diumenge, 6 de setembre de 2020

Els registres lingüístics (I): l'estàndard. Adreçat a tothom

Dins d’una llengua ens trobem que totes les expressions que semblen sinònimes no són adequades o intercanviables en tots els contextos.

Tampoc les utilitzen tots els parlants de la mateixa llengua. Existeixen una sèrie de factors que condicionen que s’esculli un terme en detriment d’un altre.

D’entre els factors essencials que determinen aquesta elecció trobem: el canal, el tema, el context, la intenció i el grau de formalitat.

Pel que fa a la classificació dels registres podem diferenciar dos grans grups:

.Formals: estàndard, culte o literari, cientificotècnic.

.Informals: col·loquial o familiar, vulgar.

Els registres formals en termes generals es caracteritzen per la seva correcció, adequació a la normativa, precisió i riquesa lèxica. Poden incorporar cultismes (mots agafats directament del llatí que no han patit l’evolució pròpia de la llengua parlada), arcaismes (paraules o expressions antigues que no s’empren en la parla habitual), neologismes (paraules que s’acaben d’incorporar a la llengua) i manlleus (paraules que provenen d’altres llengües).

Per un altre costat, els registres informals, són més espontanis, no es preocupen per la normativa i a més tenen poc rigor lèxic.

L’estàndard és una varietat comuna a tots els parlants d’una llengua i que té la missió de garantir la comprensió entre tots els qui la utilitzen, indiferentment del seu origen geogràfic, condició social, edat o sexe. Per tant, la varietat estàndard no és exclusiva d’una zona geogràfica específica, així com tampoc d’un grup social determinat, sinó que pertany al fons comú de la llengua i tothom pot emprar-la.

Com que és una varietat que pretén garantir l’accés de tots els membres de la comunitat lingüística, d’aquí que la trobem als mitjans de comunicació: premsa, ràdio, televisió, i també a l’ensenyament, l’Administració, i en d’altres camps que pretenen arribar a un nombre màxim de persones.

Tot i que el registre estàndard segueixi la normativa, tanmateix, no és l’única varietat correcta ni tampoc la més correcta, emperò, sí la més adequada per als usos públics. Rebutja les normes que puguin originar incomprensió (cultismes, arcaismes) o discriminació (vulgarismes, col·loquialismes) per part de qui escolta.

La varietat estàndard és neutra, atès que s’aplica a qualsevol situació comunicativa, indiferentment del tema que s’empri, del canal, de la finalitat, del grau de formalitat, de les condicions personals de l’emissor o receptor (edat, sexe, procedència geogràfica, condició social). Per tant, és una varietat de la llengua lliure de connotacions.



! RECORDA:

.Podem trobar registres formals i registres informals.

.Els registres es classifiquen de la següent manera:

.Formals: estàndard, culte o literari, cientificotècnic.

.Informals: col·loquial o familiar, vulgar.

.La llengua estàndard és una varietat lingüística que té un grau de formalitat i vol incloure tots els parlants de la mateixa llengua amb la finalitat d’entendre’s, sense tenir en compte l’edat, el sexe, la procedència geogràfica i la condició social.


! Si en vols saber més clica al següent enllaç:

https://pt.slideshare.net/SlviaMontals/registres-lingstics


(Material adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura. 3r ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2007)

(Imatge extreta de: Slideshare)



EXERCICIS:

1. Realitza un esquema amb els principals registres.

2. Digues si són certes o falses les presents afirmacions:

-Un manlleu és una paraula o expressió que no s’empra en la llengua habitual.

-Un neologisme és un mot que té el seu origen en una altra llengua.

-Un cultisme és una paraula que no ha patit cap evolució.

-La llengua estàndard forma part dels registres informals, ja que inclou totes les varietat lingüístiques d’una llengua.

3. Defineix els següents conceptes:

Vulgarisme:

Arcaisme:

4. Cerca informació d’un tipus de registre i inclou-la aquí.

5. Aporta un petit fragment de cinc a vuit línies i justifica el tipus de registre i per què.

6. Crea una gamificació per a treballar els conceptes de la present fitxa.

7. Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han anat les activitats dels registres lingüístics. Pensa amb les dificultats que t’han sorgit, i com les has resoltes.



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;