Les llengües romàniques. Adreçat a 4t d'ESO i Batxillerat

El llatí fou la llengua que els romans implantaren en els territoris que anaven conquerint. La llengua que parlaven els soldats, comerciants i administratius s’anomenava llatí vulgar, i era un llatí diferent al clàssic, que era més acadèmic i uniforme. A la vegada, els estaments eclesiàstics i els polítics empraven el llatí clàssic per a divulgar els seus escrits i doctrines. La manca d’uniformitat a l’hora de parlar la llengua i d’altres factors de contacte amb les llengües autòctones en els territoris conquerits i que afecten al substrat, així com també la influència de les llengües veïnes, anomenada adstrat, van provocar la fragmentació de les llengües i posteriorment l’aparició de les llengües romàniques.

Es coneix amb el nom de llengües romàniques el conjunt de llengües actuals que tenen com a origen comú el llatí. A dia d’avui existeixen nou llengües romàniques: el català, el castellà, l’occità, el francès, el galaicoportuguès, l’italià, el romanès, el sard, i el retoromànic.

Hi havia unes altres llengües que també provenien de les terres governades pels romans, anomenades embrionàries, i que no arribaren a desenvolupar-se tal i com ho feren les llengües romàniques. Foren: el lleonès, l’aragonès, el francoprovençal, i el gascó.

L’any 476 dC l’Imperi romà va començar a fer fallida i els vincles polítics amb Roma es van anar trencant. La llengua llatina que parlava el poble també cada cop s’anava diversificant més de la llengua parlada per les altes institucions públiques i eclesiàstiques, és a dir, es distanciava del llatí clàssic. Aquest allunyament va arrelar i va fer que a partir del segle VIII apareguessin noves maneres d’anomenar els nous parlars que s’allunyaven del llatí més clàssic: vulgar, pla, romanç, entre d’altres noms.

La llengua catalana diferenciada del llatí va néixer cap al segle VIII. Les primeres mostres escrites foren trobades a finals del segle XI on hi havia juraments de fidelitat. El primer text que es conserva en llengua catalana és el Fòrum Iudicum o Liber Iudiciorum, és una traducció d’un codi de lleis visigòtic de la primera meitat del segle XII. A les acaballes del mateix segle es va trobar un altre text, Les Homilies d’Organyà, un recull de sermons per predicar en la llengua que entengués el poble. Al segle XI es recomanava que els sermons es realitzessin en rusticam romanam lingua, o el que era el mateix, en llengua vulgar.

El llatí és la base de la formació del lèxic de totes les llengües romàniques, per tant, també ho és del català. Per exemple:

Beure (bibere); menjar (manducare); dormir (dormire); alt (altus); gras (crassus); fred (frigidus); cap (caput); ull (oculus); orella (aurícula).

Ara bé, el llatí en què es basa la formació del lèxic de les llengües romàniques no sempre és el mateix. Així doncs, el castellà i el galaicoportuguès moltes vegades parteixen del llatí clàssic; en canvi, el català, el francès i l’italià deriven del llatí vulgar.

.Llatí clàssic à cama à castellà àcama / galaicoportuguès à cama

.Llatí vulgar à lectu à català à llit / francès à lit / italià à letto

El llatí no era l’únic element que va ajudar a la formació de les llengües romàniques, tanmateix, el català. Hem de parlar de tres elements que també hi tingueren molt a veure.

.EL SUBSTRAT, L’ADSTRAT I EL SUPERSTRAT

El substrat és la influència que una llengua substituïda exerceix sobre una nova llengua, a la qual aporta trets lingüístics principalment de lèxic. Totes les llengües que es parlaven abans de la romanització van desaparèixer, menys el basc. Tanmateix, ens han arribat mots com: pissarra, esquerre, estalviar (iberobasc); llauna, camisa, tancar, blat, aixeta (celta); galera, mim (grec).

L’adstrat és el conjunt d’influències que exerceixen les llengües veïnes sobre la llengua que s’està formant. Després de la formació de la llengua catalana entre els segles VIII i X hi ha hagut d’altres llengües que han aportat lèxic perquè eren properes geogràficament. Algunes d’aquestes llengües són el castellà, el francès o l’occità. Per exemple: borratxo, quedar (castellà); pantaló, fletxa (francès); frare, ambaixada (occità).

El superstrat és la influència en la formació d’una llengua posterior a la romanització. A causa de l’entrada d’altres llengües que s’introduïren posteriorment i de manera temporal a la Romània. Exemples:

Sabó, blanc, bandera, fang, guerra (germànic); taronja, llimona, catifa, arracades (àrab).

A l’actualitat, gràcies a què l’anglès ha assolit una posició important a nivell internacional, el català ha anat incorporant diverses paraules com per exemple, futbol, míting...

(Imatge extreta de: sites.google i slideplayer)

(Material adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura. 4t d'ESO,    

  Editorial Teide, Barcelona)

!!EXERCICIS:

1.     Esmenta quin és l’origen de les paraules següents:

Sucre, blau, Albert, isard, maduixa, banya, safareig, guàrdia, gandul, guarir, roba, Berta, arròs, sarna, trencar.

Pista. Poden provenir de: l’àrab, celta, iberobasc, germànic.

2.      Escriu l’evolució de les següents paraules en les diferents llengües romàniques:

CATALÀ	FRANCÈS	CASTELLÀ	ITALIÀ	GALPORTUG.	ROMANÈS
nit
camisa
cadira
dent

3.      Cerca com s’escriuen els dies de la setmana en cadascuna de les llengües romàniques:

CATALÀ
CASTELLÀ
OCCITÀ
FRANCÈS
GALAICOPORTUGUÈS
ITALIÀ
ROMANÈS
SARD
RETOROMÀNIC

4.   Els mots imbècil, idiota, estúpid tenien un origen ben diferent del que ens ha arribat avui dia. Investiga i esmenta’l.

5.  Realitza un esquema sobre l’origen de les llengües romàniques. No t’oblidis d’incloure el substrat, l’adstrat i el superstrat.

6.      Esmenta en quina zona i país es parlen les següents llengües romàniques:

LLENGÜES ROMÀNIQUES	TERRITORI	PAÍS
Català
Sard
Italià
Romanès
Retoromànic
Francès
Occità
Galaicoportuguès
Castellà

7.      Explica les principals diferències entre el llatí clàssic i el llatí vulgar. Si cal, ajuda’t d’Internet.

8.   En quin any es produí el desmembrament de l’Imperi Romà? Va influir en l’origen de les llengües romàniques? Raona la teva resposta.

9.    Esmenta quins són els primers textos escrits en llengua catalana? De quina tipologia són? En quin període de temps van aparèixer?

10. Autoavalua’t: has après coneixements importants per a la teva vida quotidiana en aquesta fitxa? Els has trobat interessants? Per què? Amb quins coneixements t’has de quedar per tal d’entendre l’origen de la llengua catalana?