Revisem els determinants (1). L'article. Adreçat a tot l'alumnat.

ELS DETERMINANTS

Què és un determinant?

És una partícula que acompanya i precedeix el nom. El determinant indica el gènere i el nombre de la paraula que l’acompanya, també en marca la proximitat als interlocutors, i d’altres aspectes, com ara la pertinença i la quantitat...

Ex:

-He comprat dues llaminadures per la Sònia.

.Cal diferenciar entre determinants o pronoms

Hi ha determinants que enlloc d’acompanyar el nom el substitueixen, llavors aquests determinants fan la funció de pronoms.

Ex:

-Llegirem tres novel·les aquest trimestre.

ELS ARTICLES

Són un tipus de determinants que van davant del nom i n’assenyalen tant el gènere com el nombre. Pot ésser de dos tipus:

1.      Determinat (o definit): que precisa el nom.

2.      Indeterminat (o indefinit): marca el gènere i el nombre sense precisar-lo.

Els veiem:

	SINGULAR		PLURAL
	MASCULÍ	FEMENÍ	MASCULÍ	FEMENÍ
DETERMINAT INDETERMINAT	EL, L’ UN	LA, L’ UNA	ELS UNS	LES UNES

(Adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura. Editorial Teide, Barcelona)

 (Quadre realitzat per: Josep Maria Corretger)

!!EXERCICIS:

1.      Posa article davant les paraules següents:

Avió, mitjons, ordinador, casa, llibreta, nostre, alumna, ateneu, notari, universitat.

2.      Escriu vuit oracions on aparegui un o dos articles com a mínim en cadascuna.

3.      Avança’t una mica i cerca a Internet quan escrivim l’apòstrof (l’).


4.  Esmenta quatre enllaços on es pugui fer exercicis de l'article.


5. Fòrum: com et va l'escriptura de l'article? Reflexiona on t'equivoques i el per què?

Simplifiquem l'apòstrof (2). Adreçat a tot l'alumnat.

L’APÒSTROF

L’APÒSTROF EN ELS PRONOMS FEBLES

Hem de tenir present que la majoria dels pronoms febles s’apostrofaran davant del verb o d’un pronom que comenci per vocal o hac. Per un altre costat, també s’apostrofaran quan van darrere d’un verb o d’un pronom que acaba en vocal.

PRONOMS

Em ------------------------------Ex: em bellugo

Et--------------------------------Ex: et mossego

Es--------------------------------Ex: es renta

Ens------------------------------Ex: ens molesten

El--------------------------------Ex: el perdono

La-------------------------------Ex: la respecto

Els------------------------------Ex: els miro

En------------------------------Ex: en menjo

Davant de vocal o hac

Em-----------------------------Ex: (M’) m’invento

Et-------------------------------Ex: (T’) t’agrado?

Es-------------------------------Ex:  (S’) s’avança

Ens-----------------------------Ex: ­­­­ (N’) n’agafarem

El-------------------------------Ex: (L’) l’estimo

La-------------------------------Ex: (L’ / La) l’he vist / la unió

Els------------------------------Ex:  (no n’hi ha)

En------------------------------Ex: (N’) n’he menjat

Darrere de vocal

Em-----------------------------Ex: (M’) escolta’m

Et-------------------------------Ex: (‘T) atança’t

Es-------------------------------Ex: (‘S) esperi’s

Ens-----------------------------Ex: ­­­­ (‘ns) recomana’ns

El-------------------------------Ex: (‘L) menja’l

La-------------------------------Ex: (no existeix)

Els------------------------------Ex: (‘LS) atura’ls

En------------------------------Ex: (‘N) agafa’n

El pronom LA davant de vocal o hac té dues formes: L’ i LA. En termes generals s’apostrofa emperò si el pronom que la segueix comença per I o una U àtones, llavors no s’apostrofa, tal i com succeïa amb l’article LA.

LES CONTRACCIONS

Una de les faltes més habituals en llengua catalana són les contraccions. Les preposicions A, DE, per seguides dels articles EL i ELS, donen lloc a les contraccions:

(!! Atenció: “café” s’escriu amb accent obert)

.Les preposicions que es formen amb PER A i DES DE, contreuen la segona preposició:

Ex:

-Portaré un llibre per al Miquel.

-Fan un pastís per als nebots.

-Et miraré des del terrat.

-Llegeix des dels set anys.

.Quan la paraula que va darrere de l’article EL comença amb vocal o hac, s’apostrofarà l’article i desapareix la contracció:

Ex:

-Descansa a l’entrada.

-És l’amic de l’Anna.

-Caminava per l’aeroport.

-Compraré flors per a l’àvia.

-Des de l’inici que s’ho mira.

.Finalment, hem de saber que la partícula CA, significa ‘a casa de’ i unida als articles personals EL o EN genera les contraccions CAL i CAN.

CA + EL = CAL                    Ex: -Soparem a cal Joan.

CA + EN = CAN                   Ex: -Comprarà un pis a Can Solà.

Aquestes contraccions també desapareixen quan els articles es poden apostrofar amb els mots que els segueixen.

Ex:

-Després de sopar anirà a ca l’avi.

-Visitarà la biblioteca de ca n’Oliver.

(Material adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura. ESO, editorial Teide, Barcelona)

(Imatge extreta de: slideshare)

!!EXERCICIS:

1.      Escriu una forma  de pronom davant  o bé darrere de la paraules següents:

Interessa, deixa, aviso, menja, comporta, saluda, aixeca, utilitzo, prefereixo, mossegaré.

2.      Resolt les següents contraccions:

Ca + en:                                                                          De + el:

Ca + el:                                                                          A + els:

3.      Escriu vuit oracions que continguin contraccions.

4.      Fòrum: escrius bé les contraccions? Per què t’equivoques? És per culpa de la interferència de la llengua castellana? Reflexiona sobre els errors que fas.

Simplifiquem l'apòstrof (1). Adreçat a tot l'alumnat.

L’APÒSTROF

És un signe gràfic (‘) representat per una coma volada que indica que hi ha una elisió en una vocal en la llengua escrita. Per tant, l’apòstrof assenyalarà que hem suprimit el so d’una vocal.

Ex:

S’acostuma, t’adones, l’avió, d’avui, l’institut.

       

.De vegades, les elisions que fem en la llengua parlada no es reflecteixen en la llengua escrita.

Ex:

-Va cometre el furt del segle.

En aquest cas hi ha dues vocals en contacte i només se’n pronuncia una.

L’APÒSTROF EN ELS ARTICLES

.L’article masculí EL sempre s’apostrofa davant de vocal o hac:

Ex:

 l’indi, l’Ignasi, l’uniforme.

Els nombres 1 i 11 també s’apostrofen:

L’1 de febrer, l’11 de setembre.

.L’article femení LA s’apostrofa davant de vocal o hac:

Ex:

L’avió, l’illa, l’Anna.

No apostrofem en els casos següents:

1.      Davant d’una I o una U àtones (que no sonen):

Ex:

La humitat, la indiferència, la unanimitat...

2.      Davant els noms de les lletres:

Ex:

La efa, la ena, la erra, la essa, la zeta...

3.      ‘La una’ quan es refereix a l’hora de temps no s’apostrofa.

Ex:

-Quedarem per dinar avui a la una.

-És a la una quan toca anar a classe de matemàtiques.

En d’altres casos sí que apostrofarem ‘la una’.

Ex:

-Era l’una o l’altra, la noia que va treure l’excel·lent.

4.      Quan l’apòstrof pot provocar confusió.

.Paraules que comencen amb el prefix A- amb valor de negació:

Ex:

La anormalitat, la anomalia, la asimetria...

.’La lira’ (instrument, moneda, inspiració d’un poeta, estrofa poètica) tampoc s’apostrofa.

5.      Davant de diftong creixent, recordem que es formen unint la I / U + VOCAL, tampoc s’apostrofa.

Ex:

El iot, el iode, la iaia...

L’APÒSTROF EN LES PREPOSICIONS DE I DES DE

Les  preposicions de i des de s’apostrofen davant de vocal o hac.

Ex:

La casa d’Andorra, des d’avui per la tarda...

Excepcions:

           1.      Quan el mot comença amb diftong creixent:

Ex:

Peça de iode, roba de iaia...

           2.      Davant de noms de lletres:

Ex:

De a fins a la zeta, darrera de la efa...

(Material adaptat de: DIVERSOS, (2007). Llengua catalana i literatura. ESO, Editorial Teide, Barcelona)

(Imatge extreta de: iesjoanoro.cat)

!!EXERCICIS:

1.      Pensa si davant de cada paraula hi va el o l’.

Avió, universitat, índia, ela, iogurt, efa, autobús, iode, himne, intenció, astronauta, ham, pastís, una, 1, hidroavió, horari, Ignasi, indústria, illa.

2.      Ídem de l’anterior:

Història, òpera, imatge, simetria, idiota, univers, institut, Aurora, una (hora), unicorn, avui, demà, anormalitat, infermeria, ungla, Isabel, escullera, hipopòtam, oncle, anglès.

3.      Escriu vuit oracions que continguin paraules apostrofades.

4.      Realitza un esquema sobre els principals punts d’aquesta fitxa on s’escriu o no apòstrof.

5.      Fòrum: on t’equivoques en l’apòstrof? Reflexiona sobre el teu aprenentatge.

Montserrat Carulla: La vida d'una actriu en majúscules. Adreçat a Batxillerat.

Montserrat Carulla (Barcelona, 1930) és una actriu que té una llarga trajectòria i que tothom coneix. Només recordar que l’hem pogut gaudir en culebrots com Secrets de família (1995), Laberint d’ombres (1998), El cor de la ciutat (2000) o més recentment a La riera (2012), en sèries com La saga dels Rius (1976-1977), en films com El vicari d’Olot (1981), La ciutat dels prodigis (1999), Hospital Central (2000), El orfanato (2007), o en obres de teatre, on es troba com a peix dins de l’aigua: Pigmalió, Hamlet, La filla del mar, Mort de dama, Primera història d’Esther o El quadern gris.

Ara amb vuitanta-tres anys s’ha aventurat a escriure aquesta mena de llibre de memòries, tot gràcies al programa radiofònic que ella presentava a Com Ràdio. La seva, no ha estat una vida de flors i violes, ara bé, ha estat completament lligada als esdeveniments caddals que han marcat la història de Catalunya. Molts d’aquests fets històrics com que els ha viscut en primera persona va decidir explanar-los en aquesta obra, El record és un pont al passat (2013) i així evitar que caiguessin en l’oblit. Són uns fets que no podien quedar silenciats i que tal i com glossa l’actriu, els lectors havien de conèixer. La xerrada es va iniciar comentant que els catalans havien realitzat una Carta Magna, del llatí Magna Carta Libertarium (Gran Carta de les Llibertats) on el rei renunciava a certs drets, com ara respectar determinats procediments legals i acceptar que estava sotmès com tothom a les lleis. La Montse va remarcar que els catalans havíem tingut una Carta Magna abans que la dels anglesos (1215), per tant, s’avançaren a Espanya, defentsant d’aquesta manera la nostra nació.

Montse Carulla es declara “una actriu catalana independentista” i ho clama a viva veu i sense pors que l’esparverin, donant la cara. Abans de ser actriu, “gairebé per casualitat”, com explica, va haver de patir bastant. Va veure com el seu pare taxista fou encarcel·lat pels feixistes per col·laborar amb els catalans i posteriorment era tancat en un camp de concentració, a Argelers (França). Quan fou alliberat, estava destrossat anímicament i em deia: “a casa dels vençuts es calla”. Mai més va a tornar a ser el mateix. És a partir d’aquí que la Montserrat cerca refugi d’aquest sofriment i comença a fer teatre amateur. Primerament, des de l’Institut del Teatre i més tard al club Montclar, llavors vingueren les actuacions als pastorets… Quan el pare està en mans de l’enemic, la mare decideix enviar la Montserrat a Sant Feliu de Codines, era temps de la repressió franquista. Una amiga de sa mare va demanar en préstec la Montserrat vestida de comunió per poder visitar el marit a la presó de la model i simular que era sa filla, així la deixarien entrar. A la nostra protagonista li va quedar gravat per sempre més a la ment, el vestit negre dels presidiaris que contrastava amb la blancor del seu vestit.

La Montserrat comentà: “el teatre m’ha vingut a buscar. El teatre em va salvar de complexes”. És a partir de 1960 que s’inicia en el teatre professional amb obres com: Soparem a casa, El fiscal Recasens. Aviat es casà amb Felipe Peña, un doblador de cinema amb qui compartí setze anys de la seva vida i tingueren quatre fills, entre ells Vicky Peña, que segueix les passes de la seva mare. El matrimoni fou fallit perquè en Felipe era un rondall, sempre sortia tot sol per les nits i ella es quedava a casa fent les tasques domèstiques i cuidant els fills. El seu primer home se’n desentenia una mica i això provocà la separació.

Montserrat Carulla hagué de desplaçar-se a Madrid per rodar el film “Surcos” (1951) i fer teatre. Fou a proposta de Claudio de la Torre. L’estada durà entre dos i tres anys. “La meva dèria és el meu país. De Madrid vaig tornar per no perdre la llengua dels fills”. Amb l’ofici del teatre l’entrada al món del cinema fou més pragmàtica. “És ser reconeguda en la feina”. La Montserrat ha treballat amb els grans directors del cinema espanyol, com per exemple, Vicente Aranda, Pilar Miró, Mario Gas, Mario Camus, Ventura Pons i Juan Antonio Bayona, entre d’altres.

La Montserrat contà l’anècdota que guanyà un premi a Lleida per la interpretació teatral de “La filla del mar”, emperò s’oblidà d’anar-lo a recollir per descuit, llavors, li guardaren set dies i finalment pogué rebre aquell merescut reconeixement. En aquella època es guanyava la vida com a actriu i muntadora musical a Ràdio Nacional. Un i altre cop, la Montserrat no amaga el seu ideari polític: “Espanya sense Catalunya hauria de posar-se les piles”, afirmà tota orgullosa.

A mesura que es fa gran la memòria li juga alguna mala passada, sobretot quan fa culebrots i comenta amb to irònic, en referència al director de La riera. “Per què no envies la tieta Consol a Cuba?” i sobre aquesta feia clama: “Estic cansada de fer tele”. La gent l’atura pel carrer i li pregunta contínuament pel seu personatge. Que si sogra és així, que hauria de ser aixà, que s’assembla a…

El record és un pont al passat (2013) narra la trajectòria vital de la Montse, alhora és una memòria ben viva del nostre país. La Montserrat Carulla debutà amb “Surcos”, que segons l’actriu fou “un gol al franquisme”. La gent es moria de gana al camp i ho denunciaven en aquest llargmetratge. Tot i viure en una època complicada glossà “em sento afortunada”.

Cuidadosament, la Montserrat va anar refent la seva vida. Es casà per segona vegada.  L’amor incondicional per la seva actual parella que sempre l’acompanya allà on va. Al llarg del llibre hi podem veure tres Montserrats: “La nena, la dona i l’actriu”. El director de Com Ràdio li proposà d’escriure aquesta obra autobiogràfica, basant-se en els guions que emprava per al programa radiofònic on tractava moments essencials de la seva carrera. El director en va llegir l’esborrany del volum, quedà meravellat i pensà que es podria editar, culminant així la història del llibre. A l’obra El record és un pont al passat (2013) la Montserrat explana: “Parlo de moments difícils del país mai explicats per una dona”, d’aquí en surt l’originalitat de l’obra.

Durant la seva infantesa no tenia llibres a casa, era un luxe tenir-ne un, tan sols els arribava el Noticiario Universal. De petita es meravellava quan veia alguna biblioteca particular rebossada de llibres. El primer llibre que passà per les seves mans fou La pietat perillosa de Stefan Zweig.  Gràcies a l’obra va entendre la humanitat, a obrir-se i acostar-se a la gent, de la qual vivia aïllada. L’aconseguí gràcies a un bibliotecari al qual li lliurava deu cèntims setmanals en una mena de pacte i el primer llibre en català que va llegir era dels seus cosins de Calaf, a més, es pensava que estava escrit en francès.

Al llarg de El record és un pont al passat (2013) s’expliquen els crims imperdonables com l’empresonament del mestre Ramon, acusat injustament de tocar el cul a les noies de classe o la venjança d’un falangista.

La Montserrat Carulla s’ha reservat un lloc en la història de l’escena teatral catalana. A poc a poc li han anat arribant els premis: el Margarida Xirgu, la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya, la Creu de Sant Jordi o més recentment, el Premi Gaudí a la trajectòria. M’atreveixo a dir que el llibre tindrà una segona part, amb fets que han quedat al tinter de la vida de la il·lustre artista i que potser abasten fins als nostres dies. Aquesta gran actriu s’ha guanyat amb esforç, treball i talent l’ésser una de les nostres grans dames, tant dins del teatre com de la petita pantalla. Aquesta obra que ha escrit plena d’emotivitat n’és una mostra, hi planen els records d’infantesa, les vivències de la Guerra Civil, la duresa de la postguerra, els inicis teatrals i la coneixença de Pere Quart o Josep Maria de Sagarra, un autohomenatge que es fa ple de records, de dificultats, de passió per una bandera i d’amor total al teatre.

Josep Maria Corretger

Gener del 2014

(Imatges extretes de: mujeremprendedora.net i arallibres.cat)

!!EXERCICIS:

1. Realitza una petita ressenya escrita o en powerpoint d'un actor o actriu que admiris. Si ho desitges llavors pots enganxar el powerpoint a l'Slideshare i adjuntar aquí el link perquè es pugui veure.

2. Fòrum: vas sovint al teatre? Penses que a Catalunya tenim bons actors i actrius? Veus molta diferència entre els culebrots i una obra teatral? Justifica les teves respostes.

Creem un conte a l'aula. Adreçat a l'ESO.

Com podem crear un conte?

1. Primer de tot realitza una pluja d'idees en un paper. Escriu a raig i sense suprimir res tot el que et vingui a la ment quan estiguis davant del paper en blanc.

2. Pensa les idees que t'han sorgit i els elements que escolliràs per a crear la teva narració.

3. Comença a escriure intentar forjar una història amb sentit. Quan estiguis bloquejat/ada, atura l'escriptura i la reprens més tard, segur que tens noves idees.

4. Llegir, mirar per la finestrar, cercar quelcom per Internet et podran donar petites idees per a seguir escrivint.

5. No t'oblidis que una historieta o conte ha de tenir un inici a mode d'introducció, un desenvolupament dels fets i un final, que de vegades pot donar un ensenyament per a la vida real o finalitzar amb alguna moralitat.

6. Intenta mostrar una estructura textual i separa els paràgrafs per tal que el text sigui visual i més senzill de llegir i d'entendre.

7. Empra sinònims ajudant-te del diccionari de sinònims i evita repeticions de paraules.

8. Utilitza connectors per cundimentar les oracions que escrius.

9. Si escrius frases curtes, el text sempre serà més entenedor.

10. Pensa a justificar sempre les línies per la dreta, que no és un correu electrònic!!

11. Posa un títol que inclogui la idea del conte o narració i centra-la dins del text.

12. Si amenitzes la historieta o conte amb imatges sempre quedarà molt millor.

13. Puntua el text de manera que es pugui llegir i s'entengui.

14. Revisa un parell de vegades les faltes ortogràfiques abans d'editar-lo.

Conte contat, ja s'ha acabat!



.Algunes pàgines web que et poden ajudar:

http://bibliopoemes.blogspot.com.es/2010/11/formules-de-final-i-acabament-dels.html

http://xtec.cat/ceipjoncadella/biblioteca/paginesweb/comesfaunconte.htm

http://www.slideshare.net/Redaccions/gui-per-escriure-un-conte

http://orientacionandujar.files.wordpress.com/2010/05/guia-para-crear-cuentos-en-nuestra-clase-en-catalan.pdf

http://provantidees.blogspot.com.es/2012/04/escriure-un-conte.html

http://www.bibgirona.net/salt/contes/escriure/normes.htm

http://adinsdelaula.blogspot.com.es/2011/11/eines-per-crear-contes-comics-i-llibres.html

N.B. I si voleu donar una ullada a alguns contes, a la part superior esquerra de la capçalera del blog hi teniu el cercador, poseu-hi contes.

(Fotografia de: vilanova.cat)

!!EXERCICIS:

1. Explica els elements bàsics que conté una narració o conte.

2 .Parteix d’un títol i desenvolupa un conte.

3. Crea un conte a partir d’un fragment.

4. Endreça les parts d’un conte per a què tinguin un sentit.

5. Inventa un conte en word, format powerpoint o de vídeo, o teatralitzat que contingui imatges, si es vol animades i acompanyades de música.

6. Llegeix i visualitza el conte davant de tota la classe i amb la pantalla del canó si es dóna el cas o sinó teatralitzant-lo amb l’ajuda d’alguns companys o companyes.

Juguem amb els castellanismes (1). Adreçat a tot l'alumnat.

Bon any a tothom. Avui ens aturem en alguns castellanismes, però n'hi ha molts més i per cert, alguns passarien per correctes, perquè de fet ho semblen.

Incorrecte--------------Correcte

valla-----------------------tanca

rodillo---------------------rodet

pillat-----------------------sonat / atrapat

tonteries-------------------bajanades

piropo---------------------floreta, amoreta

pitar-----------------------xiular

meollo--------------------quid, bullici

apretar--------------------prémer / empènyer

encerrona----------------parrany

trilliços-------------------trigènims

colxoneta-----------------matalàs

qüentista------------------comediant, pallasset

xapussa-------------------bunyol, nyap

xungo---------------------fomut, fotut

decepcionar--------------decebre

sombra--------------------ombra

paro------------------------atur

munyeca-------------------canell

xatarra----------------------ferralla

(Alguns d'aquests castellanismes han estat extrets de: elcatalacomcal.blogspot.com.es)

(Fotografia de: Josep Maria Corretger)

!!EXERCICIS:

1. Com evitaries emprar castellanismes tant en la parla oral com en l'escrita? Pensa en estratègies.

2. Amplia aquest llistat amb deu paraules més que siguin castellanismes i al seu costat anota la forma correcta en català, tal i com apareix a la fitxa.

3. Inventa un joc en el qual es pugui treballar amb els castellanismes.

4. Aporta el nom de quatre pàgines webs o blogs que t'ajudin a l'hora de corregir castellanismes.

5. Quins són els vuit castellanismes que més dius i per què?

6. Fes un petit estudi d'investigació pel carrer i aporta els deu castellanismes que més sents a la zona on vius. Gràcies per fer aquest exercici.

7. Fòrum: sovint quan escrius se t'escapen alguns castellanismes, o en dius més en l'oralitat? Reflexiona la teva resposta.