dimecres, 7 d’abril de 2021

Els camps semàntics. Els hiperònims i els hipònims. Adreçat a 3r d'ESO

 ELS CAMPS SEMÀNTICS

Les paraules d’una llengua poden establir una relació entre elles, perquè tenen una forma semblant, com ara pi, pinada o perquè tenen un significat comú, sofrir, patir.

Si ens fixem en la derivació o la composició, veurem que les paraules s’agrupen dins d’una mateixa família lèxica, això succeeix quan tenen el mateix lexema o arrel, i presenten per tant, una forma i un significat semblants.

Ex: gos, gossa, gossera, gossada, gosset, gossàs, gossot.

A part d’aquesta agrupació podem reunir els mots segons si comparteixen una part del seu significat, encara que presentin en el seu lexema formes diferenciades. Aquest tipus d’agrupacions s’anomenen camps semàntics, perquè tenen semes, és a dir, unitats de significats comuns. Així doncs, podem parlar per exemple, del camp semàntic dels vents: tramuntana, mestral, garbí, xaloc, migjorn, gregal… o dels colors: blanc, roig, negre, verd, groc… o de les herbes medicinals: farigola, romaní, marialluïsa, sàlvia


ELS HIPERÒNIMS I ELS HIPÒNIMS

L’hiperònim és com armari gran que encabeix diversos calaixos. Un mot amb un significat ampli que inclou altres paraules que hi estan estretament relacionades, amb un significat més concret. Si observem el mot ocell, veurem que estem davant d’un mot ampli i que inclou una sèrie d’ocells més específics: pit-roig, pardal, passerell, falciot

Quan ens trobem davant dels “calaixos”, és a dir, les paraules que s’inclouen dins d’una amb un significat més gran, estem parlant dels hipònims. Per tant, pit-roig, pardal, passerell, falciot… serien hipònims del mot ocell.

Sovint, quan parlem, emprem mots d’àmbit general i sense precisar ben bé allò que es desitja explicar, per ignorància o possiblement desconeixença. No és el mateix dir que has vist un arbre, ja que és un mot molt genèric, un hiperònim, que dir que has visionat un avet, un pi, una alzina, un pollancre… Per tant, a nivell comunicatiu, sempre és fonamental especificar tan com es pugui, així doncs, caldrà sempre optar per un mot d’un àmbit més concret (hipònim) que no pas per un de genèric (hiperònim) i per quin motiu? Doncs pel simple fet que allò que transmetem serà més exacte, fiable.

Diuen que una imatge val més que mil paraules, fixa’t en la imatge perquè et facilitarà l’entesa i l’aprenentatge.

(Material adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura. 3r ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2007)

(Imatge extreta de: Pinterest)

 

EXERCICIS:

1. Explica amb les teves paraules què és un camp semàntic amb un exemple.

2. Per què sempre cal optar per un mot hipònim que no pas per un hiperònim en una conversa? Explica-ho amb un exemple.

3. Comenta la diferència que hi ha entre un hipònim i un hiperònim. Si et donem: instrument, flauta. De quina tipologia seria cadascun?

4. Esmenta l’hiperònim de cadascun dels següents hipònims:

corb, plataner, garbí, nespra, mastí, bleda, cadira, vint, piano, polsera, mocassí.

5. Relaciona els animals de la fila A amb els sons que emeten de la fila B. Si cal ajuda’t del diccionari en línia.

A: cavall, tórtora, ratolí, gat, gos, porc, mussol, ovella, vaca, lleó, llop, gallina, pollet, granota.

B: udola, rugeix, parrupa, borda, renilla, cloqueja, gruny, miola, xiscla, esgaripa, bela, mugeix, rauca, piula.

6. Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han anat les activitats de la present fitxa. Què t’ha resultat més complicat d’entendre i per què? Com explicaries a una companya que no ha pogut assistir a classe la diferència que hi ha entre l’hiperònim i l’hipònim?

 

 

 

Cap comentari:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;