El llatí fou la llengua que els romans implantaren en els
territoris que anaven conquerint. La llengua que parlaven els soldats,
comerciants i administratius s’anomenava llatí vulgar, i era un llatí diferent al
clàssic, que era més acadèmic i uniforme. A la vegada, els estaments
eclesiàstics i els polítics empraven el llatí clàssic per
a divulgar els seus escrits i doctrines. La manca d’uniformitat a l’hora de
parlar la llengua i d’altres factors de contacte amb les llengües autòctones en
els territoris conquerits i que afecten al substrat, així com també la
influència de les llengües veïnes, anomenada adstrat, van provocar la
fragmentació de les llengües i posteriorment l’aparició de les llengües romàniques.
Es coneix amb el nom de llengües romàniques el conjunt de
llengües actuals que tenen com a origen comú el llatí. A dia d’avui existeixen
nou llengües romàniques: el català, el castellà, l’occità, el francès, el
galaicoportuguès, l’italià, el romanès, el sard, i el retoromànic.
Hi havia unes altres llengües que també provenien de les
terres governades pels romans, anomenades embrionàries, i que no arribaren a
desenvolupar-se tal i com ho feren les llengües romàniques. Foren: el lleonès,
l’aragonès, el francoprovençal, i el gascó.
L’any 476 dC l’Imperi romà va començar a fer fallida i els vincles polítics amb Roma es van anar trencant. La llengua llatina
que parlava el poble també cada cop s’anava diversificant més de la llengua parlada
per les altes institucions públiques i eclesiàstiques, és a dir, es distanciava
del llatí clàssic. Aquest allunyament va arrelar i va fer que a partir del
segle VIII apareguessin noves maneres d’anomenar els nous parlars que
s’allunyaven del llatí més clàssic: vulgar, pla, romanç, entre d’altres noms.
La llengua catalana diferenciada del llatí va néixer cap
al segle VIII. Les primeres mostres escrites foren trobades a finals del segle
XI on hi havia juraments de fidelitat. El primer text que es conserva en llengua catalana és el Fòrum
Iudicum o Liber Iudiciorum, és
una traducció d’un codi de lleis visigòtic de la primera meitat del segle XII. A les acaballes
del mateix segle es va trobar un altre text, Les Homilies d’Organyà, un recull de sermons per predicar en la
llengua que entengués el poble. Al segle XI es recomanava que els sermons es
realitzessin en rusticam romanam lingua,
o el que era el mateix, en llengua vulgar.
El llatí és la base de la formació del lèxic de totes les
llengües romàniques, per tant,
també ho és del català. Per exemple:
Beure (bibere); menjar (manducare); dormir (dormire); alt
(altus); gras (crassus); fred (frigidus); cap (caput); ull (oculus); orella
(aurícula).
Ara bé, el llatí en què es basa la formació del lèxic de les
llengües romàniques no sempre és el mateix.
Així doncs, el castellà i el galaicoportuguès moltes vegades parteixen
del llatí clàssic; en canvi, el català, el francès i l’italià deriven del llatí
vulgar.
.Llatí clàssic à cama à castellà àcama / galaicoportuguès à cama
.Llatí vulgar à lectu à català à llit / francès à lit / italià à letto
El llatí no era l’únic element que va ajudar a la
formació de les llengües romàniques, tanmateix, el català. Hem de parlar de tres elements que també hi
tingueren molt a veure.
.EL SUBSTRAT, L’ADSTRAT I EL SUPERSTRAT
El substrat és la influència que una llengua substituïda exerceix
sobre una nova llengua, a la qual aporta trets lingüístics
principalment de lèxic. Totes les llengües que es parlaven abans de la
romanització van desaparèixer, menys el basc. Tanmateix, ens han arribat mots
com: pissarra, esquerre, estalviar (iberobasc); llauna, camisa, tancar, blat,
aixeta (celta); galera, mim (grec).
L’adstrat
és el conjunt d’influències que
exerceixen les llengües veïnes sobre la llengua que s’està formant. Després
de la formació de la llengua catalana entre els segles VIII i X hi ha hagut
d’altres llengües que han aportat lèxic perquè eren properes geogràficament.
Algunes d’aquestes llengües són el castellà, el francès o l’occità. Per
exemple: borratxo, quedar (castellà); pantaló, fletxa (francès); frare,
ambaixada (occità).
El superstrat és la influència en la formació d’una llengua
posterior a la romanització. A causa de l’entrada d’altres llengües que
s’introduïren posteriorment i de manera temporal a la Romània. Exemples:
Sabó, blanc, bandera, fang, guerra (germànic); taronja,
llimona, catifa, arracades (àrab).
A l’actualitat, gràcies a què l’anglès ha assolit una
posició important a nivell internacional, el català ha anat incorporant
diverses paraules com per exemple, futbol,
míting...
(Imatge extreta de: sites.google i slideplayer)
(Material adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana
i literatura. 4t d'ESO,
Editorial Teide,
Barcelona)
!!EXERCICIS:
1. Esmenta
quin és l’origen de les paraules següents:
Sucre, blau, Albert, isard, maduixa, banya, safareig,
guàrdia, gandul, guarir, roba, Berta, arròs, sarna, trencar.
Pista. Poden provenir de: l’àrab, celta, iberobasc,
germànic.
2. Escriu
l’evolució de les següents paraules en les diferents llengües romàniques:
CATALÀ
|
FRANCÈS
|
CASTELLÀ
|
ITALIÀ
|
GALPORTUG.
|
ROMANÈS
|
nit
|
|||||
camisa
|
|||||
cadira
|
|||||
dent
|
3. Cerca
com s’escriuen els dies de la setmana en cadascuna de les llengües romàniques:
CATALÀ
|
|||||||
CASTELLÀ
|
|||||||
OCCITÀ
|
|||||||
FRANCÈS
|
|||||||
GALAICOPORTUGUÈS
|
|||||||
ITALIÀ
|
|||||||
ROMANÈS
|
|||||||
SARD
|
|||||||
RETOROMÀNIC
|
4. Els
mots imbècil, idiota, estúpid tenien un origen ben diferent del que ens ha
arribat avui dia. Investiga i esmenta’l.
5. Realitza
un esquema sobre l’origen de les llengües romàniques. No t’oblidis d’incloure
el substrat, l’adstrat i el superstrat.
6. Esmenta
en quina zona i país es parlen les següents llengües romàniques:
LLENGÜES ROMÀNIQUES
|
TERRITORI
|
PAÍS
|
Català
|
||
Sard
|
||
Italià
|
||
Romanès
|
||
Retoromànic
|
||
Francès
|
||
Occità
|
||
Galaicoportuguès
|
||
Castellà
|
7. Explica
les principals diferències entre el llatí clàssic i el llatí vulgar. Si cal,
ajuda’t d’Internet.
8. En
quin any es produí el desmembrament de l’Imperi Romà? Va influir en l’origen de
les llengües romàniques? Raona la teva resposta.
9. Esmenta
quins són els primers textos escrits en llengua catalana? De quina tipologia
són? En quin període de temps van aparèixer?
10. Autoavalua’t:
has après coneixements importants per a la teva vida quotidiana en aquesta
fitxa? Els has trobat interessants? Per què? Amb quins coneixements t’has de
quedar per tal d’entendre l’origen de la llengua catalana?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada