Dins
de la vida i obra de Josep Torras i Bages es poden veure tres etapes ben
diferenciades:
La
primera o inicial, època de formació universitària i també sacerdotal. Arriba fins al 1886. En aquest període
apareix el primer article a la revista “La Veu de Montserrat”. Versà sobre el
tema de la maçoneria i lluitant contra les tendències de lliure pensament. Torras
i Bages finalitza els seus estudis de Dret i Filosofia i Lletres, el 1869. I el
1871 rep l’ordenació sacerdotal. S’incorpora al “nucli de Vic”. L’erudit té un
neguit intel·lectual i mostra un caràcter introvertit, a causa de la miopia que
pateix. És un temps en què l’integrisme domina el catolicisme, i el tomisme,
filosofia de Sant Tomàs, reviu gràcies als papes.
Obres d’aquest període:
.”Preces tomísticas” (1883)
.”Sant Tomàs i Lleó XIII” (1887)
-Llibres piadosos i de caire espiritual com:
.”Més del Sagrat Cor de Jesús” (1880)
.”Discurso sobre la influencia que la devoción al Sagrado
Corazón està destinada a ejercer en los tiempos modernos” (1881). Obra
distingida amb una menció per Lleó XIII.
.”Panegírico de Santo Tomás de Aquino i Doctrina sobre la
dirección al ideal de la ciència (1882-1883)
La segona etapa abasta de 1886 al 1899. Torras i Bages s’afilia
al catalanisme i decideix aprofundir en el tomisme. A la vegada, proposà
superar l’integrisme i el carlisme, mitjançant el ruralisme i el
tradicionalisme català més regeneracionista. El 2 de febrer del 1878 participa
de manera setmanal a la publicació “La Veu de Montserrat”, on es veu el seu
clar “vigatanisme”, grup d’intel·lectuals d’idees catalanistes, que tenen com a
centre Vic i que estan influïts per l’Església. Volen superar el carlisme i el
catalanisme polític més conservador.
Obres del període:
.”L’Església i el Regionalisme” (1887). Conjunt d’articles.
.”El catalanisme, el que és i el que deuria ser”. Opuscle.
.”Influència moralitzadora del regionalisme” (1888).
Segon recull d’articles sobre el catalanisme. Tal i com passa amb els escrits
inclosos a “L’Església i el Regionalisme”, s’inclouen dins de l’obra “La
tradició catalana” (1892). Per l’autor, el regionalisme equival a l’ètica de
les relacions socials.
.”El clero en la vida social moderna” (1888). Proposa una
superació de l’integrisme entre el clergat. S’afilia al regionalisme.
Finalment, la tercera etapa comença el 1890. Marcada per mostrar
la dignitat episcopal. Torras i Bages no innova en el seu pensament, sinó que
es dedica a ratificar tot allò que havia glossat fins aleshores.
Obres del període:
.”La poesia de la vida” (1892)
.”Consideracions sociològiques sobre el regionalisme”
(1893). Obra premiada als Jocs Florals i dedicada als joves intel·lectuals de
Catalunya.
-Conferències sobre estètica antimodernista i vindicant l’art
cristià amb mètode tomístic en un marc tradicionalista i regional:
.”De la fruïció artística” (1894)
.”De l’infinit i del límit en l’Art” (1896)
.”El verb artístic” (1897)
.”La força de la poesia” (1899). Discurs realitzat als
Jocs Florals de Barcelona.
-Pastorals:
.”Dios y el César” (1911). El papa Pius X digué que era
un bisbe model.
.”El internacionalismo papal” (1914).
.”Los excessos del Estado (a los liberales de buena fe)
(1906). On s’oposà a què l’Estat vulgués regular qüestions que sempre formaven
part de l’Església.
.”L’elevació del poble i la democràcia cristiana” (1905).
Pastoral on es preocupa per la promoció dels sectors populars dins l’Església.
.”La glòria del martiri”. Tracta els fets de la Setmana
tràgica.
