Llegim "Atrapats", de Xavier Gual (7). Club de lectura. Adreçat a tothom

 

Després, d’una petita experiència a l’interior de la carbonera, ara pretenen repetir... però per què?

 

12

SORTIM D’AQUÍ

-Per arribar a la cantina haurem de travessar el passadís dels laboratoris fins al final. Allí hi ha una porta que duu als camerinos del teatre. Dels camerinos podem pasar fàcilment al teatre, i d’allí a la cantina és un moment. Som-hi?

-Ara t’escolto! –La Sara va celebrar la sàvia decisió d’acostar-se a la sortida i recuperar la moto, el patinet i les bicicletes, que devien estar colgades per la neu.

Mentre avançaven pel passadís dels laboratoris pràcticament a les fosques, en Dani va obrir una bossa gegant de patates i en va oferir als companys.

-Fem la patata de la pau?

En Sergi es va resistir a riure, però com que a aquelles hores el dinar li quedava molt lluny de l’estómac, va ficar-hi la mà sense fer-s’ho pregar. Mentre tots plegats feien cruixir les patates a la boca es vam adonar que l’aspecte dels llocs canviava moltíssim depenent de la llum que hi van semblar les entrades a unes cel·les de tortura medieval, i l’exposició d’àtoms i molècules penjats al suro, experiments del doctor Frankenstein.

-No podríem pensar un final alternatiu? La Sara i jo estem amb tu. Vull dir que potser pots fer un muntatge diferente i després un dia d’aquests quedem amb la Diana, que es torni a desfressar de Santacruz, i en una habitación mig a les fosques filmes les imatges que et faltin.

-Ui, en una habitació mig a les fosques amb la Diana, pobre de tu…

En Sergi va escoltar la idea d’en Riki i va fer callar una vegada més en Dani.

-Tens raó. Això és millor que res, però vosaltres heu vist les possibilitats que tenia la carbonera, no? Sobretot la sala de les gàbies!

-Jo no torno a posar el meu turmell allà baix, ho sento molt, nois.

En Sergi es va aturar en sec i va fer mitja volta.

-Doncs hi vaig jo sol. Tens raó, Riki, potser puc agafar alguns primers plans de la carbonera i fer una mena de muntatge hipnòtic. Jo què sé. Qualsevol cosa és millor que res. Ja m’espavilaré. No m’hi acompanyes, Dani? Ara que ja hem fet la patata de la Pau? Tu i jo som els més valents de tots quatre. I així deixarem uns minuts sols aquesta parelleta de gallines perquè facin manetes.

-La maneta és la que et girarà la cara, imbècil! A sobre que et dono solucions!

En Riki va refermar amb el cos les seves paraules fins que la Sara el va estirar del braç.

-Nosaltres seguirem fins al final del passadís i ens esperarem davant la porta dels camerinos. No vull forçar més el turmell perquè cada vegada em fa més mal. Llavors, ens obres primer la porta i després te’n vas a la carbonera, entesos?

-No caldrà, Sara -va dir en Sergi, sobtadament seriós-. No sé per què, però al final no l’he tancat amb clau, només de cop. Potser perquè m’ha fet molta ràbia no poder-hi filmar. Bé, no vull ratllar-vos amb els meus problemes. Teniu les claus i aneu obrint. D’aquí a cinc minuts serem amb vosaltres. Perquè tu vens amb mi, Dani, i mentre m’il·lumines les escales jo aniré filmant com si fos en primera persona, com si fossin ells, vaja. -Va llançar les claus a en Riki i va comprovar com en Dani estava ple de dubtes i pors-. Ja et recompensaré d’alguna manera.

-Ah, sí? De quina? Saps que m’agraden els còmics i els videojocs, oi?

En Sergi Va deixar en Dani amb la paraula a la boca, va acomiadar-se de la Sara i en Riki, i va començar a caminar en direcció al vestíbul. Després d’uns segons, el seu company va seguir-lo amb passes ràpides i una mica ridícules, aixecant-se una vegada més les faldilles de la túnica negra. Quan van arribar davant de les escales que duien a les aules, es van adonar que la porta de la carbonera era oberta del tot.

-No has dit que l’havies tancada de cop? -va preguntar-li en Dani.

-Sí. La deu haver obert el corrent d’aire. Espero que no tinguem cap visita inesperada...

En Dani va fer intenció de girar cua, però en Sergi el va obligar a acostar-se a la porta. Va allargar el cap i va comprovar que a l’interior tot era a les fosques.

-Segur que ha estat l’aire. No veus que aquí passa un vent que obre i tanca qualsevol cosa?

[Fragment extret de: GUAL, Xavier, (2021), “Atrapats”, Fanbooks, Barcelona]

(Fotografia de: Senyor I)

 

EXERCICIS:

1. Abans d’entrar a la carbonera, hi ha dues persones que pretenen fer “la patata de la pau”? Què és i a qui es refereix?

2. Per què volen retornar a l’interior de la carbonera?

3. El capítol porta per títol “Sortim d’aquí”, per què?

4. Què passa a la carbonera amb les gàbies? Què troben els joves d’estrany?

5. Hi ha la hipòtesi que la porta l’hagi tancat algú o algun element atmosfèric. Per què s’ha tancat? Hi ha indicis de quelcom paranomal allí dins? Raona la teva resposta.