La meva paraula preferida (36): "Esdernegar". Adreçat a tothom

-La platja va esdernegar l'onada en petites porcions.

.Esdernegar:

1. Fer dernes alguna cosa. Fer malbé, espatllar.

-Vaig agafar la paella i es va esdernegar pel mànec.

2. Capolar, cruixir.

-Feia tanta calor que gelat es va esdernegar de seguida.

.Justificació:

És una paraula molt poc coneguda, interessant i que podem començar a emprar. El saber no ocupa lloc i sempre podem aprendre paraules noves.

(Font: GDLC)

(Imatge extreta de: lidaplastica.blogspot.com)

!!EXERCICIS:

1. Redacta sis oracions amb la paraula "esdernegar" o derivats.

2. Escull la teva paraula preferida del mes i justifica el perquè de la teva elecció.

3. Fòrum: t'agrada aprendre paraules noves? Per què? Trobes que hi ha algunes paraules que la gent no empra o bé empra poc i que poden desaparèixer? Raona les teves respostes.

Què cal saber de "Antígona" de Salvador Espriu? Adreçat a Batxillerat

Salvador Espriu va començar a escriure obres dramàtiques en la seva època d'estudiant d'universitat. D'entre les seves tres obres de teatre, "Primera història d'Esther" (1948), "Una altra fedra si us plau" (1977) sobresurt "Antígona" (1939). Espriu va focalitzar el tema d'Antígona en la guerra civil espanyola i en la imminent postguerra. Ho veiem quan Antígona desobeeix les ordres que li imposà Creont. Aquí podem establir un paral·lelisme amb la desobediència de molts catalans a les ordres imposades per Franco, i la força del poder dictatorial. Antígona va trobar les lleis fora de lloc i per això va decidir obrar segons la seva moralitat. Malauradament aquesta decisió va conduir a Antígona a la condemna a mort.

Per un altre costat, convé saber que en Salvador Espriu no és exactament fidel a l'obra de Sòfocles, sinó que n'afegeix alguns personatges, com per exemple, les serventes d'Eurídice: Euriganeia i Astimedusa, emperò no són els únics. També inclou dins de l'obra els consellers de Creont, el Lúcid Conseller, Eumolp, Etèocles, que a "L'Antígona" d'Espriu hi intervé, en canvi, a la de Sòfocles només s'esmenta. Així com també podem trobar el pas invers, en la tragèdia de Sòfocles apareixen el cor i Hèmon i no en la d'Espriu.

A més d'aquestes diferències, encara en podem trobar més entre els personatges de l'obra de Sòfocles i la d'Espriu.

.Antígona: en Espriu vol que Etèocles faci la pau amb Polinices. Antígona intenta convèncer a Etèocles. A la tragèdia de Sòfocles, aquesta escena no existeix.

.Ismene vol que Antígona no enterri el cos de Polinices. A l'obra original de Sòfocles, Antígona enterra el cos de Polinices.

.Tirèsias: en Espriu, l'endeví sempre fa costat a Creont. Quan descobreix que Antígona vol donar sepultura a Polinices, aquest la rebutja. En la tragèdia de Sòfocles sempre està de part d'Antígona.

(Basat en l'article: "De Sòfocles a Espriu", del blog "Literatura grega a escena")

.Què va dir en Josep Pla sobre Salvador Espriu?

Salvador Espriu és un escriptor molt curiós. Al meu entendre, hauria pogut ser un dels prosistes més extraordinaris de la nostra llengua. Ho he sostingut sempre. Hauria pogut ser un Ruyra molt més esvelt, incisiu i psicològicament més complicat. El que ha fet (poc) en la prosa és inoblidable. Però no ha escollit aquest camí i s'ha dedicat a la poesia matisada pel grotesc vital més delirant. Aquesta poesia, l'entenen alguns, i per a molts altres és inintel·ligible. El tracte potser no era aquest. El tracte, el compromís d'aquestes generacions, és acostar el nostre poble a la llengua i a la literatura –de les quals no tenen la menor idea. Espriu és un home d'una gran cultura –de vasta i excel·lent cultura. «La pell de brau» –un llibre sobre Espanya– és vulgar però enormement savi, ple d'escarafalls i gemecs personals. El meu respecte per Espriu és total. 

Notes del capvesprol

.També us proposo que deia en Josep Pla a la quarta sèrie de la seva obra "Homenots", on apareix Salvador Espriu.

(Text extret del blog: lletres.net)

!Per saber-ne més podeu consultar:

.Interessant article amb les principals diferències entre "Antígona" d'Espriu i la de Sòfocles:

http://blocs.xtec.cat/literaturagregaaescena/el-genere-dramatic/antigona/de-sofocles-a-espriu/

.Els principals successos que passen a cadascun dels tres actes:

https://lallenguacatalana.wordpress.com/2014/09/14/antigona/

.Guia de lectura "Antígona" de Salvador Espriu, per aprofundir en l'obra i en petits detalls que ens poden passar per alt:

https://lallenguacatalana.files.wordpress.com/2013/06/antc3adgona-guia-de-lectura.pdf

.El gust per la lectura. Més pistes de lectura i exercicis per treballar de "Antígona":

http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/446af43e-f83e-4e81-a13c-38dfb9c339b0/antigona2013.pdf

.Guia esquematitzada de "Antígona" de Salvador Espriu:

http://www.f-eines.alaxarxa.cat/litecas/images/file/Ant%C3%ADgona,%20de%20Salvador%20Espriu.pdf

.Bibliografia de Salvador Espriu:

http://www.vilanova.cat/doc/doc_40292807_1.pdf

.Article "Diversos punts sobre Antígona d'Espriu":

http://literaturacatalanamarta.blogspot.com.es/2012/02/diversos-punts-dantigona-despriu.html

.Guia de recursos de Salvador Espriu:

http://issuu.com/anyespriu/docs/espriu_guia_de_recursos

.Salvador Espriu a "Lletra":

http://lletra.uoc.edu/ca/autor/salvador-espriu

.Per tenir una visió global i conèixer algunes curiositats sobre l'autor:

http://llengilitcat.blogspot.com.es/2014/08/un-erudit-anomenat-salvador-espriu-o-el.html

http://llengilitcat.blogspot.com.es/2014/08/un-erudit-anomenat-salvador-espriu-2.html

.Comparació de "Antígona" de Salvador Espriu i la "Antígona" de Sòfocles:

http://blocs.xtec.cat/literaturagregaaescena/el-genere-dramatic/antigona/de-sofocles-a-espriu/

(Imatges extretes de:

gestioncultura.cercantes.es, litecat.files.wordpress.com i literaturacatalanamaria.blogspot.com)

!!EXERCICIS:

1. Realitza un esquema sobre els principals fets que passen a cadascun dels tres actes de "Antígona".

2. Investiga si cal per Internet i esmenta les principals diferències que existeixen entre l'obra "Antígona" de Salvador Espriu i l'original de Sòfocles.

3. Quina és la tragèdia de "Antígona" o per què "Antígona" és considerada una tragèdia? Raona la teva resposta.

4. Què pretenia mostrar-nos Salvador Espriu amb "Antígona"? Per què? Pista. Pensa en el seu temps de redacció.

5. Descriu tres personatges de "Antígona", amb un màxim de tres línies cadascun. Si algú ha participat en aquesta fitxa no val a repetir-los.

6. Espriu més d'una vegada havia comentat que no se sentia com un autor d'obres de teatre, tot i que, havia escrit tres obres. Realitza una recerca i raona perquè ho va dir. Pista: mira't el pròles a Salvador Espriu, "Teatre", La Butxaca, Barcelona, 2013.

7. Comenta el present fragment de "Antígona", extret de l'obra editada per Edicions 62.

         (Erm als voltants de Tebes. Al fons, el cos abandonat de POLINICES. Llums i focs dels guardes que vigilen l'acompliment de la interdicció deCREONT. Nit de tempesta. Entren TIRÈSIAS i EUMOLP.)

TIRÈSIAS: Per on em guies?
EUMOLP: Per un desolat lloc a través de la nit.
TIRÈSIAS: No vius en la meva nit, a la tenebra poblada tan sols pels crits dels ocells i la maledicció divina. El meu do és ben miserable. He d'escoltar i revelar tothora les calamitats dels altres.
EUMOLP: Ets temut dels prínceps.
TIRÈSIAS: M'odien. Els meus auguris harmonitzen rares vegades amb el que volen.
EUMOLP: El diner interpreta sovint més bé que les teves orelles.
TIRÈSIAS: Sóc un cec, però el meu braç és encara potent, sacríleg. La teva llengua és una serp.
EUMOLP: Fujo. No m'agraden els cops a les palpentes.
        
           (S'aparta uns quants passos.)

TIRÈSIAS: Té, que la meva ira t'aconsegueixi, que calli per sempre el teu verí. T'he tocat? Respon. Contesta'm, contesta'm! On ets? No em deixis en la meva nit, digues on ets.
EUMOLP: Al teu costat. Ni això no pots endevinar?
TIRÈSIAS: Ets pervers, però et necessito. La meva filla m'ha deixat. Ara m'he de fiar de tu.
EUMOLP: Tolera, doncs, que parli com vulgui. No et llegeixo bé el vol dels ocells, les carns de les víctimes? No et condueixo fidelment pels camins?
TIRÈSIAS: Els camins d'una vellesa trista. Anuncio a la força la desgràcia dels altres. No sé res de mi.
EUMOLP: Els déus perden els qui estimen.
TIRÈSIAS: Servir-los és el meu únic consol.
EUMOLP: I el diner dels prínceps. Confessa-ho sense enuig.
TIRÈSIAS: Alguna llum ha de penetrar la meva tenebra. Quina horrible olor és aquesta?
EUMOLP: Som davant el cos de Polinices.
TIRÈSIAS: Per què em portes aquí? Una llei no priva aquesta despulla de la pietat dels plors i del repòs? No tems que els guàrdies ens descobreixin?
EUMOLP: Han buscat refugi contra la corrupció i la tempesta. No s'atrevirien, d'altra banda, a fer res contra Tirèsias.
TIRÈSIAS: No vull transgredir ni de lluny la llei de Creont.
EUMOLP: És que potser t'ho demano o et dic d'enterrar Polinices o d'honorar-lo?
TIRÈSIAS: Desgraciat fill de reis. Què et proposes?
EUMOLP: Desitjo, al contrari, que la teva autoritat m'ajudi a convèncer Antígona. Ella vol donar la pau a aquest cos, segons els ritus.
TIRÈSIAS: Com gosa desobeir Creont? Polinices era l'enemic de Tebes.
EUMOLP: Per a Antígona era només el seu germà. El vol enterrar aquesta nit. És obstinada, i temo per ella. Les meves reflexions no han pogut dissuadir-la. Potser tu ho podràs.
TIRÈSIAS: No puc res contra l'insensat sentiment d'una dona. Deixa que la pietat s'apuntali un cop més en el crim. Plou, i els meus anys vacil·len. Torna'm al meu recés.
EUMOLP: Quin violent torb! Els voltors no abandonen tanmateix la presa.
TIRÈSIAS: Guia'm a la meva solitud.
EUMOLP: Com s'acarnissen damunt Polinices! Devoren amb presses, arriben als ossos: no sents el soroll? La carn penja dels becs massa plens.
TIRÈSIAS: Anem, imatges d'espant manen ja en la meva tenebra. Com criden aquests ocells enmig del tro! Quan descansaré? He d'escoltar novament les veus de la fosca?
EUMOLP: Què endevines enllà del temps?
TIRÈSIAS: Ai, aquesta sang! Qui pot penetrar les intencions dels déus? Polinices va ser culpable, és cert, però és també un crim als ulls divins no perdonar els vençuts, després de la mort. I una inviolable llei defensa aquest crim. Aquesta sang perdrà Tebes.
EUMOLP: La visió em commou.
TIRÈSIAS: Els sofriments de Tebes no acabaran, perquè és avorrible no haver enterrat aquest cos. Però la llei ho interdiu i s'ha de complir. Apartem-nos ja dels llamps i dels ocells fatídics.

         (Entren ANTÍGONA, ISMENE i EURIGANEIA.)

ANTÍGONA: Els ocells i l'olor avisen on és el cos. Ara torneu-vos-en.
ISMENE: Vull seguir la teva sort.
EURIGANEIA: He perdut els meus fills, sóc com morta, us he criat: deixa que em quedi.
ISMENE: Sóc la seva germana i la teva. Faré el que tu facis.
EURIGANEIA: Desitjo de reunir-me amb unes ombres, res no pot augmentar el meu dolor.
EUMOLP: (a TIRÈSIAS): Vet aquí Antígona, amb la germana i Euriganeia.
ANTÍGONA: Qui parla en la nit?
TIRÈSIAS: Tirèsias. Per què torbeu les prediccions del cel?
ISMENE (a part): L'endeví! Aquest vell m'horroritza, em recorda el pare quan era cec.
TIRÈSIAS: No em responeu? Què veniu a fer sota la tempesta?
ANTÍGONA: Vinc a enterrar un cos, el del meu germà Polinices, que haurien d'haver honorat i incinerat segons els nostres antics preceptes.
TIRÈSIAS: I has disposat que aquestes t'acompanyin?
ANTÍGONA: No, mirava de persuadir-les que se'n tornessin a la ciutat.
TIRÈSIAS: Desconeixes la llei? Polinices intentà destruir Tebes.
ANTÍGONA: Va perdre. Si hagués guanyat, a totes les boques seria un príncep admirable.
TIRÈSIAS: Conduí estrangers contra la pàtria.
ANTÍGONA: Va ser desposseït del seu dret: això explica el seu odi.
TIRÈSIAS: Acuses Etèocles?
ANTÍGONA: El lloa tothom. A aquest, en canvi, no el plora ningú.
TIRÈSIAS: Etèocles salvà Tebes.
ANTÍGONA: Qui lamentarà més que jo la seva pèrdua? Era gran al consell i a la guerra. Però Polinices era també el seu germà, el fill petit de Iocasta.
TIRÈSIAS: Destructor de la pau.
ANTÍGONA: Si hagués vençut, ara l'honoraríeu com el seu restaurador. Només jo ploraria Etèocles.
EUMOLP: És inútil de retreure els coneguts efectes de l'èxit.
ANTÍGONA: També ets aquí?
EUMOLP: Per acomplir el que m'ordenis i escoltar-vos sota la tempesta.
ANTÍGONA: Ets lliure d'anar-te'n.
EUMOLP: No puc abandonar el vell ni a tu. Si véns, et mostraré el camí de tornada.
ANTÍGONA: El conec. Em quedo.
TIRÈSIAS: No respectaràs la llei?
ANTÍGONA: Tots ens devem primerament a les lleis eternes.
TIRÈSIAS: El teu rang no evitarà el càstig.
ANTÍGONA: Ja ho sé i no ho pretenc. No temo la mort. Sempre he estat voltada de mort, des de sempre he sabut que no envelliria, que no coneixeria l'amor d'un marit i dels fills.
TIRÈSIAS: Arrossegaràs Ismene en la teva caiguda?
ANTÍGONA: Ella sap prou el que li convé.
ISMENE: Si, m'espanta aquesta nit plena de terrors, però no vull quedar l'última del nostre llinatge. Si hem de morir, morirem juntes.
ANTÍGONA: Mira el que fas. Que després no te'n penedeixis.
ISMENE: Ai, les ales dels ocells em freguen la cara! No reconec Polinices en aquest cos podrit. No puc suportar aquesta visió.
ANTÍGONA: Per què no te'n tornes? No t'ho priva ningú.
ISMENE: Per què no reflexiones de nou el que vas a fer? Escolta una vegada més el meu prec, Antígona. És terrible el sacrilegi contra la ciutat.
ANTÍGONA: Ara vacil·les, abans semblaves decidida.
ISMENE: Defalleixo davant la tempesta i la nit, la repugnant olor d'aquest cos, aquests ocells.
ANTÍGONA: Retorna al palau, amb Euriganeia.
EURIGANEIA: T'he de deixar?
TIRÈSIAS: Anem-nos-en també nosaltres, hem parlat prou.
EUMOLP: Jo em quedo.
ANTÍGONA: Tu?
EUMOLP: T'ajudaré.
TIRÈSIAS: No em deixis. No em pots deixar.
EUMOLP: Ajunta't amb les dones.
ISMENE (a part): M'espanta. Sembla el pare quan era cec, però el prefereixo als horrors d'ara.
ANTÍGONA: Saps el que t'espera, si ens descobreixen?
EUMOLP: Sí.
ANTÍGONA: No, no puc acceptar el teu sacrifici.
EUMOLP: El d'un esguerrat albardà. Tan sols tu has estat bona amb mi. (albardà: bufó, comediant)
ANTÍGONA: Et tenia a la vora i no et coneixia. Vine, espanta els ocells. Vine.
ISMENE: No puc ni violar la llei ni vèncer la meva por.
EURIGANEIA: M'he de resignar a viure.
TIRÈSIAS: Advertiré Creont dels presagis.

         (Els tres darrers surten.)

8. Fòrum: has llegit alguna obra més d'en Salvador Espriu que no sigui "Antígona"? Quina? Amb quin Espriu et quedes, amb el dramaturg, amb el poeta o amb el prosista?

Dory Sontheimer ens colpeix amb "Les set caixes". Adreçat a tothom

El 7 de maig de 1945 va finalitzar la Segona Guerra Mundial. La Dory, una dona catalana, filla de pares alemanys, catòlica, i amb la mare afectada per la malaltia de l’Alzheimer tenia coneixements des dels divuit anys que tenia orígens jueus. Després de sentir com la seva mare ja malalta deia de manera sovintejada: “Que ve la Gestapo i se’ns emportarà”, la Dory va decidir anar un pèl més enllà. Vet aquí que el 2 d’octubre del 2002, el mateix dia de la mort de la seva mare, Rosel Heilbruner, i després de la cerimònia fúnebre retornà a la seva casa pairal de Barcelona, a l’avinguda Diagonal, intentant cercar una explicació a aquelles paraules que repetia la seva mare una i altra vegada i que veien com a al·lucinacions. Visità l’habitació on havia viscut la seva infantesa i pujà a l’altell, un lloc que defugia de jove perquè era incòmode i ple de d’andròmines de les cases i maletes que la Rosel emmagatzemava. En un armari d’aquesta estança hi trobà set caixes i fruit de la seva curiositat decidí obrir-les. El seu interior contenia documents, fotografies, passaports, cartes que feien referència al seu entorn familiar i que revelaven la seva identitat jueva. Aquesta informació estava perfectament endreçada i continguda dins de carpetes amb noms de familiars i ciutats. Aviat reconegué els seus pares de joves. Ells van pretendre aïllar-la d’aquell malson. La Dory tingué un xoc emocional en trobar-les i començar a llegir-les, es veié amb l’ànsia d’haver de situar alguns noms que hi apareixien.

Després d’un llarg temps revisant els documents trobats i investigar els noms de les persones a les quals feien referència les cartes, veié que molts membres de la seva família havien estat perseguits pel nazisme, alguns amb millor sort que d’altres, però ben pocs. Aquells documents relataven la dramàtica història de la seva família, on molts membres foren perseguits i d’altres assassinats pel règim que governava l’Alemanya d’aleshores. Com explanava la Dory sobre els seus familiars: “Eren gent absolutament normal. Tot i que pot semblar una novel·la policíaca, em semblava una pel·lícula de terror”. Aquests esdeveniments s’explicaven dins de les set caixes que havia trobat. La persecució a la qual estigué sotmesos els seus consanguinis i la seva gent va estremir a la Dory, perquè com ella deia: “A casa no es parlava de l’Holocaust o la guerra. Era la generació del silenci”. La Dory no sabia si havia de donar o no sortida a aquella informació, atès que, d’entrada havia d’ésser molt intrèpida per revelar noves del seu entorn proper i també, perquè no era escriptora. Llavors, fou quan els seus fills li regalaren un curs d’escriptura a l’Ateneu de Barcelona i s’animà a traspassar aquestes vivències als fulls de paper. De totes maneres, Dory reconeix que no fou un camí planer portar-ho a terme: “Vaig parar una temporada d’escriure. Vaig començar el 2006 a endreçar la història i a partir del 2008 treballava a raó de vuit a deu hores diàries. Hi havia més de mil cartes i escollir-ne de quinze a vint pel llibre fou un camí lent i complicat, a més de veure el moment històric que es descrivia”.

Dins de la història que s’explica a Les set caixes, es relaten fets com que l’avi de la Dory va perdre la direcció del consulat per ser jueu; els avis paterns hagueren de marxar a Cuba també per evitar els horrors de la persecució nazi, i el més curiós de tot, la mare de la Dory callà aquests fets durant tota la vida. Tal i com la Dory glossà: “Mai a casa s’havia parlat dels avis paterns i els meus avis van passar per tres camps de concentració entre el 1940 i el 1942”.

Revisant els documents trobats a l’altell, trobà una carta a la carpeta que hi posava Praga. El pare de la Dory escrivia a un metge de medicina general i li retornaven les cartes amb el matís: “Portats pel transport jueu”, molt banal tot plegat.

Davant de tots aquests inconvenients, i tenint ben present la persecució sense treva, l’agost del 1941 els pares de la Dory van haver de fugir a la Cerdanya, i allí foren ajudats per uns passadors, persones encarregades de guiar a la gent pels camins dels Pirineus. La novel·la també ens reporta la vida d’en Július, un jove de disset anys que arriba a Amèrica, que visqué de primera mà el desembarcament de Llombardia i posteriorment s’enrolà a les tropes del general Patton. En Július, tiet de la Dory, fins i tot va rebre la medalla al valor. Sortosament, en vida, Dory pogué conèixer-lo, i ell li amagà aquesta història que ella ens descobreix ara en aquest relat tan personal. Július morí finalment sense deixar descendència.

Arran de veure les experiències en primera persona d’aquestes persones properes i d’altres que desconeixia, la Dory pensa que el mal no pot amagar-se i deixà anar: “L’ètica i la moral són coses universals”.

En finalitzar la Segona Guerra Mundial el fanatisme pel partit nazi augmentà de tal manera, que tenia cinc milions d’afiliats. Això demostrava el pavor que tenien moltes persones a Alemanya davant els fets que havien ocorregut.

L’escriptura de la novel·la també ha fet reflexionar a la Dory Sontheimer sobre el pensament de la gent del seu propi país: “A l’acabar de llegir totes les cartes, en veure una persona alemanya em preguntava de quin bàndol seria”. No fou pragmàtic que Alemanya anés endavant després de la llavor sembrada, al respecte la Dory afirmà: “Alemanya ha fet un esforç per corregir el genocidi. Arran de la lectura del llibre, algunes persones m’han escrit i m’han demanat perdó”.

D’altra banda, la Gestapo, policia secreta de l’Estat, que pretenia combatre i eliminar qualsevol tendència que pogués posar el govern en perill, també operava a Barcelona, lloc de refugi d’alguns membres de la seva família. Això força els pares de la Dory a canviar-se dues vegades de nom per a no ésser descoberts. Com explanà l’autora, la Gestapo cità dues vegades els seus pares a declarar al consulat alemany i finalment, els portaren a la frontera, amb una única fi, traslladar-los als camps d’extermini.

Dory Sontheimer sovint és citada en centres educatius per tal de realizar xerrades a través de la seva experiència de la descoberta dels fets que els seus pares li havien encobert durant tants i tants anys, de fet, tota una vida. Remarcà que en molts països donen molta importància a l’explicació d’aquests fets per mantenir la memoria i perquè mai tornin a succeir: “A Europa, hi ha mòduls a 4t d’ESO per parlar del genocidi”. Un altre punt a favor del reconeixement de tots els deportats, fou el detall que va tenir el rei de Dinamarca, que decretà que la totalitat de la població portaria l’estrella de David, en una mostra de sentiment envers el poble jueu.

Mirant les coses des d’un punt de vista positiu, molts jueus se salvaren gràcies a un traductor que en saber que els alemanys anaven a dinamitar unes mines quan els deportats hi entressin, traduí expressament malament que “revirarien els barracons” i així la gent no entrés a les mines que posteriorment, els nazis dinamitarien.

La xerrada literària amb la Dory ens va servir per viatjar altre cop a un període de temps que volem oblidar, emperò que cal recordar i com diu ella: “No hi ha oblit ni perdó. Cal aprendre dels errors històrics i la memòria no es pot oblidar”. Aquesta afirmació de l’autora queda ben exemplificada amb el retrat de la vida d’en Július que desenvolupa la novel·la. Aquest jove patí dificultats per superar la història viscuda, i allò que havia visualitzat amb els seus propis ulls, per contra, la Dory sí que se n’ha sortit, i no té cap mena d’inconvenient en mostrar cartes i fotografies familiars en públic, tal i com fa quan presenta el llibre, tot i que, com glossà: “Em va costar trencar el silenci, però l’obra és un homenatge a les famílies que van partir aquells fets”. Dory s’ha atrevit a alçar la veu i a relatar aquest trauma que ha descobert en els darrers anys i que desconeixia que li havia tocat tan de prop. Explicar una cosa que ens ha succeït i compartir-la amb els altres és una manera de fer teràpia i superar-la, ara bé, la història ja està viscuda, escrita i per molt que intentem defugir-la, allí estarà per sempre, res la podrà soterrar, sortosament, el pas del temps diuen que ajuda a curar les ferides. Les set caixes amaga una joliua història ben real i alhora colpidora, molt recomanable per als amants dels relats que pretenen defugir la ficció i al mateix temps no deixa de ser una de les moltes altres tantes històries vinculades a l’Holocaust, així com també s’hi pot veure reflectida la vida dels jueus que es refugiaren a Espanya. 

El descobriment d’aquestes set caixes plenes de documents marcaren una paret en la vida de la Dory, un mur que va pretendre trencar intentant viatjar arreu del món per descobrir la resta de familiars, uns cosins que desconeixia que tenia i que té espargirts a causa de la fugida d’Alemanya i al llarg dels anys els ha anat cercant, trobant i coneixent, viuen en ciutats com Montreal, Boston, Nova York, Buenos Aires, Viena, Praga, Londres, Tel-Aviv. Si llegiu aquesta novel·la de ben segur que us emocionarà i us seguirà emocionant, us caurà més d’una llàgrima, és el relat de Dory en boca dels seus familiars, molts d’ells perderen la vida en els camps de concentració, perquè són diverses les vides que s’hi entrecreuen, unes vides marcades per la tragèdia, unes vides que expliquen un dels moments més tristos de la història de la humanitat, d’unes vides que mereixien una millor sort. Ara, Dory Sontheimer intenta anar endavant, però sense oblidar el passat i una òptima manera de fer-ho, és explicant aquesta sorprenent història.

Josep Maria Corretger 

Abril del 2015

.Petit tast d’aquesta interessant història:

http://www.angleeditorial.com/tasts/setcaixes.pdf

.Per saber-ne una mica més:

http://www.lavanguardia.com/magazine/20140221/54401369934/memoria-holocausto-reportaje-magazine.html

http://www.lavanguardia.com/vida/20140806/54412810907/dory-sontheimer-viaja-al-holocausto-a-traves-de-7-cajas-halladas-en-altillo.html

(Imatges extretes de: lavanguardia.com i elfildariadna.com)

!!EXERCICIS:

1. Has llegit l'obra de no ficció "Les set caixes"? Què t'ha semblat? T'ha emocionat?

2. Fòrum: què t'agrada més llegir, novel·la de ficció o de no ficció i per què? Hi ha molta gent que veu les novel·les de ficció com una veritable pèrdua de temps i prefereixen l'assaig, la biografia o com he dit la novel·la de no ficció, amb quina et quedes tu? Raona la teva resposta.