Conte amb valors: "La joia perduda". Adreçat a tothom

 

Creuant el desert, un viatger veié un àrab assegut al peu d’una palmera. A poca distància reposaven els seus cavalls, sobrecarregats amb objectes de valor. S’apropà a l’home i li digué:

-“Veig que viatja molt carregat, puc ajudar-lo en alguna cosa?”

-“Ai!”, replicà l’àrab amb tristesa-. “Estic molt afligit perquè acabo de perdre la més preciosa de les joies”.

-“Quina joia era?” –preguntà el viatger.

-“Era una joia com no se’n tornarà a fer cap” –digué l’interlocutor. “Estava tallada amb un bocí de pedra de vida i havia estat feta al taller del temps. L’adornaven vint-i-quatre brillants al voltant dels quals se n’agrupaven uns altres seixanta més petits. Ja veus com tinc raó en dir que joia igual no podrà produir-se mai més”.

-“A fe meva –digué el viatger- la vostra joia devia de ser preciosa. Però no pensa que amb molts diners pot fabricar-se’n una altra d’igual?”

-“La joia que he perdut –contestà l’àrab- era un dia, I un dia que es perd no torna a trobar-se mai més”.

No perdis una hora de la teva vida que podria ésser productiva. Tingues sempre present que el temps perdut mai regressa.

 

(Conte traduït de la revista «Pronto»)

(Imatge extreta de: Clemència Peris)

(Traducció: Josep Maria Corretger)

 

 

EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte amb valors.

2. Explica el significat dels mots que hi ha en color lila.

3. Pensa i escriu un sinònim de cada mot:

.respongué:                                                 regressa:

4. Què ha perdut realment l’àrab? Per què?

5. Agrupa paraules dins del conte dins d’un mateix grup semàntic.

6. Per què vint-i-quatre s’escriu entre guionets? Quina és la regla ortogràfica?

7. De quin temps verbal són els verbs: digué, respongué, preguntà, replicà, contestà, retornarà?

8. Per què estava s’escriu amb ve baixa en català? Escriu la norma ortogràfica.

9. Comenta el significat de l’expressió a fe meva.

10. Quin ensenyament pots emprar per al teu dia a dia vital? Com?