Amb la mort del seu pare hagué de fer-se càrrec de
l’administració de les propietats agrícoles familiars, activitat que combinà
amb l’escriptura. Els seus primers escrits aparegueren a L’Almanach de l’Esquella
de la Torratxa signats amb el pseudònim de Virgili Alacseal. Ben aviat, el 1898
va decidir presentar-se als Jocs Florals d’Olot, allí foren premiades dues de
les seves obres: la poesia El llibre nou
i una segona, La infanticida. El
poema s’edità de manera imminent, en canvi, arran del seu relat, decidí censurar-se
i no editar-se ni representar-se fins que s’hagués esdevingut la seva mort.
L’obra fou dramatitzada el 1967, al Palau de la Música Catalana com a un
homenatge pòstum a l’autora. La
infanticida relata la història de Nela des d’un centre psiquiàtric en forma
de monòleg interior teatral via flash-back, una noia que viu al camp amb el
pare i el germà. S’enamora de Reiner, es veuen d’amagat i ella queda
embarassada. Quan Reiner se n’assabenta decideix abandonar-la. Nela té por del
rebuig tant per part del marit com de la gent que l’envolta, prova d’avortar
emperò no se’n surt. Dissimula l’embaràs i quan té la criatura l’amaga.
Finalment, llença l’infant a la mola del molí. En descobrir-se envien Nela al
manicomi.
L’obra fou controvertida, atès que, fou presentada a un
premi literari i el jurat s’escandalitzà en saber que allò era escrit per una
dona. No podien entendre com una escriptora de casa bona havia escrit un relat
que glossava com una mare havia matat el seu fill i explicava el perquè.
S’inicià una polèmica per a l’escriptora. El jurat va decidir no premiar l’obra
perquè atacava la moral de l’època i perquè a més era una dona qui relatava
aquells fets, tot i que, de fet, n’era l’obra guanyadora. Arran d’aquell petit
incident i de veure que la seva obra no es publicava, Caterina Albert va
decidir adoptar el pseudònim de Víctor Català per a la resta de les seves
obres, així es deia el protagonista d’una novel·la seva inacabada, d’aquesta
manera aconseguiria més llibertat d’acció, independència tant moral com social,
i poder escriure allò que volia.
Si hem de ressaltar Víctor Català en algun gènere
literari, aquest és en el camp de la narrativa. És aquí on l’autora gironina
deixa veure el seu talent. Pocs d’anys després de participar als Jocs Florals,
veien la llum Drames rurals (1902),
un conjunt de dotze narracions que tenien un mateix eix vertebrador, uns
personatges desafavorits, d’altres emmarcats per un entorn negre, o per fets
negatius: incendis, assassinats, crims, revenges, i similars, sempre en un
entorn rural i pessimista. S’acompanyaven d’il·lustracions realitzades per ella
mateixa. L’autora tenia l’objectiu de mostrar la fatalitat en la vida humana.
Aquesta obra amb uns relats impactats van quallar en el públic i això feren que
esdevinguessin un gènere literari, quan s’escrivia sobre temàtica rural
amenitzada de violència. De totes maneres, en el seu pròleg, l’autora ja
advertia que l’obra no agradaria a tothom:
“...perdona’m, oh tu, damisel·la ciutadana!, si per
encert cau en tes mans de nacre, anèmiques i gràcils, aquest llibrot feixuc;
perdona’m i deixa’l de seguida, puix no s’és fet per tu: s’és fet per a altres
mans més coratjoses i per gustos més rúfols. Per tu els colors que té són massa
crusos, les ratlles massa negres: hi manquen mitges tintes, matisos esblaimats
i corbes gracioses com espirals de fum d’un pebeter”.
Després de la publicació de Drames rurals, mantingué correspondència amb Joan Maragall que li
retreia la visió negativa que tenia de l’existència humana. Ella sempre es mantingué
fidel a la seva postura. Sempre diferenciava a l’escriptor, Víctor Català, de
la dona de casa bona afeccionada a la literatura, Caterina Albert. De totes
maneres, Joan Maragall admirava l’obra de l’autora. També es cartejà amb
d’altres figures de l’època com Narcís Oller, amb qui comentà que escriuria amb
pseudònim després de saber-se que ella va escriure Drames rurals, per defensar els seus ideals i tenir màxima
llibertat, Prudenci Bertrana o Àngel Guimerà. Joaquim Folch i Torres, que la
promocionà.
D’altra banda, i dins l’àmbit narratiu, també trobem una
autora seduïda pel món contístic. Ens llegà diversos reculls de contes: Ombrívoles (1904), Caires vius (1907), Giselda
(1917), El calvari d’en Mitus (1917), La
Mare Balena (1920), on plasma una evolució literària; Nostramo (1923), El
carcanyol (1924), Els centaures (1924),
Marines (1928), antologia de contes; Contrallums (1930) o durant la
postguerra: Retablo (1944), conjunt
de narracions en català; Encunys (1946),
recull de contes que segueix inèdit, Vida
mòlta (1950), una tercera part dels drames rurals, i Jubileu (1951).
L’autora aviat entrà a formar part de l’Acadèmia de la
Llengua Catalana el 1915 i a partir del 1923 a l’Acadèmia de les Bones Lletres.
Víctor Català tanmateix era una apassionada del teatre,
però la seva obra dramatitzada era força desconeguda. Era considerava un gènere
menor dins de la seva producció. Ella escrivia monòlegs narratius en vers i
prosa. D’entre les seves obres teatrals destacaven: Quatre monòlegs en vers (1902) i Teatre inèdit (1967).
Tampoc podem oblidar-nos de la Víctor Català poetessa. D’entre
els anys 1900 i 1904 veu la llum gairebé la totalitat de la vessant poètica de
l’autora de l’Escala. Apareixen les obres El
cant dels mesos (1901), primera obra editada gràcies a un matrimoni que li
veié la vocació literària, Miquel Sitjar i Josepa Carcassó i l’ajudaren a
editar-lo a L’Avenç; i Llibre blanc,
policromi, tríptic (1905) i Poesies i
“La tieta” (1920). Encara avui hi
ha molts poemes que resten inèdits, ja que, Víctor Català n’escrigué molts. Aquests
poemes estaven marcats pel monòleg de temàtica tràgica i de tocs romàntics.
El 1905 apareix Solitud,
la seva obra mestra i primera de les dues novel·les que publicarà. Com
explanava Manuel Montoliu i recollia Joan Fuster en la seva història de la
literatura catalana:
“Víctor Català és un autor unius libri, d’un sol llibre, Solitud”.
L’autora mostra el paisatge rural com a pessimista, atès
que, és un espai habitat per persones primàries i malèfiques. Això provoca una
crisi espiritual a la Mila. No obstant, ella continua a la recerca
individualitat, característica omnipresent en totes les narracions modernistes.
Solitud consagrà l’autora i prova d’això
és que es traduí a set llengües, fins i tot, es féu una versió cinematogràfica
durant la postguerra i una altra de més actual. Així com també una versió
teatral a l’any 1954.
D’altra banda, va ser una novel·la per encàrrec i que a
causa d’una malaltia de la seva mare al moment de lliurar-la encara l’havia de
començar, així que l’escrigué sense aturar-se, ni tan sols rellegir els que
havia escrit, únicament ho va fer en el moment de la traducció a d’altres
llengües, així durant dos anys i a mesura que enllestia els capítols els
lliurava a impremta. Amb aquesta obra va cercar la individualitat de la dona i
desvincular-se de l’home. És el camí iniciàtic de la Mila amb la pujada i
baixada de la muntanya.
Finalment, veu la llum Un film (3000 metres) (1926), segona i darrera novel·la. Obra que
primerament aparegué a la Revista Catalana entre 1918 i 1921. Descrivia els
baixos fons de la ciutat de Barcelona, a través de Nonat (“no nascut”) Ventura
que després de sortir d’un hospici en el qual ha estat abandonat, deixa de
banda l’ofici de serraller que
ha après per convertir-se en un
lladre reconegut de ciutat. Una obra que no aportà res de nou a l’autora tot i
tenir tocs d’habilitat d’escriptura, ésser explicada com si fos un
llargmetratge. Amb aquesta novel·la va intentar entronitzar amb la nova
narrativa que imperava, emperò no hi va connectar tot i l’originalitat de
l’obra. L’autora adreçà un escrit al lector aconsellant-lo sobre la lectura del
llibre:
"Caríssim llegidor, si traspasses la llinda d’aquest
llibre i et poses a seguir l’argument que en les seves planes es descabdella,
no te llames a engaño, no et queixis, després, pel que hi trobis, no
m’exigeixis que et doni més del que t’he promès, car jo no t’he promès, avui
per avui, més que una pel·lícula, amb tota la simplicitat, amb tot el garbuix,
amb totes les arbitrarietats, amb totes les desmesures... és a dir, amb totes les
llibertats que el gènere comporta. (...) Com la pinta del rústec, així la ploma
del novel·lista ha tractat, avui, d’obrir una clenxa llisa i ben vistent a
través dels espessaments de selva verge —sempre de selva verge!— de la vida; de
les facècies, espesses com els cabells al cap, dels homes i les dones que
pul·lulen per la terra."
El 1946 ens llegà les seves memòries a Mosaic (III). Impressions literàries sobre
temes domèstics, que es dividia en tres parts, les dues primeres sota el
títol “Intimitats”, inclouen vint-i-quatre relats autobiogràfics sobre la seva
infantesa i vida a l’Escala; clou el volum “Girades”, on hi ha quatre
traduccions d’autors poc coneguts però que interessen a l’autor pels temes
sobre els quals escriuen.
Molts autors de l’època n’envejaven el seu talent, ja
que, sense viure les coses se les inventava i se’n sortia la mar de bé, tenia
un do. Tanmateix, ella va posar molta dedicació en l’art d’escriure i l’èxit no
li arribà de la nit al dia. Capmany veié que Víctor Català també va ser
“maltractada” per la història de la literatura catalana, perquè molts autors en
les seves obres compilatòries l’enllestien en poques pàgines i per sota
d’autors com Joaquim Ruyra o Eugeni d’Ors, així ho féu per exemple en Joan
Fuster. Per enveja, odi, o per quin motiu?
Per Víctor Català l’únic món que existia era el de les
dones, l’únic vertader. Elles eren la consciència moral, les guionistes de les
convencions socials i familiars. En fi, com ella pensava, les que amansien els
homes.
Quan esclatà el noucentisme Víctor Català es quedà fora
de lloc. Els autors del nou moviment que imperava la marginaren, tot i això,
ella seguí escrivint, sobretot en el gènere contístic.
Al llarg de la seva carrera com a escriptora estigué
influïda pel Naturalisme, i sobretot pel Modernisme, present en tota la
producció. D’altres influències en la seva trajectòria literària foren la
Renaixença i Àngel Guimerà. Destacà en teatre i poesia, sobretot per la seva
narrativa, aquesta darrera és una de les més sobresortints de la literatura
catalana contemporània. En les seves obres s’hi plasma l’emotivitat i la
subjectivitat del lector, tal i com un dia explanà el filòleg Jordi
Castellanos.
L’any 1955 es va fer una exposició sobre les seves altres
facetes artístiques desvinculades de l’escriptura al centre artístic de Sant
Lluc.
Víctor Català tenia una gran memòria visual i això
l’ajudava a descriure aquells paratges que més li interessaven a les seves
obres, tanmateix, sempre va dir que escrivia tal com rajava i que anava fent,
així li ho glossà en una entrevista a Baltasar Porcel per a la revista Serra
d’Or el 1965. Va viatjar poc, sempre va voler estar-se al costat de la seva
família, pares i germans, i quan la seva germana va anar a estudiar a Barcelona
ja no va voler moure’s de la seva terra, d’aquí que la seva formació fos autodidacta.
Ella sempre explicava que havia escrit sobre la mar i la muntanya sense
saber-ne res. Una altra de les seves passions eren les romanalles, en recollí
tant de gregues com de romanes, per tant, aquí tenim una Víctor Català
folklorista i investigadora. D’aquí una habilitat més que tenia. L’autora ens
deixà a l’edat de 96 anys el 27 de gener del 1966. Una escriptora que literàriament
mereix millor sort, i que cal conèixer més enllà de les dues obres per les
quals és coneguda: Solitud i Drames rurals, i que cal aïllar de tota mena
de prejudicis. Víctor Català no era una autora d’un sol llibre, com ha quedat
clar. Ho podeu comprovar.
Josep Maria Corretger Olivart
Abril del 2016
BIBLIOGRAFIA
I WEBGRAFIA
-DIVERSOS, (2006). Temari
de llengua catalana i literatura vol.IV, Mad, Sevilla.
-RIQUER, M. de; COMAS, A.; MOLAS, J., (1986). Història de la literatura catalana,vol.
VIII, Ariel, Barcelona.
(Imatges extretes de: escriptors.cat, Club Editor, Edicions 62, Arola Edicions)
!!EXERCICIS:
1. Realitza una petita ressenya de la vida i obra de Víctor Català.
2. Escull una obra de Víctor Català que hagis llegit i realitza'n un petit resum.
3. Opinió: què en penses de la valentia de Víctor Català a l'hora de defensar a les dones? Creus que la van perjudicar com a escriptora? Raona la teva resposta.
4. Quines són les característiques de l'estil literari de Víctor Català?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada