El vocalisme (2). Adreçat a 3r d'ESO

 

.Variacions ortogràfiques del nom i de l’adjectiu

Els substantius, quan canvien de gènere i nombre, presenten una sèrie de canvis ortogràfics i que s’hauran de tenir presents en escriure’ls. Els adjectius adopten el gènere i el nombre del substantiu al qual complementen.

El gènere dels substantius
Terminacions	Exemples
.Canvis que es produeixen quan afegim  –a al masculí per formar el femení: P/b, c/g, u/v, t/d, f/v, s/ss.	Llop / lloba Amic / amiga Hereu / hereva Nebot / neboda Serf / serva Gos / gossa
.Els masculins acabats en –e, -o, -u àtones solen canviar aquesta vocal per una –a en femení.	Pediatre / pediatra Pallasso / pallassa Europeu / europea
.En alguns masculins s’afegeixen les terminacions –na, -ina, -essa per formar els femenins.	Orfe / òrfena Gall / gallina Jutge / jutgessa
.En alguns masculins acabats en –or fan el femení amb les terminacions –ora o   –riu.	Inspector / inspectora Emperador / emperadriu
.Algns femenins acabats en –a o –iu fan el masculí amb la terminació –ot.	Abella / abellot Perdiu / perdigot
.Els masculins acabats en –leg fan el femení en –loga.	Sociòleg / sociòloga Filòleg / filòloga
.Els mots que contenen els sufixos –aire, -ista, -arca, -cida són invariables.	El / la cantaire El / la jurista El / la monarca El / la suïcida
.Un conjunt de parelles de paraules entre les quals hi ha:	Oncle / tia Porc / truja Marrà / ovella Cavall / euga

 

El nombre dels substantius
Terminacions	Exemples	Observacions
.Forma bàsica del plural amb –s final.	Lladre / lladres
.Mots acabats en –a à -es.	Bossa / bosses	-ca à -ques (vaca / vaques) -ça à -ces (raça / races) -ja à -ges (platja / platges) -ga à -gues (arruga / arrugues) -gua à -gües (llengua / llengües) -qua à -qües (pasqua / pasqües)
.Mots acabats en vocal tònica final à ns.	Capità / capitans	En són excepcions: -noms de lletres (les as) -notes musicals (els dos) -formes gramaticals (els sís) -altres (sofas, cafès, vostès, bisturís, esquís, bebès, purés…)
.Mots acabats en –s, -ç, -x, -ix, -tx à -os.	Gas / gasos Comerç / comerços Reflex / reflexos Calaix / calaixos Despatx / despatxos	Els mots acabats en –s poden duplicar-la: Pastís / pastissos. Fan el plural afegint –s: Apèndixs, falçs, índexs, linxs, faxs, vèrtexs, calçs…
.Mots acabats en –sc, -st,   -xt, -ig à -os o –s.	Disc / discs, discos Gust / gusts, gustos Text / texts, textos Faig / faigs, fajos
.Substantius invariables: -els dies de la setmana -mots acabats en –us -alguns compostos -d’altres	Dilluns, dimarts… Virus, globus, cactus… Milhomes Temps, llapis…

 

.Variacions ortogràfiques en els adjectius

Adjectius d’una sola terminació o invariables
Terminacions	Exemples	Excepcions
.Acabats en –a, -e àtona.	Noi belga / noia belga Noi jove / noia jove	No n’hi ha.
.Acabats en –ble, -aire,       -me, -ne.	Amable, xerraire, enorme, solemne.	No n’hi ha.
.Acabats en –ista, -cida,     -cola.	Egoista, raticida, vinícola.	No n’hi ha.
.Acabats en –al, -el, -il.	Actual, fidel, fàcil.	Mal / mala Paral·lel / paral·lela
.Acabats en –ant, -ent.	Ignorant, bullent.	Valent / valenta Dolent / dolenta
.Acabats en –ar, -or.	Regular, inferior.	Avar / avara Car /cara Sonor / sonora Traïdor / traïdora
.Acabats en –aç, -iç, -oç (tenen la mateixa terminació que en singular).	Noi capaç / noia capaç Nois capaços / noies capaces Noi feliç / noia feliç             Nois feliços / noies felices Noi veloç / noia veloç Nois veloços / noies veloces	No n’hi ha.
D’altres.	Àrab, lleu, breu, suau…

 

Adjectius de dues terminacions variables
Terminacions	Exemples
.Forma bàsica à -∅, -a, -s,  -es.	Net / neta / nets /netes
.Aparició de dièresi o accent en femenins i plurals.	Tebi / tèbia / tebis / tèbies Genuí / genuïna / genuïns / genuïnes
.Canvis vocàlics: -e à -a -o à -a -eu à -ea -leg à -loga -u à -v-	Agre / agra / agres / agres Monjo / monja / monjos / monges Europeu / europea / europeus/ europees Anàleg / anàloga / anàlegs / anàlogues Blau / blava / blaus/ blaves
.Canvis consonàntics: -t à -d- -c à -g- -l à -l·l- -g à -gu- -j à -g- -c à -qu-	Menut / menuda / menuts / menudes Antic / antiga / antics / antigues Nul / nul·la / nuls / nul·les Llarg / llarga / llargs / llargues Boig / boja / boigs (bojos) / boges Inic / iniqua / inics / iniqües
Terminacions	Exemples	Excepcions
.Aparició d’una –n- en el femení i els plurals quan el masculí acaba en vocal tònica.	Sa / sana / sans / sanes	Cru, crua, crus, crues nu, nua, nus, nues
.Acabats en –s, -ç, -x, -ix, -tx à -a (femení) / -os, -es (plural). N’hi ha que dupliquen la essa.	Gris / grisa / grisos / grises Escàs / escassa / escassos / escassos Dolç / dolça / dolços / dolces Annex / annex / annexos / annexes Coix / coixa / coixos / coixes  Gavatx / gavatxa / gavatxos / gavatxes	No n’hi ha.
.Acabats en –sc, -st, -xt, -ig à -a (femení) –s / -os, -es (plural).	Fosc, fosca, foscs / foscos, fosques Trist, trista, tristos, tristes Mixt, mixta, mixts / mixtos, mixtes Boig, boja, boigs / bojos, boges	No n’hi ha.

(Material adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura. 3^r ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2007)

(Imatge extreta de: Recursos llengua)

EXERCICIS:

1. Escriu el femení dels substantius següents:

advocat, jutge, poeta, sergent, pediatre, estudiant, cònsol, delineant.

2. Pensa i forma el plural dels substantius...

anàlisi, raça, robí, maniquí, índex, lluç, raig, esquí.

3. Completa la present taula amb les formes que hi manquen.

Masculí singular	Femení singular	Masculí plural	Femení plural
llapis
	marquessa
emperador
			boges
		annexos

4. Què tenen en comú els següents mots?

lapsus, bilis, globus, mecenes, rictus, temps.

5. Cerca al diccionari i explica el significat dels següents mots:

inic:

rictus:

serf:

truja:

milhomes:

6. Subratlla la forma correcta de cada paraella de mots:

emperatriu / emperadriu; jutgesa / jutgessa; cantaire / cantaira; llengues / llengües:

pastissos / pastisos; ignorant / ignoranta; feliça / feliç; boigs / bojos; net / nét.

7. Classifica els mots següents segons la essa sigui sorda [s] o bé sonora [z].

gos, avís, tros, gas, estrès, envàs, accés, rus, gamarús, arròs.

8. Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han sortit les activitats de la present fitxa sobre el vocalisme. Comenta amb quines dificultats t’has trobat i per què i com les has resoltes.