L’arxiconegut periodista, exdirector de El Periódico de
Catalunya i des dels darrers anys, escriptor, s’ha consolidat dins el panorama
literari català amb la darrera obra, La
maledicció dels Palmisano (2015). Aquest llibre el va posar en un repte
després d’escriure una obra on retratava diversos polítics a Els mandarins (2011) i dues novel·les
que tractaven sobre la seva família: Quan
érem feliços (2012), on glossa el seu temps d’infantesa, i Quan en dèiem xampany (2013), aquest
darrer versa sobre el seu besavi i el negoci familiar. La maledicció dels Palmisano és una obra que ha assolit l’èxit i ja
ha estat traduïda a onze llengües, essent l’obra escrita en català amb més
traduccions durant el 2015 i això que va editar-se al setembre.
Rafel Nadal va crear una novel·la senzilla de llegir, amb
capítols curts per tal de donar més agilitat a la lectura, perquè avui dia, com
ell explicà, es llegeix en moments determinats, sobretot al vespre i al llit,
just abans d’anar a dormir, per això va creure convenient escriure capítols
abreujats on sempre passés alguna cosa, per tal que així fossin també
recordats. Segons l’escriptor gironí, la barreja entre realitat i ficció dóna
molt de joc: “Quan escrius un llibre, de vegades en neix un altre. Em vaig
preguntar pel lloc on neixes, el destí i visitant un cementiri alemany de la
Primera Guerra Mundial a la Xampanya francesa, davant de vint-i-cinc mil creus,
vaig arribar al centre del cementiri i vaig veure una creu de David. Allí hi
havia centenars de joves morts per Alemanya. Això em va fer pensar sobre els
límits de la pròpia llibertat individual, si ets esclau del destí, si hi pots
lluitar o no”.
Posteriorment, Nadal va viatjar al sud d’Itàlia amb la
seva dona, per fugir de la calor i reposar, a Locorotondo, un poble ubicat al
taló de la bota d’Itàlia, a la regió de la Pulla, al qual ell ha anomenat, Bellorotondo,
població que es troba a dalt d’un turó. Així neix la gènesi de l’obra. Durant
el passeig es trobà que feia trenta-nou graus i no es veia ningú pel carrer,
tan sols escoltà el clic d’un termòmetre digital que arribà a quaranta graus i
dos gossos estirats de potes obertes i que semblaven petrificats. Uns minuts
més tard, féu cap a una plaça on es topà amb un monument de la Primera Guerra
Mundial on s’esmentaven els caiguts entre els anys 1915 i 1918. Vint-i-un
portaven el mateix cognom, Palmisano. Després, un home que havia vist abans, de
prop de noranta anys, i que estava fent la migdiada, en veure’l que es trobava
davant del monòlit digué: “Vint-i-un són vint-i-un la maledicció dels
Palmisano”. Llavors, donà amb una làpida dedicada als caiguts de la Segona
Guerra Mundial on hi havia molts traspassats de la família Convertini. Els
Palmisano moriren a la 1a Guerra Mundial i els Convertini a la 2a. Els
Palmisano provenien d’una família d’humils pagesos, en canvi, els Convertini
eren fills de rics i no anaven a la guerra. Les primeres pàgines de la novel·la
són carn del gènere negre, vint-i-una persones que porten el cognom Palmisano
són assassinades.
Curiosament, el fill del primer Convertini es va fer amic
de l’últim Palmisano i tots dos moren a l’Almirtini. Les dues morts arriben
fora de termini i ambdues vídues es consolen juntes, emperò tingueren un fill
cadascuna.
“No puc tenir un noi Palmisano, el salves i que sigui un
Convertini”.
«M’has de prometre que, si és nen, faràs veure que és teu
i el criaràs com un Convertini. Li posarem Vitantonio. Només tu i jo sabrem que
és en honor del meu Vito Oronzo, que l’haurà engendrat, i del teu Antonio, que
li haurà donat el nom i l’oportunitat de sobreviure a la maledicció dels
Palmisano».
Donata, mare del darrer Palmisano convenç a Francesca,
vídua d’un Convertini, que aquesta faci veure que el fill es seu, s’anomenarà
Vitantonio, i que el pugi amb la nena que té, la Giovanna, fent-lo passar per
bessons, i per tant, sota el cognom Convertini.
L’escriptor va decidir centrar-se en els dos fills i
emmarcar la novel·la en la Vall d’Ítria, una zona on la terra és vermella:
Mitjançant la vida dels dos infants, la joventut, les
relacions amb les amistats, els fets socials que s’esdevenen, arribem al punt
que en Vitantonio no vol allistar-se a l’exèrcit italià i això el porta a
amagar-se. Donata, la mare, per temor a què es compleixi de nou la maledicció
dels Palmisano, vol que s’hi allisti. No ho aconsegueix. Més endavant ha de
decidir en quin bàndol està davant la guerra, si de la banda de Mussolini i de
la banda dels aliats, escull aquests darrers i se’n va a combatre els alemanys.
Un temps més tard, es descobreix la seva veritable identitat i una vegada més
esdevé amenaçat per la imprecació d’ésser el darrer Palmisano.
Nadal confirmà que hagué de realitzar un gran esforç de
documentació a l’hora d’escriure aquesta obra i sobretot, no introduir com diu
ell el “tros Vikipèdia”. També glossà que la novel·la no és històrica, no era
la seva pretensió, sinó de personatges i de la seva evolució.
La novel·la també vol ésser un petit homenatge a les
flors. Rafel Nadal comentà que apareixen sempre a les seves obres en homenatge
al crític literari Josep Maria Castellet perquè un dia li va dir: “Ets l’únic
home que escriu sobre flors”.
Girona, com sempre, és una de les protagonistes en les
seves obres. A la novel·la s’explica una episodi en boca d’un soldat que per
cert, a Quan en dèiem xampany era
explanat en boca de la seva mare, emperò que l’autor aprofità per redactar la
nova història.
A La maledicció
dels Palmisano relata l’episodi del bombardeig de Bari, que va succeir el 2
de desembre del 1943, un dels episodis més desconeguts de la Segona Guerra
Mundial. Aquest bombardeig es va amagar per tal que no se sabés que els
americans tenien armes químiques, atès que, amb l’atac dels aliats enfonsaren
el vaixell John Harvey, per tal que no es descobrís i aquest fet va provocar
moltes morts vinculades a les armes químiques en aquella zona, a conseqüència
del gas mostassa que s’alliberà. El general Eisenhower des de la llunyania va
engegar una operació per soterrar la realitat, que s’havia fet esclatar un
vaixell carregat de gas mostassa, i d’aquesta manera no haver de retirar
aquesta tipologia d’armament, perquè Hitler i els seus en tenien en el seu
poder i podia passar qualsevol cosa.
Alguns lectors li estan demanant una segona part de
l’obra, ell de fet, comentà que si algun personatge mereix una novel·la sobre
aquest tema, aquest seria el doctor Ricardi.
Una de les claus a l’hora d’escriure una obra, tal i com
Nadal explanà, és descriure de manera aprofundida allò que et trobes a la vida
real per tal de fer reviure la història que es llegirà.
Tot i la irrupció tardana de Rafel Nadal al panorama
literari, ell sempre havia escrit novel·la policíaca, teatre i poesia, emperò
ho feia com a afeccionat. Després de deixar la direcció de El Periódico de
Catalunya, ha tingut més temps per dedicar-se a l’escriptura, allò que més li
agrada, a la vegada, això li permet treballar en d’altres projectes de
novel·les, algunes, ancorades en els nostres marcs històrics i el que és més
interessant per a nosaltres, redescobrir un nou i interessant autor.
Josep Maria Corretger Olivart
Abril del 2016
.Aquí podeu llegir un capítol de la novel·la:
(Imatges extretes de: Cerdanyola.info, casadellibro.com,
europapress.es, google.es)
!!EXERCICIS:
1. Realitza una petita ressenya biogràfica d'en Rafel Nadal.
2. Destaca quatre aspectes que t'hagin cridat l'atenció d'aquest article.
3. Fòrum: has llegit alguna de les seves obres? Quina? T'ha agradat i en recomanaries la lectura? Per què?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada