Les onomatopeies són paraules que remeten a la imitació fonètica, suggereixen o s’acosten a
allò que volen designar. Algunes onomatopeies denominen sons naturals com per
exemple:
Quiquiriquic ‘el cant del gall’.
Xip-xap ‘el so d’una massa líquida’.
Amb les onomatopeies podem formar mots derivats d’aquests
o bé d’altres de compostos.
Ex:
Xiuxiueig (nom), cloc-piu ’alacaigut, arrupit, malaltís’
(adjectiu), xipollejar (verb)...
Quan parlem de les onomatopeies ho fem en relació a les
veus dels animals, hi tenen un vincle molt proper, i d’aquí també se’n deriven
alguns verbs, i a la vegada els sons i sorolls de la naturalesa.
Les interjeccions són expressions de tipus exclamatiu, que alhora estan formades per un o més
mots:
.Onomatopeies: pam!, nyac!, paf!...
.Exclamacions: ca!, uf!, ui!, ecs!...
.Substantius o grups nominals: atenció!, ostres!, bona nit!, quin fàstic!, mal llamp!...
.Verbs o sintagmes verbals: bufa!, som-hi!, passi-ho bé!...
.Adverbis o locucions adverbials: de cap manera!, mai!, molt bé!...
.Frases senceres: Déu vos guard!, Ara sí que l’hem feta bona!...
Que expressen impressions de manera sobtada o bé
sentiments, com ara: dubte, repugnància, satisfacció, intranquil·litat,
afirmació, amor, sorpresa, admiració, dolor, menyspreu, desaprovació,
estranyesa, alegria, molèstia, imprecació, salutació, desig...
S’escriuen amb un signe d’admiració al final.
Des del punt de vista tradicional, les interjeccions
s’han classificat de dues maneres:
1.
Pròpies:
Estan formades per una sola paraula, generalment, d’un o
de dues síl·labes i porten un signe d’admiració o un interrogant.
Ex:
Oi?, oh!, au!, eh?...
2.
Impròpies:
Són les formades per noms, adjectius, verbs, frases
senceres que actuen com a interjeccions.
Ex:
Bon vent!
(Expressió de comiat adreçada a algú o quelcom que no
importa que se’n vagi)
Anem a pams!
(Assegurar-se d’una cosa)
Vinga!
(Exclamació per demanar una cosa que desitgem seguir)
Això rai!
(Expressió que trau rellevància a quelcom acabat de dir)
Malviatge!
(Exclamació d’impaciència, disgust)
!Pots ampliar o reforçar continguts a:
(Adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i
literatura, Editorial Teide, Barcelona)
(Fotografia de: Ezbook. Castell de focs de la Festa Major d'Alcarràs 2016)
!!EXERCICIS:
1. Explica
amb exemples en què es diferencien les onomatopeies de les interjeccions. Quan les
podem emprar?
2. Cerca
i defineix en què consisteix cadascuna de les següents onomatopeies. Si cal
ajuda’t del diccionari.
Patatxap,
nyam-nyam, bum, nyigo-nyigo, catacrac, trip-trap, zum-zum, gloc-gloc, bub-bub,
nyic-nyic.
3. Esmenta
a quina categoria corresponen les següents onomatopeies o mots que se’n
deriven:
Borbolleig,
carrisquejar, ric-rac, tampatantam, belar, ziga-zaga, ric-ric, dringar, pioc,
fofo.
4. Escull
cinc onomatopeies o mots derivats i realitza una oració amb cadascun.
5. Relaciona
cada animal o element amb el seu so o veu:
Animals:
el gat, el gos, el vent, la llenya que crema, les monedes, la serp, l’ase, el
cavall, el llop, l’ocell, les campanes, la tórtora.
So
o veu: dringuen, bufa, udola, repiquen, borda, parrupa, piula, miola, renilla,
xiula, espetega, brama.
6. Cerca
el poema “Carnaval” de Joan Brossa, llegeix-lo i comenta el que et crida l’atenció.
Pots resoldre-ho? Per alumnes avançats.
7. Explica
el significat de les següents interjeccions:
Ecs!,
renoi!, Déu n’hi do!, tant de bo!, vatua!, bah!, som-hi!, ja t’he filat.
8. Realitza
quatre dibuixos a mode d’enigma i que representen onomatopeies o bé
interjeccions. Algú altre haurà de descobrir quines s’han representat.
9. Obre
la finestra de casa o bé surt al balcó i recull totes les interjeccions o bé
onomatopeies que escoltis en tres minuts.
10. Aporta
cinc interjeccions o bé onomatopeies que no hagin sortit en aquesta fitxa i
explica quan s’utilitzen.
11. Fòrum:
quines interjeccions o onomatopeies empres més assíduament? Per què?
12. Autoavalua’t:
com t’han sortit els exercicis d’aquesta fitxa? Quines dificultats t’han sorgit
i per què? Creus que et servirà aquesta lliçó per al teu dia a dia? Com?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada