.LA CRÍTICA
Mot
que prové del grec κριτικός, kritikós i que significa ‘el que discerneix’. La
crítica és una opinió on es valora les qualitats d’una producció realitzada per
un individu. Pot ésser literària, plàstica, musical, periodística, d’un
espectacle, entre d’altres. Una crítica sempre ha de ser objectiva, és a dir,
mostrar allò tal i com és, sense expressar els sentiments propis i els
prejudicis que pugui tenir l’observador i sense intentar convencer als lectors,
tanmateix sí que es pot recomanar o no anar a veure aquell esdeveniment o
llegir aquell llibre.
Les persones especialitzades en realitzar les crítiques
reben el nom de crítics. Poden ser: d’art, de literatura, de música i similars.
Són coneixedors del tema sobre el qual escriuen. Aquests individus són els
encarregats d’anar a veure l’espectacle o de llegir la novetat editorial i
tractar-la en un article que acabarà sortint publicat a la premsa: un diari o
bé una revista, en format digital o bé en paper. També podem trobar un altre
tipus de crítics, els que es dediquen a comentar una ruta d’un viatge, la
qualitat d’un restaurant o que tracten l’àmbit científic.
La finalitat de la crítica és realitzar un judici de
valor fiable i que pugui guiar sobre allò que s’anirà a veure o que és llegirà.
Els lectors no tenim perquè estar a favor de la crítica, de fet, hi podem estar
més o menys d’acord, però sí que ens donarà algunes claus sobre el llibre, disc
o espectacle que potser anirem a veure en funció de la crítica que s’ha acabat
de llegir i que segurament influirà poc o més en la nostra decisió. Avui dia,
hi ha molts individus que es guien per la crítica a l’hora de llegir o comprar
un llibre, o bé un disc, anar al cinema, al teatre o veure el repertori d’un
grup en un concert, atès que, en donaran una descripció fidedigna. D’altres,
prefereixen arriscar-se i guiar-se únicament per la sinopsi o bé per la
publicitat i finalment decidir si aniran a presenciar l’acte, o per exemple, a
comprar el llibre.
Un exemple de crítica apareguda al diari “La Vanguardia”:
El triomfal retorn al blues dels Rolling Stones
La
llegendària banda versiona temes d’altres autors a ‘Blue & lonesome’
Esteban
Linés, 2 de desembre del 2016 La
Vanguardia
Confirmant
al peu de la lletra el que van anunciar a so de bombo i platerets l’octubre
passat, els Rolling Stones publiquen avui el seu nou àlbum Blue & me (
Polydor), un homenatge al blues essencialista oficiat amb una entrega i una
convicció excel·lents. Es tracta, a més, del primer àlbum d’estudi des que el
2005 van gravar A , obra de record i transcendència gairebé efímeres.
Amb
la nova obra, el grup més gran de la història del rock en actiu torna d’alguna
manera als seus orígens, tant musicals com interpretatius, ja fa més de mig
segle. Torna als seus inicis, a la primeria dels anys seixanta, quan eren un
grup de britànics blancs abduïts pel blues primigeni, interpretant les
versions que els sortien en directe dins de l’estudi d’enregistrament i, sense
pausa, gravant-les en un no res.
Han
tornat a fer una mica això aquesta vegada, segons confessió dels protagonistes
mateixos, perquè en tres jornades van tenir el tema enllestit. Durant aquells
dies de l’octubre passat, quan van transcendir les característiques del nou
llançament, o durant les entrevistes que van concedir amb motiu de la seva
gloriosa participació al festival Desert Trip, Jagger, Wood, Richards i Watts
van coincidir en la facilitat amb què es va desenvolupar tot el procés
d’enregistrament i la naturalitat amb què es va decidir que la matèria primera
sonora fos una col·lecció d’incunables bluesers. Com va dir fa un mes el
bateria de la banda, “aquest àlbum és el que sempre he volgut que féssim. És el
que fem més bé, el que fèiem quan acabàvem de formar la banda”.
I
també és un disc relativament accidental, perquè Jagger i Richards van decidir
agafar el camí alternatiu cap als seus orígens després d’estar diversos anys
escrivint cançons amb les quals la banda ha estat treballant intermitentment
durant anys entre cada gira, com les apoteòsiques d’ Amèrica Llatina, que va
acabar amb un concert sense precedents a l’ Havana, objecte ja de dos
documentals.
De
fet, la banda ha estat més o menys disciplinada, aquests darrers anys, a l’hora
d’intentar donar continuïtat als seus energètics directes als estudis
d’enregistrament... sense grans resultats. O si més no bé es pot deduir del que
va dir Mick Jagger –“No omplirien ni mig àlbum”– no fa més d’unes setmanes sobre
aquell material ja compost i gravat que potencialment algun dia donarà a
l’esperat nou àlbum amb material propi original del grup.
En
síntesi, Blueés un disc de versions d’aquells blues que el grup ha depurat amb
ofici al llarg de més de mig segle. Composicions gravades originalment, en bona
mesura a mitjans dels anys cinquanta, per mestres de la talla de Howlin’ Wolf,
Jimmy Red o Little Walter. Una recuperació actual d’aquell poderós blues
elèctric de Chicago, que va conquerir l’atenció i el cor d’infinitat
d’aficionats com a versió més moderna i urbana del blues del profund Sud. El
resultat és òptim, fins al punt que l’opinió generalitzada sobre el seu
contingut és que feia temps que Jagger no sonava tan entregat i creïble en la
seva condició de cantant i harmonicista, i la banda tan ferma, especialment les
guitarres de Richards i Wood.
El
grup, dada fonamental, sona excepcionalment implicat i resolutiu en
l’enregistrament, que es va allargar un any sobre la marxa. Les sessions
definitives van tenir lloc el mes de desembre passat als estudis British Grove,
a West London i propietat de Mark Knopfler. A més dels quatre membres de la
banda, també hi van participar el baixista Chuck Levell i el no menys gloriós
guitarrista Eric Clapton, que va coincidir en el mateix complex de gravació per
altres projectes i va acabar col·laborant en dos talls.
Sota
la coordinació i els suggeriments de Don Was com a coproductor del disc, l’obra
es va enregistrar pràcticament amb preses reals, junts tots els músics en un únic
espai. En la primera sessió els músics ja havien gravat cinc temes, tot i que
les mescles finals van ser incomparablement més llargues i complexes. Encara
així, el so final de l’obra vol preservar l’autenticitat de tot el procés,
d’acord amb l’essència mateixa del blues, una de les músiques més sinceres que
hi ha.
Però
sentint l’obra resultant, tot sembla més fluid, confraternitzat i radicalment
natural entre els integrants de la banda. Des del tema d’obertura, un infecciós
Just your fool en què se sent el primer dels desbocats frasejos de Jagger amb
l’harmònica fins al tall amb què es tanca la festa, una sanguínia versió del
clàssic I can’t quit you baby, de Willie Dixon, en què els morrosmés famosos de
la història de la música acaben una de les seves demostracions musicals més
convincents i irreprotxables en termes discogràfics. L’enèsima demostració que
el seu caràcter polièdric no té parangó en l’escena del rock.
Perquè,
al capdavall, Mick Jagger, a més del blues, és el gran protagonista d’aquest
inesperat i magnífic disc.
(Imatges
extretes de: rollingstones.com)
.LA FITXA TÈCNICA
És
un breu document que aporta les dades principals sobre un llibre, un espectacle
com ara una pel·lícula, una obra de teatre, un musical o similars. Quina és la
seva utilitat? Tenir informades les persones interessades en aquell llibre,
obra de teatre, possibles seguidors d’un grup musical i així saber els músics
col·laboradors en un disc, lloc d’enregistrament i similars. Saber els
continguts, i tenir algunes pistes per interpretar l’obra i animar-se a
veure-la o llegir-la. Exemple de fitxa tècnica d’un film:
.Títol: Robin
Hood, príncep dels lladres
.Títol original: Robin Hood: Prince of Thieves
.Any: 1991
.Durada: 138 min
.País: Estats Units
.Director: Kevin Reynolds
.Guió: Pen
Densham , John Watson
.Música: Michael
Kamen
.Fotografia: Douglas Milsome
.Repartiment:
Kevin Costner, Mary Elizabeth Mastrantonio, Morgan
Freeman, Alan Rickman, Christian Slater, Michael Wincott, Nick Brimble, Geraldine
McEwan, Michael McShane, Walter Sparrow, Imogen Bain, Brian Blessed, Harold
Innocent, Liam Halligan, Sean Connery.
.Productora: Warner Bros Pictures
.Gènere: aventures
| Edat Mitjana . Segle XIII . Capa i espasa
.Grups: Robin Hood novetat
.Sinopsi:
Quan
Sir Robin de Locksley torna a la seva llar després d'haver lluitat en les
Croades, els habitants de Nottingham viuen en la misèria a causa dels onerosos
tributs decretats pel governador. Quan, a més, descobreix que aquest ha
assassinat al seu pare, decideix venjar la seva mort i, seguit d'un company
d'aventures sarraí, s'interna en el bosc de Sherwood. (FILMAFFINITY)
.Premis:
1991:
Nominada a l'Oscar: Millor cançó original
1991:
2 nominacions al Globus d'Or: Millor cançó original, bso
1991:
BAFTA: Millor actor secundari (Rickman). Nominada a millor disseny de vestuari
1991:
Premis Razzie: Pitjor actor (Costner). Nominada Pitjor actor secundari (Slater)
.Algunes crítiques:
En
tornar de les croades, el noble saxó Robin Locksey descobreix que el príncep
Joan, aprofitant l'absència del rei Ricard Cor de Lleó, ha usurpat el tron i
intenta imposar la tirania ... Després de l'èxit de "Ballant amb
llops" a defensa dels indis, Costner es fica al bosc es Sherwood encarnant
al llegendari heroi dels pobres. Una superproducció de bona factura que
compleix amb escreix la seva funció d'entretenir. El públic ho va agrair amb un
gran èxit de taquilla. El millor, Morgan Freeman i un començament original que
s'aparta d'adaptacions anteriors.
Pau
Kurt: FILMAFFINITY
"Es
limita a desaprofitar el seu ostentós pressupost a favor d'una posada en escena
aconseguida, però de totes totes insuficient. Malgrat tot resulta molt
entretingut i en ocasions fins espectacular."
Fernando
Morales: Diari El País
La teva crítica:
Pots
escriure una crítica d'aquesta pel·lícula perquè la resta dels usuaris la pugui
llegir. Afegeix la teva crítica
***
.Exemple de fitxa tècnica d’un llibre:
.Títol: “Jo
confesso”
.Autor: Jaume
Cabré
.Editorial: Proa
.Col·lecció: A
tot vent
.Enquadernació: tapa
dura (cartoné)
.Número de pàgines: 1008
.Idioma: català
.ISBN: 978-84-7588-253-6
.Codi: 171547
.Format: 13’8
x 22 cm
.Lloc de publicació: Barcelona
.Data de publicació: 1-9-2011
.Preu: 26’90e
.Sinopsi:
Si la botiga d'antiguitats de la
família és tot un univers per al petit Adrià, el despatx del seu pare és el
centre d'aquest univers, i el tresor més preuat de tots és un magnífic violí
del segle XVIII al voltant del qual giren moltes històries d'aquesta novel·la
de novel·les.
Jo confesso és una llarga carta
d'amor d'algú que ha hagut de jugar sol durant molts anys, entre llibres vells
i secrets inconfessats; d'algú que ha estimat de manera incondicional; d'algú
que se sent culpable d'una mort violenta, i d'algú que no entén el mal que
recorre la història d'Occident.
Jo confesso ha estat distingida
amb diferents guardons literaris: Premio de la Crítica 2012; Premi Crítica
Serra d'Or 2012; Premi de Narrativa M.Àngels Anglada 2012; Premio La tormenta
en un vaso 2012; i Premi Crexells 2012.
(Webs consultades: filmaffinity, vikipedia,
grup62)
(Imatges extretes de:
filmaffinity i grup62)
!!EXERCICIS:
1. Cerca
una crítica d’una obra de teatre, d’un film, d’un llibre, d’un espectacle i
justifica si és positiva o negativa i per què.
2. Escriu
una crítica sobre una obra de teatre, un film, un llibre o bé un espectacle que
hagis vist darrerament. Recorda que ha de ser objectiva. Pots posar alguna
imatge.
3. Entra
a Internet i completa la fitxa tècnica d’un llibre, d’un film, d’un concert o
d’una obra de teatre que t’agradi.
1. Llegeix
la crítica del nou disc de The Rollings Stones o bé les petites crítiques de “Robin
Hood, príncep de lladres” i argumenta si són positives o negatives i per què.
2. En
quina secció dels diaris acostumen a aparèixer les crítiques?
3. Fòrum:
ets un lector de crítiques d’algun tipus? Quines? Et deixes influir pel que
escriuen els crítics? Per què? Raona les teves respostes.
4. Autoavalua’t:
t’ha servit aquest fitxa per a la vida quotidiana? Per què? A partir d’ara
llegiràs critiques d’alguna mena? Per què?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada