dimarts, 30 d’abril del 2013

Comentari de "Laura a la ciutat dels Sants", de Miquel Llor. Adreçat a 2n de Batxillerat.






Anem a revisar alguns fragments essencials de l'obra Laura a la ciutat dels sants, per veure si s'ha entès o no l'obra, aquest pràctica és calcada a la que apareix als exàmens de Selectivitat. Cal que hi hagi un domini absolut de l'obra per tal de resoldre bé els exercicis.


(Imatge extreta de: peregibreda.wordpress.com)



!!EXERCICIS:

1. Realitza un comentari de vuitant a cent vint paraules sobre un dels següents fragments de Laura a la ciutat dels sants. Pots esmentar qui diu aquest fragment i contextualitzar-lo dins l'obra.


.Fragment 1:

-Se l'ha triada bé, el Calçot -insinua un mig parent d'en Tomàs amb qui està renyit per mor de rivalitats de joc i de bona fortuna amorosa.

-Les d'aquí no li eren prou bones -fa el cap de colla d'un grup de minyons arriscats que ostenten el títol de solters a les targetes de visita, per fer esgarrifar les famílies-. Quan va marxar, ja vaig dir-li: Casa't, casa't,Tomàs, que tindrem dona.

-No sé qui em va dir que, aquesta, ja se la coneixia no sé pas d'on.

-Oh, prou! -fa un sarauista de quaranta anys, perseguidor de casades madures-. És poca dona per al meu gust, un cargol sense closca.

-Perquè la veieu vestida -observa l'arrendador de la plaça de toros, que sol publicar versos coixos amb intencions verdaguerianes al setmanari local-. Despulla-la, i ja veuràs si és menjar fi.




.Fragment 2:

-Tomàs...meu! Tinc una por!

-De què?

-De perdre't; que no em fugis dels dits, com aquesta boira. No sé per què em sento tan estranya. En dos dies que sóc aquí et veig d'una altra manera, no tan a prop meu com en aquest gran mes que hem anat pel món. Voldria que fossis un pobre com jo i haguessis de guanyar-te la vida per a tots dos. Des d'ahir només sento parlar de diner i em fa por de saber que en tens tants, i m'avergonyeixo de ser una pobra. 

-Ja han començat a retreure-t'ho? -interroga en Tomàs amb despit.

-Així, vols dir que m'ho retrauran?

-No pas davant teu ni meu -prorromp amb una batzegada d'ira-. Encara que val més que et tinguin enveja que pietat; com més enraonaran, més vestits i més flocs et compraré.

-No; prefereixo que em facis costat, per respecte a la teva casa i a mi.

L'home prossegueix, sense escoltar-la, adreçant el puny clos a la massa negrosa de la ciutat.

-Vull que els enlluernis. Així sabran que he triat la dona a gust meu.



.Fragment 3:

-I vol dir que he de dedicar tota la vida a endreçar armaris només? -pregunta la Laura amb una certa vivesa.

-O fer les altres coses que l'instint de tota dona que estima la casa ja li aconsella. Creu-me; guia't en la Teresa sense contradir-la.

-Oh!, no tinguin por. No faré mai de mestressa. Tinc horror a manar i a ser manada. Només vull que em deixin viure a la meva manera.

-Mentre la teva manera sigui com cal, i no ho dubto, no hi haurà res a dir.


(Fragments extrets de: Llor, Miquel, (2012). Laura a la ciutat dels sants, Les Eines, Educaula, Barcelona)


2. Proposa i copia aquí un fragment interessant de la novel·la per comentar algú altri. Aquest exercici val dos positius.

3. Caracteritza els personatges de la Teresa i de l'oncle Llibori Terra Negra.

4. Descriu en termes generals com són els habitants de Comarquinal.

5. Explica la relació entre el quartet Teresa-Laura-Tomàs-Pere.

6. Per què Miquel Llor intitula l'obra Laura a la ciutat dels sants? Dóna diversos exemples que demostrin les teves argumentacions.





Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;