Pràctica de "El Tirant lo Blanc". Adreçat a Batxillerat

CCXV

Lo mal consell e reprovat que la Viuda Reposada donà a la Princesa contra Tirant

—Experiència manifesta mostra a les persones qui tenen bona discreció que deuen usar més del seny que de la voluntat. E com les persones són de major altesa e dignitat, tant deuen ésser més virtuoses e de més perfecció. Emperò encara que un home sia de més alt enginy e més pràtic que altre, així com és Tirant en les armes, no resta que tots los hòmens naturalment no tinguen enclinació en malparlar de les dones e pitjor obrar.

E havent nosaltres tal coneixença, devem usar de nostres remeis, e no voler seguir les coses voluntàries; car negú no pot ésser senyor ni conservar-se en la posseïda senyoria si no té saviesa; car fent lo contrari és dit foll. Quants cavallers sap bé vostra altesa que desitgen e han desitjat lo que Tirant volria,  qui són savis e ab molta discreció; e aquest Tirant és home cruel e gran homeier, qui tot sol té ulls. Bé sé que no veu més que los altres, mas en follia té major atreviment; ni té més saviesa que los altres, mas té menys vergonya e més atreviment. E si vostra altesa sabia lo que diu de vós jamés li deuríeu voler bé.

—Digau-m’ho prest –dix la Princesa–, e no em façau tant penar.

—Ell m’ha dit en gran secret –dix la Viuda Reposada– em’ha fet posar les mans sobre los Evangelis d’açò jo no diria res a negú. E per quant sou ma senyora natural, qui seria venir contra la fidelitat, quinsevulla sagrament que jo haja fet, no val res, per ço com és contra caritat. Primerament m’ha dit com Estefania e Plaerdemavida són ab ell d’acord com per força o per grat ell passarà a vostra majestat; e si fer no ho volreu per grat e a tot son voler, que us passarà l’espasa per lo coll donant-vos cruel mort; e aprés farà per semblant a vostre pare, e robant tot lo tresor, se posarà en les galeres sues e iran-se’n en la llur terra; e ab lo tresor que se’n portaran, robes e joies, trobaran allà de més belles donzelles que vostra altesa no és; car diu que vós no semblau sinó mossa d’hostal, que sou donzella ab molt poca vergonya, e que en la mà lo portau dient qui el vol. ¡Mirau, senyora, per vostra virtut, lo traïdor celerat, quines coses pensa de vostra altesa! E diu encara més lo reprovat ab poca fe, que no era vengut ell en aquesta terra per fer armes, e que tantes vegades és estat nafrat, e que per mala sort ha conegut a vós e a vostre pare. Què us par, senyora, de tal parlar de cavaller? ¿Com pensa ell en la honor de l’excel·lència vostra ni de l’Emperador, qui tants béns e tantes d’honors li haveu fetes? Allà foc qui el crem, qui semblants coses diu. ¿Sabeu encara què diu més? Que no ama ni vol bé a dona del món sinó per sos béns, més que per la sua persona. D’aquestes coses diu moltes, e d’altres moltes maldats. 

E só en record que em dix que si jamés altra nit s’hi veu tal com aquella de Malveí, posat cas ell vos fes mil sagraments, no tendrà negú: per força o per grat, ell passarà a vós, aprés vos farà tres figues e les vos posarà en la barba; aprés vos dirà: "Na mala dona, ni grat ni gràcies, ara que n’he hagut lo que desitjava." ¡Ai, senyora, la mia ànima plora gotes de sang, com hi pens en tantes maldats com ha dit de vostra altesa! E per ço, senyora, vos vull dar un consell, si bé no el me demanau. Aprés de l’honor de vostre pare e mare, no és negú qui tant se dega dolre de vós com faç jo. Per ço com tant de temps vos he tengut en los meus braços, e mamat haveu de la mia llet, tinc desig de cercar-vos honors e delits; e vostra altesa s’és de mi amagada per fer festa en aquest reprovat de Tirant, donant més fe en Estefania e Plaerdemavida que no a mi; i elles porten-vos traïda e venuda. Ai, trista de vós! ¡I com vos ha difamada e farà més d’ací avant! Estefania bé fa: volria trobar companyia en sa gran culpa. Deixau-vos de semblants amistats, puix sou informada de la veritat, car jo no us diria sinó tant com és l’Evangeli.

Aquestes coses que a la majestat vostra he dites, és necessari vós me jureu de jamés dir-ne res a persona del món, car he dubte que si lo traïdor de Tirant ho sabia no em fes matar, e aprés iria-se’n. Vós, senyora, dissimulau la cosa, e a poc a poc apartau-lo de vostra amistat, per ço que faça la guerra per vostre pare; car si promptament vostra altesa lo llança de si, pensarà que jo ho he dit. E aquestes altres són dignes de disciplina, però no tot en un dia. E guard-se l’excel·lència vostra de fiar d’elles; aqueixes vos trairan. No veu vós Estefania com té lo ventre gros? E jo estic admirada l’Emperador com no lo hi coneix. E tal mateix se farà Plaerdemavida. La Princesa estava molt adolorida, car nova dolor li tenia ocupat lo sentiment; e decorrent dels seus ulls vives llàgrimes, acompanyades de molta ira, féu principi a semblant lamentació.

(Fragment extret de: MARTORELL, J., (2005). Tirant lo Blanc, Edicions 62, Barcelona)

(Imatge extreta de: quinalafem.blogspot.com)

!!EXERCICIS:

1. Realitza un comentari del present capítol del "Tirant lo Blanc".

2. Escull un fragment de l'obra "Tirant lo Blanc" que t'hagi agradat i adjunta'l aquí.

3. Comenta un personatge que aparegui a l'obra "Tirant lo Blanc". Si algú ha participat en aquest exercici no val a repetir-lo.

4. Fòrum: com et va la lectura de "Tirant lo Blanc. Episodis amorosos"? Què et resulta més complicat i què menys? Per què?