dilluns, 27 d’abril del 2020

Els anys vint i trenta: la renovació estètica. Adreçat a 4t d'ESO i Batxillerat


1.  El context literari

La literatura que es realitzava en aquesta primera part del segle XX seguia els corrents estètics que es donaven a nivell europeu, per tal d’ampliar els temes i els estils entre els autors de les noves generacions. D’entre els gèneres literaris trobem noves perspectives:

.En poesia:
Trobem les aportacions de la innovadora avantguarda. El postsimbolisme, un corrent que representava els retòrics: escriptors, o poetes que van desembocar en el que s’anomenaria la poesia pura, és a dir, una poesia que fugia de la realitat quotidiana, i que partia de la poesia com a una experiència de cultura, emmarcada per un lirisme ric.

Aquest corrent va ésser seguit per poetes com Paul Valéry, Giuseppe Ungaretti, T.S. Eliot, Rainer M. Rilke, Jorge Guillén o Carles Riba.

.En narrativa, i gràcies al pensament que varen donar els filòsofs Shopenhauer, Nietzsche, Freud i Bergson es va rebre un nou ínput cultural centrat en l’anàlisi del jo. Els autors catalans va bastir les seves obres de les influències de Proust, Joyce, Mann, Musil o Woolf. Aquests autors foranis varen desplaçar la importància del narrador i apostaven més per fer escoltar la veu del protagonista, el monòleg interior.

.En teatre:
La renovació catalana no es trobava vinculada als corrents estètics que venien de l’estranger, com ara l’expressionisme estrangers o bé el teatre nord-americà. Els creadors catalans defugiran els models modernistes i focalitzaran el seu interès en el poema dramàtic i la comèdia burgesa.


2. La poesia

Carles Riba (1803-1959), fou el gran referent de la poesia simbolista catalana. Poeta molt prolífic, autor d’obres com: “Estances. Llibre primer” (1919); “Estances. Llibre segon” (1930); “Tres suites” (1937), que és l’obra essencial de la seva recerca per la poesia pura, elegant i refinada; “Les elegies de Bierville” (1942), obra plena de sensibilitat; “Del joc i del foc” (1946) i “Esbós per a tres oratoris” (1957), on enceta una reinterpretació d’alguns passatges del Nou Testament. També va dedicar-se a traduir els autors clàssics de totes les èpoques. En són exemples: les tragèdies d’Eurípides i de Sòfocles, “L’Odissea” d’Homer. Va exercir com a crític literari amb excel·lència, en podem trobar mostres en els articles i assaigs recollits en obres com “Escolis” (1921), “Els Marges” (1927), “Per comprendre” (1937) o “Més els poemes” (1957).

(Carles Riba)

Emperò, a més de Carles Riba, podem trobar d’altres poetes que començaren a editar a l’entorn de l’any vint, com per exemple, Josep Sebastià Pons, que escrivia sobre temes vinculats a la terra, paisatges, costums en obres com “Canta perdiu” (1925), “Canticel” (1937). D’altres autors foren Josep Maria de Sagarra, amb una abundant obra, sobretot en forma de cançó, vist a “Cançons de rem i de vela” (1923), o de poemes més llargs i èpics a “El comte Arnau” (1928) i “El poema de Nadal” (1930); Tomàs Garcés i Clementina Arderiu, que també cultivaren el gènere de la cançó; o Marià Manent, amb una obra breu i marcada pel Noucentisme.

Per un altre costat, també sobresortiren dos poetes que moriren de manera prematura i que veien editades les obres una vegada traspassats: el mallorquí Bartomeu Rosselló-Pòrcel (1913-1938), autor de “Imitació al foc” (1938), punta de l’iceberg de la poesia simbolista; i el lleidatà Màrius Torres (1910-1942), que veié publicada “Poesies” (1947) de manera pòstuma, però que emmarquen una poesia innovadora.


3. El retrobament amb la novel·la

En veure la llum la novel·la “La vida i la mort de Jordi Fraginals” (1912), de Josep Pous i Pagès, els noucentistes van mostrar-se llunyans de la novel·la. Tan sols, Josep Carner i Carles Soldevila van destacar amb el conreu de la prosa, en la narrativa curta. Soldevila ho féu en el camp de la novel·la psicològica, que es basava en explorar la fesonomia dels personatges, l’ús del punt de vista intern, predomini de l’estil indirecte lliure, que comporta que el personatge transmeti més confidencialitat, l’adopció del monòleg interior, a través del qual es veu el pensament del personatge a mesura que avança la novel·la i mostra més intensitat en la relació personatge i el lector.


 (Carles Soldevila)

El 1925, Josep Maria de Sagarra escriu l’article “La por a la novel·la”, també apareix la conferència “Una generació sense novel·la”, de Carles Riba, que plantegen una posada al dia de la novel·la catalana. A partir del 1928 sorgeixen diverses col·leccions en les quals es publiquen les següents obres:

“Laura a la ciutat dels sants” (1931), de Miquel Llor; “Mort de dama” (1931), de Llorenç Villalonga; “Vida privada” (1932), de Josep Maria de Sagarra; “Valentina” (1933), de Carles Soldevila; “Camins de França” (1934), de Joan Puig i Ferreter; “Vals” (1936), de Francesc Trabal; i finalment, “Aloma”, de Mercè Rodoreda.

Als anys trenta una sèrie de narradors veuen publicades les seves primeres obres, formen part d’una nova generació, una nova fornada que experimentarà amb les noves tècniques que divulgaren la novel·la psicològica o les avantguardes. Parlem d’autors com Pere Calders a “El primer arlequí” o “La glòria del doctor Larén”; i Salvador Espriu amb “Laia” i “Aspectes”.

4. El teatre

El món del teatre en aquest període de temps, els anys vint i trenta del segle XX era complicat. Hi podíem trobar la convivència entre autors dels modernisme i del noucentisme., al costat de noves propostes encaminades cap al poema dramàtic i la comèdia burgesa.

El poema dramàtic està escrit en vers, i s’ambienta en l’àmbit rural. L’acció transcorre en un marc temporal passat o intemporal. La trama plasma un triangle amorós protagonitzat per personatges amb un caràcter complex, emperò, l’obra finalitza bé.

Josep Maria de Sagarra fou l’autor fonamental en aquest període. Va estrenar trenta-set obres, majoritàriament en vers. Sobresurten “L’Hostal de la Glòria” (1931), “El café de la Marina” (1933) i “La Rambla de les floristes” (1935), que li van donar una gran popularitat. Més endavant, va realitzar obres en prosa com “La fortuna de Sílvia” (1947) i “La ferida lluminosa” (1954).

(Josep Maria de Sagarra)

La comèdia burgesa retrata la classe del seu temps i mostra conflictes de la vida matrimonial, de caire amorós, i que també finalitzen bé. Se situa a les ciutats i es redactada en prosa. Destaquen autors com Carles Soldevila amb “Civilitzats tanmateix” (1921), “Els milions de l’oncle” (1927), o “Bola de neu” (1928); Josep Maria Millàs-Raurell, amb obres com “La llotja” (1928) i “La sorpresa d’Eva” (1930), on aplica una crítica social. També Joan Oliver, que mostra la societat del momento a “Allò que tal vegada s’esdevingué” (1936) i “La fam” (1938).

(Material adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura 4 ESO, Atòmium, Text-La Galera, Barcelona, 2016)

(Imatges extretes de: El País, La serp blanca, Editorial Anagrama)


EXERCICIS:

1. Descriu breument quina era la situació en el camp literari català durant els anys vint i trenta.

2. En què consistia la novel·la psicològica?

3. Quin va ser el poeta més destacat? I l’autor teatral? Justifica la importància de cadascú. Si haguéssim d’anomenar quin és el poeta més important dels anys vint i trenta en la vessant català, quin seria? Per què? Argumenta la teva resposta.

4. Quan es reprèn la novel·la? Quins són els seus models?

5. Recull les principals caraterístiques de la poesia, la novel·la i el teatre d’aquesta època.

6. En aquesta fitxa s’esmenten autors ben coneguts com Carles Riba, Josep Maria de Sagarra, Màrius Torres, Josep Carner, Miquel Llor, Francesc Trabal. Escull un/a autor/a i realitza’n una presentació de la vida i obra. Si ho desitges, pots fer-ho en format digital.

7. Crea una gamificació per treballar aquest context literari a l’aula o des de casa.

8. Llegeix el text que s’aporta a l’enllaç escrit per Carles Soldevila i explica de què tracta.





Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;