta dels següents mots:

.Sense voler he trencat la (làmpara / làmpada) de la mare.

.Has vist la noia (cantaira / cantaire) de la coral?

.Tens algun (globo / globus) per deixar-me?

.Fa pocs dies va ser (pasqua / pasqüa)

6. Proposa un exercici per treballar l'accent diacrític. Cal que escriguis els mots.

7. Fòrum: com t'ha anat l'autoavaluació? Què t'ha costat més i què menys? Per què? raona la teva resposta.

La varietat geogràfica de la llengua catalana. Adreçat a tot l'alumnat.

Dins de tota la comunitat lingüística catalana podem trobar diversos territoris on es parla un dialecte o una varietat geogràfica diferent.

Els dialectes de la llengua catalana poden classificar-se en dos grans blocs segons la denominació que va establir el filòleg Joan Veny, dins l’obra Els parlars catalans (1978): els dialectes orientals i els dialectes occidentals. La principal diferència entre tots dos rau en la pronunciació de les vocals en síl·laba àtona.

.Principals diferències entre el bloc català oriental i l’occidental

1.      Dialectes orientals

.Les vocals A i E en síl·laba àtona es pronuncies vocal neutra [ə]:

Ex:

Gorra, balena, havaneres, cafetera...

.Les vocals O i U en síl·laba àtona es pronuncien [u]:

Ex:

Canto, lloro, museu, polític, cocoter...

2.      Dialectes occidentals

.No fan el so de la vocal neutra. Diferencien la pronúncia de la A i la E en síl·laba àtona:

Ex:

Mare, fletxes, bales...

.Diferencien el diferent so de la O i de la U en síl·laba àtona:

Ex:

Morro, coco, pulmonar...

Anem a veure els dos grans blocs dialectals de la llengua catalana.

A)    Els dialectes orientals:

1.      El català central

Variant del català parlada a les comarques de Girona, a les de Barcelona i en algunes de Tarragona. Inclou diversos subdialectes: el septentrional de transició, el salat, el xipella (parlar de transició entre el català oriental i l’occidental que inclou zones de l’Alt Urgell i de la Conca de Barberà), el barceloní i el tarragoní.

2.      El rossellonès o català septentrional

Variant del català que es parla a la Catalunya del Nord. Exactament des de Perpinyà fins a tocar d’Andorra. Inclou el subdialecte capcinès.

3.      El balear

Variant geogràfica del català que es parla a les Illes balears. Hi podem trobar tres subdialectes, un en cada illa: el mallorquí, el menorquí i l’eivissenc.

4.      L’alguerès

Variant del català que es parla a l’Alguer, illa d’Itàlia.

B)    Els dialectes occidentals:

1.      El català nord-occidental

És el català parlat a les comarques de Lleida, emperò també en algunes de Tarragona, a Andorra, a la Franja de Ponent. Hi podem trobar tres subdialectes: el ribagorçà, el pallarès i el tortosí.

2.      El valencià

Variant del català parlada al País Valencià, d’aquí que s’anomeni valencià. Inclou tres subdialectes: el valencià septentrional, que es parla al nord, el valencià central o apitxat i el valencià meridional, parlat al sud.

            (Imatges extretes de: wikipedia.org i sonservera.org)

(Material adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura. ESO, editorial Teide, Barcelona)

!!EXERCICIS:

1.      Realitza un mapa conceptual en el qual apareguin tots els dialectes de la llengua catalana representats.

2.      Escriu dues diferències que defineixin el bloc català oriental i dues més que defineixin el bloc català occidental.

3.      Cerca una mica d’informació d’un dialecte del català que aparegui a la fitxa. Et dono idees: el nord-occidental, el valencià, l’alguerès, el mallorquí.

4.      Investiga per la xarxa i aporta quatre frases fetes típiques d’un dialecte del català, esmenta’l i explica el significat de cadascuna d’elles.

Frase feta preferida (1). "Tiba més un pèl de figa que rècua de mula". Adreçat a tothom.

Cada mes proposaré una frase feta interessant o curiosa, qui ho desitgi també podrà aportar la seva i explicar-ne el seu significat. Hi esteu convidats/es!

.Tiba més un pèl de figa que rècua de mula:

Significat:

Una dona té molt de poder i qualsevol decisió que s'hagi de prendre pot ser que es canviï pel poder que té el sexe femení i la facilitat que té per fer canviar les decisions als homes. Forma part de la tradició oral segons refranyer.dites.cat

Aquesta variant la vaig aprendre llegint L'ombra de l'eunuc de Jaume Cabré.

Ex:

-Aquell home va canviar sense solta ni volta d'opinió després d'escoltar a la seva dona, i és que tiba més un pèl de figa que rècua de mula.

.Estira més un pèl de figa que maroma de barco:

Així és tal i com la diuen al país valencià, entenent que ells/es sempre empren 'barco' en lloc de vaixell. Recollida per Maria Conca.

.Tira més un pèl de dona que cent mules:

Extreta de CONCA MARTÍNEZ, C. (1988). Els refranys catalans, Tres i Quatre, València.

(Imatge extreta de: festacatalunya.cat)

!!EXERCICIS:

1. Escull una frase feta que t'interessi o pretenguis divulgar i comenta per què l'has escollit.

2. Fòrum: t'interessen les frases fetes i el seu significat? Per què? En coneixes moltes? N'empres de manera sovintejada quan estableixes una conversa? Creus que és bo fer-ho o millor no utilitzar-ne?

3. Inventa un exercici per tal de treballar les frases fetes, mes no el resolguis, que ja ho farà algú altre.