Roseta (exasperada):
Discutint amb vostè, sempre em tocaran les de
perdre. Però vostè sap que, en el fons, és un dèspota. Vostè sap de sobres que
jo no puc tornar al carrer i que no tinc altres amics en el món que vostè i el
coronel. Vostè sap que, després d’haver viscut a casa seva, no podria
acostumar-me a viure amb un home ordinari i obtús. I és una maldat i un insult
dir-me que ho puc fer. Com que suposa que no tinc cap altre refugi que el meu
pare, es creu que em veuré obligada a tornar a casa seva. Però s’equivoca de
mig a mig: Puc casar-me amb en Toni, i m’hi casaré tan aviat com ell guanyi
prou per mantenir-me.
Jordana (asseient-se al seu costat):
Ximpleries! Tu et casaràs amb un ambaixador o amb
un príncep o amb qualsevol magnat que necessiti una reina. No permetré que el
teu Fortuny faci malbé la meva obra mestra.
Roseta:
¿Potser sí que es pensa que m’afalaga parlant.me
així? Però em recordó molt bé de les coses que m’ha dit abans. I no es cregui
que m’ensiborni amb una llaminadura com si fos un marrec o un gosset falder. Si
no puc trobar una mica d’amor, almenys tindré llibertat, independència.
Jordana:
Independència? Una falòrnia burgesa! En aquest món
tots depenem els uns dels altres. No t’il·lusionis!
Roseta (aixecant-se resolta):
Doncs jo li demostraré que no tinc necessitat de
dependre de vostè. Si vostè sap predicar, jo sé ensenyar. I puc guanyar-me
perfectament la vida com a professora.
Jordana:
Professora de què, filleta?
Roseta:
Professora de fonètica.
Jordana:
De… ha!, ha!, ha!
Roseta:
M’oferiré d’auxiliar al professor Ponç Piulacs.
Jordana (aixecant-se amb fúria):
Què has dit desgraciada? ¿A aquell impostor, a
aquell arrencaqueixals, a aquell gripau analfabet i pedant? ¿I li revelaries
els meus mètodes, els meus descobriments? Intenta-ho només i et torçaré el
ganyot com… (Li posa les mans al coll.) Ho sents?
Roseta (desafiadora, sense oposar resistència):
Endavant, per què es detura? Un dia o altre havia
de passar! Pegui’m, escanyi’m!
(Jordana afluixa, rabiós per haver-se deixat endur
fins aquell extrem. En recular ensopega amb el sofà i cau assegut de cop.)
Ah, ara he trobat la manera de venjar-me! No
entenc com no se m’ha ocorregut abans! Només matant-me em podria prendre el que
m’ha ensenyat. La meva oïda és més fina que la seva, vostè mateix ho ha hagut
de reconèixer. I sé tractar la gent, cosa que vostè ignora. Té mala peça al
teler, professor Jordana! Posaré un anunci als diaris fent saber que la
duquessa que va presentar a la revetlla de Pedralbes és una exflorista
ensenyada per vostè i capaç d’ensenyar, ella mateixa, a qualsevol noia pel
mateix mètode… Que n’he estat de ximple! Quina necessitat tinc d’aguantar-li
les seves salvatjades si només he aixecat un dit per ser tan important com el
professor Jordana!
Jordana (a mesura que ella parla, l’actitud de Jordana es
va fent més i més admirativa):
Bravo, petita! Ja comences a tenir idees pròpies!
S’han acabat els plors i el traginar sabatilles! Ara sí que ets una senyora!
Mireu la meva obra!
Roseta:
Diu això perquè veu que ja no em fa por i que puc
prescindir de vostè.
Jordana:
És clar que sí, ximpleta! Fa cinc minuts eres una
pedra que em cabia a la mà. Ara ets la torre d’un castell inconmovible. El
coronel, tu i jo podrem viure com tres companys bessons i no com dos homes
intel·ligents i una nena llonza.
(Entra la Senyora Jordana vestida per assistir al
casament. Roseta recobra la seva distingida impassibilitat.)
[Fragment extret de: OLIVER, Joan, “Pigmalió”, El
Cangur, Edicions 62,Barcelona, 2007]
(Imatge extreta de: Amazon)
EXERCICIS:
1. Llegeix
i contextualitza el present fragment dins l’obra “Pigmalió”, de Joan Oliver.
Quan succeeix? Situa aquest text dins del conjunt de l’obra.
2.
Realitza un petit comentari d’aquest fragment de dramatització. Què hi succeeix i per què?
3.
Presenta amb trets del seu caràcter tan físic com psicològic els personatges
que intervenen en aquest fragment.
4. Cerca
informació a la xarxa de Joan Oliver. Presenta la seva vida i obra en format
digital.
5. En
aquest fragment apareix una frase feta que té un vincle amb l’acció de cosir.
Quina frase feta és? Qui la diu a qui? Per què?
6. Escull un fragment que t’hagi agradat de l’obra.
Adjunta’l aquí i comenta’l.
7. Crea una gamificació amb els personatges de l’obra
“Pigmalió”.
8. Investiga i amb el que saps de l’obra,
comenta en què consisteix “l’efecte Pigmalió”?
9. Fòrum: amb quin personatge d’aquesta escena t’identifiques més i per què? Raona
la teva resposta.
10.
Opinió: expressa la teva opinió sobre l’obra teatral “Pigmalió”, de Joan
Oliver. Què t’ha agradat més i per què? Justifica la teva resposta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada