Aquesta fitxa és de pràctica de "Jardí vora el mar" de Mercè Rodoreda. Són preguntes que seran molt d'estil a l'examen. Si algú té dificultats en algun d'aquests exercicis cal que s'apliqui en l'estudi de l'obra. Recordeu que no és suficient amb el que s'explica a classe, sinó que heu de fer alguna lectura més vinculada a l'obra.
Al blog trobareu fitxes amb materials addicionals de "Jardí vora el mar" i Mercè Rodoreda.
.Recomanació:
(Guia de lectura de "Jardí vora el mar")
.Recomanació:
(Guia de lectura de "Jardí vora el mar")
(Imatge extreta de: expertnetworking.info)
!!EXERCICIS:
1. Escull quatre dins fragments de l'obra i explica qui parla i per què ho diu. De
sis a deu línies.
1.
Però
la senyora m’agradava molt... per mirar-la només. A vegades li hauria dit:
“Segui, que la miraré”. No vaig gosar mai, és clar. Però li ho hauria dit si no
m’hagués pensat que, a més de creure que havia perdut l’enteniment, potser
m’hauria despatxat.
2.
A
mi sempre m’ha agradat molt saber les coses que els passen a la gent, i no
perquè sigui un batxiller... És perquè estimo les persones, i els amos
d’aquesta casa me’ls estimava. Però de tot això fa tant de temps que de moltes
coses ja no me’n recordo, sóc massa vell i de vegades m’embolico sense voler...
No calia pas anar a veure pel·lícules a l’Excelsior les temporades d’estiu amb
els seus amics.
3.
La
Miranda feia moltes manyagueries per conquistar-lo. Li deia que l’havia de
pintar davant dels rododendrons. Ell m’havia dit que em pintaria a mi sense
demanar-li-ho. I la Miranda se li posava al davant i li feia cares i posats i
li preguntava com li agradava més, fins que un dia ell va dir que no tenia
temps de pintar-la, però que li faria el dibuix. La va tenir més d’una hora
plantada dreta i a cada moment la renyava perquè li deia que s’havia bellugat.
4.
Abans
de dir-li que la volia, van passar dos anys. Ella treballava a la casa, al
temps de la senyora Pepa. La van llogar perquè ajudés la cambrera. El primer
dia que la vaig veure amb aquell vestidet de romaní i amb aquells cabells tan
rossos... potser ningú no s’ho creurà, però vaig estar enamorat dos anys i ella
ni va adonar-se’n. Ni la mirava si ens topàvem. Però la sentia.
5.
Havien
anat cap a l’esquerra, a la banda on la platja queda tancada per les roques.
Feia una nit tranquil·la, no massa fosca, amb el pebre de les estrelles
tremolant. A poc a poc els vaig destriar del glop d’ombra, estirats i junts:
¡el senyoret i la Miranda! Sense voler, de tan engrescat que estava espiant,
vaig clavar un cop de colze al test i el vaig fer caure daltabaix. I jo, cames
ajudeu-me.
6.
Devia
tenir uns trenta-cinc anys, molt ben portats. De vegades, quan reia, es partia
i semblava que només en tingués vint. Ros de cabell i amb els ulls una mica
grisos. Molt prim, molt alt, amb una arruga molt forta a cada banda de la boca,
que la Quima deia que li devia venir d’estar trist a l’Àfrica tot sol i que jo
estic segur que li venia de tant riure. Va portar un lleó petit i dues pells de
burro-zebra que de seguida van penjar a la paret. I molta alegria. I molta
alegria. I enrenou. Van fer fer una gàbia pel lleó a casa del ferrer, amb una
caseta per dormir.
7.
I
la Miranda es va deixar festejar pel senyoret Sebastià. Era el que tots volien.
Una distracció. I la senyoreta Eulàlia un dia va dir: “Ja començo a trobar que
el meu marit fa la comèdia potser una mica massa ben feta”.
8.
Els
va portar un home petit, de mitjana edat. Era el que s’havia de quedar a
cuidar-los. De seguida em va dir que li deien Toni i que de jove havia guanyat
carreres. Havia estat molt conegut.
9.
Tots
la van voler veure i la senyoreta Maragda, ficant-se allà on no la demanaven,
va dir que la podrien tenir a la tribuna, lligada, que els distrauria. Es deia
Tití. La Tití ho va fer molt bé. Es passava el dia damunt el coixinet de seda,
feia quatre saltirons i s’entretenia amb qualsevol cosa.
10. Van anar a buscar la barca en Feliu i el dels patins, amb
la llanxa motora. La van dur a remolc. Fins al vespre no es va començar a dir
que l’Eugeni havia desaparegut. Tothom ho comentava a la seva manera. Ningú no
ho va ensopegar. La senyoreta Maragda deia que segurament els havia volgut fer
una broma i que quan menys s’ho pensarien se’l trobarien al davant.
11. –És curiós... Amb l’Eugeni no ens assemblàvem gens, però
tenia coses meves. Poques, però en tenia. Quan penso en ell em veig una mica
com quan era jove. Disminuït, és clar, perquè jo mossegava. I fort... També
me’n vaig anar de casa. No per ximpleries com ell... Sé perfectament la
història... la gent no es pot estar d’enraonar... Jo vaig anar a espetegar a
l’Argentina. La meva mare s’havia quedat viuda molt jove i s’havia tingut de
posar a servir. A mi em va ficar d’aprenent de forner. Tot hauria anat d’una
altra manera si no s’hagués tornat a casar. Ara potser tindria un forn a
Gràcia.
12. ¡Que n’he arribat a fer de comèdia, després parlant
d’ella! I aguanti’s: es deia Zoila. A Cuba vaig tirar al dret. Vaig doblegar
molta gent i aviat vaig fer fortuna. La Maribel va trigar molt a venir. La
senyora Bellom, que ja no era de la primera volada i tenia els ossos bastant
durs, va morir del part. I el que són les coses: vaig plorar com una criatura.
13. A la senyoreta Eulàlia les coses li anaven bé.
L’exposició de Nova York li havia fet guanyar diners i, per venir, s’havia
comprat un cotxe vermell cirera. En Feliu havia fet una exposició a Barcelona,
però ningú no en deia res.
(Fragments extrets de: RODOREDA, M., (2013). Jardí vora el mar, Club Editor, Barcelona)
2. Escull un personatge de “Jardí vora el mar” i explica’n tot el que sàpigues.
3.
Realitza un resum d'un dels sis capítols de "Jardí vora el mar". Si
algú ha participat en aquest exercici, no es pot repetir.
4. Explica el significat de quatre frases fetes que
apareguin a l'obra.
5. Cerca un fragment de l'obra "Jardí vora el mar" que t'hagi agradat, enganxa'l en aquesta fitxa i justifica'n la teva selecció.
5. Cerca un fragment de l'obra "Jardí vora el mar" que t'hagi agradat, enganxa'l en aquesta fitxa i justifica'n la teva selecció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada