Fou
el junedenc per antonomàsia, un savi del nostre temps, pioner en moltes
matèries, que trobava el plaer a mig camí de les lletres i les ciències. Amb
ell s’entén que totes dues poden conviure perfectament, no cal que una
n’exclogui l’altra, ell de fet, era un interessat pel significat de les
paraules. Josep Maria Albaigès, enginyer de camins i economista, “fill del botiguer”, com li agradava ésser
conegut, ens va deixar sense esperar-ho fa pocs dies, la mort el va sorprendre
a l’edat de setanta-tres anys justament el dia abans del seu sant i a
Barcelona, on vivia de feia temps, emperò sense oblidar-se per un segon de la
seva estimada Juneda que el va veure créixer i que visitava sempre que podia,
si més no, també i quan es presentava l’ocasió per presentar un nou llibre. En
Josep Maria era un apassionat dels jocs de paraules, de la enginyeria, de
l’economia, de la història, dels entreteniments que feien pensar, com per
exemple, els escacs o els jocs d’enigmàtica, entre d’altres. Un dels seus
actuals hereus el podem trobar en Màrius Serra.
Sovint, i com que sempre
escrivia, una altra de les seves afeccions era investigar sobre la memòria,
fets curiosos llavors i redactava articles sobre algunes d’aquestes temàtiques
esmentades destacant-ne allò descobert. Si ens deturem en la seva trajectòria
de publicacions trobarem edicions sobre diverses temàtiques que dominava: en el
camp de l’onomàstica sobresurten Diccionari
de noms de persona (1980), Diccionari
de noms de noi (1995), Diccionari de
noms de noia (1995), Enciclopèdia
dels noms propis (1995), El gran
llibre dels cognoms (2005), Los
nombres de moda (2010) o El secret
dels noms catalans (2011); la matemàtica: El nombre Pi (2007), La
proporció àuria (2007); com a historiador diversos articles i llibres sobre
la seva Juneda, molts d’aquests articles editats dins la revista cultural del
poble Fonoll i que poden recuperar-se
a través de la seva pàgina web www.albages.com: Petita història d’un segle de ferrocarril a Juneda (1978), Juneda i la cassola (1988), Els carrers de Juneda (1991), Juneda i el seu terme (1991), Noms i renoms de l'antroponímia de Juneda (1992), La sarsuela junedenca (1994), o d’altres com Els misteris del temple de Salomó (2009) o El Macià desconegut (2013) on desvetllava que l’enginyer industrial
Francesc Macià abans de ser president de la Generalitat de Catalunya va introduir
el formigó armat a Espanya, material amb la qual es construeixen la majoria
d’edificacions i va construir el primer dipòsit d’aigua potable de Catalunya a
Puigverd de Lleida;
també llibres adreçats al món empresarial com Polemologia per a executius (1991); en
el terreny humorístic: La divertida
incultura (2000), En dues paraules:
al-lucinant! (2003), Quin tip de
riure! (2009); però també com a interessat en la ment, fou president de
l’associació cultural Mensa, que està dedicada al món de la intel·ligència i a
individus amb un coeficient mental superior a 130: Ajudant a la memòria (2001), Reforci
la memòria (2002), El poder de la
memòria (2005); o el que anava a presentar i que apareixerà pòstumament en
el camp memorialístic: Records de l’any
de la picor (2014), per citar-ne alguns. Convé tenir present que també fou el primer en realitzar El mapa geotècnic de Barcelona (1978).
Una
demostració del seu afany vocacional i intel·lectual el trobem en les
direccions d’entitats culturals que va presidir: com la presidència de la
Societat d’Onomàstica, la presidència de l’Associació d’Onomàstica, Heràldica i
Genealogia, presidència del FONI (Fòrum Onomàstic Nacional i Internacional),
president de l’associació cultural espanyola Mensa, presidència del Club
Palindromista Internacional (CPI). També el podem trobar com a editor de
revistes com Carrollia, que mesclava
matemàtiques amb la llengua, BOFCI, un butlletí oficial de la facultat de
ciències inútils, o Semagames, revista de palíndroms i eulologia, jocs que tant
el fascinaven.
Assíduament
el podíem veure reclamat en molts canals de televisió com ara TV3, TV2, Antena
3, també emissores de ràdio com Catalunya Ràdio, Onda Rambla, RNE o en mitjans
de comunicació escrits com Muy Interesante, Quo, La Vanguardia on s’expel·lia
amb el seu saber sobre els noms i cognoms, els quals havia estudiat durant molt
de temps. Qui no ha consultat alguna vegada el seu llibre de noms o cognoms de
persona?
L’any
2011 li arribà el reconeixement al seu poble natal, Juneda, que el nombrà fill
predilecte de la vila, d’un home que tant havia escrit, investigat i
culturalitzat la població amb els seus articles i petites publicacions sobre el
seu estimat poble.
Per
acabar d’entendre la seva filosofia i de com estimava tant les paraules com els
números, d’igual per igual i sense decidir-se preferentment per cap de les
dues, en un programa de TV2 durant la presentació del llibre Los nombres de moda (2010) li van
preguntar que com podia ser que un enginyer i economista estimés tant les
lletres, el senyor Albaigès glossà:
“De
les paraules sorgeix tot i qualsevol activitat ha de recórrer a les paraules
per a expressar-se i per a continuar investigant en elles”.
(Josep
Maria Albaigès, Para todos la 2,
octubre del 2010)
Finalment,
de ben jovenet sempre havia seguit els passos del senyor Albaigès, sobretot les obres
que fan referència a l’onomàstica i a la vila de Juneda, moltes d’aquestes obres
monogràfiques a la seva població me les deixava fullejar la meva tieta que gratament
les comprava. Tant a ell com a mi el segon cognom, Olivart, ens lligava per sempre
a la població de Juneda.
En
homenatge a aquest gran saberut de les terres de ponent, garriguenc de sempre,
us deixo amb una broma a nivell de coincidència extreta de la seva pàgina web i
no cal dir-ho, creada per aquest geni dins la seva invenció (FCI), facultat de
ciències inútils, i concretament de la pertanyent a la patafísica, que de fet
és una ciència que ens vol fer somriure. Adéu a un savi junedenc de sempre, que
ens ha deixat un bon llegat d’obres de consulta permanent i que perduraran al llarg
del temps. D'un enamorat dels nombres i de les lletres, sense decidir-se més per l'una o per l'altra, d'un home inquiet que ja de ben petit no parava de jugar a jocs que ell mateix s'inventava i amb els quals atreia a tots els seus amics del poble, això sí sovint i per temor ho feia d'amagat, al carreró de darrere de l'església de la seva estimada Juneda, d'un saberut que tant i tant va fer per donar a conèixer qualsevol aspecte desconegut de la seva vila. A en Josep Maria Albaigès, el talent ja li venia de ben lluny. Fins a sempre mestre, adéu JMAiO.
.Coincidències Napoleó-Hitler
Napoleó
nasqué en 1769. Hitler en 1889. Diferència: 129 anys.
Napoleó
prengué el poder en 1804. Hitler en 1933. Diferència: 129 anys.
Napoleó
entrà a Viena el 1809. Hitler el 1938. Diferència: 129 anys.
Napoleó
entrà a Rússia el 1812. Hitler el 1941. Diferència: 129 anys.
Napoleó
perdé la guerra en 1815. Hitler el 1945. Diferència 129 anys.
La diferència
més sonada que s’ha assenyalat sempre entre tots dos fou el seu fracàs, que els
comportà la ruïna, davant de la immensitat i l’hivern dels russos.
Josep
Maria Corretger
Març del 2014
!Un bon article d'un gran amic de l'Albaigès:
https://www.onomastica.cat/sites/onomastica.cat/files/01_balana.PDF
.Fonts consultades:
Pàgina personal de l'autor.
(Imatges extretes de: pageseditors.cat, amazon.es, albaiges.com, todocoleccion.net i edicions 62)
OPINIÓ
1. Has llegit o consultat alguna vegada algun llibre de Josep Maria Albaigès? Què t'ha atret més del llibre i per què?
2. Sabies que aquest erudit junedenc ens va llegar algunes obres de referència i fou un creador de jocs d'enigmàtica?
3. Consulta els llibres d'en Josep Maria Albaigès que va dedicar als noms de persona i als cognoms i pots escriure una mica sobre l'origen i el significat del teu nom i cognom.