.”La ciència del patir”. Pastoral pòstuma. Escrita al
llit de mort.
Torras i Bages estigué molt actiu tant a nivell pastoral
com intel·lectual, no parava d’escriure textos amb les seves idees, sobretot
mentre convivia a Barcelona. A la vegada encoratjà a molts clergues a editar
les seves obres en català. L’eclesiàstic també realitzà tasca pastoral en
diverses cases religioses: el monestir cistercenc de Valldonzella, confessà
seminaristes, també ocupà càrrecs distintius com la direcció de la secció
catalanista de la Congregació de Maria Immaculada i Sant Lluís Gonzaga. La seva
activitat cultural, eclesiàstic i política semblava que no tenia fi: també fou
consiliari del Cercle Artístic de Sant Lluc, des d’on mostra preocupació per l’art
cristià; fundà la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, també
participà en la redacció de les Bases de Manresa el 1892, com a delegat de les
entitats catalanistes de Barcelona. A partir del 1880 es dedica a publicar
llibres a la devoció i a
L’obra es dividia en dues parts: si en la primera es
mostren els sentiments per la cultura catalana, en la segona, es plasma el
pensament català al llarg del temps. Segons Torras i Bages, calia defensar la
cultura catalana d’una manera indestriable de la fe cristiana. Per ell, el
regionalisme beneficiava el renovellar de la vida religiosa a Catalunya. Tal i
com explanava l’autor: “Catalunya i l’Església són dues coses en el passat de
la nostra terra que és impossible de destriar”. Amb idees pròpies de la
tradició cristiana clamava que l’esperit de Catalunya es trobava en la família,
en la propietat i en la religió. Així mateix, refusava tot canvi social,
idealitzava l’edat mitjana i n’agafava els valors per aplicar-los a l’època que
vivia, sempre estava defensant la llengua, allunyat de les idees polítiques.
L’Església tenia les eines per a cristianitzar la societat catalana esmaperduda
pel procés d’industrialització i així regenerar-la, amb el catalanisme cristià
com a esquer i fugint d’allò més tradicional, revolucionari.
“La tradició
catalana” estigué influïda per Marià Aguiló i Fuster, i fou el llibre guia per
als catòlics catalans. Els fidels a la seva obra adoptaren el lema “Catalunya
serà cristiana o no serà”, lema que tot i no haver aparegut en cap de les obres
de Torras i Bages en resumeix el seu pensament, d’aquí que uns anys després va
gravar-se a la façana del monestir de Montserrat.
Una altra de les seves obres fonamentals fou “El clero en
la vida social moderna” (1888), publicació que no fou ben rebuda per Fèlix
Sardà i Salvany, fins al punt que la desautoritzà. Arribà en una època de
canvis a nivell sociopolític. La publicació acabada d’esmentar tingué una gran
difusió per la península ibèrica, en la qual plasmava les seves idees
eclesiàstiques adaptades a la realitat política i social del moment.
Josep Torras i Bages era un avançat al seu temps, una
mena de savi, el 1895 fou president de la Unió Catalanista des de la secció de
propaganda religiosa, no tardà en ingressà a l’Acadèmia de Belles Arts de
Barcelona i en ésser adjunt numerari de la junta de els Jocs Florals el 1896;
soci corresponent de la Societat Arqueològica Lul·liana de Mallorca i un any
després, el 1898 a l’Acadèmia de les Bones Lletres. El 1899 a instàncies de
Manuel Duran i Bas, aleshores ministre fou consagrat bisbe de Vic. Casualment,
tots els bisbats catalans estaven en mans de gent que es mantenia fidel a la
llengua i a les mateixes idees.
La ideologia d’aquest pensador tenia com a embrió les següents
idees, algunes de ben complexes:
1.
El
regionalisme com a ètica de superació individual, i identificació de l’home amb
els valors nacionals. La llibertat, la igualtat i la fraternitat no són els
principis jurídics sinó essencialment morals.
2.
Contraposició
regió-Estat
L’entitat natural (regió) versus artificials (Estat). La
regió té uns drets tradicionals. És la institució natural per excel·lència; en
canvi, l’Estat, és el de la Restauració i el Liberalisme. Torras i Bages té una
visió negativa de l’Estat, per centralista, uniformista, legalista, absència de
vida social autònoma i de moral social.
El liberalisme i el regionalisme són antiestètics. El
liberalisme: món modern, pot alterar l’ordre natural de la societat. El
regionalisme, en canvi, vol purificar la política. Els valors agraris agraden
al món urbà: liberalisme i revolució. La política és una art governativa i
hauria de ser seny. El regionalisme rebutja el món industrial burgès per fer
perdre autoritat a l’Església.
3.
Els
elements components de la regió
El cos està format per matèria i forma. L’element
material és el poble català, a la vegada, dotat per la Providència de molta
bondat, perquè sobre el poble, Déu plasma els principis cristians. És l’element
espiritual, l’ànima del cos social, dóna l’ésser nacional català. D’aquí la
frase: “Catalunya serà cristiana o no serà”. Frase que resumeix el pensament de
torresibagià, tot i no haver-la escrit mai en cap obra.
Els elements espirituals de la regió són:
.Pàtria (connotació romàntica, amor a la terra.)
.Tradició (informa, delimita, contingut al sentiment
patriòtic).
.Esperit nacional (emanació de l’estat òptim de la vida
del poble. Unitat de pensament, coincidència de tots els ciutadans).
Per Torras i Bages, l’ànima catalana és el cristianisme. La
religió estableix un vincle d’unió dels ciutadans. L’ésser és indissociable del
cristianisme i l’Església. Catalunya és una persona moral, amb una evolució pròpia,
un ésser visual, al marge o per damunt dels ciutadans. Dirigida per la Providència,
definida pel cristianisme i l’Església. Pren una visió romàntica de Catalunya.
El sentiment de pàtria: element tradicional. Són una
mateixa cosa per a l’ésser nacional, tal i com glossa a “La tradició catalana”.
La tradició s’acompanya de valors religiosos. La tradició
nacional equival a tradició religiosa i la tradició catalana equival a la
filosofia escolàstica.
L’esperit nacional té com a base l’ètica de la regió. És
el component racional de la unitat de pensament. Vol cercar el consens social,
la participació política dels ciutadans és secundària. La tradició
intel·lectual s’ha d’identificar amb l’escolàstica, pressa de Herder, i entesa
a través de Llorens. Hi ha una indissociabilitat entre Catalunya i Església catòlica
per restaurar la vida social-natural-regional.
L’abast de l’obra de Torras i Bages es troba recollida en
deu volums, entre els quals hi podem trobar escrits estètics, polítics, d’investigació,
de divulgació i com no, escrits religiosos, pastorals i sermons, entre
d’altres. També trobem un epistolari en cinc volums. El polític i ideòleg
representà el nacionalisme català més conservador i catòlic. Destacà per
transmetre el seny de manera oral i de generació en generació en la societat
catalana més tradicional. Sobretot la gent que habitava i treballava el camp. Una
mostra més de la seva humilitat és que llegà la seva fortuna familiar al Pontífex.
Josep Maria Corretger Olivart
Juny del 2016
(Imatges extretes de: naciodigital.cat, tarraconense.cat,
todocoleccion.net,claret.cat)
Webgrafia
consultada:
!!EXERCICIS:
1. Realitza una breu presentació biogràfica de Josep Torras i Bages. De vuit a deu línies.
2. Per què ha estat fonamental la seva obra "La tradició catalana"?
3. Fòrum: consideres en Josep Torras i Bages un savi de la seva època? Raona la teva resposta.
4. Esmenta altres religiosos que hagin estat importants per Catalunya per les seves idees polítiques, culturals o bé obres literàries.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada