"El vigilant en el camp de sègol", de Jerome David Salinger. Adreçat a Batxillerat

Sí de debò voleu que us en parli, segurament la primera cosa que voldreu saber serà on vaig néixer, i com va ser la meva fastigosa infantesa, i què feien els meus pares abans de teni-me, i tota aquesta porqueria estil David Copperfield, però no en tinc gens de ganes. Primer de tot, aquestes coses m’avorreixen, i segon, els meus pare tindrien un parell d’hemorràgies cadascun si expliqués res gaire personal sobre ells. Són molt sensibles amb coses així, sobretot el meu pare. Són bona gent  -no dic pas que no-, però també són més sensibles que una mona. A més, no us explicaré pas tota la meva remaleïda autobiografia. Només us explicaré aquella mà de bogeries que em van passar als voltants del Nadal passat just abans d’acabar ben desinflat i de venir cap aquí a prendre-m’ho amb calma. Vull dir que això és tot el que vaig explicar a en D. B., i ell és el meu germà. S’està a Hollywood, que no és pas gaire lluny d’aquest forat, i ve a visitar-me gairebé cada cap de setmana. Em portarà a casa quan marxi d’aquí, potser el mes que ve. S’acaba de comprar un Jaguar. Un d’aquells trastos anglesos que agafen els tres-cents quilòmetres per hora. Li va costar gairebé quatre mil dòlars. Ara té pela llarga. Abans no en tenia pas. Abans era només un escriptor normal, quan vivia a casa. Va escriure un llibre de contes boníssim, El peix secret, si és que no n’heu sentit parlar mai. El millor conte era “El peix secret”. Anava d’un nano que no deixava veure a ningú el seu peix de colors perquè l’havia comprat amb els seus propis diners. Em va deixar de pedra. Ara és a Hollywood, en D. B., prostituint-se. Si hi ha una cosa que odio, són les pel·lícules. Ni me’n parleu.

Vull començar pel dia que vaig marxar de Pencey. L’Institut Pencey és a Agerstown, Pennsilvània. Segurament n’heu sentit parlar. Segurament n’heu vist els anuncis, si més no. S’anuncien a prop de mil revistes, i sempre ensenyen algun tio ben parit dalt d’un cavall que salta una tanca. Com si l’única cosa que fessis a Pencey fos jugar a polo tota l’estona. Mai, ni una sola vegada, no vaig veure cap cavall a prop d’allà. I a sota de la foto del tio amb el cavall sempre posa: “Des de 1888 forgem els nois fins a convertir-los en joves esplèndids i de ment lúcida”. Sense comentaris. A Pencey forgen igual que a qualsevol altra escola, ni més ni menys. I jo no coneixia allà ningú que fos esplèndid i de ment lúcida i tot això. Potser dos tios. Si és que arribaven a dos. I segurament ja ho eren quan van entrar a Pencey.

(SALINGER, J.D. , El vigilant en el camp de sègol, Empúries, Narrativa, Barcelona, 1995)

***

Aquest és un fragment del primer capítol de l’única novel·la que va escriure Jerome David Salinger (1919-2010), a més de redactar alguns reculls de contes i una novel·la breu: “Nou contes” (1953), “Pugeu la biga mestra, fusters” (1955), “Franney i Zoey” (1961), novel·la breu que compila dues narracions; “Seymour, una introducció” (1963). Amb “Hapworth, 16, 1928” (1997) va trenca un silenci de trenta anys. Un autor peculiar que visqué aïllat de la vida pública després d’assolir l’èxit amb la seva obra. S’apartà per tal de protegir la seva privacitat al màxim, practicant la religió budista zen. Va prohibir que es publiquessin fotografies o il·lustracions seves. Anà a viure a Cornish, Nova York i va continuar escrivint històries que mai edità. Deixà de publicà quan entrà en la dècada dels setanta. “El vigilant en el camp de sègol” (1951) ha venut més de seixanta-cinc milions d’exemplars arreu del món, una obra que pretén reflectir el llenguatge dels adolescents.

(Imatges extretes de: Amazon, The Guardian)

 

EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest fragment del primer capítol de l’obra de J. D. Salinger.

2. Destaca deu aspectes de la vida i obra de J. D. Salinger.

3. Cerca informació de l’obra “El vigilant en el camp de sègol”, i realitza un petita ressenya per a una revista literària.

4. Crea un punt de llibre o una portada per a l’obra “El vigilant en el camp de sègol”.

5. Opinió: Salinger va recloure’s en la solitud i aïllament després de tenir èxit amb “El vigilant en el camp de sègol”. Penses que la fama ens pot arribar a afectar? Com? Per què?

6. Fòrum: has llegit aquesta novel·la? Què t’ha semblat? Per què?