1. LA VARIETAT HISTÒRICA
Ja sabem que una llengua varia a mesura que passa el
temps, atès que, trobem paraules que deixen d’emprar-se, o bé d’altres es posen
de moda. Un bon exercici és realitzar una comparació entre textos literaris o
documents de diferents èpoques i es plasmaran aquestes diferències. Així doncs,
com més antic sigui el text o document que tenim al davant, més difícil serà
entendre’n el sentit. Els textos sempre reflecteixen la llengua tal i com era
en aquell moment. Els processos de canvi en els quals intervenen les llengües
s’anomenen varietats
històriques.
Exemple:
.Els textos d’època medieval tenen molts llatins, ja que,
el llatí tenia prestigi en aquell temps.
.El català a partir del segle XVI i sobretot en els
segles XVII i XVIII presenta molts castellanismes, perquè el castellà per
qüestions polítiques era la llengua de la cort, de l’administració i de la
cultura.
.El català del segle XXI com tantes altres llengües es
troba influït per l’anglès, a causa de la seva important presència en l’àmbit
tècnic, científic i informàtic.
La ciència dins de la llengua que estudia la varietat
històrica és la gramàtica històrica,
perquè s’encarrega de descriure els canvis que s’han produït en la fonètica, la
morfologia, la sintaxi i el lèxic de la llengua al llarg del temps. Per un
altre costat, la història de la llengua s’encarrega
d’estudiar l’origen d’una llengua i els factors que han pres part en el seu
prestigi i utilització; parlem de factors de caire polític, històric, econòmic,
social, entre d’altres.
2. LA VARIACIÓ GENERACIONAL
Avui dia, és pragmàtic poder veure les diferències que
existeixen entre el parlar de diverses generacions de persones, per exemple,
entre avis i néts. Els adults acostumen a ésser més conservadors que els joves,
i això queda reflectit en la llengua oral. El lèxic que empren els joves pot
ésser desconegut per un adult i a la inversa.
D’altra banda, els joves no segueixen tant la normativa
ni la llengua estàndard de la llengua. A la vegada, també incorporen neologismes, és a dir, paraules noves, i acostumen a
repetir un terme diverses vegades fins a empobrir el vocabulari d’un text.
La llengua que empren els adults té un registre més
proper a l’estàndard, ja que, es deu a la inserció en el món laboral. Això sí,
no és tan innovador com la llengua dels joves.
Les diferències que trobem entre la llengua dels joves i
la dels adults reben el nom de varietat generacional.
3. LA VARIETAT SOCIAL
És la varietat que depèn del grup social del qual formen
part els parlants. Els mitjans de comunicació, i també la mobilitat social
poden comportar dificultats de classificació dels diferents estrats dels
parlants. En canvi, sí que queda ben diferenciada la parla d’un individu de classe
alta i un de classe mitjana o baixa.
Les persones que viuen en un ambient similar, tot i tenir
diferents procedències, poden arribar a tenir la mateixa manera de parlar. Així
doncs, per exemple, el parlar xava,
és el parlar que empren les classes baixes de la ciutat de Barcelona i del seu
entorn. És una manera de parlar plena de castellanismes. Per un altre costat, el parlar bleda, és el característic de les zones
residencials de Barcelona i d’alguns medis universitaris. Comparteix alguns
trets amb el parlar xava. Formen part de la varietat social.
4. LA VARIETAT PROFESSIONAL
El llenguatge d’especialitat és la varietat que depèn d’un
àmbit professional. Per tant, cada àmbit professional té un lèxic específic que a la vegada fa que sigui desconegut per individus fora
d’aquell àmbit.
A mesura que avança la ciència i a la vegada la societat
es va modernitzant, també s’han anat diversificant les varietats professionals
i també s’han anat complicant les situacions comunicatives arran d’aquesta
riquesa. És evident que cada parlant domina diferents tipus de registres i
segons la seva posició social, econòmica, cultural o laboral, entre d’altres,
farà que empri més un registre més o menys elevat. El fet de no dominar un
registre lingüístic, així com no saber adequar-lo al seu moment comunicatiu pot
comportar distorsions en la comunicació.
D’altra banda, cada ofici té el seu vocabulari
especialitzat diferent al d’ús general de la llengua. Així doncs, no parlaran
igual un metge, un fuster, un manobre, un professor... Aquest lèxic
especialitzat s’anomena tecnolecte, és a dir, el vocabulari tècnic que
fa referència a un àmbit professional i que pot incloure a tall d’exemple,
conceptes, noms d’eines, noms de productes d’aquell àmbit, entre d’altres. No s’ha
de confondre el tecnolecte amb l’argot.
L’argot
és el llenguatge col·loquial que empra un individu i que acostuma a ésser poc
accessible per als parlants fora d’aquell àmbit. La paraula argot és un
gal·licisme que significa “la parla dels lladres francesos”. Feia referència a
la llengua d’un sector marginat d’individus. En l’actualitat, cada grup social
pot emprar l’argot, cosa que el preservarà dels individus foranis a l’àmbit.
Pel que fa al català, l’argot que empra és prestat del castellà.
!Paraules de l’argot dels lladres:
(Material adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana
i literatura. 4t d'ESO,
Editorial Teide,
Barcelona)
(Imatge extreta de: traduciresdescubrir)
!!EXERCICIS:
1.
Cerca vocabulari especialitzat d’algun d’aquests oficis: metge, mecànic,
paleta, informàtic.
2.
Transforma les següents oracions en registre estàndard:
.No m’agrada emprenyar, pero necessito calés.
.La teua germana i jo estem enrotllats i no tenim ganes
de fotre res.
.És una merda que la pista de bàsquet només tingui una
canasta.
.Els demés tios de la colla m’ha ben fotut.
3.
Explica la diferència entre l’argot i el tecnolecte.
4.
Justifica el tipus de variació en cada cas.
.El seu fill té apendicitis.
.Amb tant, anaven-nos vinent rics hòmens d’aragó e de
Catalunya; e en los primers venc l’arquebisbe de Narbona amb quaranta cavallers
e amb sis-cents hòmens de peu, e havia nom Pere Amiel. E la host anà-hi
creixent, e els sarraïns estrengueren-se en tal manera que anc no osaren eixir
a nós sinó de torneig que havien amb alguns de la host.
.Les paraules: andrapar, andola, aranya, avisat, bollu,
castanya.
5.
Comenta en què consisteix la variació generacional.
6.
Inventa un exercici per tal de treballar la variació lingüística a l’aula,
emperò no el resolguis, que ja ho farà algú altre.
7.
Cerca un vídeo a la xarxa on hom parli en algun argot i estudia’l breument. No
t’oblidis d’incloure l’enllaç.
8.
Esmenta paraules que provinguin de l’anglès i s’hagin incorporat a la llengua
catalana.
9.
Autoavalua’t: quines dificultats t’han sorgit a l’hora de treballar el present
tema i per què? Què t’ha resultat més complicat? Quins coneixements et serviran
i que podràs aplicar en el teu dia a dia?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada