Des que en una prova d’oposicions de l’any 2005 em van posar el poema Lorelei de Gabriel Ferreter, per comentar-lo literàriament, em vaig sentir atret per aquesta història. Ferrater amagava sota un embriac una llegenda. El poema era el següent:
LORELEI
Sé molt bé tot el que vol dir
Que em trobi tant content.
Un instant d’un passat estiu
No se me’n va del pensament.
Les pedres tèbies de lluna,
I a l’herba frisa el vent de mar.
Per una escala que s’enruna
pugen ella i un embriac.
La noia amb blue jeans es propasa
Tenir bondat per l’home incert.
No fuig de veure’s en l’ull de boira
Ni burla el pas que es perd.
Ara la mena un seny d’ofrena:
Li han dit sempre que l’ofegués. I això, tota soleta,
la noia meva ho ha fet.
Extret de Les dones i els dies (1968)
Avui us en faré cinc cèntims. Hi ha dues històries vinculades a Lorelei.
La primera és El penyal de Lorelei, un conte tradicional d’Àustria.
Lorelei era una bella sirena que vivia dalt d’un penyal en mig del riu Rin. Quan cantava, el timbre de la seva veu era tan dolç i delicat que els mariners perdien el sentit de la realitat i el control de les seves naus. Eren atrets amb tal força que els seus vaixells s’estimbaven contra el gran penyal. Tots els ciutadans de l’entorn estaven espaordits per la sirena i procuraven no apropar-se massa per aquells paratges.
Fins que un dia el fill del rei va dir que enamoraria Lorelei i la convertiria en la seva esposa. El jove va embarcar-se i va seguir el curs del riu fins a divisar el penyal de la mort. Però llavors, una veu celestial, acompanyada per arpes, va alçar-se amb tanta bellesa que els mariners i el jove príncep no podien dominar l’embarcació, que seguia i seguia fins el penyal i… crac, crac! va quedar fet bocins en mig de les aigües. Tots van morir.
Lorelei se sentia exitosa per l’èxit de les seves maldats que es va posar a cantar cridant al límit del precipici. Després una forta tempesta es va desencadenar, i un vent infernal va fer que les aigües es desviessin del seu curs i engolissin la sirena atractiva.
N.B. Fragment extret de Contes del món, n.41, de Sofía Sánchez Adalid, dins 20 Minutos.
