La novel·la de misteri i de terror (2). "La pell freda", d'Albert Sánchez Piñol. Adreçat a tothom

  

La novel·la parteix de Kollege, un excombatent irlandès que decideix aïllar-se de la societat i se’n va a viure en una illa deserta. Allí treballarà com a observador de la meteorologia. Emperò, en arribar-hi, s’adona que qui havia ocupat el seu lloc fins ara ha desaparegut. Quin secret amaga aquella illa? És l’obra que col·locà dins del panorama literari a l’Albert Sánchez Piñol. Es va traduir a 37 idiomes i va vendre més de cent cinquanta mil exemplars en català.

"Després de  La narració d’Arthur Gordon Pym, d'Edgar Allan Poe, poques vegades havíem experimentat alhora un calfred, una angoixa i una fascinació semblants." Pere Gimferrer

Annex:

file:///C:/Users/jcorretg/Desktop/Sanchez_2004.pdf

[Imatge extreta de: Casa del Llibre]

 

EXERCICIS:

1. Llegeix el present fragment de l’obra La pell freda i comenta’l.

Tot l’horror del món es concentrava en aquella porta convulsa. Estava més enllà de la rendició, més enllà de la bogeria; però encara no estava més enllà de la resignació, ni més enllà de l’apatia, i per tant no podia acceptar el meu destí en pau. No sentia la veu dels monstres. Només la força de la pluja i els cops, els cops, sobreposant-se els uns als altres. Vaig somicar amb llàgrimes petites, i al mateix temps que plorava, mentre em mossegava un puny sabia, em constava que cap providència em trauria mai de l’illa. La porta cedia. Trontollava com una fulla de llorer que bull a l’olla, rebentaria pels quatre costats d’un moment a d’altre. Paralitzat, hipnotitzat, era incapaç de treure els ulls de la porta. I va ser just en aquella hora última que es va produir un miracle, però a la inversa. Ja no necessitava la salvació, era inútil. En breus instants seria carronya. El miracle era que no m’importava morir. Era mort, de fet.

[SÁNCHEZ PIÑOL, Albert (2002). La pell freda, La Campana, Barcelona]

2. Ídem de l’anterior.

Vaig lligar una corda al coll de l’ostatge. L’altre extrem, a la pota del llit. Després vaig obrir la porta i d’una empenta la vaig fer fora. Estava segur que en Batís patiria amb aquella visió, potser cometria una imprudència. La bèstia va dubtar. Després va córrer uns metres, creient-se lliure, fins que la corda es va tibar i l’estrebada del seu propi impuls la va fer caure. Idiota. Durant uns minuts no es va produir cap resposta. Jo sotjava per la finestra; veia la bestiola lligada, a terra i esmaperduda. A estones feia moviments idèntics als d’un gos lligat que vol tornar amb el seu amo. Renunciava, descansava i ho tornava a intentar. De sobte, però, un projectil ben dirigit va tallar la corda. Quina punteria! El que va seguir només s’explica per una bogeria mútua: en lloc de disparar-nos, els dos vam començar una carrera frenètica per l’ostatge. Jo vaig sortir de la casa i ell d’algun punt del bosc.

[SÁNCHEZ PIÑOL, Albert (2002). La pell freda, La Campana, Barcelona]

3. Cerca al diccionari i explica el significat que desconeguis de dues paraules d’un dels fragments literaris.

4. Esmenta mots amb sentit negatiu que apareguin al fragment 1 i al fragment 2.

5. Aporta característiques que vegis als fragments i que formin part de la literatura de misteri i de terror.

6. Una vegada en una entrevista, Albert Sánchez Piñol va clamar: «La por és el que mou el món». Raona la teva resposta.

7. Fòrum: la lectura d’aquests dos fragments literaris t’han generat interès per la novel·la? Per què?