Faltes d'escriptura habituals (7): mots acabats en -etud i -itud. Adreçat a tothom

A final de mot ens trobem amb la confusió de dues lletres d’acord amb la seva mateixa sonoritat, la –t o la –d. A més, si saps transcripció fonètica, com que a final de mot es transcriu sempre un so sord, encara et pot generar més dubtes en l’escriptura ortogràfica. Bé, oblidem-nos de la fonètica, ja que va per un camí oposat a l’ortografia.

Els acabaments amb –etud i –itud, generalment, cultimes i estrangerismes, són una excepció a la norma d’escriure –t després de vocal tònica o diftong tònic.

Ex: 

extremitat, salut, buit…

Per tant, totes les paraules que finalitzen en –etud i –itud, cal escriure-les amb –d final. Que no us confongui el mot joventut, dentut, que acaben en –entut i que alguns confonen. Anem a veure alguns exemples de mots amb –etud i –itud.

Ex:

-etud:

quietud, mansuetud, inquietud, desuetud, consuetud.

-itud:

altitud, solitud, habitud, actitud, acritud, pulcritud…

! Recorda:

.Tots els mots que acaben amb –etud i –itud s’escriuen amb –d.

.Que no et confonguin els mots amb –entut: joventut, dentut.

! La pàgina següent t’ajudarà a cercar paraules:

https://www.paraulesamb.com/cercar.php?f=on

(Imatge extreta de: El blog del maestro)

EXERCICIS:

1. Per què tenim la confusió d’escriure –t o –d al final de mot? Raona la teva resposta amb exemples.

2. Quina és la norma que has de recordar d’aquesta fitxa vinculada als mots amb –etud i –itud?

3. Crea una sopa de lletres per a cercar mots que acabin amb –etud i –itud.

4. Amplia la llista de paraules d’aquesta fitxa que finalitzin amb –etud i –itud.

5. Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han anat les activitats d’aquesta fitxa.