"El llarg viatge d'A". Comprensió lectora. Adreçat a l'ESO

Fragment extret d’una llibre adreçat al públic juvenil i que versa sobre el joc dels escacs, concretament del peó Alberic, un peó que va una mica a la seva, i que vol trencar les normes establertes. Serés ens aporta petites dosis de reflexió que serveixen per als nostres dies.

*******

Tothom va callar en sec.

Alberic va prendre la iniciativa:

-Mireu, majestat… Vós sabeu que hi ha gent que ha estudiat qui som i d’on venim. I, de fet, poc o molt, ho sabem tots.

-I també sabem que les coses entre blancs i negres no tenen solució.

-Tenen solució, i tant que en tenen, només cal que vulguem que la tinguin.

-M’ho hauràs de demostrar.

-Si us demostro que les coses que penseu, no són com les penseu, signareu la pau amb els blancs?

-Caldria que els blancs volguessin.

-Maaaiii! –es va sentir cridar la reina blanca.

-Un peó mai podrà convèncer un rei –va dir el rei blanc que intervenia per primera vegada.

-A mi em sembla que sí –va contestar Alberic, que se sentia una mica més fort veient que el rei blanc també s’acostava.

La situació a l’escaquer era tan estranya que ni el mateix Alberic podia creure com es podia haver arribat a aquella situació, el rei blanc i el rei negre estaven molt a prop l’un de l’altre.

-Ho veieu, majestats?, si us poseu l’un davant de l’altre sembla que estigueu davant d’un mirall.

-Prou jocs, peó, prou jocs.

-Digue’ns què vols, ja no tenim temps.

-Us vull demanar que m’escolteu i que accepteu les veritats que fa temps que tots sabem i que ningú no s’atreveix a explicar.

-Ah, un peó ha de dir les veritats als reis…

-Sí, un peó –a Alberic li donaven força les mirades dels altres peons-, ja que us estimeu més acceptar les mentides que es repeteixen una vegada i una altra.

-Ha! –va cridar la reina negra.

-Sí, majestat, podeu dir el que vulgueu, però la veritat és la que és i tots sabem que això del blanc i del negre no és ben bé com ens pensem.

-Ah, no? –va demanar el rei negre.

-No, i vós i els vostres alfils ho sabeu prou bé.

-I què fa que, si ho sabem, no ho diguem?

-Aquesta resposta només la sabeu vós. L’orgull, potser? Però tots sabeu les tres lleis de la llum que ens oculteu.

-Ah, les famoses tres lleis… Les tres mentides… -va respondre, fluix, però nerviosa, la reina blanca.

-No són mentides, i sabem que es pot demostrar –va continuar Alberic sense quasi girar-se.

-No es pot demostrar res. Sabeu que tot és fals –el rei negre va ajudar la reina.

-Ho veieu, majestats, com quan voleu us enteneu més que no sembla…

-Prou, peó, prou, el que estàs dient és una aberració que trenca tota la història del país dels Escacs. Això de dir que el blanc és com el negre és una aberració.

-Però, potser ho puc demostrar. El mestre Abili el Gris…

-El mestre Abili! Ara ja sabem d’on surt, tot això –va cridar la reina blanca.

-Sigui com sigui… Arribats fins aquí us proposo un tracte.

-Un tracte?

-Sí, majestats. Us tinc, us tenim, les peces grans i els peons, com els sobirans més intel·ligents que podríem tenir.

-Ens adules per fer-nos caure en alguna trampa? –va preguntar el rei blanc.

-No, majestat, però entendreu que si us puc demostrar que blanc i negre és la mateixa cosa…

-Blanc i negre la mateixa cosa… No ens facis riure –va dir el rei negre-. Ens prens per ximples?

-No, majestat, ja us he dit que tothom pensa que sou savis; però, de vegades, les coses no són el que semblen.

-Ara ens ha dit ases! –va exclamar la reina blanca.

-Em sembla que no –li va contestar la reina negra-, o potser sí, però continua em tens intrigada.

-Doncs bé, us volia fer un tracte. Si us puc demostrar que blanc i negre poden ser una mateixa cosa i, a la vegada, cap de les dues, vosaltres acceptareu que allò que ha estat des de sempre bé pot estar equivocat i…

-Equivocat? –va preguntar el rei blanc, tot interrompent Alberic.

-Que la guerra ha estat un error. De la mateixa manera que la pau seria un encert i que blancs i negres podrien viure junts i sense barallar-se.

-Impossible –va dir la reina blanca.

-Impossible –va dir la reina negra.

-Impossible –va dir el rei blanc.

-Impossible –va dir el rei negre.

[Serés, Francesc, (2010). El llarg viatge d’A, Cruïlla, El Vaixell de Vapor, Barcelona]

(Imatge extreta de: Amazon)

EXERCICIS:

1. Realitza un petit resum d’aquest fragment literari.

2. Escull una de les tres afirmacions de color lila i explica què et transmeten.

3. Cerca i anota el significat de les paraules de color blau.

4. Investiga i troba un fragment literari que tracti sobre el joc dels escacs. Adjunta’l aquí. No t’oblidis d’esmentar l’autor/a, títol de l’obra i any de publicació.

5. Esmenta les peces dels escacs que apareixen en aquest fragment.

6. Anota les interjeccions que apareixen al text. Explica què és una interjecció.

7. Crea una il·lustració que amenitzi aquest fragment literari.

8. L’autor d’aquest fragment és l’escriptor Francesc Serés, un dels autors sobresortints del panorama literari català dels darrers anys. Busca informació de l’escriptor i realitza una petita presentació digital de la seva vida i obra.