Amb aquest nom es batejava una
magnífica exposició que es va poder visionar durant un mes a la Casa dels
Gegants de l’Ajuntament de Lleida. Organitzada per l’Associació d’Amics de Pete
Seeger recorre tots els pals de la baralla que va tocar el cantautor i
activista nord-americà i que traspassà el 2014 a l’edat de noranta-quatre anys.
La pretensió d’aquesta proposta és fer arribar la seva vida i accions als més
joves, atès que, les generacions adultes ja el coneixen.
De jovenet, en la dècada dels anys
quaranta, ja va formar part de grups com The Almanac Singers (1940-1942), amb
Woody Guthrie, al qual admirava com a en Leadbelly; o The Weavers (1948-1964).
Pete Seeger (1919-2014) va actuar quatre
vegades a Catalunya, tres a la ciutat comtal:
El 15 de febrer del 1971 en un
concert clandestí i improvisat al Bar Llopart, al barri de Sants. Tot fou
perquè les autoritats franquistes varen vetar el recital que s’havia de
realitzar a l’Escola d’Enginyers. Uns dies abans, l’1 del mateix mes realitzà
un concert a Terrassa. El 10 de març del 1978, ho feu al Palau d’Esports de
Barcelona. El concert fou organitzat per en Raimon. El 1980 participà en la
Festa del Treball del PSUC. El 23 d’abril del 1993, va ésser convidat d’honor
en la celebració dels trenta anys de la cançó Al vent, de Raimon al
Palau Sant Jordi, on Paco Ibáñez el presentà com “el gran trobador”.
La música d’en Pete Seeger va sembrar
llavor en músics catalans com en Xesco Boix, Jaume Arnella, i sobretot, el Grup
de Folk. Als anys vuitanta, Àngel Daban, Lluís M. Panyella, Toni Giménez, Noè
Rivas, s’encarregaren de difondre la música del cantautor nord-americà a les
aules i que ha perviscut fins als nostres dies. El 1994 va rebre la Medalla
de les Arts als Estats Units.
L’any 2005 Springsteen va ajudar a
encimbellar encara més amunt la figura de Seeger quan va editar el disc We
shall overcome. The Seeger sessions, dedicat exclusivament a la seva música
i que va generar que alguns poséssim autoria a les cançons que alguna vegada
havíem escoltat de joves.
Seeger ens va deixar moments per a la
història del rock, quan al Festival de Newport del 1965 s’encoleritzà en veure
Bob Dylan agafar la guitarra elèctrica i va tallar els fils elèctrics amb una
destral. Clamava que havia traït als amants del folk; o bé, un dels fets més
destacats en la seva trajectòria fou quan amb noranta anys actuà el gener del
2009 durant la Cerimònia d’Assumpció Presidencial de Barack Obama, al Lincoln Memorial de Washington D.C. juntament amb Bruce Springsteen i d’altres artistes.
Enregistrà més de setanta discos.
El vell banjo d’en Pete Seeger amb les lletres “aquesta màquina encercla l’odi i l’obliga a rendir-se”, continuarà sonant i ben fort, perquè era un activista, ecologista, tenia compromís social i defensava els drets humans, fet que li comportà diversos problemes al seu país, com ara un any de presó i censura als mitjans de comunicació, emperò, la força de les seves composicions han pogut més que les oposicions sofertes pels governs, i ha estat molt vindicat després de la seva mort. Si esteu en alguna manifestació, de ben segur que escoltareu alguna tonada coneguda, si no heu tingut la sort de fer-ho de joves als campaments, i aquestes notes, ja sabreu de qui són.
[La
cançó del martell, Pete Seeger]
[Crèdits fotogràfics: Reuters, Canal Terrassa]
[Material consultat: Materials de L'Escola Folk de Pirineu, Vikipèdia]
Per a saber-ne una mica més...
.Vida i obra de Pete Seeger:
https://materialsescolafolk.tradicionarius.cat/inici/pete-seeger
.Algunes cançons de Pete Seeger en català:
https://es.scribd.com/document/460778905/Canc-oner-x-imprimir-Pete-Seeger
.Dossier sobre Pete Seeger:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada